Els promotors van tirar endavant a partir d’una llicència atorgada el 2008 per la corporació encampadana. De fet, tant evident que va tirar endavant que l’immoble, immens, està acabat. Potser li falten alguns detalls. Però, sobretot, supera de molt el que suposadament la normativa preveia per a la zona on està construït, al carrer de la Solana del Pas de la Casa. Segons la comissió tècnica d’urbanisme (CTU), el primer organisme en considerar il·legal la construcció, l’edifici no podia superar els 10,5 metres d’alçada. I els supera i amb escreix.
L’immoble conegut amb la denominació de Bel Air i situat al carrer de la Solana de la vila encampadana es va bastir a partir d’una llicència comunal que la CTU va considerar nul·la
L’immoble estava dividit en diversos pisos que es van posar a la venda, ja abans de ser acabats, per uns muntants que anaven de 170.000 euros a mig milió en xifres rodones. Majoritàriament es tractava d’habitatges per a inversió o segones residències. De fet, més d’un i de dos turistes o visitants habituals del Principat ja hi havien donat alguna que altra paga i senyal, un altre dels mals de caps que ha tingut la promotora. Amb l’edifici ja molt avançat, una suposada pugna personal, privada, va derivar en una denúncia a l’ens de control urbanístic que va donar un resultat positiu: la llicència estava mal donada.
L’altura no era la correcta, excedia de molt el màxim previst en la unitat d’actuació on s’incardina la construcció denominada Bel Air i que és el primer que es troba a mà dreta baixant pel carrer de la Solana. De fet, la gent del poble el coneix com l’edifici del Michelou, en referència al sobrenom que rep algun dels impulsors del projecte i atorgants de la llicència. Tot plegat i encara amb el conflicte sense resoldre del tot però sense poder atorgar, és clar, els permisos corresponents per a l’habitabilitat dels mateixos -¿s’hauria de retallar l’immoble?- va sumir la promotora en un problema econòmic.
L’últim capítol, o el penúltim, perquè segur que n’hi haurà més, és l’execució de l’embargament dictaminat pel saig arran de la decisió de la Batllia, que va esdevenir ferma a finals de l’any passat en no ser recorreguda, pel plet mantingut entre MoraBanc i Privilegi Promoció per no satisfer aquesta darrera els havers concedits per la primera. S’embarguen els béns i els drets de la societat. El total de l’embargament arriba a 8.980.378 euros partint d’una quantitat principal de pràcticament 6,5 milions als quals s’hi afegeixen interessos, descoberts, honoraris del saig, taxes judicials… Fins a arribar a un bon paquet d’euros.
El permís es va atorgar el 2008, els promotors van aixecar l’habitatge destinat a un públic que volgués segones residències, i després es va aclarir que només s’hauria pogut alçar 10,5 metres
Fonts coneixedores de la situació de la societat han assegurat que la promotora no té gran cosa més que el propi edifici. Per tant, caldrà embargar l’edifici i treure’l a subhasta. Difícilment, però, ningú no tindrà interès en adquirir un immoble que, almenys ara per ara, no compleix suposadament la normativa. Que es va construir partint d’una llicència que no s’hauria d’haver donat. En conseqüència, el més probable és que la construcció hagi de passar a la cartera d’immobles de l’entitat bancària i llavors…
I rere la societat promotora hi ha un parell d’empresaris del país dedicats en gran mesura al sector immobiliari i un parell més d’empresaris estrangers que suposadament volien invertir al país. Ara, un d’ells, el que ostenta per poc la major part de les accions de la societat hores d’ara, sobta que entrés a Privilegi Promoció l’estiu del 2016, quan el conflicte urbanístic era més que evident (va tenir les primeres resolucions de la CTU la tardor del 2014).
Es tracta d’un empresari francès lligat a diferents societats moltes d’elles establertes a l’entorn de Niça. L’altre inversor forà és un català que actualment administra a Barcelona una societat d’intermediació i promoció immobiliària. Però que durant molts anys va ser el conseller delegat d’una firma de cert prestigi internacional en la fabricació de contenidors i dipòsits d’acer inoxidable. El que hauran de tenir d’acer inoxidable ara seran els nervis. El rellotge del saig ja ha començat el compte enrere.
Comentaris