Estacions

L’aterratge de Saetde a Arcalís obre l’era del ‘forfet únic Andorra’

Viladomat reclama en l’acte protocol·lari de firma del contracte amb el comú d’Ordino que en un “temps prudencial” el país ofereixi un producte conjunt més enllà de societats gestores i tensions internes

El cònsol major d'Ordino, Josep Àngel Mortés, i el conseller delegat de Saetde, Joan Viladomat, signen el contracte pel qual la societat encampadana assumeix el control de Secnoa, de l'estació d'Arcalís.. ALTAVEU
El cònsol major d'Ordino, Josep Àngel Mortés, i el conseller delegat de Saetde, Joan Viladomat, signen el contracte pel qual la societat encampadana assumeix el control de Secnoa, de l'estació d'Arcalís. | ALTAVEU

Toni Solanelles

Andorra haurà d’oferir un forfet únic real “en un temps prudencial” i que sigui el client, l’esquiador, a quin domini, en quines pistes, vol esquiar. El missatge és del conseller delegat de Saetde i des d’aquest divendres nou president de Secnoa, la societat que gestiona l’estació d’Arcalís, Joan Viladomat. Amb matisos i per diferents motius, alguns de coincidents i d’altres que no tenen res a veure, tant l’empresari com el cap de Govern, Toni Martí, i el cònsol major d’Ordino, Josep Àngel Mortés, han assegurat que l’aterratge de la societat encampadana a Ordino obre una nova etapa en la gestió de la neu al Principat. Una nova era.

De fet, ha estat l’Era d’Ordino la que ha acollit l’acte protocol·lari de signatura del contracte pel qual l’empresa liderada per Viladomat assumeix el comandament de Secnoa i, aquesta, al seu torn passa a ostentat la concessió de la muntanya, de l’estació, per cinquanta anys més. “Després de casar-me és la cosa més seriosa que he fet”, afirmava sorneguer l’empresari, que s’ha referit a la fórmula dissenyada entre el comú d’Ordino, Secnoa i Saetde de nou paradigma per a la gestió dels dominis d’esquí del Principat. Per a Viladomat, tant és qui sigui el gestor o si les societats explotadores tenen problemes entre elles. La qüestió és que el client no ho noti i pugui triar el producte que més li escaigui.

El síndic general i el cap de Govern han estat els testimonis de luxe de la signatura per la qual Saetde agafa el comandament de Secnoa

Més enllà dels dos signataris del contracte -Viladomat i Mortés-, l’acte ha estat presidit pel síndic general, Vicenç Mateu, i pel cap de Govern. Diverses autoritats de la parròquia d’Ordino també han estat testimonis d’un acte qualificat d’històric i que, com a mínim, això sí, treu al comú ordinenc la cotilla que li suposava, l’ofec que li ocasionava, l’haver d’invertir a l’estació si no volia perdre encara més ‘pistonada’ de la que ja hagi perdut. Fins a nou antics cònsols ordinencs també han estat presents a un acte sobri i formalment breu que s’ha allargat per una distesa ‘sobretaula’. 

L’acte s’ha iniciat amb uns parlaments dels dos principals protagonistes de la jornada. Viladomat més informal. Mortés, institucional. L’empresari ha fet una repassada històrica. Des que el seu avi va descartar en temps de guerra a Espanya la possibilitat d’anar a Mèxic, a l’Argentina o al Congo, i tibat per la família Casals va triar Andorra com a refugi. Joan Viladomat s’ha referit a l’energia del seu pare o la força de “la tieta Adelaida”. Ha parlat de la primera botiga de material esportiu oberta a Escaldes el 1952 o el primer teleesquí del 1956. I després l’aterratge a Saetde amb els Albareda i el comú d’Encamp.

Joan Viladomat, Josep Àngel Mortés i Toni Martí brindant per l'acord. | ALTAVEU

 

El conseller delegat de Saetde i nou president de Secnoa ha destacat la “relació especial” que la companyia encampadana “sempre ha tingut amb Arcalís”. I s’ha tirat, demanant permís prèviament a l’auditori, “alguna floreta”. Ha destacat com d’experts s’han convertit en tractar amb tota mena d’administracions. Especialment les locals i de muntanya. Viladomat ha reconegut que l’aterratge de Saetde a Secnoa va causar “al principi, una mica de temor” sobre la continuïtat (o no) de Vallnord. L’empresari ha donat per fet la continuïtat de la marca. La del nord. Sobre la de les valls d’Orient ha evitat parlar-ne públicament. En el discurs oficial, només una referència al fet que “els problemes de gestió” quedin rere l’escenari i que el client rebi el millor servei per tal que hagi de pagar tant com es pugui cobrar.

Diversos excònsols de la parròquia han acudit a un acte qualificat d’història a l’Era d’Ordino en què s’ha recordat el passat de l’estació i s’ha projectat el futur

Tot això en públic. Davant el públic. Davant el mig centenar llarg de persones aplegades a l’Era d’Ordino. El cònsol de la parròquia, Josep Àngel Mortés, ha assegurat que l’aliança “amb un immillorable soci accionista” ha de ser “bona per a la parròquia i per al conjunt del país”. Mortés ha admès que “no és suficient disposar de la millor neu del Pirineu” davant d’un públic “cada cop més exigent”. “No podíem afrontar inversions”, ha reconegut el polític. Mortés també ha parlat, és clar, de nova etapa, i després d’agrair l’esforç i la feina feta per tot un seguit de persones lligades o al comú o a Secnoa, també s’ha referit al treball desenvolupat “pels anteriors equips comunals representats pels excònsols”.

L’acte formal ha finalitzat amb un parell de muntatges audiovisuals. L’Ordino-Arcalís de fa trenta-tres anys i l’Arcalís del futur representat pel telecabina de l’Hortell que s’instal·larà per a l’inici de la propera temporada. Un giny que s’està fabricant i que ha costat un milió d’euros menys del que Secnoa preveia gràcies a la negociació realitzada per Viladomat. Un milió que servirà, segons que ha anunciat l’empresari, per avançar una mica altres aspectes definits en el pla director de l’estació. En concret, es col·locaran més canons de neu.

Toni Martí afirma “alt i fort que Grandvalira ha de continuar” però malgrat no referir-s’hi públicament Viladomat té altres idees al cap

Just abans del brindis oficial, el cap de Govern, Toni Martí, també ha comentat la jugada amb els informadors. Més enllà de tot plegat, el seu missatge principal ha estat clar: “Vull dir alt i fort que Grandvalira ha de continuar. I em sembla que anava en aquest sentit” el discurs de Viladomat. L’empresari ha capejat la situació en públic. En privat ha recordat que els estatuts marquen un any més de relació obligada entre Saetde i Ensisa i, després, cadascú a casa seva. Però Martí no es dóna per vençut tot i reconèixer la inoperativitat d’aquella taula de treball de postureig sobre la neu que va córrer a crear quan es va anunciar la posada en marxa de la dissolució de Grandvalira. La foto i poc més. 

“No hi ha hagut continuïtat”, ha reconegut el màxim responsable de l’executiu, que ha advocat perquè “la cosa es normalitzi”, és a dir, que acabin d’encaixar les peces després d’aliances com les de Saetde i Secnoa i que sigui després el proper Govern que dugui a terme “una reflexió sobre l’esquí” que Martí considera que cal fer però que ell, poc o molt, pel que sia, ja ha abandonat. El responsable governamental ha celebrat, això sí, l’acord entre les dues societats signat protocol·làriament aquest divendres sobretot per l’alleujament que comporta per al comú d’Ordino. Curiosament, Martí s’ha agafat a una frase com la de “no tot és l’obertura econòmica” per destacar una aliança cent per cent local que suposa “un nou impuls”, “noves energies”, no sols per a Arcalís sinó també per al món de l’esquí del Principat.

Paradigma Viladomat

I és justament això el que ha ‘venut’ Joan Viladomat. L’empresari ha reclamat, a la seva manera, però prou clarament, que les administracions es dediquin a gestionar el terreny públic, la muntanya, que defineixin de comú acord amb els experts els plans de negoci, els plans directors, que es considerin de manera genèrica més adients per a les estacions, però que deixin als privats, posteriorment, executar-los. “No podem estar a expenses dels vaivens” polítics, ha vingut a dir Viladomat, que ha celebrat que el pla director acordat entre majoria i oposició ordinenca tingui una durada notable, una perdurabilitat, i doni marge a l’executor privat per fer la feina com millor es consideri. 

El nou president de Secnoa des d’ara reclama que les administracions planifiquin però deixin als privats executar sense estar pendents de vaivens polítics 

Viladomat ha reconegut que amb la voluntat de tancar el millor possible l’acord amb Secnoa havia descuidat altres socis, i s’ha referit explícitament a Ensisa i EMAP, l’aliat massanenc a Vallnord. “No tenim intenció de fer marxa enrere amb la marca Vallnord”, ha destacat el conseller delegat de Saetde i nou màxim responsable accionarial d’Arcalís. Joan Viladomat ha assegurat que l’entrada de Saetde i Secnoa és “l’origen d’una nova cosa”, que ha de permetre “dibuixar” una “foto final” en relació a la gestió de la neu al Principat diferent de la que hi ha ara. “Qui sigui el titular” dels dominis, ha vingut a dir, és el de menys. 

Viladomat ha recordat que als Dolomites hi ha desenes de societats gestores diferents. Però que el producte que es visualitza és un de sol. El client veu un producte. I després són les societats les qui, rere el teló, ja s’espavilen per resoldre les seves diferències o acords privats. I això és el que necessita Andorra a parer de l’empresari, que s’ha referit a la professionalitat dels equips de Secnoa i Saetde i ha deixat clar que l’aliança no tindrà cap efecte negatiu sobre el personal, perquè cap de les dues societats, a parer seu, no està gens sobredimensionada.

El conseller delegat de Saetde i nou president de Secnoa ha recordat que l’empresa encampadana ja va participar “en verificar el pla director d’Arcalís”. Viladomat, que també ha parlat encara que de passada de la reclamació que fa de moment de manera oficiosa al comú d’Encamp pels anys que no ha pogut explotar els terrenys de Concòrdia tot plegat per dir que els advocats d’una part i de l’altra estan buscant la millor solució jurídica a la qüestió, ha acabat reconeixent que “hi ha d’haver un forfet Andorra únic”. Que no ha de ser ni la temporada que ve ni la següent. “Un temps prudencial”, ha afirmat referint-se a un termini de quatre o cinc anys. Però, això ho té clar l’empresari, Andorra ha de ser un tot i que sigui el client on vol anar a esquiar. El paradigma està exposat. La idea, per tant, també. S’obre una nova era. I ara cal dotar-la de sentit.