Louise Haciane es presenta amb un programa on assegura que la seguretat social d'un país sigui sostenible és un dels reptes més important que afronten tots els països de benestar social. Trobar l'equilibri entre els ingressos i les despeses no és tasca fàcil quan del que es tracta és de la salut i la jubilació dels ciutadans. Una eina útil per analitzar aquesta informació és la memòria de la CASS. Diu que realitzar-ne la lectura permet descobrir incongruències que mereixen reflexions i treballar sobre solucions alternatives.
Què l'ha impulsat a presentar la seva candidatura?
La meva candidatura a aquestes aleccions ve impulsada per la meva voluntat de millorar les coses. La pandèmia m'ha portat a fer profundes reflexions i penso que els assalariats del sector privat també mereixen representació en el Consell d'Administració de la CASS.
Dins del marc de les prerrogatives que atorga la Llei 17/2008 al Consell d'Administració de la CASS en el seu art. 47; Quines accions realitzareu per fer aportacions pels treballadors?
No es tracta només de prometre als treballadors que lluitaré perquè la jubilació no sigui superior als 65 anys i sense augmentar les cotitzacions. La realitat és que el nostre sistema no és sostenible, i s'han de buscar alternatives per evitar aquestes mesures. Potser hem de demanar més esforços dels més afortunats, però també hem de dotar la CASS dels organismes de controls necessaris per evitar abusos sense mai perjudicar els que més ho necessiten.
Uns representants en minoria al Consell d'Administració de la CASS, quin pes específic poden tenir per influir en alguna decisió?
Encara que els representants siguin en minoria, el Consell d'Administració de la CASS ha de ser conscient que les seves decisions es repercuteixen a tots els assalariats. Una visió realista del sector només la pot portar un candidat que hi viu, i el Consell d'Administració ha de ser sensible al seu punt de vista en tot moment.
Sent l'única elecció al país on tothom pot votar, sigui quina sigui la seva nacionalitat, com s'explica que a cada elecció creixi el nombre de llistes i tinguem una participació tant baixa?
El número de llistes creix arran de la situació economicosocial. Un país que ha patit la pandèmia amb importants mesures restrictives, que pateix una crisi immobiliària i una inflació fa que molts tinguin la voluntat de millorar les coses. La poca participació pot derivar-se de veure com sovint les decisions que es prenen no ajuden realment a qui més ho necessita.
La CASS continua sent propietat dels cotitzants o és un instrument financer del Govern amb un botí de milers milions d'euros?
La Seguretat Social és un organisme públic que pretén garantir una sèrie de prestacions mínimes als seus ciutadans en certes situacions com malaltia o jubilació i així és com ho ha de considerar el Govern.
Quines millores operatives de la CASS creu que s'haurien d'implementar per funcionar millor?
Les millores tecnològiques realitzades per la CASS els últims anys ha facilitat molts aspectes del dia a dia dels assalariats, tots els tràmits que es poden fer online com demanar cita, els volants de desplaçament, extractes de punts de la CASS...Però igualment la CASS ha de disposar dels mitjans necessaris per controlar els abusos, siguin els que siguin.
Quina valoració fa de les propostes presentades per a la reforma del sistema de pensions?
Les propostes presentades tenen com a objectiu fer que el sistema de la CASS sigui més sostenible, però s'hi hauria de tenir èmfasi en certs aspectes. Una persona que ha treballat 40 anys en el sector de la construcció o l'hosteleria pot continuar treballant fins al 67 anys? Si ha cotitzat prou, potser hauria de poder escollir prejubilar-se. Un altre repte és buscar un equilibri entre les persones jubilades que cobren pensions miserables i que estan obligades a continuar treballant per poder pagar els caríssims lloguers actuals i els jubilats que cobren bones pensions, que viuen de propietat i que continuen treballant.
Quines altres mesures proposaria per reformar el sistema de pensions?
Lluitar per les desigualtats, les dones continuen cobrant un 22% menys. Les empreses han de garantir que les dones cobrin el mateix sou que els homes. Plantejar un límit a les pensions més altes. Tenim més de 140 fisioterapeutes a Andorra peró només tres psiquiatres convencionats. Aquesta dada va realment en línia amb les nostres necessitats, quan al 2020, 12% dels aturs registrats ho eren per trastorns mentals.
És realment factible una reforma consensuada?
El consens és la base del compromís, i sense compromís no s'arriba a un acord perdurable, sigui la relació que sigui.
Caldria una consulta a la ciutadania per validar la reforma?
Una consulta a la ciutadania és interessant de plantejar però amb diferents propostes. Si es fes aquesta consulta, ha de portar a reflexió sobre les prioritats dels assalariats. No tindria sentit demanar a la gent si està a favor o en contra de l'augment de cotitzacions i d'edat de jubilació, és evident que la resposta seria que no. Però seria interessant saber si estan disposats a escollir entre cotitzar més i jubilar-se als 65 o cotitzar menys i jubilar-se als 67 anys. Ens permetria conèixer les prioritats dels assalariats. Potser tambè podem plantejar proposar diferents alternatives, que alguns cotitzin més per poder jubilar-se als 65 anys, mentres que uns altres estan disposats a treballar més anys. En resum, fer que el pla de jubilació sigui personalitzat a les necessitat de l’assalariat.
Comentaris (4)