Després de molt temps en una situació millorable, el Fòrum va començar l’any passat una remodelació des dels fonaments per tal d’adaptar-se a la realitat actual. El seu president, Joan Toribio, va ser reelegit aquest mes d’agost per estar al capdavant d’una entitat de la qual ho sap gairebé tot, i amb la que creu firmament.
Com es dóna la teva reelecció com a president del Fòrum?
L’objectiu és donar continuïtat a les accions que estàvem duent a terme. Estem en tràmits, entrant a la part final per poder implementar tots els canvis que hem estat treballant amb la nova Llei, els nous estatuts, i era per no frenar tot això.
El canvi d’estatuts ha estat una reformulació gairebé total del Fòrum...
Sí, exacte. S’ha conformat en cinc eixos principals, sent el primer l’actualització del marc ideològic i legal, en el qual hem assentat l’estructura de l’entitat. Després, amb la resta ens ha ajudat la Fundació Marianao, que ens ha acompanyat en tot aquest viatge. Hem reforçat l’estructura interna, amb la incorporació de la nova direcció i establir un pla estratègic. El fet de definir un marc d’acció, fixar cap on va el fòrum i veure com anem a treballar per arribar-hi.
Dintre d’aquestes accions, se n’han fet algunes diríem al carrer.
Sí, ens hem volgut apropar a diferents agents de la societat i a més, reforçar l’organització interna. També ens hem digitalitzat per ser més propers i deslocalitzar-nos perquè tothom pugui participar, sigui on sigui. Amb tot el pla d’aliances, que és com l’hem anomenat, hem començat a implementar processos participatius, que són eina clau pel canvi. Creiem que és una forma molt vàlida de construir i assolir els objectius que volem per a la societat, i esperem que esdevingui en el futur per a tots en general. Tot això, per tant, passa a través d’estar més a prop dels agents socials, el col·lectiu jove i tots aquells que tenen una influència en aquest col·lectiu, on entra també comuns, Govern i associacions. Hem fet projectes a les escoles i estem veient d’obrir noves línies en aquesta direcció.
S’ha fet la primera assemblea on s’ha pogut votar a distància, com ha funcionat?
Ens hem trobat dues coses. A nivell de facilitat ho hem notat. Però també hem vist que cal fer un reforç de la comunicació, i treballem per difondre més i d’una manera molt més fàcil, més accessible en xarxes socials que no és tant com abans el boca-orella, anar picant pedra en aquest sentit, ara hi ha una altra realitat. Estem bastant contents amb els resultats en general. Creiem que a nivell de transparència hem guanyat molt, perquè al final qualsevol persona que hi participés tenia accés a tota la informació, no solament als recursos que es donava a aquells que assistien. Al llarg de l’assemblea, a més, també hem fet esdeveniments presencials, traient una mica de càrrega institucional que tenia abans, i ens ha permès jugar en diferents formats, adreçar-nos a diferents col·lectius per fer una participació diversa.
“Estem segurs que estem trencant bastant el cercle proper dels que serien els membres actius i s’ha donat l’oportunitat de participar en altra gent”
El fet d’ampliar l’edat del col·lectiu jove ha obert més la participació?
Sí, pot ser que sí. No és que hàgem doblat a nivell proporcional la participació, però sí que la forma com s’ha aconseguit ha sigut més natural, en el sentit que no hem d’anar a buscar la gent perquè participi. Estem segurs que estem trencant bastant el cercle proper dels que serien els membres actius i s’ha donat l’oportunitat de participar en altra gent. Som conscients que la digitalització té unes coses molt bones i després altres reptes. Aquestes accions físiques que hem fet també ens permet que aquells que no tinguin els recursos tinguin l’accessibilitat. Per nosaltres era important assolir-ho i permetre que la participació pugui ser per tothom. Per exemple, vam demanar ajuda a Afers Socials i això els va brindar l’oportunitat de participar. Tot això ens permet no tenir un format tan institucional.
A més d’incloure més joves, treballeu per fer participar més a les noies? Són un nombre inferior al de nois...
És cert que a les darreres Taules Permanents han sigut tots nois, però aquest no és el dia a dia i fora no es nota tant la diferència. Potser és cert que hi ha més nois que noies, però per nosaltres és molt important treballar amb les associacions feministes en aquest sentit, i en les associacions en general. És un punt molt clau i que està a la nostra estructura, perquè ens donin suport i perspectiva.
L’altra branca del canvi ha estat la nova Llei del Fòrum, per què consideres que era necessària?
El Fòrum no està en el punt que ens agradaria, i això és una realitat. La reflexió que es va fer amb l’estudi de Marianao va ser que el Fòrum s’havia d’adaptar a la realitat, perquè el col·lectiu jove canvia molt i és molt dinàmic. La llei, per tant, havia de donar aquesta amplitud de resposta. Per exemple, s’havien de fer les reunions d’una forma més flexible i que s’adaptés més, aquest era un dels punts. Després, tornant al cos tècnic, al final hi ha una ciència al voltant de la participació de la joventut i que és necessari tenir aquests coneixements. S’havia de complementar l’estructura amb suports tècnics. Seguint la línia política, s’ha parlat també de la participació que hi tenim.
Els joves, segons el CRES, és un dels col·lectius amb més abstenció a l’hora de votar, com creus que s’hauria de fer per implicar-los més?
És un punt que clarament ens preocupa. S’ha de fer una anàlisi profunda per veure què està passant. Al final, no es pot dir que els joves no participen en el dia a dia perquè no creiem que això sigui realitat, sinó que ho fan en allò que se senten involucrats i que els atrau o tenen proximitat. Partint d’aquests eixos, s’ha de veure com es treballa.
“És molt necessari centrar les polítiques públiques i abordar les conseqüències que ha tingut en els joves la pandèmia”
La situació actual de crisi, tan sanitària com pel conflicte bèl·lic actual ha dificultat molt la capacitat financera general, però també la independització dels joves.
La guerra s’ha sumat a la motxilla dels efectes de la Covid-19 i que perduraran en el temps. És molt necessari centrar les polítiques públiques i abordar les conseqüències que ha tingut en els joves la pandèmia. Tots aquests afegits estan creant unes cicatrius que s’han de curar en aspectes com l’educació, el treball, la salut mental... Cal un reforç, perquè l’impacte no és inevitable.
I l’emancipació és pràcticament impossible...
És un seguit de repercussions i accions, tot està lligat. Al final, els joves són un col·lectiu vulnerable. Entrem al mercat laboral per primer cop i crea una situació de debilitat amb els que ja tenen una estabilitat. Amb l’habitatge passa el mateix. Tenim salaris més baixos, un recorregut més llar. Per això s’ha d’entendre el col·lectiu i ajudar-lo, perquè al final tots hem sigut joves, i és una etapa vital. Si no se’ls dona suport als joves avui, les conseqüències es veuran en el futur.
Què podeu aportar el Fòrum a aquesta problemàtica?
El que demanem i treballem és perquè hi hagi més participació en tots els àmbits, des del moment que es dissenyen les polítiques públiques fins que s’apliquen i demanar el retorn de com està anant.
La darrera qüestió, la més personal... Què t’impulsa a seguir treballant per la política dels joves?
Bona pregunta per acabar. Jo crec que el Fòrum és una entitat necessària, i aquest convenciment de la seva utilitat i necessitat, és el que ens empeny a tots els que estem a seguir treballant en això.
Comentaris