Conxita Marsol Cònsol major d'Andorra la Vella

“Quan Espot no es pugui presentar, si estic com ara, sí que em plantejaria aspirar a cap de Govern”

Nascuda a Artesa de Segre l’any 1960, Conxita Marsol s’ha convertit en una de les polítiques més actives del país. Ha passat per totes les institucions. Va ser escollida consellera general en dues ocasions (2005 i 2015) i entre el 2007 i el 2009 va ser ministra de Presidència. Li faltava arribar al comú i ho va fer el 2016, convertida en cònsol major d’Andorra la Vella. Advocada de professió -va cursar la carrera de dret a Lleida- viu l’equador del seu segon mandat, després de ser reelegida en les comunals del 2019.

Conxita Marsol.
Conxita Marsol.
ALTAVEU MÈDIA

Conxita Marsol viu el seu segon mandat al capdavant del comú d’Andorra la Vella. Amb la seguretat que sempre l’ha caracteritzat, intenta que la pandèmia, que evidentment afecta, no trastoqui els projectes, tant els que estan en marxa com els previstos. Vol, assegura, culminar una important transformació de la parròquia quan, a finals del 2023 hagi de deixar la corporació. El comú, sí; la política, de ben segur no perquè, recorda, sempre li ha agradat.

Si li demano un balanç de l’any i mig de mandat, em dirà òbviament que està marcat per la pandèmia...

Totalment. Ens vam incorporar al comú al gener i a mitjans de març tots sabem el que, lamentablement, va anunciar el cap de Govern. Per tant, com aquell qui diu, no havíem tingut temps ni de reunir-nos. Va ser els mesos molt durs, els més forts de la pandèmia i no només aquells dies perquè encara no ha acabat. Encara estem en pandèmia, tot i que ho portem bé.  Andorra ha fet un gran esforç, hem après a controlar-la i a conviure amb ella. El primer any del mandat va estar marcat lògicament per la situació. Tot i això, cap a finals del 2020, vam intentar adjudicar algunes obres i s’han pogut fer durant el 2021, com les de Santa Coloma o el carrer Callaueta. Va ser un any difícil pel país i per la ciutadania en general.

“No estic d’acord amb el que han fet Escaldes amb el fons de Govern. Nosaltres també podríem haver dit que donàvem un milió i que i l’altre el repartíem com veiéssim oportú. No trobo que això sigui ser solidari amb el país”

Quin ha estat l’impacte al teixit econòmic de la parròquia. LI costa que hi hagi hagut empreses obligades a tancar?

A Andorra la Vella no estem observant cap cosa que ens faci dir que hi ha un canvi de tendència. Continuem, més o menys, amb les mateixes baixes i altes de comerç d’abans de la pandèmia. Hi ha moviments, amb tancaments i obertures, però el que ja era normal. Vas pel carrer i no veus que hi hagi empreses tancades. Ha ajudat el que han fet Govern, amb els ERTO, i el comú, que som els primers que vam reduir automàticament, sense necessitat que ningú ho demanés, una part important de l’impost de radicació a les activitats comercials i empresarials.

Com ha afectat la pandèmia a les finances del comú?

Vam destinar un milió d’euros. Primer, pel consum d’aigua a les llars per les famílies que havien d’estar a casa. I després amb les exoneracions de l’impost de radicació. També vam dotar una partida social que no es va exhaurir ni molts menys. A part, hem aportat els dos milions al fons de Govern, que es va acordar per unanimitat de tota la corporació i ja hem fet la transferència, com toca per col·laborar amb el país i amb la part d’ERTOs de la parròquia, que n’hi ha molts. Nosaltres hem sigut molt solidaris, que és el que toca, des del meu punt de vista.

No amaga vostè que és crítica amb la decisió d’algun altre comú, com ara Escaldes...

És veritat i puc tornar a dir. No estic d’acord amb el que han fet. Nosaltres també podríem haver dit que donàvem un milió al fons i que i l’altre el repartíem com veiéssim oportú. No trobo que això sigui ser solidari amb el país.

Fins a quin punt la pandèmia ha esgarrat els projectes que volien tirar endavant?

Per ara no descartem res. Quan farem el pressupost de l'any que ve serà quan es prendran, potser, algunes decisions. De moment, tot el que teníem previst ho mantenim. Alguns sí que s’han endarrerit, com per exemple la reforma de la Rotonda, que gairebé l’acabarem ara, tot i que falta la part de les fonts, que és un concurs que s'estan redactant. Potser l’estadi Comunal és el que més s’ha endarrerit, perquè el concurs d’idees l’havien d’adjudicar abans de la pandèmia. Però no hi renunciem i el tirarem endavant.

“Estic molt contenta amb la reforma i la conversió en vianants de Mertixell; penso que la vam encertar de ple i que l’hauríem hagut de fer abans. Hem guanyat imatge i una gran qualitat de vida pels ciutadans”

El recinte multifuncional anirà a Andorra la Vella finalment?

Espero que sí i jo hi treballo, hi confio i hi lluito cada dia. I tots els imputs que m’arriben em diuen que sí.

Es confirma el lloc?

La parcel·la de davant Govern és la que té els grans números. Està ben ubicada, té aparcaments al voltant i és al centre d'Andorra la Vella. A Santa Coloma també hi podria cabre, però entenem que el centre aporta un plus. Encara que no s’ha fet oficial, entenc que es farà aquí. Fins i tot el cap de Govern ho va manifestar en seu parlamentària amb motiu del Debat Orientació i, fa poc temps, quan es fa fer la remodelació del gabinet, justament es va dir que una de les tasques que assumia Jordi Torres era tirar-lo endavant. S’ha de fer perquè és una necessitat de país. En aquests moments, encara es veu més que hem de comptar amb aquest tipus d'infraestructura.

Com valora el funcionament de la reforma de l’avinguda Meritxell i de la part per a vianants?

Jo estic molt contenta; penso que la vam encertar de ple i que l’hauríem hagut de fer abans. Amb la pandèmia, us imagineu ara com ho tindria la gent que no podria caminar per un lloc ample i separat; que ho hauria de fer amb aquelles voravies amb els cotxes aparcats al costat o passant pel mig?. Va ser una aposta d’èxit, que algunes persones en aquell moment no van saber veure i es van equivocar. És un èxit pels turistes, pels comerciants i per la parròquia. Hem guanyat imatge i una gran qualitat de vida pels ciutadans. Ho tinc claríssim: vam fer el que havíem de fer.

Conxita Marsol.

Fer la part alta per vianants segueix sent inviable?

Ara mateix, sí. La parròquia està molt limitada a nivell de viabilitat. Tenim només Prat de la Creu l’avinguda Tarragona i Meritxell. I això es nota. Quan hi ha qualsevol petit incident d’alguna obra o similar, se’ns bloqueja Tarragona, sobretot en època escolar. És pràcticament inviable perquè només tenim aquest accés a la zona de Prada Guillemó i el col·legi Sant Ermengol. Mentre no es faci el vial que ha de donar continuïtat fins al túnel del Pont Pla i Escaldes, la cosa no canviarà. Tampoc és cap obra de l’altre món i moltes vegades l’hem posat sobre la taula, però no s’ha acabat d’impulsar perquè no només depèn del comú sinó també de propietaris i de Govern. Quan es faci, aleshores potser sí que podrem parlar de fer més per vianants aquest tram.

No està a l’horitzó...

No, perquè cal un pla parcial, ja que hi ha terrenys privats tot i que també es pot arribar a fer un d’especial. Però, ara, amb la pandèmia... Potser ho hauríem de tornar a posar sobre la taula.

“Hem apostat per una ciutat més còmoda, més amable i on es visqui millor i és el que estem aconseguint”

També s’ha apostat per fer altres zones de vianants...

Hem apostat per aquest tipus de ciutat, més còmoda, més amable i on es visqui millor i és el que estem aconseguint. Hem fet la connexió de Santa Coloma a Andorra la Vella amb espais grans i voreres perquè la gent hi pugui caminar i zones de vianants allà on hi pugui haver, que no pot ser a tot arreu. Al carrer Callaueta ho vam veure molt clar perquè no té entrades d’aparcaments privats, com passa també a Meritxell. Això et condiciona molt. Si no n’hi ha, et permet fer espais per vianants amb molta facilitat. Potser també ho podem mirar en alguna zona del centre històric, però tampoc a gaires llocs més. Al carrer de l’Aigüeta també ens ho demanen ara molts veïns o a Riberaygua, però ja hi ha pàrquings. Potser es podria fer alguna prova algun cap de setmana allà, però molt més que això ho veig difícil perquè, reitero, la parròquia té els vials que té. Quan estigui acabat tot el complex que està fent la família Babot es podran replantejar algunes coses.

Justament, aquest projecte ha fet perdre places d’aparcament...

I en farà guanyar moltes. Després hi haurà 900 places. Fins ara n’hi havia 350 justes. I d’inversió privada. Estic molt contenta que un privat cregui, inverteixi a la parròquia i construeixi un aparcament que tindrà una gran part de places públiques. Això és molt important. Ja vam ser previsors en el seu dia i vam llogar el terreny del pàrquing Valira, allà a la zona de la Dama de Gel. I tenim el del Parc Central que, si us hi fixeu, poques vegades té el cartell de complet. A Andorra la Vella no hem de patir pels aparcaments. Comparant amb el 2016, i havent perdut el Fener, hem guanyat espais. I ara hem llogat uns altres terrenys de la zona de Santa Coloma per fer un altre espai per estacionar amb un concepte diferent, perquè la gent es vagi acostumant a deixar el cotxe allà i a què hi hagi un sistema de transport per poder anar a treballar al centre i desbloquejar-lo una mica, Ho fem pel trànsit, però també per la contaminació atmosfèrica i sonora, per la seguretat i la qualitat de vida. Volem fer aquesta prova pilot  partir del gener.

Els posarà el comú els busos?

Nosaltres. Ja tenim el bus públic comunal pràcticament gratuït, a deu cèntims. Anirem en aquesta línia. La idea és que durant el dia la gent que ve a treballar aparqui allà i que al vespre sigui pels veïns de la zona, amb uns abonaments. Actualment a moltes ciutats ja es fan aquests pàrquings dissuasoris.

Saben ja els preus?

No ho hem estudiat encara però serà més barat de l’habitual i la idea és que hi hagi abonaments. Com que fins al gener no disposarem  del terreny, ja a la tardor ho estudiarem.

“Oferir el centre de congressos per albergar el casino va ser una estratègia política; tothom parlava que aniria a Escaldes i havíem d’apostar per tenir-lo. I va tenir el seu efecte”

A la parròquia hi veu torres, com a Escaldes?

Com les d’Escaldes no les veig a Andorra la Vella. Sí una torre al mig d’un gran espai. Torres paret mitgera amb els edificis del costat, no; almenys mentre sigui cònsol. Que hi hagi molt terreny al voltant, que el que es faci sigui esponjós i es concentri l’edificabilitat, quedant molt espai al voltant, encara.

Estan entrant projectes de construcció?

Molts. Tot el que estava previst... i alguna sorpresa favorable. Hi ha molt moviment a la parròquia. Estem contents. És veritat que la construcció ha sigut un dels grans elements que ajuden al fet que ens estiguem sortint relativament millor del que ens podríem pensar de la pandèmia. El sector ha treballat constantment; em consta que van asfixiats, que tenen moltes obres i això porta feina per a molta gent. Hem tingut sort que la construcció ha tirat i que la gent del país ha apostat per construir en aquests moments. En aquest sentit, crec que s'ha fet una bona feina.

S’ha descartat buscar un gestor privat pel centre de congressos?

Sempre s'han descartat. Quan es va oferir per albergar el casino, va ser una estratègia política. Tothom parlava que aniria a Escaldes i Andorra la Vella havia d’apostar per tenir-lo. I va tenir el seu efecte. Es van presentar quatre propostes aquí i les tres primeres van ser de la parròquia. Vam fer una jugada.

Va fer una catxa...

Va ser una manera de dir que a Andorra la Vella hi havia l’opció d’un espai pel casino i això va fer que d'altres persones busquessin altres espais. No hauríem renunciat tan fàcilment al centre de congressos. Ara s’ha vist que, amb la pandèmia, és necessari un espai per poder fer activitats. Tens un aforament de 900 persones que et permet ficar sense problemes entre 400 i 500.  

Conxita Marsol.

No es tornarà a plantejar, doncs?

No. No vull parlar de catxa, però sí que va ser anar a jugar i vam veure aquesta opció. Cert que el centre mai ha estat molt utilitzat i això ens va ajudar. Ja està bé que sigui per la ciutadania I perquè es puguin fer activitats i tothom el pugui utilitzar i que les empreses hi puguin organitzar els seus actes.

Un altre projecte que està en marxa és el museu de la bicicleta...

Esperem que pugui estar en funcionament cap a la primavera de l’any vinent. Ja s’ha adjudicat la part museogràfica als mateixos que han tingut la idea i ara hem d’adjudicar l’obra civil. Costarà tot al voltant d’uns 1,5 milions d’euros.

Realment pot atreure turistes?

Hi confiem perquè és un concepte diferent. No volem un museu clàssic on només hi hagi les bicicletes exposades, que són molt maques. Serà interactiu i modern; no deixarà indiferent a la gent. De fet, no li direm museu. Ha de ser una altra cosa. A més, la bicicleta a Andorra és un sector molt important i ens aporta turisme. És una bona aposta i va a uns locals i uns espais dels quals no en podríem fer res. Crec que hem trobat la manera d’aprofitar un espai molt cèntric i ben situat.

“Rivalitat amb Escaldes sempre ha existit, fins i tot quan hi havia el nostre mateix partit, però és sana. Va bé perquè ajuda a fer que tots millorem i ens esforcem però no és res que que passi de l’anècdota”

Ja pensa en el seu futur?

No. Queda clar que plego del comú perquè per llei no puc continuar i a més és sa per la ciutadania i per tothom. Els canvis són importants i arribarà gent amb noves idees i ganes. Ara tinc dos anys i mig per endavant molt intensos amb projectes com el Comunal, les fonts de la Rotonda, acabar coses a Santa Coloma o la plaça del Poble. Tots són temes importants que vull mirar de tenir-los acabats. Sóc una persona que, quan estic amb un lloc, hi estic al 100%.

Es veu fora de la política activa?

A mi la política m’agrada i, més que això, el servei públic. Tinc aquesta vocació encara que hi hagi gent que no s’ho cregui. M’agrada treballar per la parròquia i pel país. No descarto res tot i que també tinc una edat. No se sap mai a la vida.

Hi ha qui la veu com una candidata a ser la primera cap de Govern?

Ara Xavier Espot és el candidat del partit i jo penso que s’ha de presentar per continuar perquè està fent una bona feina. Tindrà tot el meu suport.

I quan no es pugui tornar a presentar?

Ja tindré una edat, però si estic en les condicions que tinc ara, sí que m’ho plantejaria, tot i que també dependria del partit. És un tema que ara no vull ni pensar perquè haig d’estar centrada en aquesta transformació tan important que hem fet aquests últims cinc anys.

A qui veu com el seu substitut?

És aviat també. Hi ha molta gent i dependrà del partit. Hi ha el David Astrié, per exemple, però crec que fins un any abans no es pot dir res. No es pot anar tan de pressa.

Com funciona el pacte entre diversos partits?

Molt bé. No en tenia cap dubte. Tots els que ens presentem volem treballar per la parròquia. Un cop asseguts al voltant de la taula el que volem uns i altres no està tan lluny: que la parròquia tiri endavant, que sigui tan maca com sigui possible, que hi hagi feina i turistes i qualitat de vida. Estem funcionant com un sol grup.

La relació amb la minoria és més complicada aquest mandat que l’anterior?

Hi ha dies. Dies que és  més fàcil i dies que es complica, però més o menys com a l’altre mandat. No hi veig una gran diferència. El que canvia és que teníem dos grups (CdI i PS). Ara només en tenim un. Llavors  pressionaven un costat i l’altre i ara només hi ha un.

Hi ha més rivalitat amb Escaldes-Engordany ara que hi ha un altre color polític?

Sempre n’ha existit, fins i tot quan hi havia el nostre mateix partit, però és sana. En el fons, tots sabem que si tira Escaldes, tira Andorra la Vella i si tira Andorra la Vella ho fa Escaldes. Els turistes que van a l’avinguda Carlemany van també a Meritxell i a l’inrevés. Que hi hagi rivalitat va bé perquè ajuda a fer que tots millorem i ens esforcem però res que passi de l’anècdota.

Comentaris (48)

Trending