“La música està infravalorada, n’estem envoltats les 24 hores però no s’escolta, és un soroll més”

Primer de tot felicitar-lo pel Grammy llatí, que això no s’aconsegueix cada dia. S’ho esperava?

No estava en els meus plans. La veritat és que un Latin Grammy és un dels reconeixements més grans que pot rebre un músic. I sí que és veritat que feia molts anys que jo vaig tenir contacte amb una compositora, Claudia Montero, que n’havia rebut quatre i que vivia a València, vam parlar de fer alguna cosa junts, però ella va morir l’any després de la pandèmia i mai vam poder tirar endavant aquell projecte. Però la idea va quedar, i vaig pensar que havia de fer alguna cosa que pogués optar a un Latin Grammy, i vaig començar a idear un disc amb música de dones, música de de llatinoamericanes. A poc a poc vaig estar buscant els ingredients que hauria de tenir un disc Grammy i la veritat és que una cosa darrera l’altra, vam anar a gravar a Ucraïna, després vam estar nominats i finalment vam guanyar. Però des del moment que vam començar, que vam editar el disc, han sigut moltíssimes hores, moltíssim de treball i afortunadament el disc ha aconseguit el premi. Esperem que serveixi una mica d’ajuda per donar rellevància tant a les compositores dones que conformen el disc, al repertori, com també a l’orquestra d’Ucraïna que va gravar el disc amb mi, perquè ho van fer en unes circumstàncies molt complicades.

“La filharmònica de Lviv és l’única filharmònica d’Ucraïna que mai ha parat de fer música, fins i tot en els moments més complicats i difícils”

Justament, van gravar a Ucraïna en un context de guerra. Com va ser l’experiència?

Única i inoblidable, evidentment. Jo era la tercera vegada que anava a Ucraïna, hi vaig estar l’any 2022, a pocs mesos que comencés la guerra, després el 2023 i el 2024 per enregistrar el disc. Com dic, quan tenia el projecte acabat, havia fet els arranjaments i tenia clar que era un projecte amb orquestra i guitarra, el més lògic hauria estat trobar una orquestra llatinoamericana, perquè era un repertori llatinoamericà, però tenia, en certa manera, un compromís amb uns músics que han estat molt compromesos amb la música i amb la societat. La filharmònica de Lviv és l’única filharmònica d’Ucraïna que mai ha parat de fer música, fins i tot en els moments més complicats i difícils. Així que jo vaig pensar que valia la pena continuar la tasca que havien encetat amb ells dos anys abans i que gravava amb ells. La veritat és que va ser una experiència a tots els nivells, a nivell humà, a nivell personal, a nivell musical, em van ajudar moltíssim. L’enginyer de so estava súper compromès, ha fet un treball extraordinari, el director de l’orquestra, el director de la filharmònica i tots i cada un dels músics de l’orquestra van donar el millor d’ells mateixos per fer-ho el millor possible.

Sembla increïble que en un context com aquest es pugui gravar un disc, que hi hagi gent que realment tingui ganes de tocar i d’intentar transmetre coses quan, com aquell qui diu, cauen bombes al costat.

Literalment. La música a Ucraïna està considerada un bé de primera necessitat i per això els músics no van anar al primer front de guerra. El que estan fent, especialment la filharmònica d’Ucraïna, es considera que és un treball de distracció, de cultura, de teràpia... Aleshores la Filharmònica té concerts tots els dies, és a dir, els músics continuen fent música tots els dies, perquè és el seu treball, i perquè estan considerats bé de primera necessitat per a la societat. I em va semblar una raó més per tirar endavant, per estar al seu costat en moments molt difícils. I bé, la veritat és que, desafortunadament, quan un viu en un context de guerra, al final s’acostuma al que un no s’hauria d’acostumar: un dia et despertes i al costat han caigut uns edificis o uns drons o uns míssils, i és el pa de cada dia i ens hi arribem a acostumar, fins i tot, els que anem allí. Les alarmes antiaèries deixen de sorprendre. La gent s’ho pren com que és el que hi ha, no hi ha una altra i s’ha de viure d’aquesta manera i així viuen ells. Per això crec que aquest disc que encara té més mèrit, que no meu, sinó d’ells.

El premi pot contribuir a què el disc agafi una altra dimensió? Que se li obrin moltes més portes?

Això és el que esperem. Esperem que serveixi precisament per això, perquè arribi el més lluny possible, perquè el missatge, que hi ha un missatge darrere del disc, arribi el més lluny possible. Però ja li ho diré d’aquí uns mesos, perquè és el meu primer Grammy i no sé quina ha de ser la transcendència de a nivell d’escoltes del disc.

“Esperem que el Grammy serveixi perquè el missatge del disc arribi el més lluny possible”

És un disc dedicat a compositores llatinoamericanes. Hi havia també voluntat de fer un homenatge a la feina de moltes dones que potser no ha estat prou reconeguda?

Totalment. Com deia, la idea va néixer amb Claudia Montero, que finalment no va estar en el disc, perquè la Claudia és una compositora clàssica, i al final no encaixava massa bé dins del projecte, perquè vaig trobar més compositores del segle XX, i una de les coses que vaig trobar també és que hi havia una sèrie de dones dins del món de la música popular, no només dins de la música acadèmica, que eren molt interessants i que en alguns casos eren molt reconegudes, com en el cas de Chabuca Granda, de Violeta Parra, de Chavela Vargas.. Aleshores vaig aprofitar del ‘tirón’ comercial que podien tenir algunes d’aquestes compositores per ficar ara al seu costat algunes compositores que no eren tan conegudes i que també tenien uns treballs que valien la pena que es coneguessin. I, a més, jo mateix vaig descobrir, per exemple, que el ‘Bésame mucho’, que tots coneixem, jo no sabia que ho havia escrit una compositora, Consuelo Velázquez. Aleshores, era una demostració de com a voltes, el rol de les dones està una miqueta amagat i una mica la intenció del disc era posar en valor el treball de moltíssimes dones que han estat fent música, que han fet aportacions a la música molt importants i que a voltes estan una mica oblidades.

I el disc encara opta als World Entertainment Awards. Hi veu opcions?

Després del Grammy... ja cap altre premi pot igualar el Grammy! A veure, tota pedra fa paret, que està molt bé, però si no m’ho diu, ja ni me’n recordava. Sí, el Latin Grammy és super important i és un dels reconeixements més importants que un músic pot rebre, així que estem molt contents i si ens donen el World Entertainment serà més que benvingut.

Vostè sempre ha reivindicat la importància del vessant social de la música. Creu que encara li traiem poc profit, per exemple, com a element integrador o de pau?

La música és un element imprescindible per a l’ésser humà. Ens acompanya des de sempre, la música ens acompanya des d’abans que l’home descobrís l’agricultura, abans ja teníem la música i la dansa amb nosaltres. I jo crec que està molt infravalorada, tot i que estem envoltats de música 24 hores, tenim música als ascensors, als centres comercials, a tots els llocs on anem hi ha música, però la música no s’escolta, és un soroll més. I jo sempre apel·lo que la música és fonamental per a la nostra vida, per a tot, ens acompanya en els moments de dol, d’alegria, de joia... De fet, jo soc valencià i dins del nostre folklore, que això s’ha perdut per complet, tenim cançons de dol, cançons que es cantaven i ballaven en les vetlles dels morts. A més de diferents melodies, diferents balls si era un xiquet o una xiqueta...

Ah, si?

La veritat és que hi ha una cultura musical que hem perdut i que hauríem de reprendre. Crec que la música és un element fonamental, que no és un element elitista, la música clàssica evidentment requereix una preparació i uns estudis i una formació. Però la música és fonamental per a construir llaços, per a construir societat. Jo crec que és importantíssim la creació de corals, d’orquestres, de bandes, d’instruments de pua, d’instruments de música popular... fer música ens uneix. Només si fas música pots entendre què significa fer música. Però fer música no és només allò inabastable, no, no tot el món pot arribar a fer música, d’una o d’una altra manera. Jo crec que sí, que s’està oblidant una miqueta la importància que té la música com a fonament de solidaritat, de desenvolupament, de cohesió social. És un fonament absolutament inigualable en moltíssims aspectes i que ha estat sempre al nostre costat, el que passa és que ara sembla que ens n’hem oblidat.

“La música no és un element elitista, és fonamental per construir llaços, per construir societat”

Potser també fa falta més presència en l’educació, que és una d’aquelles assignatures ‘maries’, encara.

Sens dubte, sens dubte. A més jo crec que la manera més senzilla de fer música és cantar. Cantar és la manera més natural, l’aproximació més natural que l’ésser humà té cap a la música. No necessitem de cap instrument, no necessitem de comprar res, sinó que tenim la nostra veu amb nosaltres i tots som capaços de cantar. I cantant podem expressar les nostres emocions, com deia, la tristor, l’alegria, la pena... Aleshores jo crec que hauríem de cantar molt més i a les escoles hauríem de cantar molt més. A més, desenvolupem moltíssims altres aspectes de la nostra intel·ligència, però més enllà de trobar que si estudies música vas millor en matemàtiques, que molt bé, si és així, molt bé. Però jo crec que si estudies música, si fas música, gaudiràs d’un aspecte de la teva vida que ni t’imagines que existia perquè la música toca cors, perquè la música toca ànimes, perquè és una vessant de la nostra personalitat que si no les fem amb música ningú ens la tocarà.

Què vol dir?

Vull dir, aquesta manera de sentir, aquesta experiència només la tindrem amb la música. No podem acostar-nos a aquesta experiència mística que és fer música si no és fent música. El més semblat seria escoltant música, però és d’una manera més passiva. Però tots podem fer música. Per això sempre convido a tothom que, encara que sigui en la dutxa, que canti, que si té una guitarra, un piano, que faci música, que és meravellós. I sobretot, perquè a voltes ens obcequem a trobar la perfecció tècnica i el més difícil, per a mi, és el que és més fàcil: la qüestió emocional. Hem de fer música per gaudir, per gaudir de les emocions que la música transmet. Aquest seria, per a mi, el secret.

Crec que fa quatre o cinc anys que viu al país. S’hi troba bé?

Sí, són 5 anys a Ordino i estic enamorat. Quan passo el túnel, arribem a les valls del Nord i dic: ‘ja estic a casa’. Em sento molt, molt integrat, estic encantat, tinc moltíssims amics andorrans, em sento molt identificat amb la cultura andorrana. Andorra és un petit paradís i no puc dir res dolent perquè Andorra és meravellosa i estem molt contents.

És un lloc inspirador?

De fet, el disc va néixer en certa manera, aquí. Des de l’habitació on parlo és on vaig fer els arranjaments i vaig estar treballant, etcètera, etcètera. I sí, la veritat és que sí, és un lloc molt inspirador a tots els nivells, la natura, el sol, les muntanyes i com dic, és paradisíac. Estem estem encantats d’estar al país, tinc una filla que va a l’escola andorrana i n’està encantada, de fet ella és més andorrana que una altra cosa. Ja no parla valencià, només parla andorrà.

“Andorra és un petit paradís, no en puc dic res dolent perquè és meravellosa”

No sé si al país som conscients que tenim entre nosaltres algú del seu nivell, que acaba de guanyar un Grammy.

M’imagino que no, perquè jo tampoc soc conscient que he guanyat un Latin Grammy. És increïble. La veritat és que fa pocs dies que estàvem allí a Las Vegas, al costat de grans estrelles, de Bad Bunny, del Maluma i tota aquesta gent que són els que una mica han acaparat tots els titulars, però hi havia també molts altres músics d’un altíssim nivell. Però bé, hem tornat a la normalitat, estem a casa que ja en tenia ganes... Però va ser una cerimònia espectacular, això ho saben fer molt bé. Va ser una cerimònia molt, molt, molt ben organitzada, amb una catifa vermella espectacular i ens va fer sentir importants durant unes hores que és del que es tractava... però no em demaneu que us ensenyi el Grammy perquè no el tinc.

Ah, no?

El Grammy només és per la foto i te’l tornen a enviar al febrer o març. Vaig marxar una mica decebut per no poder-me’l emportar a casa però bé, se’l queden i després te l’envien.

L’important és que arribarà. I els propers mesos, quins projectes té?

Una de les iniciatives que vaig tenir a Ordino és la creació de la Coral Infantil Piulets, i segurament tindrem concerts de Nadal amb ells. El que passa que, bé, l’he descuidat una miqueta per tota aquesta història del Grammy, però si no passa res, reactivarem els assajos i espero que estarem a punt per a fer els concerts de Nadal, i també tinc alguna gira entremig, però intentaré trobar el temps perquè per a mi és important tornar a la societat el que m’ha donat. I que els nens i nenes d’Ordino puguin gaudir de la música en un moment que la música és un element tan especial com és el Nadal em sembla molt important. És una manera de, amb la comunitat, reunir als nens i nenes d’Ordino i cantar i fer música, i fer música amb les famílies que és molt important perquè com deia, és aquest element de cohesió social.