Tots els camins porten a Mora

Si el Pare Noël acaba portant un nou banc als Mora i als Aristot, ningú no s’estranyarà. Gens ni mica. Fa dies, molts, que el soroll de sabres que, tot i això, no aconsegueix ensordir tot l’enrenou que genera el ‘cas BPA’, deixa entreveure que MoraBanc és l’entitat més ben situada per acabar-se enduent a l’hort això que ara ja sabem oficialment que es dirà Vall Banc. Sí, és cert. Els dos artistes principals de tota aquesta comèdia, és a dir, el cap de Govern, Toni Martí, i el ministre de Finances, Jordi Cinca, no es cansen de dir que preferirien que fos un banc estranger qui es quedés amb els actius nets (és a dir, la immensíssima majoria) de Banca Privada d’Andorra. Encara que sigui a preu de saldo. La idea dels polítics locals, vist el daltabaix que són conscients que han acabat, directament o indirectament, generant, seria poder demostrar de portes en fora que Andorra no va tan malament i que la plaça financera andorrana és prou sòlida perquè des de França, Espanya, Suïssa o on sigui encara confien establir-se al Principat. Però la realitat és tossuda i sembla portar a una solució interna. De fet, molts operadors forans ja ho han dit: si Andorra s’ha ficat en problemes, que se’ls resolgui ella soleta. I és aquí on sembla que sols un banc local podria assumir el banc pont. I si ha de ser MoraBanc el comprador ho serà per via, com a mínim, de tres noms: Manuel M. Pujadas, César Goyache i Fernando Vázquez de Lapuerta. ¿MoraBanc ha anat adobant el terreny per al seu desembarcament a BPA? ¿Són Pujadas, Goyache i Vázquez els submarins de l’entitat blava que s’estan encarregant, sigil·losament, d’assegurar que el moribund vermell pot passar a mans dels Aristot i els Mora sense que els suposi un impacte negatiu? ¿I per què Pujadas, Goyache i Vazquez? Com a mínim, vaja. Pujadas, don Manuel Maria, és l’advocat dels treballadors de BPA. Però ni els treballadors o la majoria d’ells -tots o gairebé van començar abonant les provisions que el veterà lletrat els va demanar i a la tercera fase dels pagaments ja només són una quarta part, tirant llarg, els que li fan cas- són conscients o han parat compte en el fet que Pujadas és un històric assessor jurídic de MoraBanc. ¿Es podria donar el cas que si finalment els Mora i els Aristot haguessin de formalitzar una eventual compra don Manuel Maria els hagués d’aconsellar igual com aconsella els empleats? És curiós veure Pujadas ara sent més aviat proper a l’AREB i al Govern quan fins fa quatre dies assumia tots aquells casos que li permetien anar contra l’executiu taronja. La causa més públicament transcendent era la lligada als funcionaris. Pujadas ha estat defensant els treballadors públics davant les retallades salarials, per exemple. I va comandar les primeres reclamacions de col·lectius policials quant a les rebaixes en els drets de jubilació. Pujadas estava enfadat amb Martí i els seus amics de Govern perquè no el van mantenir a l’ambaixada de Madrid que li va atorgar Jaume Bartumeu i on tan bé se sentia. Que bé s’està quan s’està bé, diu l’anunci, oi? Doncs a Madrid, Pujadas, com a diplomàtic, hi estava de conya. Deixem don Manuel i anem-nos a Goyache. L’home de l’AREB. El cap pensant de la materialització de l’operació per acabar venent BPA. Al preu que sigui, perquè el propi Goyache ha dit per activa i per passiva que no contemplen una liquidació. Sense entrar en si l’home ha treballat més directament o menys en empreses que podrien tenir els mateixos interessos (i, per tant, seria competència) que algunes firmes del grup liderat pels germans Cierco, en el darrer comunicat de l’AREB s’hi afegeix una síntesi del currículum del principal executiu del SAREB andorrà. “En l’últim any va ser president del consell d’administració d’Asentia, antiga filial de la immobiliària Colonial.” Quina coincidència! ¿Qui participa de Colonial des de no fa pas massa? MoraBanc, és clar. A través de la seva sicav espanyola Amura Capital. I encara una referència al tercer home i el darrer en aparèixer a l’escena: Fernando Vázquez de Lapuerta. Avui és administrador solidari de BPA nomenat per l’AREB. Demà, metafòricament, serà conseller delegat de Vall Banc. Vázquez va ser director corporatiu en diferents àrees de BBVA entre el 1997 i el 2010. Per cert, que Goyache també havia treballat a BBVA. ¿I qui va ser el soci andorrà durant molts anys de l’entitat nascuda al País Basc? Efectivament, MoraBanc. Per tant, si el tió caga un banc per Nadal als Mora i als Aristot a ningú no els semblarà estrany. Potser no serà el cas, eh. Però en tot cas, Pujadas, Goyache i Vázquez poden mostrar el camí. Per bé o per mal.