Eric Merola / Cineasta americà, autor de ‘The Andorra Hustle’

“Potser aquesta història de BPA es convertirà algun dia en una gran pel·lícula de Hollywood”

Nascut a Winston-Salem, a Carolina del Nord, Eric Merola tan es fa dir periodista com escriptor, guionista o cineasta. La darrera dècada s’ha significat com a director de controvertits documentals. Gairebé tan controvertits com ell. Un home singular que, però, ha rebut nombrosos reconeixement internacionals i que, de cop, ha saltat a aquest cantó de l’oceà amb el seu muntatge ‘The Andorra Hustle. La Estafa de Andorra’.

 

Eric Merola.
Eric Merola.
ARXIU PERSONAL

Abans de començar la seva carrera en pel·lícules documentals, Merola va fer de dissenyador gràfic i creador d’animacions a través de Merola Productions. Va rebre encàrrecs de diversos clients com Fuel TV, WE Network, The Speed ​​Channel i Matt Taibbi de Rolling Stone. També va treballar com a director d'animació per a FlickerLab a la ciutat de Nova York, on va treballar en projectes per a Comedy Central i A&E. 

El 2007 va començar a produir el documental ‘Burzynski’ que li va donar el prestigi, per bé o per mal, que ara té, desemmascarant en certa fora la indústria mèdica i farmacèutica.  La ciència en general havia estat objecte, fins no fa massa, dels seus dards enverinats. El seu cinquè treball ha esclatat especialment fa una setmana, amb milers de visualitzacions tant a Amazon com a Youtube. I Andorra n'és un dels centres d'atenció. Un dels epicentres del seu darrer treball.

Què sabíeu d'Andorra abans d'aquest documental? Què us va portar a investigar el ‘cas BPA’?

Aquesta és una història molt llarga. Vaig començar la producció de ‘The Andorra Hustle’ el maig del 2019. Vaig estar buscant un tema per a un nou documental que valgués la pena elaborar des del 2017, després de la publicació del meu quart documental, ‘The God Cells: A Fetal Stem Cell Journey’. Des del 2010 realitzo documentals que exploren diverses àrees de la ciència mèdica innovadora i com aquestes innovacions poden alterar un conjunt d’institucions ja establertes, també conegut com ‘statu quo’.

Fins ara us havíeu abocat en qüestions científiques.

Des de petit sempre he estat fascinat per les tecnologies disruptives i de com els nous invents poden alterar un ‘statu quo’ actual. Alguns exemples senzills. Per exemple, la transició del cavall i el carruatge a l’automòbil, o l’arc i la fletxa cap a la generació d’armes de foc. L’avanç tecnològic pertorbador més evident que vaig assistir a la meva vida va ser el naixement d’Internet. Mai ningú va pensar que Internet pogués substituir el telèfon o les botigues de lloguer de pel·lícules VHS / DVD o donar a llum un telèfon intel·ligent... la llista és infinita. Tot i això, Internet, l’automòbil i l’arma de foc no van substituir completament un mercat actual sinó que van crear mercats completament nous. Però, en el cas de la ciència i la medicina, si algú, per exemple, crea una nova teràpia contra el càncer que és segura, eficaç i que supera les proves clíniques de la FDA, però aquesta invenció amenaça amb destruir tot un bilió de dòlars dels protocols actuals de quimioteràpia i la radiació, perquè aquest nou invent és més eficaç i menys nociu que la quimioteràpia i la radioteràpia... aquí és on les coses es posen molt, molt interessants. Aquest va ser el tema del meu primer documental ‘Burzynski’ i les seves següents seqüeles.

“La història de ‘The Andorra Hustle’ és molt llarga. Vaig començar la producció el maig del 2019 i fins al setembre vaig viatjar sis cops al Principat des de Califòrnia”

Molt bé, però ens estem anant per les branques. Com sorgeix la idea de ‘The Andorra Hustle’?

Com que ja m’interessaven les tecnologies disruptives, des del naixement de Bitcoin m’ha fascinat la criptomoneda des que em van alertar el 2011, però vaig començar a dedicar-me a investigar-ho pensant a fer una nova pel·lícula al 2017 durant l’augment parabòlic massiu de 1.000 a 20.000 dòlars en un any. El que em mostra el món de les criptomonedes és això: si emmagatzemeu els vostres diners en criptomonedes, fins i tot si no és un actiu especulatiu com Bitcoin, sinó que ho emmagatzemeu en qualsevol de les monedes de la cadena de blocs lligades al dòlar nord-americà, a l’euro, etcètera no necessiteu un compte bancari per emmagatzemar els vostres diners.

Home, ja arribem al tema bancari. Dispari, si us plau.

Originalment, abans que es titulés ‘The Andorra Hustle’, em vaig proposar defensar la criptomoneda com a refugi segur dels governs inestables i dels sistemes bancaris inestables. Mentre estudiava diferents escàndols bancaris, vaig descobrir una petita llei nord-americana anomenada ‘Secció 311’, que permet al Tresor dels Estats Units destruir qualsevol banc que triï, arreu del món, amb un simple comunicat de premsa, acusant aquell banc de blanqueig de diners. Vaig notar que només 26 bancs havien passat això des que es va crear la llei el 2001, i que a 17 dels 26 bancs se’ls havien acabat retirant els càrrecs inicialment imposats. I és aquí on BPA em va cridar l’atenció.

Finalment, hem arribat a BPA! Què li va cridar l’atenció?

En tots els precedents de la ‘Secció 311’, mai abans de BPA el FinCEN havia retirat els càrrecs tan ràpidament. I això per no parlar del fet fascinant que els grans bancs que serien culpables dels delictes de blanqueig de diners que defineixen la finalitat de l’aplicació de la ‘Secció 311’ no es tenen en compte. En aquests casos, els fets s’ignoren. Atès que Andorra era un país del qual mai no havia sentit parlar…

“Originalment, abans que es titulés ‘The Andorra Hustle’, em vaig proposar defensar la criptomoneda com a refugi segur dels governs inestables i dels sistemes bancaris inestables”

Llavors, res sabia d’Andorra!

No, no. No n’havia sentit parlar mai. Tampoc de BPA. Era un banc del qual mai no n’havia sentit parlar. Però tot plegat feia que tingués tots els ingredients per a un interessant inici d’aquest possible documental per aconseguir totes dues coses: mostrar com seria el trasllat dels actius a una criptomoneda per evitar problemes com els que va comportar ser titular d’un compte bancari amb el desastre de la BPA, i, en segon lloc, com de divertit seria explorar una nova terra estrangera que no havia explorat mai. No amago que viatjar a noves i emocionants parts del món fan que la meva feina sigui divertida.

Val, d’acord, però què l’atrau de tot plegat?

Al principi no sabia res de la ‘innocència’ o la ‘culpabilitat’ de BPA. Només em preocupava el fet que desenes de persones innocents haguessin perdut tots els seus diners a BPA i, si aquells ciutadans haguessin estat educats sobre una altra opció, una alternativa al sistema bancari tradicional, haurien pogut estalviar tots els seus diners. Salvant els bancs s’haurien pogut estalviar aquest esdeveniment.

Però vostè és un cineasta nord-americà. Voleu dir que un cas com el de BPA pot generar interès als Estats Units?

Sincerament, no estava gens segur d’entrar en aquesta història. A banda del que m’havia proposat originalment en relació amb les criptomonedes com ja he exposat… Tanmateix, ja que hi participava el Tresor dels Estats Units a través d’una llei nord-americana, la ‘Secció 311’, o que JC Flowers és una famosa entitat nord-americana… A més, el conflicte de Madrid contra Catalunya és bastant similar a la polarització entre republicans i demòcrates als EUA. Tampoc no puc oblidar que mentalitats ‘dictatorials’ o ‘antidemòcrates’ com les que Madrid imposa o intenta imposar van en augment a tot arreu, inclòs als Estats Units. La brutalitat policial augmenta als EUA. El ‘lawfare’ i el ‘mediafare’ també augmenten als Estats Units... i ho combina amb un país encantador del qual cap nord-americà no ha sentit parlar mai: Andorra. Crec que té prou elements interessants per aconseguir l’interès del públic nord-americà.

merola2
Eric Merola ha realitzat cinc documentals fins ara.

El documental és iniciativa seva o és un encàrrec?

Aquest documental és una idea meva, no un encàrrec. Quan vaig fer la meva primera pel·lícula de ‘Burzynski’, la vaig finançar amb els meus propis diners. Era arriscat, però també estava cansat de viure a Nova York i cansat de la ‘cursa de rates’ de crear anuncis animats per a diversos clients de publicitat. Volia provar alguna cosa nova. Per sort, la meva arriscada inversió va ser un èxit. ‘Burzynski’ va esclatar finalment a tot el món el 2011, un any després del seu llançament, aconseguint un acord de distribució de Netflix, guanyant múltiples premis internacionals. Amb els diners que vaig fer vaig finançar els meus dos següents treballs. I malgrat que vaig estirar-me una mica i vaig començar a perdre diners, ja havia fet una base de fans prou àmplia i van aparèixer un seguit de benefactors que s’oferien a sufragar altres projectes.

I són aquests benefactors els qui li fan l’encàrrec?

No exactament. Quan vaig decidir explorar el que ara és ‘The Andorra Hustle’ vaig preguntar als meus anteriors benefactors si podia obtenir finançament inicial per viatjar a Andorra per començar a filmar i investigar aquesta història. Però els ho vaig deixar clar: ‘Encara no tinc ni idea de si hi haurà pel·lícula’. Abans d’anar a Andorra, vaig començar a fer gestions als Estats Units i vaig començar a enviar correus electrònics i a trucar a l’advocat Eric Lewis o als propietaris de BPA que havien intentat sense aconseguir-ho guanyar un cas contra el Tresor dels Estats Units als tribunals; això també era fascinant. Lewis em va ignorar durant setmanes. Finalment vaig procedir a preguntar si podia rebre un missatge als propietaris del banc, els senyors Cierco. Però aleshores es van negar a parlar amb mi i fins avui ho han rebutjat. No volia res més que rebre una entrevista amb els dos germans, però no va servir de res. Els Cierco llavors i ara segueixen ignorant-me.

“Hi participa el Tresor dels Estats Units a través d’una llei nord-americana, la ‘Secció 311’; JC Flowers és una famosa entitat nord-americana… A més, el conflicte de Madrid contra Catalunya és bastant similar a la polarització entre republicans i demòcrates als EUA. Crec que és una combinació que ho pot fer interessant per al públic estatunidenc”

I doncs com s’ho va fer?

Vaig començar a trobar diversos banquers de BPA a LinkedIn, com Santi Rossello, i també vaig trobar a Gema Martínez i Anna Solé perquè havien publicitat àmpliament el seu "grup de clients de BPA" a Facebook i altres mitjans. La meva primera entrevista va ser a Gema i Anna. I després em vaig reunir en privat amb alguns altres banquers, inclòs el senyor Joan Pau Miquel Prats, però el senyor Miquel Prats també va rebutjar una entrevista davant de càmera.

Vaja, que no avançava gaire, vostè.

En aquesta etapa, sincerament, vaig pensar que tot plegat podria haver estat una pèrdua de temps perquè ningú no em volia parlar. Així que vam tornar amb cotxe d’Andorra cap a Barcelona i vam gaudir a Barcelona d’un bon cap de setmana abans de tornar a casa, a Califòrnia.

Però no va perdre l’esperança.

Esporàdicament vaig continuar intentant contactar. Eric Lewis, Rosselló… També vaig fer sol·licituds de correu electrònic repetidament a tots els governs implicats, al d'Andorra, l’AREB, la UIFAND, a executius de Vall Banc, a J.C. Flowers, a PwC… a tothom! Però ningú no responia… fins que finalment Eric Lewis va acceptar una entrevista. I després d’explicar a les persones amb qui em vaig comunicar a Andorra -principalment els banquers- que havia tingut una entrevista amb Lewis, a poc a poc unes quantes persones més van acceptar ser entrevistades.

I torna a Andorra.

Durant el meu segon viatge a Andorra vaig entrevistar unes quantes persones més, mentre continuava demanant més entrevistes a tothom, inclosos tots els càrrecs de lideratge que he esmentat anteriorment. Vaig fer sis viatges a Andorra des d'abril de 2019 fins a setembre de 2019 per rodar. Un viatge al mes des de Los Angeles.

No està gens malament.

Durant tot aquest temps, demanava cada cop més diners als meus benefactors per fer aquests viatges a Andorra. I, sincerament, els meus benefactors pensaven que estava una mica boig cobrint aquesta petita història, no tenien capacitat per entendre completament el que estava intentant fer, però eren prou generosos per finançar-me de totes maneres i confiaven que podria ser interessant.

I vostè continuava pensant que ho seria, d’interessant?

Finalment, vaig aconseguir entrevistar Gonzalo Boye a Barcelona. Havia començat a entendre la relació catalana amb aquesta història. Durant aquella entrevista vaig preguntar al senyor Boye: ‘Creieu que el president Puigdemont voldria parlar, de tot això?’ Ell va respondre: ‘Preguntem-li’. En una hora tenia prevista una entrevista a Bèlgica per entrevistar el president Puigdemont. Necessitava més finançament per pujar de sobte a un avió cap a Bèlgica, on Puigdemont està a l’exili.

I aquí és on veu el ganxo.

Bé, sí, tot va continuar des de llavors. Cada vegada es van alinear més entrevistes. Vaig aconseguir reunir-me amb un membre del parlament d'Andorra i vam dinar, molt bé, a Andorra. Aquesta persona va acceptar ser entrevistada.

Però al documental no hi surt cap polític andorrà.

Minuts abans que es produís aquesta entrevista, quan ja estàvem amb les càmeres de camí cap a l’edifici parlamentari em va sonar el WhatApp i aquesta persona va dir: ‘El meu supervisor no em permet fer l’entrevista, ho sento’.

I es pot saber qui és aquest conseller general?

Per respecte a la privadesa d’aquesta persona, no mencionaré el seu nom, però us puc dir que aquesta persona va votar a favor de la llei de l’AREB i que després va lamentar haver-ho fet. Però també em va explicar que hi havia hagut molta pressió de les altes esferes andorranes perquè es votés la llei.

Ja veia clara la història?

A mesura que m’obsessionava més amb la història, em vaig adonar que BPA era categòricament innocent dels crims dels quals se l’acusa. Almenys dues dotzenes de civils andorrans innocents s’enfronten a anys de presó i milions d’euros de multa per delictes que no van cometre . Vaig dir: "Vaja, això és molt més interessant que qualsevol altre banc que se n’hagi anat en orris”. I tot plegat enmig d'una guerra encoberta entre Madrid i Catalunya en la qual el govern d’Andorra hi va de bracet… Vaig tornar a seure i vaig dir-me: "Vaja! D’acord, ara tinc una història. Per què seguir amb la idea de la criptomoneda? Qui ho necessita? La història real de BPA era molt més interessant que la meva idea original”.

“Tota aquesta història que afecta desenes de persones innocents seria una comèdia si no fos tan tràgicament trista”

Quines conclusions traieu de la vostra investigació i del documental?

Li enumero les meves conclusions a mode de resum. Tal qual. (a). Es demostra que la secció 311 dels EUA contra BPA que els acusa de blanquejar diners pel càrtel de Sinaloa, la Xina, Rússia i Veneçuela és falsa. Això és innegable. (b). Tot i això, simultàniament, desenes de civils andorrans innocents s’enfronten a la presó per delictes que no van cometre. El seu únic delicte va ser ‘presentar-se a treballar’ el 10 de març del 2015. Això és innegable. (c). A milers de famílies els han espatllat la vida amb la idea que ells també són blanquejadors de diners. Alguns necessiten aquests diners per a la jubilació, les despeses mèdiques, etc. Això és innegable. (d). Tot i que, mentre Andorra intenta col·locar a totes aquestes persones a la presó, Andorra també denuncia a Espanya per enquadrar BPA per blanqueig de diners. Tot és una comèdia si no fos tan tràgicament trista. (e) Tres bancs més d’Andorra (Andbank, Crèdit Andorrà, MoraBanc) treballaven amb Rafael Pallardó (cas Gao Ping) fent les mateixes transaccions amb les mateixes persones. Tot i això, només BPA és processat. Això és innegable. (f). La família del propi president d’Andorra va participar en la mateixa suposada operació il·legal de Rafael Pallardó a través de BPA, tot i que no se’ls imputa cap delicte. Això és innegable. (g). Andbank també tenia comptes amb el senyor Petrov, per un valor de 3/4 de milió d'euros, i Andbank no té cap càrrec contra ells. Això és innegable.

Sembla que ho té molt estudiat.

No és una de les coses més boges que heu vist mai? I, ep, BPA encara és a les portes dels tribunals. Aquesta gent encara podria enfrontar-se a la presó. Dit això, si els alts comandaments del país, d’Andorra, volen solucionar aquest problema i estalviar-se més vergonya a l'escena mundial, han d’actuar.

Home, no dirà que té el remei a tot plegat.

Miri, cal que admetin que van ser víctimes d’Espanya i dels EUA en la destrucció de BPA. Cal admetre que van manipular les lleis en crear AREB. S’ha de desestimar tota la causa penal contra BPA i els seus empleats, ja que no hi ha cap cas a parlar. Tot és teatre. I és que els altres bancs andorrans estaven cometent els mateixos anomenats ‘delictes’ dels quals es va acusar BPA sense cap tipus de càstig. S’ha de trobar una manera, ja sigui a través dels seus propis mitjans, o amb l’ajut de l’FMI, de retornar tots els diners robats a les famílies innocents que tenien comptes a BPA. Andorra ha d’admetre els seus errors i admetre que ha gestionat malament tota aquesta situació si vol rentar-se la cara a nivell internacional. Està bé admetre errors, tots en cometem.

Veurem què compta la seva opinió. Millor que ens digui si el FinCEN jugava brut o la van enganyar?

He intentat comunicar-me diverses vegades amb FinCEN. Es van negar a tota comunicació amb mi. També vaig intentar parlar amb l'exdirectora de FinCEN, la senyora Jennifer Shasky Calvery, que ara és a HSBC, i es va negar a respondre. Per tant no puc arribar a cap conclusió sobre FinCEN. Però atès que els seus documents són públics, vaig poder referir-me a la seva secció 311 quan investigava la història.

“Aquesta història de BPA mereix que tingui continuïtat. És massa bona per deixar-la perdre. Andy Garcia com a Joan Pau Miquel Prats, Steve Carell com a Jordi Cinca i John Malkovich com a Gonzalo Boye”

Escolti, que va passar amb Amazon i la suposada censura?

La resposta seria molt llarga. Primer caldria entendre tot el procés que cal seguir per treballar amb Amazon, especialment quan hi ha diverses versions en funció d’idiomes i regions. El tema d’Amazon és una sèrie d’esdeveniments molt confusa i inesperada. Contràriament als rumors no fonamentats d'alguns escriptors, com Vicent Partal de VilaWeb, que afirmen que qualsevol persona pot col·locar una pel·lícula a Amazon Prime com si fos el mateix que YouTube... col·locar una nova pel·lícula a Amazon Prime és un procés llarg i laboriós. En el cas de ‘The Andorra Hustle (La Estafa de Andorra)’ va ser més complicat que la majoria de lliuraments de pel·lícules a la seva plataforma, ja que vaig lliurar aquesta pel·lícula en tres idiomes (anglès, espanyol i català). Hi va haver una concatenació d’errors, fins i tot tipogràfics, que van dificultar el procés tècnic. Admeto que en els meus deu anys de producció i publicació de documentals mai no he vist mai un curs d’esdeveniments tan estranys, ni he tingut mai cap pel·lícula que funcionés tan bé tan de pressa. El passat cap de setmana (29-30 d'agost) l'explosió de ‘The Andorra Hustle’ es va basar exclusivament en el boca-orella i Twitter. En aquesta etapa no es van pagar diners per cap promoció, ja que la meva publicitat a Espanya no va començar fins el dilluns 31 d’agost.

Voleu dir que no ha estat tot una estratègia vostra per augmentar l’interès per veure el documental?

No tinc cap control sobre Amazon. Tot això ha estat una sort total. Admetré obertament i lliurement que estic content de veure com es va desenvolupar això, però no només no ho vaig planificar, sinó que no podria haver tingut el poder de planificar tal cosa. Qualsevol persona que entengui el funcionament d'Amazon ho sabrà. És el mateix que intentar manipular Netlix per al mateix escenari: és impossible.

Quines intencions teniu a partir d’ara pel que fa al documental?

Sóc periodista i allò que em diverteix diversió és fer documentals, investigar i muntar una història. Dit això, tinc previst seguir de prop aquesta història per veure si Andorra es desperta i farà allò noble i ètic: cancel·lar el cas penal i tornar els diners a qui estant a BPA els va perdre. I continuaré publicant nova informació sobre aquesta història, com a periodista, a les xarxes socials i al canal de YouTube de la pel·lícula, que és el que he fet també amb els altres quatre documentals anteriors. I qui sap, potser aquesta història es convertirà algun dia en una gran pel·lícula de Hollywood, amb Andy Garcia com a Joan Pau Miquel Prats, Steve Carell com a Jordi Cinca i John Malkovich com a Gonzalo Boye. Aquesta història de BPA mereix que tingui continuïtat. És massa bona per deixar-la perdre.

Comentaris (12)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.