Cultura

Patrimoni Cultural contra les cordes judicials

L’arqueòleg Gerard Remolins porta a la Justícia les traves constants des de fa vuit anys per poder accedir a les memòries d’intervencions que haurien de ser de consulta pública

Gerard Remolins supervisant els treballs d'una de les intervencions dirigides per la seva empresa, Regirarocs.. REGIRAROCS
Gerard Remolins supervisant els treballs d'una de les intervencions dirigides per la seva empresa, Regirarocs. | REGIRAROCS

T. S.

Vuit anys després de donar voltes i voltes com una baldufa sense que hagi pogut accedir a les memòries científiques de les intervencions arqueològiques, un dels arqueòlegs més prolífics del país, Gerard Remolins, ha decidit judicialitzar el cas i que sigui la Justícia qui determini si les esmentades memòries científiques són d’accés públic. Rere tot plegat s’hi amaga, aparentment, el fet que els tècnics de Patrimoni Cultural no han elaborat mai aquests documents i, per tant, estan incomplint de manera flagrant la legislació vigent.

Remolins ha explicat que fa vuit anys que està perseguint l’accés a les esmentades memòries atès que, establint com estableixen, almenys sobre el paper, els resultats científics d’unes excavacions, donen pistes als professionals per on orientar nous treballs. D’aquí l’interès per poder consultar aquests documents. “La situació s’ha enquistat i l’administració no vol veure el problema tècnic que hi ha al darrere excusant-se en arguments banals”, explica l’arqueòleg.

De fet, l’excusa de mal pagador és que Remolins manté una creuada contra el departament, més o menys. O que si vol ser més que ningú. Però el fet és que el ministeri, que Patrimoni Cultural, ha d’externalitzar totes les intervencions que ha estat fent des de fa quatre anys cap aquí. La llei estableix que els informes sobre una intervenció arqueològica s’han de fer, s’han de tancar, en un termini de divuit mesos. Si això no es compleix, el responsable de l’informe en qüestió queda suspès, per dir-ho així, i no se l’autoritza a fer un nou treball. Les sospites de Remolins sobre el fet que no s’han fet adequadament les feines tenen tota la versemblança del món.

I davant tant d’enquistament, “la millor solució és que la Batllia es pronunciï”. “Fa vuit anys que hi estic darrere i sempre em donen excuses”. En conseqüència, haurà de decidir la Justícia si el Govern, ocultant les memòries, hi siguin o no, està respectant (o no) el reglament d'activitats arqueològiques i paleontològiques del 2010. De moment, la Batllia ja admès la demanda administrativa a tràmit. Mai millor dit, l’admissió és un pur tràmit. Però en la via administrativa cal publicitar-ho al BOPA -com s’ha fet aquest dimecres- per si hi ha algun altre interessat en afegir-se a la causa. Remolins no descarta que altres professionals s’adhereixin a la demanda. O fins i tot l’Associació Professional d'Arqueòlegs i Historiadors d’Andorra, de la qual ell mateix forma part.

Comentaris

Eder
1.

Veient el que portem fins ara, Sr. Remolins molta sort, segueixi treballant com fins ara.
Ànims i endavant, 8 anys són masses. S'ha de seguir treballant pel futur i pel ciutadà, no fa cap mal encara que potser n'hi ha que no ho entenen.

  • 2
  • 0

Comenta aquest article