S’estrena a les grans pantalles ‘Caribe, todo incluido’, amb coproducció andorrana de la mà d’Imminent Produccions, quina acceptació s’espera del públic?
Espero que sigui molt alta i que la gent tingui moltes ganes de veure una comèdia , amb humor, però que també manté una mica la intriga de com evolucionarà la trama i com se solucionarà. Al final és això que la gent s’oblidi dels seus problemes del dia a dia, desconnectin, que passin una bona estona i que puguem arrancar-li algun somriure. La pel·lícula té tots els ingredients perquè l’espectador passi una bona estona.
A Andorra no és habitual tenir presentacions de pel·lícules, amb col·loqui posterior amb els actors. Creu que serà un atractiu per la gent?
Esperem que sí, que la gent ho vegi com una activitat a fer i, a més, gaudir de la presència, tant de la Cristina Castaño com meva, que els hi podrem explicar de viva veu el que és un rodatge, resoldre tots els dubtes que puguin tenir o fer les preguntes que vulguin. No passa cada dia i penso que ha de ser un al·licient més que se sumin al que ja té la pel·lícula, com la resta d’actors que conformen el repartiment, Alejo Sauras i Hiba Abouk, que també són molt coneguts pel públic. Que donin un vot de confiança del cinema fet a casa i que diguin anem a passar una bona estona, comprem unes crispetes i anem a viure un moment distès i divertit.
Alguna sorpresa prevista durant la presentació?
(Riu) Que sàpiga no, no ho sé. Si és sorpresa, m’ho diran a mi just quan arribi o, potser, també me n’adono jo quan passi. Com a mínim, a mi no m’han avisat que hi hagin sorpreses amagades. Que jo no ho sàpiga no vol dir que hi puguin haver.
Actualment, en què està treballant?
Just vaig tornar fa tres setmanes de rodar una pel·lícula al Perú que es diu La niña del azúcar que és un film de terror; vam estar rodant a l’amazona peruana que ha estat una experiència molt enriquidora, tant a nivell personal com interpretatiu, amb un equip excel·lent. S’espera que es pugui estrenar l’any vinent i, per tant, és un dels treballs que tinc pendent d’estrena. Després tinc diverses coses de prova que, fins que no es confirmin, prefereixo no avançar. D’altra banda, amb la meva germana -Aina Clotet- i dos socis més, hem muntat una productora i estem desenvolupant diferents projectes -dues sèries i tres pel·lícules- en diferents estats i així també podem explicar les històries que volem. De moment, estem molt il·lusionats i molt contents de com està anant. Amb ganes de veure que passarà d’aquí a pocs mesos quan comencem a gravar el nostre primer projecte. Així, compaginant la part d’actor amb la de productor.
La pandèmia va afectar de forma clara al món de la cultura. En el seu cas, com ha pogut trampejar aquest període?
Sí que m’ha afectat. Tenim la capacitat d’oblidar les etapes més complicades i, ara, que sembla que la pandèmia ja formi part d’un passat molt llunyà, però encara és molt recent. Per part meva i de la meva parella, la Natàlia Sánchez -també actriu i reconeguda, entre molts altres, pel seu paper a Los Serrano- la vam viure sense parar de treballar perquè vam crear la iniciativa Yo me corono, per la fundació i laboratori que dirigeix el meu pare, el doctor Bonaventura Clotet, que investiga des de fa més de 30 anys el VIH. Amb l’aparició de la pandèmia, al començament, va destinar els recursos a la Covid-19 i, davant la manca d’aquests, vam impulsar la iniciativa, que és una de les que més ha recaptat en el món per lluitar contra el coronavirus, i que segueix en marxa per recolzar la ciència per prevenir noves pandèmies.
Personalment, treballant sense parar per aquesta causa, i amb dos fills, una nena petita i un nen nascut en pandèmia. No vam tenir la sensació d’espera o no saber que fer; al contrari, ens va passar realment volant. A nivell professional, quan es va poder, treballar; recordo que vaig rodar el remake de Física o Química, una sèrie a Itàlia i una altra a Barcelona. Vaig tenir sort de poder anar treballant quan la pandèmia ho va permetre. Toco fusta perquè, des de fa 15 anys que em dedico plenament a la interpretació, sempre he anat treballant i em sento afortunat, perquè no és fàcil dir-ho.
“Toco fusta perquè, des de fa 15 anys que em dedico plenament a la interpretació, sempre he anat treballant i em sento afortunat, perquè no és fàcil dir-ho”
També se l’ha pogut veure com a jurat d’Eufòria. Se li ha obert una nova porta, a banda de la d’actor?
He descobert una part que creia que m’agradaria, però que ho sabia, i havia de provar. Ha sigut una de les millors experiències a nivell professional que he tingut. També molt lligada a l’actuació, tot i que allà no estàs interpretant un paper, però sí que estàs utilitzant tots els coneixements que tu saps i posar-te davant d’una càmera i ser capaç d’enfrontar-te a un rodatge o a una obra de teatre amb públic. He intentat emprar tots aquests coneixements per transmetre’ls a l’equip que comença en aquest món, en aquest cas, amb la veu com a principal instrument, però que necessiten una part corporal i actitud per ser capaços de suportar tota la pressió que suposa saltar en un escenari i ser jutjar per tot el que fas.
Molt content de la producció, dels productors; ha sigut un viatge meravellós. A més, m’he entès molt bé amb el jurat – l’Elena Gadell i el Lildami- i la resta de persones del programa, així com amb els concursants, als quals els agafes estima. Saps que és un concurs i que només pot guanyar un, però per mi, des del dia 1 que van saltar a l’escenari, tots ja eren guanyadors i ho són d’alguna manera. Com es pot veure, molts, i no únicament la guanyadora, estan fent concerts aquest estiu i emociona veure’ls créixer i volar sols. L’objectiu principal del programa, donar l’oportunitat a gent amb talent perquè les seves carreres despuntin i comencin.
Es tornarà a veure a Marc Clotet com a membre d’un jurat en programes d’interpretació?
No ho descarto. Espero que hi hagi Eufòria 2 i que puguem repetir. La veritat és un format on m’he sentit còmode. Pot ser que se’m m’hi torni a veure aviat si es dona l’oportunitat.
Amb què s’ha sentit més còmode, davant de càmera i actuant o com a jurat?
Sens dubte, davant de càmera i actuant que donant consell. Tot i això, reitero que també m’hi sento còmode.
“Les plataformes el que han provocat és que, facis el que facis a casa, pot arribar a tot el món”
L’aparició de plataformes de televisió, beneficia el món de la interpretació?
Sí, al 100%. Ha fet augmentar moltíssim l’oferta; amb tot el que produeix, hi ha més demanda d’actors i més feina. La pandèmia també ha demostrat que la cultura és el que ens va sobreviure i que l’oci es necessita, sí o sí, per poder seguir en aquest món d’alguna manera. S’han obert moltes portes, s’està produint més que mai en el món. Les plataformes el que han provocat és que, facis el que facis a casa, pot arribar a tot el món. Estem en un moment d’or tant pels actors com la gent que es dedica al món audiovisual.
Quina seria l’espineta que té clavada i que voldria fer realitat dins del món de la interpretació?
En tinc moltes de coses que m’agradaria fer. Si hagués de dir una, potser, és la de rodar una pel·lícula íntegrament en anglès o fer un projecte a Corea, que és un país que vaig descobrir a través de la meva participació en un programa ara fa cinc anys i em va obrir un món meravellós.
Com porta el tema de la fama?
Bé. D’alguna manera, forma part d’allò a què ens dediquem. És part de la nostra feina ser agraïts a la gent que reconeix el treball que has fet. El 99% dels casos, la gent és encantadora i, en el fons, un reconeixement a la feina que vas fent. Estic encantat de si em demanen una fotografia, de fer-me-la i que la persona s’endugui un bon record.
Com es compagina una feina com la seva, d’actor i productor, d’anar movent-se pel món, amb la família i la criança dels fills?
Complicat. Reconec, però, que al tenir una parella que es dediqui al mateix, fa que conegui el sector i ho entengui. La compaginació és la clau; quan em toca a mi rodar, és ella la que s’encarrega dels nens i a la inversa. Si en algun moment ens toca als dos alhora, mirem quin és el projecte més interessant i quin convé més a nivell familiar.
És més complicada aquesta compaginació laboral-familiar que en altres professions?
També depèn de quina professió, perquè també hi ha d’altres en què es viatja molt i són inestables. Depèn amb quina professió la comparis. És cert que és una feina que viatges molt, és molt intensiva -quan hi ha feina, en tens molta i concentrada, sense pràcticament temps lliure-, però també tens molt temps lliure entre projectes i que el pots dedicar a la família i a projectes personals. És una professió que has d’estimar en l’essència i molt vocacional. És dura i no només és la part bonica i de glamur que, a vegades desprèn, sinó que al darrere hi ha una lluita i un treball i una feina constant que has d’anar fent per poder sempre estar al peu del canó i donar el millor de tu en cada projecte.
Comentaris (1)