En aquest encontre, es van tractar diferents dubtes i preguntes que la ciutadania va traslladar respecte a la instal·lació del laboratori de Grifols al país. La localització, la seguretat del laboratori, la validesa del contracte de socis, els aspectes legals i molts altres temes van sorgir a la reunió. Arboix va ser l’encarregada de resoldre’n alguns d’ells, així com d’aportar el seu punt de vista com a professional del medicament.
Com se n’assabenta de l’arribada de Grifols a Andorra i com acaba participant en la reunió de la plataforma ciutadana?
Per casualitat, perquè jo estava de vacances a la Cerdanya i llavors el José Aguilera, que va ser vicerector amb mi em va preguntar si estava a prop i van venir a veure’m. Van venir membres de la plataforma per preguntar-me una mica. Després per a la reunió ja no vaig poder estar present perquè tornava a Barcelona, però principalment va ser a través de José Aguilera.
Per què creu que es generen tantes preguntes al voltant de l’arribada de Grifols al país?
Hi ha moltes coses que la gent no té clares i que a mi, personalment, tampoc em queden gens clares. O sigui quin és l’interès de Grifols a Andorra? Perquè qui signa el contracte és la seu d’Irlanda, no la de Catalunya, que és com si diguéssim la ‘casa mare’. Vull deixar clar que a mi això precisament no m’interessa tampoc, però em sorprèn. Em sorprèn que es posi en una zona com la que es posa, propera a la ciutat... Tot i que jo no sóc partidària de tenir por per la seguretat, perquè si les coses es fan bé, jo tinc el meu despatx de profe a cent metres d’on està el laboratori P3, on es treballa amb la tuberculosi i altres malalties, fins i tot coronavirus. Al final les coses s’han de fer bé, però risc zero no existeix.
Però, vostè considera que existeix el lloc idoni per col·locar aquesta mena de laboratori?
No és que existeixi un lloc idoni, però s’han de fer unes estructures que garanteixin això i, per tant, seguir totes les normes. Per a mi no es tracta tant d’idoneïtat, ni de la proximitat amb els ciutadans si no és que es vol col·locar en una Reserva de la Biosfera. Em sorprèn molt... Si hagués sigut un laboratori ambiental en aquest emplaçament, jo l’haguera aplaudit. Un laboratori de seguretat, amb qüestions de malalties, el felicito, crec que s’han de crear sempre més i Andorra pot tenir-los, clar que sí, això i altres vies de recerca. Però, possiblement, jo vaig explicar-ho, que jo hagués sigut més partidària que hi hagués una intervenció de la pública recolzant a la Universitat d’Andorra. Per tant, per recolzar i fer créixer alguns grups de recerca... Ja ho va comentar el doctor Aguilera a la reunió.
Va ser un dels punts que es va tractar, que potser aquí a Andorra s’havia d’haver creat centres d’investigació més petits, col·laborant amb altres universitats també... No sé si és aquesta la línia del que vostè diu ara mateix...
Claríssimament, claríssimament. A Andorra es tenen dos pols molt importants, un és Toulouse, amb equips de recerca molt potents i gent que treballen molt amb qüestions de medi ambient, agricultura... I es té l’altre pol que és Catalunya, on hi ha universitats que estan classificades entre les 200 millors del món. I amb equip molt potent, com el de medi ambient de l’Autònoma, que és un institut de recerca mediambiental que és dels més importants del món. O sigui, hi ha una cosa que també va explicar el doctor Aguilera, és que es podria oferir un nou sistema per comunicar els diners que té l’Autònoma en aquest àmbit, conjuntament, i segur que estarien encantats de treballar amb una Reserva de la Biosfera, per ajudar a la millora i el manteniment d’espècies animals, vegetals... Per tant, que cedeixin uns terrenys a Grifols, socialment, sota la meva ideologia personal, em molesta. Però es tracta d’una companyia seriosa i espero que les coses les faci bé si finalment es queda.
“Jo entenc que Grifols buscarà per poder fer-ho bé legalment, però el Govern ha de tenir un control del que passa al seu país”
Una de les preguntes que va sortir des del públic a la reunió i que va generar molt de neguit va ser si Andorra estava preparada legalment per al que suposa tenir un centre de recerca al país...
Aquest també és un àmbit que em preocupa, perquè jo vaig explicar que les empreses han de tenir laboratoris amb les bones pràctiques de laboratori, les BPL que n’anomenem. Això hi ha empreses que s’hi dediquen i que totes les empreses que fan qüestions de qualitat, poden avaluar-les. Però la certificació d’un BPL ha de ser oficial, algú l’ha de fer. Per tant, jo no dic que Andorra hagi de muntar un sistema de cop, perquè vol dir formar gent i això és un procés llarg. Però l’han de contractar amb algú per tenir garanties com a Govern. Insistint, jo penso que Grífols farà bé perquè li interessa, sobretot que després ho accepti l’Agència Europa del Medicament (EMA) i la FDA, que treballen junts i tenen acords en tots aquests protocols. Jo entenc que buscarà per poder fer-ho bé, però el Govern ha de tenir un control del que passa al seu país. Senzillament ho poden contractar fora, a França o Espanya que cauen més a prop.
I amb el nivell P3...
És el mateix, tenen tot un seguit de normes. S’ha de fer un seguiment i un control i, segons les malalties, per exemple a nosaltres el control de les BPL les fa la Generalitat. Això vol dir els residus, com s’han de destruir... Algunes destruccions es fan in situ, en incineradors, segons quin tipus de microbi que hi ha menys risc, no cal fer un seguiment tan estricte. Però hi ha alguns casos en què això no es pot fer, i han d’acudir camions especials, que ho porten a un incinerador especial que, en aquest cas, està a Tarragona. Per tant, el que vull dir és que, segons els procediments s’han de fer unes determinades coses. Això vol dir, doncs, que has d’acceptar que al país entri i surti un vehicle amb substàncies que són d’un nivell de seguretat. Has d’autoritzar aquesta entrada i sortida de camions o vehicles especials. També has de garantir els filtres de les torres del crematori que s’instal·larà allà dins. Per tant, o fas una reglamentació, o ho contractes.
Aleshores, pensa que és viable l’entrada de Grifols a Andorra?
Jo estic convençuda que es pot fer ben fet, ho hem fet a molts llocs. Però l’altre tema fonamental i que també s’ha de tenir en compte és l’estabulari. En el nostre cas la Generalitat té un servei especial que acredita i revisa els centres de recerca perquè es compleixin les normes de benestar animal. És el mateix, el Govern andorrà ha de garantir que el benestar animal es compleixi.
Per tant, no és simplement que es col·loqui el laboratori, el que dóna a entendre és que el procediment és molt més llarg.
Hi ha tota una sèrie de procediments que Andorra no els té reglamentats i que és lògic. A partir d’aquí, el més normal seria acceptar els de la Unió Europa, no me’ls invento, si no agafo aquests que són molt estrictes i estan molt redactats ja d’anys. Però quan ja els tinc, algú els ha d’aprendre i els ha d’aplicar. Això Govern ha de dir i ha d’escriure, i ha d’autoritzar perquè es faci d’aquesta manera. Per tant, crec que, possiblement, no sé si ha tingut en compte totes les conseqüències que té per a un Govern, des d’un punt de vista sanitari, el control de totes aquestes fases.
M’ha comentat que a Grífols li interessa que tot això es faci. La mateixa companyia pot exigir a Govern que seguisca tots els procediments o ha de ser iniciativa de l’executiu?
Jo entenc que Grifols pot demanar senzillament a les autoritats internacionals que vinguin a fer una revisió a tots els laboratoris. Es fa a totes les companyies farmacèutiques, sobretot en els edificis de producció, però aquí no es produirà, aquí únicament es farà recerca. Per tant, la producció es farà segurament a Irlanda, si és qui ha signat el contracte. Per tant, això és el que analitza l’agència del medicament. En el cas espanyol està a l’agència espanyola, en el cas francès a la francesa el que suposa la inspecció dels centres que fabriquen medicaments. Però com aquí no hi haurà fàbrica, aquest laboratori possiblement vindrà Irlanda a avaluar-lo, no sé qui vindrà, per tant Grifols pot demanar assessors. Però jo, com a Govern, he de garantir la meva posició, he de tenir clar el que es fa i com es fa.
Un tema que també es va tractar i que ha sigut clau per justificar l’arribada de Grifols ha sigut el prestigi que pot donar al país internacionalment...
Bé, però què és prestigi? Perquè em sembla que la meva intervenció a la reunió també s’ha mal interpretat. Què vol dir donar prestigi? Per a mi és quan, per exemple, tens una universitat de qualitat i hi ha gent de talent que ha optat per venir al teu centre. Això és prestigi, perquè és la teva universitat qui el té i té grans professionals. Ara, si aquest centre funciona bé i comença a fer coses, pot succeir que algun especialista que el seu laboratori no tingui les condicions que té un P3, pacti amb Grifols i vingui a fer un experiment. Llavors es té una figura important aquí, però el prestigi és per al laboratori i durarà molt poc. Si es tingués la cura per al càncer, s’associaria el laboratori amb la zona on està situat. Per exemple a Hipra no la coneixia ningú, ara com ha sigut la primera a fer assaig clínic a Espanya, tothom la coneix i sap on està.
“Si es dona una situació de descobriment, es reconegui el lloc d’on ve l’investigador. Però a Andorra no hi haurà figures que estiguin tot el dia treballant aquí. Per tant, em sembla difícil que es pugui aprofitar el país d’ells”
Aleshores ve a dir que és complicat que aquest ‘prestigi’ sigui per a Andorra.
És difícil que es doni aquesta circumstància a un laboratori com aquest. A Andorra acudiran 40 persones, que són els treballadors de base, i els científics vindran aquí només per fer proves. Després els resultats es traslladaran a Irlanda, i pot ser que si es dóna una situació de descobriment, es reconegui el lloc d’on ve l’investigador. Però a Andorra no hi haurà figures que estiguin tot el dia treballant aquí. Per tant, em sembla difícil que es pugui aprofitar el país d’ells. Però és difícil, vull que quedi dit, que és complicat aconseguir prestigi perquè normalment necessites una estructura mot gran que produeix moltes coses, i es difon el que tu fas allà.
Retornant al tema animal, in vitro, in vivo... Quina és la diferència? Què és el que possiblement es farà a Grífols?
Aquí, en principi, el que sabem és que es faran in vitro i in vivo. Moltes vegades, l’in vitro parteix de qüestions orgàniques, cultius cel·lulars, bacterians, virals... O sigui que no necessàriament has de gastar animals. En aquest sentit, vol dir que alguns estudis es farà en animals, per exemple per provar vacunes és necessari. Els primers estudis d’eficàcia no infectes a persones, per norma això no està permès. El normal és fer els estudis amb animals, i llavors observes la resposta que té el virus i quan ja ho tens molt estudiat ho fas amb persones, però la infecció ha de ser natural, no els punxes. Però amb animals sí que xutes, és el que es diu el desafiament, els estudis de seguretat i de resposta d’aquesta vacuna.
Es va mostrar a favor de l’experimentació amb animals, no sé si podria justificar aquesta posició que crea una mica d’incomoditat en la societat.
Entenc perfectament que hi hagi persones, i respecto molt als animalistes i per tant que no acceptin que es faci cap estudi. Però, desgraciadament, hi ha estudis que avui per avui hi ha estudis que no tenim més alternatives, hem de provar amb èssers vius. I cada dia utilitzem menys animals, cada dia substituïm més els cultius cel·lulars per no haver d’utilitzar rates o, fins i tot, simis. Però, realment, si no no avançaria la ciència, desgraciadament. Hi ha moments que no tenim alternatives, i respecto el fet que hàgem d’utilitzar animals, però això el que cal és fer-ho amb les millors condicions de benestar.
Entenc que, per exemple, a Espanya, existeix un reglament que limiti aquesta mena d’experimentació, que es posin normes i límits...
A la Unió Europea està molt establert i es diu en quins casos no es poden utilitzar animals i s’han de buscar alternatives.
Aquí es va comentar que s’utilitzarien rosegadors, per tant Andorra s’hauria d’adherir a algun tipus de reglamentació per poder regular el seu ús.
Exacte, hauria d’acceptar el que sigui. Estem a Europa, per tant el més lògic és que sigui el de la Unió Europea, que fa molts anys que s’ha treballat i que està molt avançat. I també s’ha de tenir a l’hora de crear un comitè d’ètica, perquè l’empresa l’ha de tenir i que pugui controlar el que està passant allà dins.
Es va comentar que hi havia un milió d’euros per a l’estabulari... No sé si és molt o poc, o està bé...
Jo no sóc capaç de valorar això, perquè les rates i els ratolins transgènics són molt cars, i per tant depèn del volum que es tingui i que es vagi a utilitzar.
En definitiva, el procés perquè Grífols arribi a Andorra, segons m’ha explicat, és llarg, porta temps i s’han de mirar molts aspectes per poder garantir la seguretat de l’espai, l’entorn i la ciutadania.
Jo penso que ells pensen que mentre es construeix, tota la pesca... No sé quins són els plans de construcció. Però crec que pensen que podran fer tot això, però s’ha de fer una llista.
“La pregunta és perquè s’ha de fer això, quan hi ha tantes altres que contribueixen al bé públic”
Han sortit molts punts a estudiar i mirar...
Hi ha tres blocs, benestar animal, normes de bones pràctiques, el que en diem BPL, i criteris de funcionament d’un P3. Cal tenir en compte el transport de residus, d’animals, fins i tot els seus excrements. Després els subministraments, perquè a aquest laboratori no penso que es necessitaran tants materials com perquè es creïn fàbriques als voltants, no ho veig clar. Si fos una empresa que produeix, com per exemple puguin ser aspirines, pot ser que algunes empreses de materials bàsics es vagin instal·lant. Però aquest laboratori no utilitzarà tants tubs, pipetes... És més còmode que arribin des de Barcelona, per exemple.
Per tant, si es fa bé el procediment, no considera inviable que Grífols arribi a Andorra?
No és inviable, però hi ha tantes coses que és complicat. La pregunta és perquè s’ha de fer això, quan hi ha tantes altres que contribueixen al bé públic.
Comentaris (3)