Col·labora habitualment amb el ministeri d'Educació i Ensenyament Superior i ha estudiat la presència de les diverses llengües al país. Ha analitzat el castellà a la conferència 'El extraño caso del castellano en Andorra' i ha elaborat un informe sobre el plantejament lingüístic del sistema públic d'educació d'Andorra.
Quins són els objectius de l'estudi sobre el francès a l'escola a Andorra?
Són, en primer lloc, presentar la noció de francofonia de manera operativa, és a dir, establir fins a quin punt el concepte ens permet descriure el context de les llengües d’Andorra: són francòfones només les persones que tenen el francès com a llengua materna o també els qui l’han après en contextos més o menys formals? Pel que fa als Estats, són francòfons només el que tenen el francès com a llengua oficial? Els que tenen relacions històriques amb França i Bèlgica? Qualsevol país que formi part de l’Organització Internacional de la Francofonia? Un cop constatada la varietat de formes de la francofonia, l’estudi analitza el cas de la francofonia andorrana des d’una doble vessant, objectiva i subjectiva. L’objectiva es refereix a les dades sobre la presència del fet francès a Andorra (pes institucional del Copríncep, nombre de locutors inicials de francès, nombre de locutors competents que l’han après a l’escola, presència del sistema educatiu francès i pes del francès a l’escola andorrana). La vessant subjectiva presenta els resultats d’un treball de camp (entrevistes) realitzat a Andorra amb 23 informants rellevants en termes de gestió de les polítiques lingüístiques (docents, periodistes, pares i mares d’alumnes, responsables administratius i polítics).
Ha de ser complicat fer la radiografia o el retrat de la francofonia.
En termes generals, és impossible fer un retrat de conjunt de la francofonia perquè aquesta viu a través d’una multitud de comunitats : és necessari, doncs, estudiar els casos per separat i advocar per una francofonia de les comunitats en comptes d’una “comunitat francòfona” que, en realitat, fora dels àmbits diplomàtics i de les organitzacions internacionals, és molt difícil de definir.
En l'espai francòfon, Andorra es diferencia d'altres països perquè no ha tingut una relació colonial amb França. El Copríncep francès és cap d'Estat.
Andorra no té el francès com a llengua oficial, però podria formar part d’una francofonia activa per la seva relació històrica amb França per mitjà de la institució del Copríncep, però no pas per haver tingut una relació colonial, com d’altres exemples de francofonia històrica com ara Algèria o el Marroc. A aquesta situació contribueix el conveni educatiu amb França (base jurídica del sistema francès a Andorra) i la mateixa normativa de l’escola andorrana, que protegeix el francès com a llengua covehicular.
"La comunitat de locutors de francès a Andorra és força diversa"
Com és la comunitat de locutors de francès a Andorra?
La comunitat de locutors de francès a Andorra és força diversa. Està composta per un percentatge històricament estable de locutors nadius, al qual cal afegir aquells –nombrosos– que han après la llengua a l’escola. Aquesta francofonia diversa necessita, doncs, una definició oberta del que significa ser francòfon en societats com l’andorrana. Dit això, l’estudi mostra els límits de la vitalitat del francès a Andorra, una llengua apresa a l’escola (i no a tots els sistemes), però molt poc parlada fora de l’àmbit docent.
Això, limita la situació social del francès?
La situació social del francès està limitada per les altres llengües, principalment el català (llengua vernacla i consagrada jurídicament) i el castellà (veritable llengua franca), en un context multilingüe caracteritzat pel consum de productes culturals procedents d’Espanya i amb una discontinuïtat social respecte de la França veïna. L’orientació social i cultural d’Andorra cap a Espanya estaria posant en entredit la tradicional equidistància andorrana entre els dos veïns.
És una situació una mica curiosa.
La paradoxa del francès a Andorra és el seu paper ambivalent com a llengua amb tradició social i històrica i, alhora, llengua no vernacla, no emprada fora dels àmbits formals de l’educació i determinats àmbits francesos al Principat. El seu estatus seria relativament elevat com a llengua de prestigi, però al mateix temps poc parlada i limitada a àmbits molt específics (principalment l’ensenyament francès).
"Les famílies envien els nens al sistema francès perquè serà l’única manera que l’aprenguin"
Es parla a l'escola que molt poc al carrer.
Tot i la tradició francesa a Andorra, el coneixement de la llengua remet no tant a una política lingüística de l’Estat, sinó més aviat a les polítiques lingüístiques de les famílies, que tenen capacitat per triar sistema educatiu i, per tant, llengua vehicular. L’estudi qualitatiu mostra, segons els testimoniatges dels meus informants, que les famílies tenen estratègies compensatòries respecte del francès: com que és una llengua que no es parla al carrer, però que les famílies perceben com a útil, envien els nens al sistema francès perquè serà l’única manera que l’aprenguin.
Entre les paradoxes, hi ha el fet que molts estudiants continuen anant a la universitat a Catalunya tot i haver fet el batxillerat al Lycée Comte de Foix.
Pel que fa a la marxa dels estudiants del sistema francès a les universitats espanyoles després del Bac, es tracta d’un fet que s’ha explicar. Pels testimoniatges recollits, les famílies perceben el context social espanyol (encara més el català) com a més proper que el francès. Això està relacionat amb la qüestió que esmentava abans sobre l’orientació social d’Andorra cap a Espanya. També cal tenir en compte que moltes famílies andorranes disposen de xarxes a Espanya, sobretot a Catalunya, la qual cosa facilita la logística d’instal·lació en comparació amb França. Això ha de pesar molt, perquè el sistema universitari francès posa més facilitats que l’espanyol als estudiants andorrans, i a més és més barat.
Comentaris