La ministra de Cultura, Mònica Bonell, expressa el seu condol a la família, però “sobretot al món de la cultura”. Evoca Mas com una persona “entranyable” que va poder ser plenament homenatjada el novembre passat en un “acte emotiu” al Centre Cultural Lauredià. Un acte on va rebre l’Orde de Carlemany i un moment solemne que “val com un agraïment a la feina feta”. Bonell assenyala, també, que “el seu llegat serà el que sempre quedarà a Andorra, a totes les parròquies”. “La seva petjada està present a tot Andorra”, subratlla la ministra, que afegeix: “Ja es veurà quina mena d’homenatge pòstum es farà, però tindrem l’oportunitat de fer-lo, és clar”.
El cap de Govern, Xavier Espot, lògicament, també ha reaccionat al traspàs de Mas. “Hi ha vides que són obres d’art en si mateixes. I n’hi ha d’altres que són també obres d’amor: amor al país, a l’art, a l’ofici i a les coses ben fetes”, ha dit a X. “La vida de Sergi Mas pertany a aquesta segona categoria, a la de les persones capaces de veure bellesa allà on algunes només veuen esquerdes, a la de les persones capaces d’imaginar, d’inventar i de crear”, ha afegit.
Per a la cònsol menor laurediana Sofia Cortesao, la mort de Mas no només és una pèrdua per a Sant Julià: “Ho és per a tot el país també. La seva obra està present en centenars d’espais públics i de llars particulars”. Cortesa destaca el caràcter polifacètic de l’obra de l’artista, que abraça la producció escultòrica, pictòrica, ceràmica, literària, etc. “Ha estat”, diu, “una figura que no es podrà tornar a repetir a Andorra. Mai estarem a l’altura del gran llegat que ens deixa”. “Sant Julià”, afegeix, “decretarà un dia de dol quan tinguem una mica més d’informació”. I destaca que tots els comuns s’ha sumat a les mostres de condol. Totes les corporacions, de fet, signaran una esquela conjunta. Per a Cortesao, que recorda l’artista com algú “entranyable i amb moltes ganes de parlar i explicar-se”, queda “la tranquil·litat” d’haver fet a Mas “un homenatge amb vida al Centre Cultural Lauredià. Hem celebrat la seva obra i la seva persona tant com hem pogut”. La cònsol menor destaca, finalment, la futura inclusió permanent d’un retaule adquirit a la família Cerqueda al Centre Cultura Lauredià i de la col·locació d’una escultura –inspirada en la Marratxa– a la rotonda del Solà.
“És una molt mala notícia”, apunta Susanna Vela, exministra de Cultura (2009-2011). “Aquests dies, ja estàvem al cas de la seva mala salut de ferro…”, diu l’actual consellera general del PS, que considera la mort de Mas “una pèrdua difícil de recuperar”. “Ell deia que era un artesà, però era un artista. Ha estat un referent per a molta gent del país que s’ha volgut dedicar a l’art. Ha marcat, ha creat escola”, assenyala Vela, que destaca la “senzillesa” i “honestedat” del creador. Figura “altament respectada”, també va caracteritzar-se pel seu “compromís polític”. “No tenia pèls a la llengua. Si calia dir alguna cosa inconvenient, la deia. Havíem tingut algunes discussions importants al tomb del paper de les administracions en l’àmbit cultural, de la poca inversió en creació artística, de la poca difusió dels artistes… Era un home molt combatent”, afegeix l’exministra, que –admet– “estava d’acord amb ell en un 98% del que deia”.
Sílvia Riva, exministra de Cultura (2019-2023), recorda “la sort” de poder commemorar el norantè aniversari de l’artista durant el seu mandat tot i haver d’organitzar la celebració “amb la pandèmia pel mig”. També destaca la revisitació que es va fer dels Premis Sergi Mas. Una revisitació que es va fer “en col·laboració estreta” amb l’artista, implicat “en primera persona”. Riva parla d’un creador molt compromès amb “el coneixement de l’experiència pròpia –amb el que ell va viure– i de la transformació del país”. “Només puc tenir bones paraules per una persona que ha estat única al país. Va ser un artista que va contribuir enormement, amb el seu exemple, a la professionalització del sector”, rebla Riva, que evidencia com “a nivell urbà, la seva obra és visible arreu del país”.
L’investigador, bibliòfil i col·leccionista Casimir Arajol –també excap de protocol i veterinari– remarca que va relacionar-se amb Mas “des que va arribar a Andorra”. “Tenia”, recorda, “un taller-botiga al costat de Casa de la Vall, a Casa Elionor, una casa de pagès. Hi venia salers i altres estris de fusta. Després es va traslladar a Casa Duró, a Aixovall. Allà hi va viure molts anys. Hi treballava les escultures de les mares de Déu, de cavalls i vaques… S’hi va instal·lar un forn, també, per poder fer ceràmica”. Arajol, que també assenyala el paper implicat de la dona de Mas –Maria– en la seva trajectòria, apunta que l’artista va haver de deixar Casa Duró pel mal estat de l’immoble (“no volia marxar”) i es va traslladar a un àtic de la plaça de la Germandat, on seguia preparant petites obres en una habitació-taller. Arajol i Mas van col·laborar durant molts anys en els cartells de la Fira-Concurs del Bestiar: “Vam passar moltes estones junts. El visitava. Parlàvem. Érem com germans. L’havia portat a Setúria d’excursió. Hem fet una vida comuna”.
“Algú que convoca de manera tan unànime l’estima de milers i milers de persones de tota classe i condició ha de ser per força un home extraordinari. El Sergi ho era”, expressa l’escriptor Joan Peruga. “El vaig conèixer fa molts anys”, amplia, “quan jo era professor a l’Institut Espanyol de Batxillerat d’Aixovall. Pel seu taller va passar més gent que per la capella romànica més visitada del país o per Casa de la Vall. Era un conversador incansable, d’una saviesa enciclopèdica, amb un sentit de l’humor àcid quan calia... I era, sobretot, un artista (o un artesà-artista). Amb una punta de llapis poc esmolada o amb un burí, aquelles mans conferien ànima a un tros de paper o de fusta. Mai he vist ningú com ell”. D’altra banda, per al dissenyador gràfic Pere Moles, Andorra perd “l’artista total”.
Comentaris (2)