"No pot ser que al segle XXI tinguem parts d'Andorra habitades que són inaccessibles pel transport públic"

Com sorgeix l’Associació Andorrana de Consumidors i Usuaris (ACU)?

Naixem de la necessitat de defensar els consumidors i usuaris, i també de la voluntat. Tot i que tenim una oficina de consum, sobre la qual no ens hem cansat de repetir que la nostra idea és col·laborar amb les institucions públiques que ja hi són. Però, sí que és cert que al final en ser una institució pública no deixa d’estar sotmesa al que és el poder polític. Per exemple, una de les coses que volem fer és anar a parlar amb la marca Andorra perquè creiem que ha sigut una molt bona iniciativa sorgida de l’àmbit privat. Pensem que si intentem projectar cap a fora, una imatge de qualitat del país també ha de ser una imatge que ha d’anar acompanyada d’una qualitat que ha de percebre el consumidor i l’usuari i per això volem col·laborar molt amb el que és la marca Andorra.D’aquesta manera, pensem que era necessari tenir una associació de consumidors que fos d’àmbit privat i que no estigués sotmesa a poders polítics sinó que estigués sotmesa a la voluntat dels seus socis.

Quina és la finalitat de l’ACU?
 

L'objectiu de l'ACU és la de fer de mediador, col·laborar i intentar arribar a acords perquè tot funcioni

Nosaltres volem tenir el paper de posar una barrera perquè la gent pugui perdre la por a reclamar el que són els seus drets. Ens trobem moltes vegades amb el fet que algú té una reclamació a fer, però com que sabem que Andorra moltes vegades les empreses estan vinculades amb temes polítics, no s’atreveixen a fer el pas de fer la denúncia.

Teniu jurisprudència per actuar a escala sancionadora?

No en tenim, però sí que tenim la potestat com a persona jurídica de presentar-nos a la Batllia i fer una reclamació contra qui sigui si creiem que les coses no s'estan fent bé. De moment no ho hem fet, i esperem no haver-ho de fer mai. Sempre que puguem arribar amb l'administració pública o bé amb una empresa a un acord perquè es corregeixi una deficiència ho farem, i si no es fa tenim moltes altres alternatives com ara la via administrativa, la civil o la penal, i també el fet de poder denunciar públicament allò que considerem que no s'està fent bé.

Qui forma part de l’ACU?

De membres fundadors en som quatre i tenim funcions diferents: president, tresorer, secretària i vocal. Som gent de diferents àmbits, ja que hem intentat aglutina diversos punts de visió, cosa que considerem que és bo per a l’associació. Aquests socis fundadors som els que hem fet una aportació inicial per poder arrencar l’ACU en si. I ara tenim participants que col·laboren amb nosaltres i la idea és la de començar una campanya de captació de socis, com també de col·laboradors. Reiterem que no anem en contra de ningú, sinó que volem aportar el nostre granet de sorra amb les problemàtiques que veiem i intentarem, amb la mesura del possible, col·laborar amb les institucions públiques. Amb l’ACU també hi col·laboren un gabinet d’advocats.

Quina quota pagaran els socis?

Per a soci són 12 euros a l’any, això dóna accés a consultes a l’ACU – aquestes les pot fer tothom – accés a una consulta jurídica amb els advocats que col·laboren amb nosaltres i a la revista que farem arribar als nostres socis. La idea d'aquesta revista és treure-la trimestralment i que contingui articles de tota mena, opinió de col·laboradors, de comparativa, de recomanació, d’actuacions pròpies de l’ACU, col·laboracions amb associacions tant d’Espanya com de França, i si podem d’Anglaterra. D'igual manera, la idea és que els col·laboradors que tinguem puguin oferir algun tipus de descompte o promoció als socis de l'ACU.

Us ha costat molt constituir-vos com associació. Per què?

Ens ha costat onze mesos. Hem tingut molts problemes burocràtics que potser algun dia explicarem. Però fàcil no ha estat, sinó que ha sigut molt laboriós i hem hagut de fer moltes reclamacions, fins i tot, una reclamació oficial al Raonador del Ciutadà perquè ens ajudés i tinguéssim la seva empara i tirés cap endavant. Però, al final l’important és que ja ho tenim i que a partir d’aquí estem treballant i anem amb totes. A més, tot i que fa poc que estiguem constituïts com associació, prèviament a la nostra presentació ja havíem començat a treballar amb els dossiers.

Quins són els dossiers que teniu?

El d’habitatge, transport públic, tema de banca i protecció de dades. Hem format dossiers d'aquests temes perquè són pels quals hem rebut més queixes dels consumidors i usuaris.

Una de les principals queixes que heu rebut és en matèria d’habitatge. Com esteu actuant en aquesta temàtica?

Amb aquest tema vam anar a parlar amb el Raonador del Ciutadà i s’ha centralitzat el tema de l’habitatge amb ell. Creiem que com que va ser ell qui va iniciar tot això, possiblement és un bon punt de recollida de les reclamacions. D’aquesta manera, considerem que ell pot tenir més força per després poder reclamar alguna modificació de la llei a Govern. En aquest camp hem rebut moltes queixes i també ajudem a les persones que contacten amb nosaltres via col·laboradors desinteressats per tal de buscar un habitatge més accessible per aquella persona. I tot i que sabem que no és la solució, nosaltres proposem canviar la tipologia del contracte que tinguin els inquilins, és a dir, que la durada del contracte sigui més llarga.

Amb el transport públic què és el que treballeu?

Estem revisant, per exemple, el tema del bus Exprés, les tarifes del preu, la falta de servei a totes les parts del país. Nosaltres també un aspecte que hem detectat és el tema de la quantitat d'hores dels conductors que es passen al voltant, perquè considerem que això al final no deixa de ser un risc. El que s'està transportant no són caixes, són persones. Hem rebut queixes que ens diuen: "És que el conductor ha passat i no m'ha vist", però potser no és que no l'hagi vist, sinó que la quantitat d'hores que porta al voltant, no li dona per tenir una capacitat de concentració com la que hauria de tenir.

Quines propostes feu en aquest camp?

L'ACU manifesta que no pot ser que hi hagi parts d'Andorra en què no arribi el transport públic i creu que la política està per donar solució i resposta a aquestes situacions

Amb el tema de la quantitat d'hores que un conductor pot estar al volant hi estem treballant. Però per altra banda, volem proposar que els comuns comencin a crear el que seria un servei de rodalies. Algú que visqui a Engolasters i no tingui cotxe no pot baixar fins al centre i quan neva la situació es complica encara més. Però així és la població a Andorra i la política hi és per donar resposta aquestes situacions. No tot són els carrers comercials, no tot són els turistes. No pot ser que al segle XXI tinguem parts d'Andorra habitades que són inaccessibles pel transport públic. És totalment demencial i no ho podem arribar a entendre. Jo desitjo que amb l'edicte que s'adjudiqui es millori alguna cosa del servei de transport públic.

A la presentació de l'ACU ja vau exposar que aquests eren els dos dossiers que teníeu més avançats. Però, en el de la protecció de dades i de la banca sobre què esteu treballant?

Són dossiers que ens falten molts punts encara. Amb el de la protecció de dades volem treballar tot el tractament de la imatge de menor, de les càmeres de vigilància... Hem vist que en protecció de dades hi ha uns tècnics molt bons i amb moltes capacitats però que no poden actuar d'ofici. Creiem que nosaltres podem donar aquesta via i que protecció de dades pugui actuar o obrir una investigació per fer una rectificació. En aquest tema hi ha molt desconeixement i volem ser un interlocutor cap a protecció de dades per a poder col·laborar-hi i fer que la informació estigui ben protegida.

Per altra banda, en el de la banca estem acabant de revisar la declaració del model 720 i mirar quines aplicacions tindria per Andorra i si és que aquestes declaracions no són efectives. Mirem per exemple, si els bancs d’Andorra poden acabar tenint informacions dels seus clients que no hauríen de tenir i per tant, s’ha de mirar el que realment es fa amb aquesta informació. També estem treballant amb les clàusules de les hipoteques o les comissions de les transferències.

Com a ACU dieu que la vostra idea és la de col·laborar per exemple amb les administracions públiques. Heu tingut l'oportunitat de fer-ho?

Sí, hem derivat reclamacions directament a Consum i hem de dir que han actuat molt ràpidament i de forma efectiva i que ens n'alegrem molt. Al moment que hi ha un dubte sobre mínimament que una cosa pot ser perjudicial per al consumidor s'actua i això és bo.

Ens podries donar algun exemple?

Per exemple, hi havia un comerç al Principat en el qual vam detectar que la persona que atenia al públic no parlava ni català, ni castellà, ni anglès, ni francès, i que anava amb el telèfon i el Google Translate per tal de poder-se comunicar amb els usuaris. Consum va actuar i va obligar a contractar una persona que parli l'idioma nacional.

Una altra actuació ha estat amb uns productes que porten una bateria interna que creiem que no estan certificats per la UE, és a dir, que no estan homologats. El comerç tampoc ha pogut acreditar aquesta homologació i Consum ha retirat aquests productes. Sabem que la investigació continua oberta i que de moment, ja no estan al mercat.

Quins passos seguiu quan rebeu una reclamació?

Tenim habilitat un mail que és per on arriben les reclamacions que és info@acuand.com, a llarg termini també es podrà acudir a fer-les al nostre local de l’avinguda del Fener d’Escaldes-Engordany. Fins i tot, la idea que tenim és que d’aquí a un temps, com ara un any, puguem tenir una persona a jornada a completa atenent les demandes i reclamacions de la ciutadania.

Els passos els exemplificaré amb un cas, darrerament ens n’ha arribat una sobre temes de pàrquings i ara haurem de mirar si els preus estan publicitats o no ho estan, si és un pàrquing públic o és un privat. Això també forma part de la nostra tasca, és a dir, rebem la reclamació però automàticament el primer que fem és veure si aquesta reclamació està fonamentada o no. Tot seguit, a l’usuari se’l contesta de forma argumentada i si és necessari, per exemple, si veiem que el preu no està publicitat i no informa dels minuts i les fraccions i dels preus que s’ha de pagar, parlaríem amb l'empresa sobre que això s’ha de fer. Si ens diuen que no, acudirem a les administracions públiques per tal que recordi a l’empresa quines són les seves obligacions. Un cop més, diem que volem anar pas a pas i utilitzant el mètode menys negatiu per a tothom.