-Com i per què sorgeix la iniciativa de crear la vostra associació?
-L’associació Obrim-los Obrim-les sorgeix arran de diferents persones que tenim certa sensibilització sobre el tema de les persones refugiades, i la necessitat d’actuar en favor d’aquest tema en l’àmbit andorrà. Un punt clau per a la formació de l’associació ha estat la celebració de les Jornades solidàries amb les persones refugiades (setembre de 2017), en què vam tenir l’oportunitat d’observar que hi havia un sector no precisament petit de la societat que compartia la inquietud i les ganes de generar un canvi en la situació de les persones refugiades així com de materialitzar la seva acollida a Andorra. A partir de l’èxit de les jornades i d’altres projectes com els calendaris solidaris, es va fer palesa la importància de continuar duent a terme propòsits solidaris, de conscienciació i d’informació. Així doncs, amb la idea de mantenir una activitat constant al voltant del tema de les persones refugiades i amb la voluntat de fer partícip la major quantitat de gent, va néixer la idea de constituir-nos com a associació.
-Quins passos esteu seguint i en quina situació us trobeu?
-Durant els darrers mesos hem estudiat la llei qualificada d’associacions i hem elaborat un esbós dels estatuts. Després d’haver realitzat la primera assemblea el 3 de febrer, on la iniciativa es va donar a conèixer públicament i on es va animar a la participació en l’elaboració dels estatuts, aquests seran enviats a totes les persones que van assistir a l’assemblea. En el cas que no hi hagi cap objecció respecte a les especificacions estatuàries, els estatuts seran donats per bons. Ara mateix estem a l’espera de rebre el vistiplau dels assistents (o, si més no, no rebre cap objecció) per donar per vàlids els estatus i poder inscriure’ns en el Registre d’Associacions. Paral·lelament, estem treballant de forma exhaustiva en la creació de les segones Jornades solidàries amb les persones refugiades.
-En un país històricament neutral i que ha acollit gent víctima de conflictes o que n’intentava escapar, creieu que actualment hi ha prou conscienciació sobre els refugiats?
"En el cas d’Andorra i seguint la passivitat dels països veïns, molts cops sembla que el país estigui completament aïllada dels conflictes socials i polítics"
-En la nostra opinió, és un error creure que hi ha un grau de conscienciació satisfactori; sempre és bo saber-ne més, encara que ja hi hagi un bagatge important. Ara bé, en el cas d’Andorra i seguint la passivitat dels països veïns, molts cops sembla que el país estigui completament aïllat de la crisi dels refugiats (com de tants altres conflictes polítics i/o socials). Això s’observa, per una banda, en el silenci pràcticament perpetu dels mitjans de comunicació andorrans respecte del tema així com en l’aparent manca de política per avançar en el procés d’acollida des de fa més de dos anys. D’altra banda, tampoc sembla que hi hagi un interès social pel tema: han estat poques les manifestacions públiques de desacord amb les mesures del Govern o la necessitat d’acollir persones que necessiten un refugi. Tampoc tenim coneixement de cap projecte substancial de conscienciació dut a terme al país a part d’accions puntuals com ara el Landart Andorra 2017, les escultures de gel al Pas de la Casa i varies recollides de material i roba. Per aquest motiu, és lògic deduir que hi ha una falta de conscienciació, derivada d’una falta d’interès general. No obstant això, com s’ha dit, sí que hi ha un sector de la societat que comparteix el desig de fer quelcom respecte el tema i trencar amb la impotència que tant sovint sentim.
-Tenim la sensació que, malgrat tot, Andorra (o una bona part de la seva societat almenys, és clar) és racista. Compartiu la sensació? Si és així, a què creieu que és degut?
-El nostre objectiu no es determinar si Andorra és o no és un país racista, independentment de les diferents opinions i/o experiències que puguem tenir tots els membres de la futura associació. Si Andorra és un país racista, ho haurà de deixar de ser. I és aquest darrer punt que ens concerneix com a associació: des d’Obrim-los Obrim-les treballarem sempre per crear uns espais de respecte, tolerància i integració, uns espais on Andorra no podrà ser racista.
-Per com és de petit el país, hi ha persones de moltes nacionalitats i procedències. Però creieu que hi ha una integració real?
"Les dificultats per obtenir la nacionalitat o el fet que els residents no disposin del dret a vot, mostra una falta d’inclusió en el teixit social i polític andorrà"
-Des del nostre punt de vista queda un camí molt llarg en la inclusió (preferim utilitzar aquest terme) dels diferents col·lectius que conformen el teixit social andorrà. El simple fet que la legislació andorrana no permeti la doble nacionalitat, les dificultats per obtenir la nacionalitat andorrana, així com que els residents no disposin del dret a vot, mostra una falta d’inclusió en el teixit social i polític andorrà. No obstant això, aquest casos només són exemples, hi ha moltes altres esferes de la societat en què s’ha de seguir treballant per millorar la inclusió social política i cultural de totes les persones del país. La qüestió radica en la diferència entre integració i inclusió, Andorra pot ser un país integrador però no prou inclusiu.
-Tant la dificultat d’integrar com els possibles comportaments racistes els veieu en gent de la vostra edat? Hi ha refús?
-Les actituds racistes i comportaments que dificulten la inclusió d'aquelles persones provinents d’altres països són presents d'alguna manera en totes les franges d'edat. El nostre objectiu i responsabilitat és intentar eradicar-les al màxim per arribar a una Andorra totalment lliure de racisme i exclusió en tots els àmbits, una Andorra on tothom que hi visqui hi estigui a gust.
-Tornant a la qüestió més concreta dels refugiats. Us sobta que tant temps després de l’anunci que Andorra acolliria el més calent sigui a l’aigüera?
"Sobta que després de tant temps només s'hagi elaborat una proposta de llei de caràcter temporal"
-Ens ha sobtat que pràcticament dos anys més tard que Govern es comprometés a acollir una vintena de persones, només s’hagi elaborat una proposta de llei de caràcter temporal i que encara es troba en treball de comissió, és a dir, a l’espera de ser aprovada pel Consell General. Aquesta proposta de llei, a més a més, només és una solució provisional i, per tant, més endavant s’haurà de contemplar la necessitat d’elaborar una llei transversal que reguli el dret d’asil, un dret humà per a qualsevol persona. Però “las cosas de palacio van despacio”.
-Es pot pensar que s’ha fet més una llei de cara a la galeria que una altra cosa?
-Sembla força evident pensar que s’ha fet l’anunci d’aquest projecte de llei amb la intenció de donar una bona imatge i no faltar a la pròpia paraula; hagués estat molt greu que, havent-se compromès el 2015 a acollir 20 refugiats en un marge de dos anys, a inicis de 2018 encara no s’hagués ni tan sols elaborat la llei que regulés l’acollida i la inclusió d’aquestes persones. D’aquesta manera, anunciar el setembre de 2017 l’elaboració del projecte de llei (en estat encara de confecció), representava un aparent compliment dels compromisos establerts. No obstant això, ara per ara encara estem pendents de veure aprovat aquest projecte de llei que, si bé té punts positius (com ara que prioritza el reagrupament familiar o permet el desplaçament a altres països, entre d’altres), està lluny de ser satisfactòria. Caldrà esperar a veure com resolen la selecció de les persones refugiades que seran acceptades a Andorra i com s’organitza el desplaçament d’aquestes, així com els mecanismes per garantir la inclusió d’aquestes persones al país. Amb tot, esperem que les institucions andorranes actuïn proporcionalment amb la gravetat de la situació i compleixin el que van prometre (i més, si és possible) amb agilitat.
-Heu mantingut contactes amb algun/s responsable/s del departament de Cooperació? Si és que sí, què diuen?
-No hem mantingut converses formals amb cap responsable del departament de Cooperació, a part d’algun contacte puntual com ara durant les Jornades. Aquest, per exemple, és un dels motius pels quals ens volem constituir com a associació: crear aquesta mena de diàlegs polítics amb diferents sectors o institucions polítiques i/o socials andorranes, serà molt més fàcil si es parla en nom d’una associació.
-És una llei pensada per una situació concreta i que no serviria per altres casos. Caldria regular l’acollida de refugiats o la qüestió dels asilats polítics d’una forma més global? Es pot pensar, per exemple, que promogueu una iniciativa legislativa popular en aquest sentit?
"Andorra ha d'assumir els seus compromisos amb els drets humans i regular el dret d'asil"
-Ara per ara estem treballant per constituir l'associació i entre els socis i sòcies decidirem de quina forma hem de procedir. Amb tot, sí que creiem que Andorra ha d'assumir els seus compromisos amb els drets humans i regular el dret d'asil, ja que les migracions i els desplaçaments estan, per desgràcia, lluny d’acabar-se.
-No sé si coneixeu o us heu informat de l’acollida de cinc eritreus que fa anys hi va haver. Si n’heu parlat amb algú… què us en diuen? quines lliçons es van extreure d’aquells casos?
-No coneixem del tot els detalls particulars del cas. No obstant, sabem que hi van haver varis condicionants com ara la impossibilitat de la reagrupació familiar i de sortir del país, així com dificultats per a desenvolupar-se en el món laboral andorrà. El que podem aprendre crec és que s'ha de treballar no només per oferir refugi sinó una acollida real i digna, perquè puguin desenvolupar-se plenament com a persones al Principat i tinguin els seus drets garantits com la resta de ciutadans, i per tant que no tinguin motius per marxar del país tal i com van haver de fer aquelles persones d’origen eritreu.
Comentaris (1)