Xavier Sopena // Degà del Col·legi d'Advocats

"Una justícia lenta deixa de ser justícia"

Xavier Sopena és des del gener el degà del Col·legi d'Advocats. Abans havia estat al capdavant del Cos de Policia i el 2016 es va convertir en el director del centre associat de  la UNED de la Seu d'Urgell on va començar a exercir el 2006 de professor-tutor del centre d'assignatures jurídiques. Va ser l'avaluador d'Andorra en el quart cicle del Greco. És llicenciat en dret amb estudis complementaris en dret civil comunitari, procediment penal, màster en dret de família i en drets fonamentals.

Xavier Sopena, abans de l'entrevista a la seu del Col·legi d'Advocats.
Xavier Sopena, abans de l'entrevista a la seu del Col·legi d'Advocats.
Altaveu

Comentaris

Xavier Sopena va accedir al càrrec de degà del col·legi d'advocats a finals de gener i a mitjan març va arribar la pandèmia de la Covid-19 que va paralitzar la justícia. Després va sorgir el tema de la falta de mitjans a la Batllia. La posició del col·legi és ser part de la solució i no del problema des d'una associació que aposta per la unió per defensar conjuntament els interessos de la professió.

 

Quin balanç fa d'aquest primer any al deganat?

És un any complex i per diverses raons. Primer perquè és una junta nova. Dels nou membres, sis són nous i hi ha una continuïtat de tres membres però no deixa de ser una junta que ha d'acabar de conèixer els diferents temes i per tant requereix un cert temps. El segon element són les circumstàncies especials que fan que l'activitat sigui diferent i que s'hagin hagut d'adoptar tot un seguit de mesures. No ha estat un any fàcil.

Entrem en un nou any. Quins objectius teniu al col·legi?

Hem creat una comissió d'igualtat per combatre la violència de gènere, impulsar iniciatives legislatives i fer molt més visible l'aportació de les dones al món jurídic. S'ha de repassar el tema de la formació. Volem reformular algunes comissions i reforçar el paper del col·legi i promocionar la professió des d'un punt de vista que no sigui estrictament processal. L'advocat no ha ser únicament un processalista, aquell que intervé en els procediments però potenciar la vessant d'assessor. Amb l'assessorament estalviem moltes dificultats com en el cas dels contractes. Sempre dic que un contracte està fet i pensat per quan no s'ha de complir. Ha detenir un assesorament en tots els àmbits. L'advocat és competent per fer estatuts de societats o contractes laborals.

Quin és l'estat del col·lectiu?

No em consta que hi hagi cap problema particular. Evidentment som un col·lectiu gran però no hi hap cap problema.

La Universitat d'Andorra imparteix el màster en Dret, dissenyat conjuntament amb el Col·legi d’Advocats d’Andorra, donant compliment al un decret d’aprovació del Reglament regulador dels requisits per obtenir el certificat d’aptitud per a l’exercici de la professió d’advocat al país. L'anterior degana, Sophie Bellocq va manifestar que el contingut del màster hauria de canviar per tenir un nivell més elevat. Com està ara la relació amb la universitat?

Tenim una bona relació amb la universitat. És un màster que té poc temps i hem de valorar de cara al futur si s’han de millorar algunes coses. El que es tracta és de mantenir aquest equilibri entre la formació teòrica i la pràctica. Caldrà veure si s'ha de fer una adaptació en les properes edicions.

"Actualment, el nostre compromís és amb la Universitat d'Andorra perquè el que ens interessa és l'adaptació de les assignatures al context andorrà"

Arriben noves universitats a Andorra que també ofereixen estudis de Dret.

Ofereixen formacions 'on line' que sempre són benvingudes. Actualment, el nostre compromís és amb la Universitat d'Andorra perquè el que ens interessa és l'adaptació de les assignatures al context andorrà. L'important és que les universitats quevagin sortint tinguin en compte les particularitats del país en una àrea tan específica com és el Dret. Amb la Universitat d'Andorra hi ha assignatures concretes dedicades a la professió d'advocat a Andorra.

soppp
Xavier Sopena durant l'entrevista

Tenim nova Seu de la Justícia i es manté un col·lapse especialment a nivell penal. És extensiu als altres àmbits?

És  un col·lapse generalitzat. És evident que a nivell de la secció penal hi ha delictes d'una certa complexitat i que el retard és especialment significatiu però és extensiu a la resta de seccions, a nivell civil i administratiu. Per tant, dins del marc d'aquesta comissió especial que s'ha creat el que es tracta és intentar tots plegats trobar solucions perquè es pugui eixugar aquest retard i que el dia a dia se segueixi mantenint amb uns terminis raonables i que aquest no sigui un obstacle per eixugar aquest retard.

Una de les possibilitats que s'havia plantejat és que advocats experimentats poguessin assumir temporalment la feina dels batlles.

És una de les propostes que es va fer quan es va crear aquesta comissió especial. És una possibilitat més. El col·legi vol ser proactiu i es tracta d'aportat solucions però si existeixen altres fórmules que permetin eixugar aquest retard benvingues siguin. És una proposta més i que segueix sobre la taula per trobar solucions. Estem disposats a parlar d'altres alternatives. El que ens interessa sobretot és que s'acabi amb aquest retard. No pot ser que hi hagi judicis, i no estic parlant ja a nivell penal, que durin anys. I una justicía lenta deixa de ser justícia. Cal fer un esforç en aquest sentit per resoldre aquesta problemàtica.

Amb aquest escenari hi ha delictes que prescriuen?

Evidentment, es pot donar aquest supòsit a nivell penal,  com he dit abans, N'hi pot haver des d'un de vista penal. I a nivell civil si tenim sentències al cap de molts anys, tampoc és justícia. 

"La designació de membres del Consell Superior és un aspecte que va més enllà de l'opinió que poguem tenir des del col·legi"

 

Als darrers mesos, el Consell Superior de Justícia també ha estat en el punt de mira arran  queixes de batlles i magistrats per falta de mitjans i de la gestió que n’està fent aquest organisme.

Des del col·legi tenim una bona relació amb el Consell Superior. La designació de membres és un aspecte que va més enllà de l'opinió que poguem tenir des del col·legi. No ens correspon a nosaltres valorar quins membres hi han de formar part o no. La composició del Consell Superior és la mateixa de tots aquests anys que hi ha Constitució i la llei qualificada, que és la que la fixa. És la composició que tenim i s'ha d'acceptar. El que es tracta és d'establir ponts amb el Consell Superior. És important reflectir l'opinio del col·legi per poder treballar plegats no només amb el Consell sinó amb totes les institucions judicials als efectes de contribuir tots plegats a que la justícia funcioni millor.

El passat mes de novembre, el Govern va decidir ajornar l'entrada en vigor del Codi de procediment civil, que estava prevista per a l'1 de gener de 2021. La nova data serà l'1 de maig i la decisió es va prendre amb l'objectiu que aquesta aplicació sigui ben rebuda per tots els operadors jurídics sense excepció. Com l'han rebut des del col·legi?.

Ho vam acordar de manera conjunta amb un doble objectiu que és millorar determinats aspectes del codi i la situació de pandèmia no afavoria l'aplicació immediata. En aquests mesos que tenim de marge el que es tractarà és fer aquestes modificacions que enteniem que erem importants i d'aquí quatre mesos és possible que la situació de pandèmia hagi millorat.

En l'àmbit legislatiu hi ha també la llei d'accés electrònic a l'administració de Justícia.

Si. És un text que ja s'ha treballat en una primera fase i s'ha d'acabar de pulir. Una de les preocupacions importants per nosaltres és garantir un accés a l'expedient, que no tinguem problemes a l'hora de consultar-lo, que tot l'expedient estigui incorporat. S'ha acabar de tractar amb el ministeri de Justícia i Interior i amb el Consell Superior. Serà una eina de modernització de l'administració de Justícia i en situacions com l'actual permetrà fer tràmits directament per via telemàtica i ens estalviarà fer desplaçaments.

S'hauria de revisar algun altre text legal?

S'està treballant però en una fase embrionària en la modificació del Codi de Procediment Penal. S'ha  creat, a través del ministeri de Justícia i Interior, una comissió per analitzar quins canvis s'han de fer. Es vol refer un nou codi de procediment penal.

El mes passat, el Tribunal d'Arbitratge es va presentar al sector econòmic. S'està potenciant la mediació. Són eines que poden ajudar a desbloquejar el col·lapse judicial.

El Tribunal Arbitral ja el va impulsar l'anterior junta del col·legi. Aquesta junta li ha donat continuïtat i volem que sigui operatiu en el millor termini. S'ha de donar a conèixer a nivell de les institucions i de la ciutadania. És un tribunal que més enllà de la vessant i de la projecció internacional que pugui tenir, també resoldrà assumptes a nivell nacional. És  un mitjà alternatiu de resolució de conflictes. Està previst en el marc del col·legi efectuar unes formacions específiques de manera que molts aspectes es puguin derivar a aquest tribunal. Això tindrà la seva repercussió a nivell del funcionament de la justícia. Cal donar-li temps al tribunal per promocionar-se i consolidar-se.  A mig termini veurem el resultat i que conflictes es puguin resoldre sense la intervenció de la Batllia. I sobre el tema de la mediació, és un aspecte que el col·legi considera necessari potenciar perquè també és un sistema alternatiu i sobretot amb l'avantatge és que mitjançant la mediació s'arriba a acords. Té la finalitat de trobar acords. És un bon sistema també per resoldre conflictes.

Comentaris (6)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.