Carine Montaner Consellera general no adscrita

“He qüestionat molt la gestió de la crisi sanitària perquè vull ajudar a prendre bones decisions”

Carine Montaner va néixer l’any 1978. Va cursar un màster en ciències econòmiques, especialitat en gestió d’empreses a Tolosa, i un altre en enginyeria i social de les polítiques territorials, també a la Universitat Capitole. És professora a la Universitat d’Andorra des de l’any 2003, tot i que actualment està en excedència, ja que el 2015 va convertir-se en conseller general. Va renovar l’escó amb Terceravia, però ara fa uns dies ha abandonat la formació.

Carine Montaner al Consell General
Carine Montaner al Consell General
EDUARD COMELLAS / CONSELL GENERAL

Fa mesos que la parlamentària laurediana es troba a l’ull de l’huracà pel seu posicionament sobre la pandèmia. No es pot negar que ha estat de les veus més crítiques amb la gestió del Govern, però assegura que no se sent negacionista. “El virus hi és”, deixa clar. Les darreres setmanes el seu suport a un grup de ciutadans que volien celebrar una concentració de protesta va acabar de tensar encara més la corda amb els seus companys al grup de Terceravia+Unió Laurediana. Tant, que es va trencar. Ara, Montaner ha quedat com a consellera no adscrita, al mateix temps que treballa per impulsar un nou partit polític.

L’han qualificat de “negacionista”... Entenc que vostè no se’n sent...

No ho sóc en absolut. Jo mateixa vaig estar malalta durant tres setmanes al mes de març de 2020 amb tots els símptomes de la Covid-19. Em van donar, després d’una setmana de símptomes, el tractament d’hidroxicloroquina combinat amb l’azitromicina i li he de dir que em va anar molt bé. El virus hi és i haurem de conviure amb ell. Suposo que m’han titllat de negacionista per fer massa preguntes al Govern. De fet, penso que s’ha fet l’amalgama entre ser negacionista i tenir esperit crític a nivell de la gestió de la crisi sanitària.

“Amb mi, s’ha fet l’amalgama entre ser negacionista i tenir esperit crític a nivell de la gestió de la crisi sanitària”

El que no es pot negar és que vostè s’ha mostrat molt crítica amb algunes decisions de l’executiu...

Reconec que he qüestionat, molt, la gestió de la crisi sanitària. La meva voluntat, fent preguntes, ha sigut i és ajudar el Govern a prendre les bones decisions. Penso amb tota humilitat que algunes de les meves preguntes podrien haver servit per fer-los reflexionar. Li puc donar alguns exemples. Li puc parlar del Cedre. No sé si se’n recorda però havia fet moltes preguntes sobre la gestió del centre abans de la pandèmia, durant la legislatura passada i, també, el novembre de 2019 i al principi de la pandèmia al maig de 2020. Preguntes a les quals Govern va contestar de manera reiterada que hi havia “una gestió excel·lent del Cedre” quan és la residència on va haver hi més morts per la Covid. Poc temps després d’aquestes declaracions ministerials, gran sorpresa per a tots, es va acomiadar la màxima responsable del Cedre. Suposo que no era per a la gestió excel·lent a la qual feia referència Govern. Li puc parlar també dels tests antígens que el Govern havia previst de fer a la població educativa. Ells volien fer tests invasius pel nas com les PCR als nens, als adolescents, als professors i als mestres cada setmana. Vaig recordar al ministre de salut i a la d’Educació el punt 4 del codi de Nuremberg. De fet, gràcies al diàleg constructiu que vam tenir, el ministre va poder canviar els tests inicialment previstos per uns altres molt menys invasius i sense risc a 1,5 centímetres de l’entrada del nas. Crec que no hem d’oblidar mai el jurament hipocràtic no nocere: primer, no fer mal. I no hem de perdre de vista la balança beneficis-riscos. També un altre exemple, el 12 de març vaig demanar al Govern que avalués aturar la vacunació amb AstraZeneca pels dubtes que està generant en molts països i que reconsiderés el seu posicionament sobre la campanya de la vacunació. De fet, penso que entre la meva pregunta escrita de la setmana passada i la recent actuació dels països veïns, el ministeri va prendre la decisió d’aturar momentàniament la vacunació. Celebro aquesta decisió ministerial prudent i sàvia. Li diré una cosa, crec que el debat intel·lectual és necessari per no equivocar-nos de camí com a país. El rol d’un parlamentari és justament vetllar al bon funcionament del país, controlar l’acció del Govern i ajudar-lo. Penso que el pensament únic és molt perillós per a les nostres societats i que hem de protegir la democràcia i l’acció dels representants del poble. Hem d’evitar les derives del poder.

Carine Montaner.

Sí que és cert que va parlar molt amb el grup de ciutadans que impulsava la concentració crítica amb la gestió de la pandèmia... Per què?

Em van contactar i els vaig dir que, per fer una concentració d’aquest tipus, calia el vistiplau del Govern i que havia de ser una concentració pacifica respectant les normes sanitàries. De fet, fa 6 anys que, com a consellera general, parlo amb el poble andorrà. No hem d’oblidar que els polítics estan al servei de la ciutadania i que el nostre rol és escoltar tothom i contestar a les preguntes formulades. Vostè com a periodista és coneixedor de l’empobriment general de la població, del retard del cobrament de les ajudes, de les pensions de solidaritat, dels ERTO,  entre altres temes. Moltes persones estan en situació de destresa econòmica i social arran de la crisi sanitària. Volien organitzar la concentració perquè tenien la intenció d’expressar, públicament, de manera pacífica, el seu malestar amb el Govern pel que fa a la gestió de la crisi Covid. No van poder tirar endavant la concentració arran de les traves imposades entorn el respecte de les normes sanitàries. En canvi, van poder constatar posteriorment que a altres concentracions, com la del dia de la dona, no se’ls hi havia demanat les mateixes restriccions que a ells. A més del tracte de menyspreu que van tenir per una part de la premsa que els va titllar injustament de negacionistes, van notar uns tractes diferenciats de part de Govern: uns sí que van poder fer la concentració amb unes restriccions mínimes i uns altres no amb unes mesures impossibles de complir.

“Els ciutadans que volien protestar contra la gestió de la crisi Covid, a més del tracte de menyspreu que van tenir per una part de la premsa que els va titllar injustament de negacionistes, van notar uns tractes diferenciats des del Govern: uns sí que van poder fer la concentració amb unes restriccions mínimes i uns altres no amb unes mesures impossibles de complir”

Què l’ha portat a deixar Terceravia?

En la vida, les coses evolucionen i a vegades els camins de les persones acaben divergint. Teníem alguns punts de divergència. A més, tenint en compte la interpretació esbiaixada que s’ha fet dels meus posicionaments i de les meves preguntes i del malestar de Terceravia pel que fa a l’impacte mediàtic sobre la formació, cosa que entenc perfectament, vaig prendre una decisió forta. He sortit del moviment polític de Terceravia-Unió Laurediana però els hi desitjo molts encerts i molts èxits.

Troba que li ha faltat suport?

Per dir la veritat, no m’he sentit gaire recolzada pels electes del moviment Terceravia.

Des del partit afirmen que vostè va signar un compromís de deixar l’escó... És així? I, si és així, quins arguments creu que té per no fer-ho?

El marc legislatiu marca que l’escó és personal. Cal entendre que el meu compromís el tinc amb les persones que m’han dipositat la seva confiança en les urnes. He triat continuar servint el poble andorrà encara que hagi de fer un sacrifici econòmic essent consellera no adscrita amb una reducció de sou notable respecte al que tindria estant a ple temps o respecte a la meva plaça de professora fixa a la Universitat d’Andorra. Li vull dir també que continuaré pagant el percentatge del meu salari a Terceravia per cobrir les despeses de campanya electoral de 2019.

“El marc legislatiu marca que l’escó és personal; el meu compromís el tinc amb les persones que m’han dipositat la seva confiança en les urnes”

Entén que hi hagi gent crítica amb la seva posició amb relació a la pandèmia?

Tenen tot el dret de fer-ho. Això es diu llibertat d’expressió. Tinc comentaris molt positius de suport i altres de negatius, i agressius a vegades. Penso que el debat intel·lectual argumentat i respectuós és important i necessari per tenir bona salut democràtica. Hem d’evitar de caure en l’odi i en el pensament únic propi dels règims totalitaristes.

Com afronta el que resta de legislatura com a consellera no adscrita?

De manera serena, continuant fent el que faig des de fa sis anys: escoltar el poble andorrà i actuar en conseqüència amb les eines que tinc com a parlamentària.

De quines comissions legislatives formarà part?

La de sanitat. Però evidentment he de treballar totes les temàtiques del Consell General, encara que no formi part de la resta de les comissions.

Carine Montaner

Quines seran les premisses del nou partit que vol impulsar?

El que vull sobretot és que sigui un partit molt proper al poble andorrà. Haurà d’escoltar-lo, identificar els seus neguits i treballar per donar qualitat de vida a la ciutadania. Vull que sigui un partit que vinculi valors fonamentals: la llibertat i els valors democràtics; que treballi per convertir Andorra en un referent en tots els sentits. Vull una Andorra forta plena d’oportunitats i justa per a la seva gent.

Creu que la ciutadania, en general, entén la seva decisió?

Una part de la població entén i dona suport a la meva decisió i una altra part no. Ho tinc assumit.

“Vull sobretot que el nou partit sigui molt proper al poble andorrà; haurà d’escoltar-lo, identificar els seus neguits i treballar per donar qualitat de vida a la ciutadania i estar vinculat a la llibertat i els valors democràtics”

Tem que la seva vida política tingui els dies comptats i hagi d’acabar amb la legislatura?

Sóc una enamorada del meu país i vull el millor per Andorra. Per a mi és l’inici d’una nova etapa plena de reptes per a Andorra i per la seva gent.

Andorra endavant és el nom del partit: per què ha triat aquest nom i el logotip?

Són les persones que em van manifestar el seu suport durant tots aquests mesos d’assetjament mediàtic les que em van inspirar el nom. Tothom, per les xarxes, pel carrer i per missatges privats, em deia “Carine endavant”. Ha sigut com una evidència posar com a nom de partit “Andorra Endavant”. El logo és molt simbòlic. És un colom que porta els colors d’Andorra cap amunt. Transmet pau i llibertat.

Fa uns dies, a xarxa va sortir a desmentir que hi hagués darrere algú més. A què atribueix aquests comentaris?

Van fer córrer el rumor que l’Enric Dolsa, un polític veterà amb molta trajectòria, actualment conseller al comú d’Ordino a l’oposició, estava darrere meu. És una persona que aprecio i amb qui dino a vegades, com amb altres personalitats polítiques del país i d’altres partits. Ell té el seu partit i jo estic impulsant un altre. Cal diferenciar la política i l’afecte que podem tenir per a les persones. 

Carine Montaner 010

Comentaris (27)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.