Oliver Vergés// Historiador i editor

“Penso que Carlemany no va passar mai per Andorra”​

Va néixer a Terrassa l’any 1989. Els seus vincles amb Andorra van començar el 2012, i des d’aleshores ha resseguit la història del Principat per intentar conèixer les claus de la seva supervivència al llarg dels segles. És llicenciat en Història (UAB, 2013) i Màster en Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana (UAB, 2014). 

Oliver Vergés.
Oliver Vergés.
Consell General / E.Comellas

Comentaris

Enamorat del Pirineu i del senderisme, és un personatge prolífic. Sempre enfeinat i amb molts projectes al cap, cal aprofitar la relativa tranquil·litat del mes d'agost per mantenir una conversa amb aquest historiador, editor i articulista. Ha publicat diversos articles especialitzats i d’altres de divulgatius sobre el comtat d’Urgell als segles X i XI, a més del llibre 'Urgell a la fi del primer mil·lenn'i,  'Els anys del comte Ermengol I i del bisbe Sal·la (980 – 1010) '. És Doctor en Història medieval (UAB, 2017).

Oliver Vergés és també investigador de l’Institut d’Estudis Medievals de la Universitat Autònoma de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, a més de codirector del programa radiofònic d’història 'A les Portes de Troia'. Considera sense cap mena de dubte que la seva formació com a persona i com alumne ha tingut un nom propi: l’Escola Pia. Des dels  res anys fins als 18. La seva tasca investigadora se centra fonamentalment en el comtat d’Urgell i el Pirineu medieval, territori amb què manté profunds lligams familiars i emocionals.

A banda de la vessant d’historiador, hi ha la tasca editorial i les col·laboracions en diversos mitjans de comunicació.

A mi m’agrada molt llegir i escriure. Quan vaig començar a fer història, m’agradava el tema de la investigació i remenar documentació. A partir d’aquí escrivia el que investigava i paral·lelament feia molta divulgació. A vegades fas un llibre d’història que és una cosa molt limitada  i surt després d’una investigació molt llarga. La divulgació requereix estar molt més al dia i ser molt actiu a les xarxes. I això és el que m’ha ajudat molt a aquesta tècnica sistemàtica d’escriure. Fer articles d’opinió i anar escrivint regularment.

"Hi un Pirineu i una comunitat humana més enllà de les fronteres que s’han anat creant al llarg dels segles"

En alguns dels articles d’opinió hi ha el tema pirinenc com per exemple la necessitat d’un aeroport a la Cerdanya o els Jocs Olímpics d’Hivern Barcelona-Pirineus.

Vaig començar amb algun article a la revista ‘Viure als Pirineus’ i ara col·laboro amb el ‘Bon Dia’ i al ‘Diari d’Andorra’. En un mitjà d’Andorra és més lògic que es parli de temes andorrans, però sempre amb una visió de Pirineu. Andorra no és un oasi posat aquí entre muntanyes i m’agrada tenir aquesta visió conjunta. De fet, amb l’editorial també ho fem així. És a dir, no publiquem només temes d’Andorra ja que tenim aquesta visió. Hi un Pirineu i una comunitat humana més enllà de les fronteres que s’han anat creant al llarg dels segles.

Són temps complicats per a les editorials, sobretot per trobar el producte adequat i més des d’un lloc com Andorra on hi ha hagut sempre una tradició editorial. Quina línia segueix Anem Editors?

És veritat que són temps complicats per a les editorials i trobar la línia sovint també és complicat. Tenim una visió de fer molt del Pirineu, de treballar Andorra però al mateix temps el Pirineu. La meva formació d’historiador m’ha portat més a fer temes de patrimoni, humanitats o història. Inicialment, l’editorial va sortir amb una línia més de narrativa i amb algun tema d’assaig d’Andorra. Ara, el que hem intentat és ampliar aquest horitzó tot seguit fent narrativa i poesia però augmentant la part d’història i continuant sent una editorial generalista. Hi ha molta gent que coneixes que està fent temes d’història i que, a més a més, té ganes de publicar.

 "Volem ser uns actors que contribueixin al desenvolupament pirinenc no només a Andorra"

Andorra és l’àmbit principal d’actuació?.

Treballem bàsicament Andorra, Alt Urgell i Cerdanya. Aquí hem trobat més o menys el nostre nínxol per anar funcionant. També hem anat una mica més enllà. Hem fet una cosa a Terrassa per la meva vinculació personal, o a la Ribagorça, però és veritat que el nostre àmbit d’actuació és aquest del Pirineu pròxim. La nostra filosofia és publicar sobre el Pirineu des del Pirineu mateix, i volem que tots els actors que participin en l’edició d’un llibre, fins i tot la impressió també siguin del Pirineu. La maquetació també es fa aquí. Volem ser uns actors que contribueixin al desenvolupament pirinenc no només a Andorra, un país que ja s’ha desenvolupat i ha fet la seva trajectòria, també a les comarques pròximes que s’han quedat molt limitades per la qüestió del turisme i hi ha una situació de despoblament. Col·laborem proactivament en el projecte pirinenc i a més a més intentem que la nostra activitat econòmica ens permeti consolidar altres activitats econòmiques en el mateix territori.

"La generació actual d’historiadors hem intentat trobar un espai entremig per fer història el més divulgativa possible"

Hi ha la sensació que fins fa pocs anys, el tema de la història d’Andorra s’havia tractat sovint d’una forma molt novel·lada. Ara hi ha una nova generació d’historiadors. Ha estat determinant en aquest canvi?

Jo crec que aquesta nova generació té potser un element més de sistematicitat, potser també una formació més reglada en història i això et dona unes eines. T’habitua a passar pels arxius,  fer, primer de tot, un desglossament de la informació. Tota aquesta feina prèvia et permet conèixer amb molta profunditat el fet històric i això et permet fer llibres d’història quan abans no era possible perquè els arxius no estaven prou sistematitzats, o perquè no tota la informació es podia trobar de manera fàcil. El fet que avui en dia tinguem internet et permet fer, com a mínim, unes consultes inicials. Tot això feia que no es pogués accedir de la mateixa manera a la informació i que novel·lar-ho fos una opció per omplir els buits. L’altra cosa és que abans el llibre d’història s’entenia com una cosa molt específica d’erudits i d’acadèmics i en canvi la novel·la com una eina més divulgativa. La generació actual d’historiadors hem intentat trobar un espai entremig per fer història el més divulgativa possible. És a dir, ja sigui amb les conferències, els programes de ràdio, etc., intentem arribar a tothom. I aquesta manera d’arribar a tothom passa per fer llibres d’història que arribin a un públic més ampli, des de l’historiador que busca una cosa molt específica i molt concerta fins a la persona que simplement es vol informar de la història.

Tot aquest procés ha permès entrar al fons de temes històrics com ara el de Carlemany. Sempre ha estat un personatge clau d’Andorra i fins i tot se li dedica el nostre himne nacional quan potser ni va passar pel país.

Personalment crec que Carlemany no va passar per Andorra i no va estar més a prop de 300 o 400 km del país. Realment, la seva zona d’influència és el que avui seria la frontera entre França i Alemanya, el nucli de l’imperi carolingi. El sud sempre va estar governat pel seu fill Lluís el Pietós, que va ser rei d’Aquitània. I no crec que passés tampoc per Andorra. Això no ho podem afirmar però en tot cas Carlemany segur que no hi va passar. És veritat que hi ha una vinculació llegendària amb el personatge que ve en part del fet que Andorra va formar part de l’imperi carolingi. La llegenda s’ha creat a partir d’aquesta part històrica. És un personatge que va estar mitificat des d’un principi. Ja ho van fer fins i tot els seus propis biògrafs. Carlemany no va ser en tots els llocs on es diu que va estar.

"La Carta Pobla és un 'fake' històric, és un document fals"

La Carta Pobla que considera Carlemany com a fundador de la República d’Andorra, és, per tant, un document fals?

És un ‘fake’ històric. És un document fals. Això no ho dic jo, no m’ho he inventat jo. Des del segle XIX, Brutails i companyia ja deien que era fals i molt mal fet, que no s’aguantava per enlloc. Ja fa 150 anys que això se sap. Però quin és el problema? Fins fa uns anys els documents falsos, no s’utilitzaven com a testimoni històric, els historiadors el descartaven per l’estudi del passat per la seva falsedat. Ara bé, aquest document algú el va fer, algú el va elaborar i tenia intencions per fer-ho. Recentment la historiografia ha recuperat l’interès pels documents falsos per intentar conèixer-ne qui, quan i per què va ser elaborat aquell fals. El que hem fet amb la Carta Pobla és dir que és fals, demostrar quins són els elements de la seva falsedat  i intentar situar-lo en el moment que es va fer. Qui, quan i perquè. La voluntat de la recerca era aquesta. Hem volgut fer una proposta, que no ha de ser la definitiva, i és que es va redactar el segle XII, entre 1133 i 1162, que l’haurien fet els andorrans i el motiu seria el d’intentar limitar el poder a Andorra d’un nou actor que era el bisbe d’Urgell. El bisbe d’Urgell compra el 1133 els drets sobre la vall d’Andorra al comte d’Urgell. Els andorrans ja havien tingut enfrontaments amb el comte i quan arriba un nou senyor temen que, de cop i volta, es pugui repetir aquesta situació de conflictes feudals. Els andorrans, doncs, es treuen de la butxaca aquesta Carta Pobla i li diuen que el seu poder està limitat per aquesta qüestió i per aquesta altra. No sabem si es va fer servir aleshores i si va funcionar, però pensem que s’hauria elaborat amb aquesta intenció. Segles després, també s’ha fet servir per a altres qüestions.

Etiquetes

Comentaris (8)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.