Va començar en el món de la música als nou anys. Li corria la música per les venes o és que tenia algun antecedent familiar?
D’una banda vaig començar fent música gràcies a un cosí que tocava el piano, i aquella va ser l’oportunitat per endinsar-me en la música fins avui. Però d’altra banda, sento que la música sempre ha estat dins meu, i sempre n’ha fet part.
“Quan va començar la pandèmia, jo no sabia si realment la música era tant important com per dedicar-m’hi, però quan ens van desconfinar, tenia molt clar que l’únic que volia fer és música”
Fins a quin punt la pandèmia va suposar un punt d’inflexió en la seva vocació musical?
Mentre més cançons cantava al balcó, més me n’adonava que la música no seria només un hobby per a mi. Quan va començar la pandèmia, jo no sabia si realment la música era tant important com per dedicar-m’hi, però quan ens van desconfinar, tenia molt clar que l’únic que volia fer és música. Va ser el punt de partida de tot el que he aconseguit fins ara.
Com recorda aquelles cantades al balcó?
Recordo estar molt nerviosa, ja que mai havia tocat i cantat en solitari. També recordo tenir el sentiment de voler actuar ràpid perquè mai havia sentit tantes mirades fixades en mi. Però quan acabava de cantar i de tocar, per molt que m’hagués costat, n’estava orgullosa perquè per a mi era un assoliment més.
Què ha suposat per a vostè guanyar alguns concursos per a talents joves?
Els concursos que he guanyat m’han fet veure que he confiat plenament en mi, en el meu projecte, i en qui sóc.
Piano, guitarra, acordió…És el piano amb el que es troba més còmoda?
Efectivament, el piano va ser el meu primer instrument, i des de llavors m’hi sento molt còmode. Sento que puc jugar, puc provar coses noves, ja que el camp de visió és més ampli.
Sobre l’acordió diatònic… diu que toca pel seu origen portuguès. Fins a quin punt té influència o no el folklore lusità en la seva vocació musical o en els seus projectes?
El folklore lusità té molta influència en tot el que faig, fa part de mi, i de fet en el meu projecte, incloc una part d’aquest folklore -tinc un fado no produït per exemple. Tocar l’acordió em fa tornar a Portugal, a les arrels.
“El folklore lusità té molta influència en tot el que faig, fa part de mi, i de fet en el meu projecte, incloc una part d’aquest folklore -tinc un fado no produït per exemple. Tocar l’acordió em fa tornar a Portugal, a les arrels”
Ara que parlem d’influències i d’arrels… d’on beu vostè? Pensant en cantautors, balades i piano… em venia al cap Salvador Sobral. Li diu algo?
Bec de la cultura portuguesa i alhora de la catalana. Parlant d’aquesta última, m’agrada molt sentir la Judit Neddermann i la Rita Payés. Quan bec de la cultura portuguesa, sento molt a fadistes com Ana Moura, Sara Correia, i després també m’agrada molt António Zambujo, i efectivament Salvador i Luisa Sobral, la seva germana. Salvador Sobral té una delicadesa que em fascina, igual que la seva germana, tots dos tenen cançons que arriben a l’ànima i és inexplicable, la veritat és que em decanto molt per aquest estil de pop-jazz. Tampoc em podia oblidar de parlar de la gran Sara Bareilles, que fa màgia amb la veu i el piano.
Escolti, parli’m ara dels seus projectes actuals. Està al Taller de Músics. Què hi fa i amb quin objectiu? Vol fer de la música la seva professió? La seva vida? Què?
Estic al Taller de Músics, més concretament al nivell preparatiu, fent cant, llenguatge, harmonia… En definitiva, música! El meu objectiu actual és preparar-me per poder entrar al Superior. I una vegada al Superior, vull fer de la música la meva professió i seguir amb aquesta prioritat que m’omple de vida. Poder viure de fer concerts, de fer el que realment m’apassiona i m’emociona constantment.
Ara està immersa en la promoció de la peça ‘Ela', diu que és molt autobiogràfica. Per què?
Aquesta peça és la primera de vàries que he composat fins ara. Significa molt per a mi, ja que al ser el meu primer single, m’obre un camí ple d’oportunitats i representa el començament de moltíssimes coses que vindran més endavant. Aquesta cançó representa el creixement, l’evolució i les ganes d’avançar, de volar, i de fer.
És la seva música molt intimista, molt personal.
Les dues alhora. D’una banda, molt personal perquè aquesta cançó és una expressió del que tinc a dins, i del que sento. I d’altra banda, molt intimista gràcies al piano que li dona una força molt important, però també a la veu que és molt dolça en aquesta cançó.
“Vull fer de la música la meva professió i seguir amb aquesta prioritat que m’omple de vida. Poder viure de fer concerts, de fer el que realment m’apassiona i m’emociona constantment”
Aquesta peça s’inclou en un treball més ampli. Quina evolució preveu?
De cara a l’any vinent, tinc previst enregistrar d’altres cançons que tinc, i anar publicant poc a poc en format de single. De moment, estic molt centrada en aquest single i en els estudis al Taller de Músics, llavors tampoc tinc pressa, i aniré fent poc a poc.
Per la seva edat, vostè ja està immersa totalment en la generació de música per a les plataformes digitals. Amb tot, com es porta la interpretació en directe? Davant de públic? Com se sent?
La interpretació en directe és una passada. Saber que tens un públic que t’està sentint amb atenció, i amb delicadesa és molt important. És el més impressionant i interessant que he fet fins ara. Tocar en directe ens dona una força molt important als músics, que ens ajuda a seguir endavant, a seguir composant, i és indescriptible.
Més enllà del seu projecte en solitari, també forma part d’altres iniciatives. Me les pot exposar?
Sí, sóc corista al grup Juli Barrero & The Hot Pockets, tenim un duo amb l’Helena Marsol (en el qual exposem temes propis nostres) i també col.laboro amb el Marc Medeiros, un guitarrista, anem a tocar a bars, a fer ambient. De vegades també he arribat a fer directes en solitari, però m’estimo més estar acompanyada, és més divertit.
Què n’espera, de tot plegat?
Espero poder continuar amb aquests projectes, anar fent, tenir coses d’un costat i de l’altre, per créixer, avançar i millorar.
Comentaris (4)