Com ha anat l’arribada al comú?
Fa un parell de setmanes que estem aquí. Jo ja havia estat al comú amb un altre rol, era consellera de Finances i és veritat que el fet d’arribar de cònsol és diferent. Ara portem dues setmanes molt atabalats entre reunions, actes, suposo que quan es calmi ens podrem assentar una mica més.
Quines són les prioritats que tenen damunt la taula?
Ara mateix, com ja sap tothom, tenim el pla d’urbanisme sobre la taula perquè ja està en exposició pública, ja farà un mes, i per tant, en breu suposo que començaran a entrar al·legacions. I com sempre havíem dit per nosaltres és una base de treball i durant el febrer penso que el que haurem de fer són reunions als diferents pobles per veure com ho veu la gent, com ho veiem nosaltres i arribar a aquest volgut consens per part de tothom. Està clar que no tothom està content amb el que es fa, però això sempre passa, però intentarem tenir el màxim consens.
De moment no han rebut cap al·legació?
No, de moment no. La revisió va sortir a exposició pública a principis de desembre, hi van haver eleccions, Nadal.. suposo els advocats també han fet vacances i per tant, suposo que ara començaran a arribar-nos al·legacions.
Deia que busquen el consens. Vostè ha manifestat que si cal es faran canvis. Però què vol dir exactament?
Anirà en funció de les al·legacions que hi hagi. És veritat que s’han canviat classificacions de terrenys, hi ha classificacions noves que no estaven previstes i cal valorar-les. A partir d’aquí veurem com procedim.
“Van ser els cònsols que van decidir que el pla d’urbanisme havia de seguir aquest procés, potser limitats pel temps”
Això pot significar fer marxa enrere totalment com demanen els propietaris i fer una revisió diferent?
No és la nostra intenció. Aquesta no és la nostra intenció perquè està clar que hi ha d’haver un canvi en la manera de construir. No es pot continuar construint com s’estava fent fins ara. Això és clar, em sembla que ho hem entès tots i fins i tot s’ha entès des de baix, des d’Andorra. Crec que s’ha de fer d’una altra manera, no es pot anar a fer la construcció especulativa perquè justament allò bo de la nostra parròquia és aquest entorn que tenim. No podem destrossar aquest entorn. Per tant, ha de quedar clar que això s’ha de conservar. I després hi ha una altra cosa, que són els estudis de càrrega: l’aigua, la mobilitat, tot això ho hem de tenir en compte. Aleshores també penso que aquest pla d’urbanisme ho ha de prendre tot en consideració: poder mantenir aquest entorn, som reserva de la biosfera, per tant, mantenir aquests segells i evidentment que hi hagi aigua per tothom i sobretot la mobilitat. La mobilitat és essencial. Aquí tenim molts problemes per baixar i pujar a Andorra la Vella.
Zones que ara s’han deixat a zero a nivell d’edificació, se’ls podria retornar un petit percentatge?
Tot això s’ha de veure amb l’equip redactor. No sé si és la setmana que ve o la següent que ens reunim amb l’equip redactor i mirarem que ens expliquin. Perquè és cert que és un pla complicat i penso que necessitem més explicació per part de l’equip redactor per saber què s’ha fet, com s’ha fet i per què s’ha fet. Tots aquests passos que penso que no hem d’obviar i hem d’aprofundir. Hem de mirar per què hem arribat a això i quines són les possibilitats que tenim.
Si hi havia aquests dubtes, per que no es va manifestar abans d’acabar el mandat i esperar a treballar-ho amb el nou equip comunal?
En aquest cas van ser els cònsols que van decidir que el pla d’urbanisme havia de seguir aquest procés, potser limitats pel temps, perquè quan fas una suspensió d’obres tens uns terminis. Aleshores, limitats per aquests terminis van voler avançar-se i fer-ho així. La veritat és que jo penso que no era el moment.
Però això la resta de consellers de la majoria no ho van manifestar.
Nosaltres ho vam traslladar en juntes de govern, però estàs en una època d’eleccions i tu el que vols significar és que vols un canvi. Nosaltres volíem significar que sí que volíem un canvi i depèn de com ho haguéssim manifestat potser s’hauria entès que no volíem un canvi. I no és cert, nosaltres des del primer moment vam dir que volíem un canvi. Però aquests canvis no només han de ser tècnics, també han de ser polítics. I la base aquesta de la qual parlem sempre és una base molt tècnica. Ara li hem d’introduir el tema polític.
Els bancs tenen hipoteques avalades a través de terrenys. Aquestes entitats han estat també un element de pressió?
La veritat és que a nosaltres els bancs no ens han pressionat. Amb els únics que hem arribat a tenir algun contacte i no amb l’associació, sinó amb alguna persona, és amb els propietaris. Però amb els bancs no, d’ells no hem tingut cap pressió.
Vostès tenen en vigor una moratòria de la construcció. Escaldes va anunciar aquesta setmana també la suspensió de llicències. Des dels grups de la majoria al Consell General han fet una esmena al pressupost per poder allargar el període d’un any a un any i mig. Com veuria que hi hagués un acord a nivell nacional de suspendre llicències fins que no es tinguin els estudis de càrrega fets?
Pel tema dels estudis de càrrega, crec que hauria de ser Govern qui agafés la iniciativa per decidir si es pot continuar construint o no. Ara bé, pel tema dels comuns, cadascú té els seus tempos. El nostre primer pla d’urbanisme era del 2006 i tens 6 anys abans de poder fer la primera revisió. En aquest cas es va fer la primera revisió el 2019 atès que era una moment en què la construcció era zero. Veníem de la crisi financera, es començava a palpar que hi havia un problema d’habitatge, eren aquells anys que venien els temporers i es quedaven sense pis... I la manera d’incentivar la construcció va ser modificar el pla d’urbanisme. Amb tanta mala sort que tres anys després et trobes que hi ha hagut un boom que fa que tinguem unes construccions que no sempre són el que es volia planificar el 2019.
Però, com deia, cada comú té el seu temps de planificació, cada comú diu a mi m’interessa o no modificar el pla d’urbanisme per aquesta raó o per aquella altra, va en funció de les necessitats de cadascú. Sí que és cert que fer una suspensió a nivell país per un tema en concret estaria bé, però després cadascú penso que ha de fer les seves pel seu pla d’urbanisme.
“Pel tema dels estudis de càrrega, hauria de ser Govern qui agafés la iniciativa per decidir si es pot continuar construint o no”
Més enllà de l’urbanisme. S’està treballant pressupost?
Una part de nosaltres ja veníem del comú anterior i vam començar a engegar una sèrie de projectes que hem d’acabar de veure amb el nou equip com ho tirarem endavant. Sí que som de l’equip anterior, però hi ha una cosa que penso que és rellevant: en plegar el cònsol, ja no es fa de la mateixa manera el pressupost. Quan un cònsol es pot tornar a presentar, sí que hi ha més un pressupost de continuïtat. En aquest cas, nosaltres continuarem amb aquells projectes que s’havien començat a treballar en el mandat anterior, però sí que és veritat que en tenim d’altres i que ara tenim una finestra de tres mesos per començar a treballar-ho.
Tenen clara alguna partida important que hi ha d’haver d’algun d’aquests projectes?
Hi havia una partida que es va quedar penjada per la zona de relax del Centre Esportiu; també hi ha el terreny del costat de les escoles, on tenim un terreny públic que es sanejarà i s’havia previst un parc de BTT i s’ha d’acabar de mirar. I el que sí que hi havia és la dignificació de certes zones, com l’embelliment de la zona de la Clota Verda. Fins ara el que hem fet és embellir el casc antic i jo penso que hem de començar a les zones de fora, zones properes al casc antic però que no ho són. Mirarem l’amplada de les voreres perquè ens trobem amb urbanitzacions antigues amb voreres d’un metre i mirarem si les podem ampliar perquè hi hagi una comoditat i que sigui bonic per als veïns.
Hi havia qui proposava que terrenys destinats al laboratori de Grifols s’utilitzessin per fer la residència geriàtrica. Farien aquest canvi?
De fet, el terreny és tan gran que hi cap tot el que vulguis. Estem parlant de molts metres quadrats. Potser jo no destinaria el geriàtric aquí, perquè ja m’he fet la idea que aquí no és el millor lloc. Tenim altres terrenys que potser són més macos i potser estan igual de ben ubicats i jo ja m’he fet la idea de tenir un centre sociosanitari en un altre.
Però és un projecte que veuen necessari, el de la residència?
Sí, ho portàvem al programa, creiem que s’ha de fer un centre sociosanitari perquè Andorra ho necessita, tenim dèficit de places. Per tant, nosaltres ho portàvem en campanya i estem a l’espera de tenir una mica més de temps a les agendes per anar a Afers Socials, poder parlar amb la ministra i començar a moure aquest tema.
L’ha de fer el comú, el Govern, un privat? Qui ha de tirar endavant aquest centre?
N’hem de parlar. La competència és d’Afers Socials, per tant, has d’anar a qui té la informació, a qui sap com es fan les coses. Llavors nosaltres anirem a Afers Socials i els demanarem quines són les possibilitats que hi ha, què podem fer o què podem deixar de fer. Però jo penso que el centre ha de ser públic. La necessitat és del país, per tant, el centre hauria de ser públic, o com a mínim d’alguna entitat que sigui sense ànim de lucre.
“S’ha de fer un centre sociosanitari perquè Andorra ho necessita, tenim dèficit de places”
Plantegen que el comú hi pugui participar?
Evidentment, el comú participarà amb el terreny i el comú pot participar amb una aportació en la construcció de l’edifici, evidentment. S’ha de plantejar, però s’ha de veure. Penso que hem d’anar a la font, és a dir, qui té la informació? Qui sap què és el que necessitem? Per tant, penso que aquest pas d’anar al ministeri d’Afers Socials i parlar amb ells és molt important.
S’ha parlat també de residència a Canillo i a Encamp. No n’hi haurà en excés al final?
Em sembla que hi ha una sèrie d’estudis que deien que per tanta població es necessiten tantes residències, i la veritat és que el dèficit és important. Però tot dependrà de com de grans siguin.
La proximitat també és un valor en aquest cas.
Exacte. Per exemple, aquí a les Valls del Nord, si poguéssim tenir una residència en la qual fossin prioritaris, que aquesta ha sigut sempre la intenció, tant els padrins d’Ordino com els de la Massana, seria una gran cosa.
Un altre tema pendent històricament, és el Centre de Congressos. Com se li podria treure més rendiment?
El centre de congressos és una sala que la tenim i bé perquè la tenim, però malament, també. Està molt bé perquè allà es fan moltíssimes activitats, com per exemple la mostra gastronòmica, podem fer els Reis, ara no fa gaire vam fer els pastorets... Per fer alguns espectacles està molt bé. Però és veritat que és una sala que només es pot aprofitar per aquests esdeveniments. Potser hauríem de llançar un estudi per veure de quina manera cobrir el seu manteniment. Perquè és veritat que en un moment donat el comú no tenia el pulmó econòmic suficient per arreglar aquest tipus d’infraestructura, hem de mirar de quina la podríem reaprofitar per treure-li el màxim de rendiment.
“L’estació ha passat a ser el que realment havia de ser que és el motor econòmic de la parròquia i per tant, estem molt contents”
Han passat molts projectes ja.
Sí, però és una infraestructura que si mires de fer-hi una altra cosa, llavors dius: ho utilitzo per això, per allò... Aleshores he d’entendre que si deixo aquesta sala, si la modifico, he de tenir una alternativa per fer els altres projectes. Perquè és veritat que al final només l’utilitzem per la mostra gastronòmica, per als Reis, crec que els de Mobilitat venen aquí a fer els cursos per als infants... Si no el tens, on ho fas? Aleshores sí que és veritat que en algun moment donat potser podem fer les obres necessàries perquè ens pugui servir per això i per altres coses. Al final és veritat que els comuns cada vegada volem donar més serveis, la població cada vegada és més gran i llavors, potser, podríem mirar quines sales podem condicionar per tenir-ne més a disposició de les activitats i dels serveis que donem.
Han plantejat tornar fer un concurs com s’havia fet?
Evidentment si hi ha algú interessat i que et ve amb una proposta interessant, es podria mirar. Però està clar que ja han passat no sé quants concursos i sempre ha quedat desert. Tot i tenir persones interessades, potser quan fan els estudis... És una sala molt alta, que consumeix moltíssima calefacció, hi ha una sèrie de coses que paren una mica a la gent.
El que ja no és un problema és el Casamanya. Com estan els terminis previstos i les obres a fer?
Les obres suposo que començaran aquest any, s’han de licitar i ja està el projecte fet. Nosaltres hem quedat amb el ministre d’Ordenament Territorial per veure el projecte, més que res per tenir en compte, pressupostàriament, què hi haurem de destinar.
Com valoren el funcionament de l’estació d’esquí?
És veritat que els comuns moltes vegades no tenen el pulmó suficient, i més vista la Llei de finances comunals, per gestionar aquest tipus d’infraestructura en què quan tu has de fer una inversió, sol ser molt important. Clar, el comú d’Ordino és molt petit, té els ingressos que té, té el pressupost que té, aleshores fer inversions a Arcalís suposava un daltabaix. I sí que és cert que des que vam concessionar una part de l’estació, les coses estan sortint bé, estem contents. Al final ha passat a ser el que realment havia de ser que és el motor econòmic de la parròquia i per tant, estem molt contents de com està anant aquesta concessió.
Satisfacció total.
Sí, sí. Perquè a l’estiu també han aconseguit que hi hagi el rellotge solar i per tant, que això sigui un atractiu. Funciona tot l’any, que abans a l’estiu teníem certs problemes perquè és veritat que Arcalís, fins i tot, a l’estiu, a vegades la boira és un problema. Estem molt contents. Ara ens hem de situar i veure com està tot i fer les reunions pertinents per veure com continuarem amb aquesta concessió.
Per acabar, Reserva de la biosfera. A partir d’ara, què n’hem d’esperar?
Continuar amb el projecte, evidentment, perquè estic convençuda que és una gran cosa per Ordino i per Andorra. Dona una qualitat als ciutadans i als turistes i gràcies a ser Reserva de la biosfera s’ha d’intentar que hi hagi un turisme de qualitat. Treballar perquè hi hagi un turisme de qualitat és el més important.
Han notat més gent perquè saben que teniu la distinció?
No ho sabria dir, però és veritat que tenim molta gent a la parròquia d’Ordino, tenim molt més turisme del que teníem abans, però no sé si és perquè saben que hi ha la distinció. Ara amb el Best Tourism Village suposo que també aportarà més turisme i el que hem d’intentar és que sigui sostenible.
Comentaris (10)