Fa quatre anys va ser la guanyadora inesperada d’aquelles eleccions. Creu que ara parteix amb avantatge?
No sé si parteixo amb avantatge, però parteixo amb experiència i amb un balanç de feina feta. Jo crec que això és una diferència fonamental. És a dir, fa quatre anys no sabia forçosament quina era la feina del comú i, evidentment, ara la conec. Perquè a més, han passat tantíssimes coses que han sigut diversos màsters al mateix temps accelerats: pandèmia, incendis i mil coses més.
De què se sent més orgullosa d’aquests quatre anys?
D’haver sabut escoltar i haver resolt coses que feia molt temps que estaven enquistades, haver aconseguit tirar endavant projectes una mica per totes les franges d’edat, hem intentat actuar a diversos punts de la parròquia, des de la part alta als diferents aparcaments, aquí a Fiter i Rossell sé que voldrien més coses i en farem més, hem recuperat la Llanterna que estava molt abandonada i li hem donat vida i li’n volem donar encara més, haver treballat al Madriu, que també era un tema que se n’havia parlat molt, però que no s’hi havia cregut mai realment amb els fets, i ho hem fet. Crec que és això, haver sigut polivalent.
Des de Demòcrates, en canvi, se’ls ha acusat de no estar prou al costat del ciutadans i que amb la seva gestió la parròquia ha deixat de ser capdavantera i dinàmica.
Penso que en política no tot s’hi val i dir això ho trobo una mica fora de lloc perquè de proximitat n’hem tingut. És a dir, la meva porta del despatx del comú ha estat sempre oberta, he rebut a tothom que m’ho ha demanat, quan algú ens plantejava un problema sempre hem intentat buscar-hi la solució. I han dit que hem deixat de ser capdavanters?
Sí, que la parròquia ha perdut l’essència, que justament era ser capdavantera, dinàmica i innovadora.
Dir això, de veritat, és tergiversar molt perquè quan arribem al comú ens trobem que gairebé ni els temes informàtics no funcionaven, durant la pandèmia no ens funcionava el wifi, i hem actuat, hem renovat els edificis comunals: Caldes, la piscina, el Prat del Roure... Veníem d’uns mandats en què no s’havia invertit i nosaltres hem invertit moltíssim, hem comprat patrimoni, hem ajudat les empreses... Dir això, al final és que 4 anys després d’haver-hi hagut un canvi d’equip comunal, sembla que no ho digereixin, sembla que vinguin a dir que els únics legítims són ells.
Creu que la gent entendrà aquest pacte un altre cop amb el PS després de la seva sortida del partit i les diferències que hi van haver?
Jo crec que sí, la gent ho ha d’entendre perquè el problema que passa en un moment amb el PS és puntual amb unes persones. Sempre ho he lamentat molt perquè algunes d’elles han sigut persones molt properes, i jo no m’he separat ni un pèl d’aquella ideologia inicial del primer dia que hi vaig entrar. De fet, hem tirat endavant gairebé el 100% del programa amb el qual ens vam presentar fa quatre anys i en aquell moment anàvem amb aquella etiqueta. Per tant, crec que a ningú l’ha de sorprendre. Al final havia sigut la meva família política i hi va haver divergències amb unes quantes persones que fan que ens allunyem. Però són unes eleccions comunals i és molt de persones. Per tant, jo crec que no hi ha cap incoherència amb el que s’ha fet.
“Jo no m’he separat ni un pèl d’aquella ideologia inicial del primer dia que vaig entrar al PS”
Com es va desencallar aquest pacte?
Bé, es desencalla perquè impera el sentit comú, i si al final volem el mateix per la parròquia, no s’hauria entès que anéssim separats. I bé, ja se sap que a vegades el fet d’anar separats pot acabar fent guanyar qui tu no vols que guanyi, aquests conservadors, aquests partits que han intentat treballar oblidant una mica l’interès general sense saber massa quines són les necessitats de la gent. Abans parlàvem de la proximitat, però si en referim al problema de l’habitatge, no sé quina proximitat tenen els Demòcrates perquè se’ls ha escapat totalment de les mans. Amb abraçades i petons no n’hi ha prou, has de demostrar treballant que realment estàs pels ciutadans.
El tema de la Batllia ha quedat totalment aturat?
Tot això ha quedat enrere i ja està.
No ho explicarem.
No, crec que queda dins de l’àmbit del privat.
Quina relació manté amb l’Anna Garcia?
Hi tinc una relació cordial, com sempre l’he tingut. A l’Anna jo la conec de tota la vida, som d’Escaldes, el seu germà petit és més o menys de la mateixa edat que jo, anàvem a Tolosa junts a vegades, ells em portaven alguna vegada, i amb ella tinc una relació totalment cordial. Sí que em va sobtar que es volgués presentar, però no passa res, hi té tot el dret del món, faltaria més.
Entrem més en matèria comunal. Tema torres. Aquest 2024 es pot modificar el pla l’urbanisme, què proposen?
Nosaltres ens trobem en una situació amb uns fets consumats. És a dir, el 2018 es donen aquests drets amb la revisió del pla d’urbanisme, es donen unes les llicències i tot això en aquell moment porta bastant a especular, perquè hi ha una carrera a veure qui fa la primera torre. Nosaltres no hi hem pogut fer res, ja estava tot signat. Quan comencen a aparèixer aquestes torres, nosaltres ja veiem que no ens agraden, però és que la ciutadania ho comença a cridar cada cop més fort, que no entenen que s’hagi permès això quan, a més a més, no ha portat cap benefici per a la ciutadania.
I intenten introduir canvis.
Ens arremanguem amb la voluntat d’intentar-ho millorar, però tenim el marge de maniobra que tenim. És a dir, entre revisió i revisió del POUP hi ha coses que no es poden canviar, i això ho diu la llei, no ho diem nosaltres. Llavors aquí és quan vam fer aquella reunió amb tots els propietaris del Clot d’Emprivat. Molta gent ens ha dit que era la primera vegada que es feia de manera transparent i ens ho diu gent que no és propera políticament a nosaltres. Les torres ja hi són malauradament, tant de bo haguéssim pogut fer alguna cosa perquè no hi fossin, però ja hi són. Per tant, a partir d’aquí intentem millorar, canviem la forma de les torres i ens permet recuperar espai verd, i això és el que ara, els projectes que tirin endavant hauran de tenir.
I a partir d’ara?
Nosaltres portem al programa que aturarem totes les llicències urbanístiques fins que els estudis de càrrega estiguin acabats. Els tenim molt treballats, però és veritat que ens agafa a finals d’any i hem de tenir molt respecte pel que passi el 17 de desembre. Per tant, com que ens consta que els altres comuns necessiten més temps per tancar-los, ja s’acabaran. Ho aturem i ja empalmarem amb la revisió del pla d’urbanisme. Els estudis en diran fins on podem créixer, els recursos, la mobilitat, les escoles, tenir lloc pels residus...
Amb aquesta revisió s’acaben les torres?
És evident que nosaltres de torres no en volem enlloc. Nosaltres no en posarem a cap lloc nou, i allà on s’han permès, veurem què diuen els estudis de càrrega. Si els estudis diuen que no...
“És evident que nosaltres de torres no en volem enlloc. Nosaltres no en posarem a cap lloc nou”
Lligat amb l’urbanisme, parlem d’habitatge. Què proposen exactament per intentar aportar solucions?
Som conscients que és un problema molt important. A les manifestacions cada vegada hi participa més gent i també ho veig al despatx de cònsol. Aquest temps m’ha vingut a veure gent amb uns problemes! I és gent d’aquí, que no fa quatre dies que hi viuen i que tenen un problema molt important. Per tant, vam començar amb el projecte de pisos a preu assequible a l’avinguda del Pessebre. Sabem que amb això no resolem el problema, per tant, què farem ara? He vist que els nostre adversaris parlen de fer més i més pisos i jo crec que la solució no és forçosament aquesta. I encara menys passa per regalar la cessió, que això és una de les coses que s’ha dedicat a fer el Govern aquest últims anys. S’han regalat milions d’euros a canvi de res perquè no ha revertit en què els lloguers baixin i els preus dels pisos tampoc. Jo m’hi he indignat moltes vegades.
Llavors...?
El que proposem és que quan es vulgui fer una promoció nova, les eines urbanístiques ho permeten, obligarem que una part d’aquests pisos siguin d’una mida més reduïda en el sentit que sabem que la gent amb més diners no seran el tipus de pisos que voldran i que per tant, estiguin supeditats al preu assequible. Després hi ha l’impost de la construcció que el que proposem és fer una rebaixa, no només perquè siguin pisos de lloguer, sinó perquè siguin de preu assequible. I després ens hem anat adonant que la bola cada cop s’ha fet més grossa i crec que anem cap a una explosió de la societat andorrana. Per tant, també volem fer d’intermediaris amb els bancs perquè ens ajudin. Hem pensat amb avals comunals i lloguers amb opció de compra per treure a la gent d’una situació precària. Si tens l’oportunitat de comprar-te el pis, com a mínim ja saps que la teva situació és més estable. Nosaltres pensem que això ha d’ajudar i ens sap greu que els contrincants vagin seguint la línia de Govern que ja hem vist que no ha servit absolutament per a res. El Govern aquí a Escaldes no ha fet absolutament res amb l’habitatge.
Van signar el conveni perquè participessin en la construcció dels pisos del Pessebre.
Sí, però és que ho vam fer tot nosaltres. Nosaltres vam estar d’acord que els paguessin perquè el mateix Miquel Aleix, de Demòcrates i que el tenim a l’oposició, va fer una observació molt encertada: va dir que a Escaldes el Govern fa anys i panys que no ha invertit. Jo crec que des que hi ha Demòcrates per Andorra, no han invertit res a Escaldes i això no és normal.
Una altra de les demandes ciutadanes és l’aparcament. Com es pot solucionar?
És una de les nostres prioritats perquè hem anat veient com han anat minvant moltes places perquè estaven en terrenys de lloguer i per tant, amb l’especulació i el boom immobiliari que tornem a viure, si els propietaris i els promotors volen les seves propietats, el comú es queda sense places d’aparcament. Des del primer dia hem intentat plantejar, quan hi havia una nova promoció, si ens podien donar aparcaments i ho tenim encara sobre la taula. Al Fener vam acabar un pla especial que havien deixat abandonat els nostres antecessors, hem disposat d’una parcel·la de cessió i hem guanyat unes 30 o 40 places i hem deixat de pagar un lloguer. L’Etang Salé crec que ens el van deixar molt mal plantejat però que l’hem reconduït el millor possible i hem obtingut 90 places. Després tenim en marxa l’aparcament de l’Església que ens fa triplicar les places, hem licitat el del Falgueró i tenim sobre la taula també el projecte a la plaça de la Creu Blanca, que estudiarem reubicar les piscines comunals i reconduir l’espai en un aparcament. També tenim sobre la taula acabar d’endreçar l’aparcament de Caldea, que s’havia tornat un magatzem ple d’andròmines, de decoració... i sabem que podríem recuperar fins a unes 50 places. A Boïgues sabem que endreçant una mica podem guanyar més places.
I l’aparcament de l’Obac?
No hi hem renunciat mai, malgrat el que diguin alguns. El que passa és que ens trobem amb una cosa signada que nosaltres considerem que no és acceptable. És a dir, allà al comú ha de fer una despesa que rondaria els 20 milions d’euros d’inversió i per tant, suposava invertir únicament en aquella zona. A més, amb unes clàusules que a mi m’esgarrifaven. Hi havia una clàusula que deia que si en 3 o 4 anys no s’acabava l’obra, la propietat s’ho quedava tot. És a dir, imaginem-nos que
el comú hi ha posat 5 o 6 milions d’euros i per la raó que sigui no es pot acabar, ho perdem. Era una clàusula inacceptable, no sé com van poder signar una cosa així. Nosaltres ho vam reorientar cap a una concessió i no deu ser massa interessant perquè no s’hi va presentar ningú. Per tant, nosaltres no hi renunciem, pensem que es pot fer d’una manera més adient, menys costosa, i continuem plantejant la concessió.
El projecte Caldes es podrà acabar del tot, més enllà del que s’ha treballat fins ara?
Sí, està tot plantejat perquè s’acabi. A la primavera s’acabarà fins a la placeta del Madriu on hi haurà l’escultura del senyor Balmaseda, que és rupturista i sorprèn però jo penso que realment serà un atractiu molt important. I en aquella zona es podrà continuar fent-hi cosetes en funció de la disponibilitat pressupostària. Al Barri hem comprat una parcel·la, hi ha aquell safareig que és propietat del comú i que ara està abandonat, també la parcel·la de darrere de l’Arxiu Comunal, després hi ha la borda Gabriel... hi ha moltes coses a fer.
I al Madriu?
Al Madriu també hem fet moltes coses ja, però encara en queden per fer. Hi ha un inventari que es va fer fa anys de tots els béns culturals que hi havia allà, que ens permet anar posant en cartera quines són les rehabilitacions a fer. Són petites coses, però per mi molt importants amb el valor cultural i patrimonial reconegut pel Unesco. Per exemple, recuperar carboneres que hi havia, recuperar orris, cabanes de pastors, continuar ajudant els cortalans que tinguin ganes de rehabilitar. Fins ara hem arreglat una propietat de Ràmio i ens consta que un altre propietari també s’ha animat i ha arreglat la seva borda, per tant, toca estar al seu costat, ajudar-los. La idea és actuar en el territori i arreglar-lo i al mateix temps fer-lo conèixer i sortir orgullosos a dir que tenim la principal entrada al Madriu.
“Des que hi ha Demòcrates al Govern, no han invertit res a Escaldes”
Lligat amb el Madriu, molta gent encara no ha entès que es pagués més del que deia un peritatge per la parcel·la que s’ha comprat a l’entrada de la vall.
Cap problema, ho explico. D’entrada he de dir que és “la parcel·la”. És a dir, aquella parcel·la és molt important, perquè és l’entrada del Madriu. És una parcel·la d’uns 8.000 metres quadrats, toca amb les instal·lacions de Capesa i per tant, el fet que sigui de propietat comunal permet protegir molt més la captació d’aigua, està al costat del camí empedrat... El Madriu és una joia important, però és d’accés restringit, per gent que tingui una bona mobilitat, que tingui una certa forma física i per tant, disposar d’aquella parcel·la jo crec que és, realment, poder tenir una entrada al Madriu per a tothom.
A més, com a comú ja volíem comprar aquesta parcel·la, però abans de les eleccions generals el Govern també va voler entrar al Madriu i van signar un contracte que penso que no aportava massa a la ciutadania, perquè només volien refer la borda... I amb l’arribada de la nova ministra, Mònica Bonell, trobem una interlocutora amb qui parlar, que realment té ganes de fer coses de manera general i parlem conjuntament. Això ens permetia dividir el cost de la compra entre dos i actuar de manera conjunta al moment de refer la borda. Els peritatges, quan es demanen, sol ser per fer un negoci al darrere, però aquesta parcel·la no té un valor de negoci. Ni el comú ni el Govern hi van a fer negoci, és un benefici social, cultural i patrimonial.
Però si hi ha un interès general, no existeixen altres mecanismes que evitin haver de pagar tants diners públics?
Amb quins mecanismes pensa? Expropiació? En aquest país d’expropiacions no se n’han fet i a més has d’indemnitzar els propietaris, i penso que és interessant que se sàpiga que si travesses la carretera hi ha altres propietats que valen potser tres o quatre vegades més. Que es podia haver plantejat una altra cosa? No li sé dir, però en aquest moment sabíem que la propietat volia vendre
i era l’oportunitat de comprar-la. I la valoració econòmica s’acompanya d’uns informes demanats tant pel comú com pel Govern dient que realment val la pena comprar aquesta parcel·la.
Comentaris (21)