‘¿Y si nos conocemos?’ va ser la seva primera novel·la. Ara acaba de portar al món ‘Nuestro estúpido intento de solucionar el mundo’, la primera entrega de la trilogia ‘Mardeleva’. N’ha fet la presentació recentment. Escriu per a la col·lecció Selecta de la prestigiosa Penguin Random House. Per bé o per mal, les seves dues obres només són accessibles a través de les plataformes digitals, encara que no rebutja, ben al contrari, poder convertir les seves històries en paper.
Tampoc no refusa ni escriure algun dia en català malgrat assegurar que se sent més còmoda i segura en castellà ni canviar de gènere literari. Passar de la novel·la romàntica a la fantasia. Té dues novel·les més en camí, les dues que li falten a la trilogia. La seva producció, per ara, és estratosfèrica. Té pressa no fos cas que se li acabi la inspiració o les ganes d’escriure. De moment viu de fer de TCAI com a Anna Pérez Torrent. Però l’Anna Vibes com més va, per ara, més temps ocupa en la seva vida.
Una pregunta que segur que no li han fet mai: d’Anna Pérez Torrent a Anna Vibes. Per què?
Al principi vaig voler posar-me un pseudònim per por. Volia escriure una mica a través de l’anonimat, ja que treballo a un geriàtric i el tipus de novel·la que havia escrit, amb tocs eròtics, em feia vergonya que la gent sabés que era jo. Només podia pensar: Anna imaginat als avis quina cara els hi quedaria després de llegir un fragment pujat de to, com et mirarien a la cara? I no només els avis, els companys, la teva pròpia família, i sobretot, les preguntes incòmodes... (Riu) Per què si escrius un thriller, la gent mai es pregunta: ‘has matat al teu veí per inspirar-te per la novel·la?’ Però quan es tracta d’una novel·la eròtica la cosa canvia... i et diuen, escolta... ‘Tu tot el que escrius ho has provat abans?’ I et quedes…: ‘Perdona?’ I et donen ganes de contestar que sí, que amb el veí del quart que has matat. (Riu) Per això vaig decidir escriure sota pseudònim mantenint el meu nom original i Vibes que em vaig inspirar en la cançó d’un dels grups meus preferits, The beach boys. Amb ‘Good vibrations’, així que vol dir les vibracions de l’Anna o amb anglès, l’energia de l’Anna. Totes les vibracions que jo volia transmetre a través dels meus escrits.
“Sembla que tinc dues passions en la meva vida: el món sanitari i la literatura. Potser no sembla una combinació evident, però per a mi aquestes dues passions estan més entrellaçades del que es podria pensar. Les dues coses son molt humanes, d’una manera o altra, busquen la connexió amb la gent”
I encara dues més: d’on li ve l’amor pel surf i l’amor per Fuerteventura, que suposo que va lligat?
Les meves arrels a les Illes Canàries han jugat un paper fonamental en la meva devoció per Fuerteventura. La meva àvia paterna, originària de la Gomera, sempre em transporta a aquest món màgic a través de les seves vivències. Crec que l’amor per un lloc pot ser tan profund com l’amor per una persona, i en el meu cas, les Illes Canàries han capturat el meu cor de moltes maneres. La primera vegada que vaig posar els peus a Tenerife, vaig sentir una connexió instantània amb la seva energia i la bellesa natural que l’envoltava. A mesura que viatjava per les diferents illes, vaig arribar a Fuerteventura. Aquesta illa, amb la seva combinació de bellesa salvatge i tranquil·litat, es va convertir en el refugi perfecte, un lloc on el meu cor trobava la seva pau.
Quant al surf, els que em coneixen saben que soc un cul inquiet, que tinc massa energia acumulada i que soc bastant aventurera. La primera vegada va ser a Tenerife i em va enamorar. Vaig adonar-me’n de que els meus problemes es diluïen quan estava a l’aigua, envoltada pel so reconfortant de les ones. Va ser un amor a primera onada, un enamorament que em va portar a explorar els oceans, buscant l’èxtasi que només el surf em podia oferir. I així va ser com vaig començar a viatjar per a surfejar i, més endavant, plasmar-ho a les meves novel·les.
Surf i Fuerteventura enllacen amb la seva primera novel·la. Els seus personatges principals van de l’odi a l’amor? Això no anava al revés? No es passava de l’amor a l’odi?
Sí, la frase es així. Però si fem passar als personatges de l’amor a l’odi, ja no tenim història ni trama (riu). En la novel·la romàntica és fonamental que la història acabi bé i aquesta transició es un element narratiu molt potent i captivador. A molts lectors els agrada experimentar l’arc de transformació dels personatges mentre superen els obstacles i es troben més forts i més enamorats al final. Gaudir de les desavinences dels personatges i veure com evolucionen enmig del conflicte pot crear una narrativa rica i plena d’emocions. Aquesta tensió i desafiament per acabar rendits a l’amor és una resolució final molt satisfactòria i gratificant per als lectors. És una estratègia narrativa que pot mantenir-los enganxats i interessats fins a l’última pàgina.
“A casa, la meva mare va ser una font d’inspiració crucial. Recordo amb afecte com em llegia contes d’en ‘Pau i la Laia’ abans d’anar a dormir. Aquest ritual nocturn va ser el fonament de la meva relació amb la lectura”
Recentro una mica tot plegat. Vostè és del món sanitari. D’on li ve la passió per la lectura i l’escriptura?
La meva passió per la lectura i l’escriptura té les seves arrels en la meva infància, en un ambient en què vaig trobar suport per explorar les meves inquietuds. A casa, la meva mare va ser una font d’inspiració crucial. Recordo amb afecte com em llegia contes d’en ‘Pau i la Laia’ abans d’anar a dormir. Aquest ritual nocturn va ser el fonament de la meva relació amb la lectura, i després vaig continuar explorant el món de les lletres pel meu compte. M’encantava com les històries que llegia em transportaven a llocs llunyans, em feien viure altres vides i despertaven la meva creativitat. A través de la lectura, vaig descobrir la màgia d’imaginar i construir mons propis amb les paraules.
Hi ha algun lligam entre la seva professió del dia a dia i el món de les lletres? Perquè en principi no li sé veure.
Sembla que tinc dues passions en la meva vida: el món sanitari i la literatura. Potser no sembla una combinació evident, però per a mi aquestes dues passions estan més entrellaçades del que es podria pensar. Les dues coses son molt humanes, d’una manera o altra, busquen la connexió amb la gent. En la meva feina com a TCAI, connecto amb la gent mitjançant la cura i l’empatia. Entenc les seves pors, celebro les seves alegries i estic al seu costat en els moments més difícils. Aquesta interacció directa amb les emocions i experiències humanes m’inspira i em proporciona una comprensió més profunda de la condició humana. D’altra banda, en el meu món literari, busco la connexió a través de les paraules. Escric històries d’amor que exploren les complexitats de les relacions i que ressonin amb les emocions que tots compartim en algun moment de les nostres vides. Resumint, la meva missió és sempre la mateixa: establir connexions significatives amb les persones.
El vincle que sí que li veig és arran de la pandèmia. Sembla contradictori que amb la feina que tenien els sanitaris vostè tingués el temps i el moment per fer esclatar la seva passió per l’escriptura. Però va ser així, oi?
Sí, és cert que la pandèmia ha estat un període desafiador per als professionals sanitaris, amb molt treball intens i dedicant temps i esforços considerables a fer front a una situació de salut global. Malgrat això, per a moltes persones les circumstàncies excepcionals de la pandèmia ens han portat a una reflexió més profunda sobre la vida, les passions i la importància de seguir allò que realment importa. En el meu cas, vaig treballar a primera línia amb els meus companys majoritàriament en torns de nit, no va ser fàcil per cap de nosaltres i jo vaig trobar el meu refugi en el mon de les lletres. L’escriptura em va proporcionar la manera d’expressar les emocions, les esperances i les pors que experimentava enmig d’aquesta situació. Va ser un mitjà per processar i compartir les experiències viscudes, no només com a professional sanitari, sinó com a ésser humà que es veia afectat per tot el que succeïa al món. La pandèmia va ser un canal que va donar pas a la meva nova etapa i en la passió per l’escriptura.
“La vida i l’amor no sempre es desenvolupen en unes línies rectes, i trobo inspiració en les capes més profundes de l’amor: els moments de felicitat eufòrica, les pors humanes, les tensions passatgeres i la inesgotable complexitat de les relacions”
I ara el seu ritme de producció sembla frenètic. Una novel·la publicada, una segona que acaba de sortir del forn i que forma part d’una trilogia… i les dues germanes d’aquesta segona que ja estant molt avançades. És així no?
Sí, la meva dedicació a l’escriptura ha crescut i, com a resultat, he estat molt productiva en els últims temps. La primera novel·la ja ha vist la llum, la segona acaba pràcticament de sortir i formarà part d’una trilogia, i estic treballant intensament en les correccions de la segona i plantejant la tercera.
Per cert, posats a parlar de producció: quantes hores escriu i/o llegeix al dia?
La relació entre l’escriptura, la lectura i les demandes de la meva vida laboral és un equilibri delicat, però una cosa que aprecio profundament és el suport dels meus caps i la flexibilitat, dins del possible, que m’ofereixen. Això és el que fa que tot això sigui possible. És realment encoratjador veure com la meva feina i la meva passió per la narrativa poden coexistir harmoniosament. Les meves jornades son de dotze hores i això m’ajuda molt al moment de compaginar-ho. Els dies que no treballo em faig un horari de vuit hores per escriure. Quant a la lectura, cada nit dedico temps a endinsar-me en les pàgines d’un bon llibre. Si alguna vegada em trobo que he passat moltes hores davant la pantalla, opto per un audiollibre, una forma fantàstica de seguir gaudint de la narrativa mentre em permet relaxar la vista. Però, com podeu veure, no tinc temps per a tot. La part que més s’ha vist afectada ha sigut la personal, la de l’oci. Espero que dintre de poc es pugui solucionar d’alguna manera.
On troba la font d’inspiració?
Tots tenim les nostres muses, jo en concret soc fan de xafardejar les xarxes socials, d’allà trec molta informació i escenes que m’encanten. Vivim en un món on tot es fa públic i això s’ha d’aprofitar d’alguna manera a part de sumar-hi la màgia de la imaginació, el resultat és meravellós. També de converses que tinc amb les amigues. Moltes vegades, quan diuen alguna cosa que m’agrada agafo el telèfon i m’ho apunto. (Riu) Es ben cert que la realitat supera la ficció.
“L’escriptura, sobretot al principi, sovint és més una passió que una font significativa de guanys econòmics. És una dedicació que implica moltes hores, esforç i amor per l’ofici. Veig el temps dedicat com una inversió en la meva passió i en la possibilitat de connectar amb els lectors”
S’ha decantat pel gènere de la novel·la romàntica. Per quin motiu?
Per què vivim en un món on el gran objectiu de les persones és ser feliç estimar i ser estimades. I penso que la novel·la romàntica reuneix tot això. L’amor mou el món i sense ell no hi ha res. També perquè és el gènere que més consumeixo i amb el que em sento més còmoda.
Amb tot, no és un romanticisme clàssic. Mira de ’radiografiar’ sentiments molt diversos.
Sens dubte, el meu enfocament romàntic no es conforma amb els tòpics clàssics del romanticisme. La vida i l’amor no sempre es desenvolupen en unes línies rectes, i trobo inspiració en les complexitats de les relacions. Mitjançant una ‘radiografia’ com dius dels sentiments, intento buscar les capes més profundes de l’amor: els moments de felicitat eufòrica, les pors humanes, les tensions passatgeres i la inesgotable complexitat de les relacions. Aquesta exploració em permet oferir als lectors una perspectiva més completa i realista de l’amor, més enllà de les idees preconcebudes del romanticisme.
En el que ha escrit fins ara, hi ha quelcom d’autobiogràfic?
Les persones que han llegit les meves novel·les diuen que han trobat dins de cada personatge una part de mi. Tots tenen alguna cosa meva o del que m’agradaria ser. Però, la trama, les situacions, es fantasia.
Fins ara l’ha editat Selecta de Penguin Random House. Per tant, plataformes digitals. Escolti, jo la novel·la romàntica la veig en paper. Com ho portem?
Com a escriptora, m’encantaria veure els meus llibres en paper. A mesura que avanço en la meva carrera literària, la possibilitat de veure les meves històries en físic és una meta que espero aconseguir en el futur. Com a lectora apassionada, comprenc totalment la delícia de tenir un llibre físic a les mans. L’olor de les pàgines, la sensació del paper...Tot això afegeix una dimensió especial a la lectura i és un plaer que molts de nosaltres gaudim. No obstant això, reconec que les plataformes digitals han estat una revolució positiva per a la indústria editorial. Han fet que els llibres siguin més accessibles, abaratint costos i permetent als lectors emportar-se una biblioteca sencera a qualsevol lloc. L’era digital ha ampliat les maneres en què les històries poden arribar als lectors. Amb tot això vull dir que l’objectiu final és arribar a tanta gent com sigui possible, i això implica explorar diverses formes de lliurar les histories. Tant si és en format digital com en paper, el més important és que arribi als cors dels lectors i els proporcioni una experiència memorable i bon sabor de boca.
“A moltes persones les circumstàncies excepcionals de la pandèmia ens han portat a una reflexió més profunda sobre la vida, les passions i la importància de seguir allò que realment importa. L’escriptura em va proporcionar la manera d’expressar les emocions, les esperances i les pors que experimentava enmig d’aquesta situació”
Seguint amb l’editorial… suposo que deu ser tota una satisfacció escriure per a Penguin tot i que sigui en digital. Com s’ho va fer?
En un primer moment no tenia ganes ni ànims de que sortís a la llum, però, una vegada vaig tindre el manuscrit, el meu petit tresor al qual havia dedicat tant de temps, entre les mans, vaig pensar que el ‘no’ ja el tenia. Així que vaig buscar informació. En aquesta època en què tenim un excés d’informació al nostre abast va ser molt fàcil trobar un vídeo a Youtube explicant els passos a seguir. I el primer d’ells i el més important era la correcció. I així va ser com vaig conèixer a la meva fada padrina de les lletres, ella em va ajudar i guiar molt durant la trajectòria. Al acabar aquest procés vaig fer una tria d’editorials convencionals, el ‘no’ ja el tenia. Així que vaig llençar-me a la piscina. I si no ho aconseguia, sempre era a temps d’autopublicar, inclús les editorials més grans com Planeta i Penguin tenen el segell d’autopublicació com per exemple Universo de Letras i Cursiva. La meva correctora em va dir que no em desanimés si no rebia resposta, que solien tardar molt a contestar i inclús a vegades ni arribaven a llegir-lo. En canvi, dues setmanes després ja tenia resposta d’algunes d’elles i algunes propostes sobre la taula. Vivia en una altra realitat, no em podia creure que hagués agradat. Era un somni. Fins que va arribar la proposta de Selecta, el segell digital romàntic de Penguin Random House. És un honor estar com autora en aquest segell.
Per viure’n, això sí, no deu donar pas, això d’escriure.
Tens tota la raó. L’escriptura, sobretot al principi, sovint és més una passió que una font significativa de guanys econòmics. És una dedicació que implica moltes hores, esforç i amor per l’ofici. Veig el temps dedicat com una inversió en la meva passió i en la possibilitat de connectar amb els lectors. Però, també he de dir que si arribés a un milió de vendes com els grans escriptors segur que sí que dona per viure i bastant bé (riu) i si en fan adaptacions a la tele encara més.
“Com a escriptora, m’encantaria veure els meus llibres en paper. Com a lectora apassionada, comprenc totalment la delícia de tenir un llibre físic a les mans. L’olor de les pàgines, la sensació del paper...Tot això afegeix una dimensió especial a la lectura i és un plaer que molts de nosaltres gaudim”
Me n’oblidava. Per què en castellà? Té en cartera el català i algun altre possible gènere literari?
La decisió d’escriure en castellà es va basar en diverses raons. En primer lloc, el castellà és una llengua molt parlada i llegida en tot el món. Això em permet arribar a una audiència més àmplia i connectar amb lectors de diferents regions. També perquè és en la llengua que consumeixo més llibres i en la que em sento més segura. La meva llengua materna és el català i tinc pensat fer alguna novel·la en la meva llengua, sens dubte, o que em traduïssin les que ja tinc. Estic oberta a la possibilitat de provar altres gèneres, com per exemple, la fantasia.
I acabo demanant-li no pas per com li van les qüestions amoroses, les seves, però sí interessant-me pel seu futur. El literari, és clar. Com el veu?
Pel que fa al meu futur literari, el veig com un constant creixement i evolució. Cada dia, esforçant-me per superar-me a mi mateixa, abraçant nous reptes i aprenentatges. L’escriptura és una jornada interminable d’exploració i descobriment, i estic emocionada per veure quins nous horitzons m’esperen en el futur. Anhelo que cada obra meva sigui com un viatge inoblidable per als lectors, transportant-los a mons màgics i emocionants. I sobre tot, que la meva flama envers a la escriptura no s’apagui i continuï crepitant amb força. I si a tot això li sumem poder continuar en ara que sigui a mitja jornada, amb la meva carrera professional sanitària, em dono per satisfeta.
Comentaris