Tribunals

Revés judicial als administradors de BPA i a l’AREB: declaren improcedent un acomiadament justificat pels processaments de la causa general

La Batllia dóna la raó a un treballador que va ser despatxat per la força l’octubre del 2016 i que juntament amb altres companys es va negar a una sortida pactada amb el 50% de la indemnització

Altaveu

La secció civil de la Batllia acaba de donar un revés en tota regla a l’administració de Banca Privada d’Andorra (BPA) i, per tant, a l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB). Durant el 2016 aquest ens va mirar de fer fora després de suspendre’ls de feina totes aquelles persones de BPA que estaven implicades d’una manera o altra en la causa general judicial contra el banc.

D’entrada ho va provar per la via de l’acord induït. És a dir, proposava una sortida pactada a raó d’una indemnització corresponent al 50% del que li pertocaria al treballador en qüestió. Alguns empleats s’hi van acollir. Però mitja dotzena no van acceptar les condicions proposades i, finalment, l’administrador, Òscar Gelabert, va acabar firmant acomiadaments forçoses i causals contra els ‘rebels’. La Batllia acaba d’emetre la primera sentència concloent que aquells acomiadaments -tracta un cas concret- són improcedents.

El batlle estima la demanda presentada pel treballador acomiadat. I li dóna la raó tant en la forma, per dir-ho així, com en el fons. I és que l’AREB va basar tot el seu argumentari per fer fora ‘per la força’ a aquells assalariats al·ludint a l’aute de processament dictat per la instructora del ‘cas BPA’. I com que recorda ara la secció civil de la Batllia en la primera resolució sobre els controvertits acomiadaments, “l’aute de processament, per la seva pròpia naturalesa, no és un mitjà idoni per acreditar la certesa dels fets atribuïts” a l’acomiadat. Alhora, també recorda la resolució, “no es pot destruir la presumpció d’innocència” a partir d’un processament que es basa en indicis, no pas en proves, i que no demostra absolutament res de forma ferma.

El tribunal unipersonal considera que les faltes al·legades per l'administrador designat per l'AREB estan prescrites però, alhora, manté que un aute de processament no pot motivar el procés laboral

L’administrador de BPA i, per tant, els juristes de l’AREB, atribuïen als treballadors que van acabar acomiadant en no acollir-se a la proposta d’acord realitzada -i que incorporava fins i tot un oferiment verbal de ‘millor tracte’ per la via penal- una falta molt greu consistent en “actuar amb frau, deslleialtat o abús de confiança en les gestions encomanades”. Tot, però, es basava en l’aute de processament de la causa general. Els juristes de l’AREB ja van intentar al seu dia aturar el procés judicial derivat de les demandes laborals fins que no hi hagués una sentència ferma de la causa penal. Però els tribunals, inclosa la sala civil del Tribunal Superior, van deixar clar que la causa laboral no podia sotmetre’s a un afer penal.

Ara, la secció civil de la Batllia, en abordar la demanda d’un dels treballadors acomiadats de forma forçosa i sense cap compensació, explica que “ni la carta d’acomiadament ni l’aute de processament” no exposen fets que vagin més enllà de l’any 2012. I en aquest marc recorda dues qüestions essencials. D’una banda, que en el moment de realitzar un comiat disciplinari cal concretar quin es el motiu, quines actuacions clares i rotundes, fet que no es considera que s’acrediti amb les generalitats de l’aute de processament. 

D’altra banda, el batlle recorda també que en el màxim dels màxims, l’empresari pot acomiadar un treballador mig després de la comissió de la falta. Per tant, en ser els fets imputats, els més recents, del 2012 i haver-se produït l’acomiadament el 2016, les eventuals faltes havien prescrit. Només per la prescripció considera la Batllia ja hauria de considerar improcedent l’acomiadament. Però és després quan entra a considerar que un aute de processament, com manté també la jurisprudència, no pot servir per motivar un comiat.

La decisió contrària als interessos de la BPA intervinguda i, per tant, de l’AREB -i que dóna per bones les quantitats indemnitzatòries sol·licitades pel demandant-, encara es pot recórrer davant de la sala civil del Tribunal Superior, que en aquests processos laborals ha anat repartint, sovint, contra l’administració per no haver fet les coses ben fetes. Fins i tot, amb un cert despreci de les normes i els procediments més elementals.