En quin punt es troba San Marino respecte del procés d’aplicació de l’acord d’associació?
Pel que fa a l’estructura de l’acord, la negociació es va tancar fa un any i mig. Ara ens trobem en un període de clarificació d’una addenda. És un altre acord sobre el sistema financer que hem d’acabar de rematar amb Itàlia. En aquest cas, és un assumpte que només afecta San Marino, un tema tangencial a l’acord. El 99% del nostre acord està negociat. Estem esperant la signatura mentre tot el procediment burocràtic i tècnic tira endavant a Brussel·les. Cal, esperar, per exemple, la valoració sobre la condició mixta o no de l’acord.
Quins són els aspectes positius de l’acord?
Molts. Primer, però, vull dir que el nostre acord no és com el d’Andorra, no hem arribat tan lluny, no és tan profund. Ara bé, tampoc quedem en una esfera externa a la Unió Europea. Hem assolit un altre acord, doncs; el nostre. A més a més, San Marino ja fa dècades que aplica altres acords, com ara el relatiu a la cooperació fronterera, altres de matèria comercial… I tenim, també, un altre acord, que Andorra també va pactar, que és el relatiu a la política monetària, a l’ús de l’euro. Passa sovint –i cada vegada més– que, com a país, hem de complir normes europees, ens hem d’adaptar en diversos aspectes. Què passa, però? Que, fins ara, hem hagut de fer aquestes adaptacions sense ser del tot reconeguts per parts dels països europeus. O, almenys, sense tenir reconeguts com a europeus els nostres productes o serveis.
“En aquest sentit, el principal aspecte de l’acord és que entrarem al mercat únic i això serà molt positiu. Deixarem d’estar exclosos, de ser discriminats. I d’això se’n beneficiaren els nostres ciutadans, que fins ara eren considerats membres d’un ‘tercer’ país. Veiem que, finalment, és possible ser europeu sense tenir la mateixa estirp”
La Unió Europea, de fet, és un interlocutor diari.
Negociem permanentment amb la Unió Europea i també amb un dels seus membres, Itàlia. La nostra economia depèn molt de les exportacions i les importacions. Haver d’adaptar-nos sense ser reconeguts té un cost. En aquest sentit, el principal aspecte de l’acord és que entrarem al mercat únic i això serà molt positiu. Deixarem d’estar exclosos, de ser discriminats. I d’això se’n beneficiaren els nostres ciutadans, que fins ara eren considerats membres d’un ‘tercer’ país. Veiem que, finalment, és possible ser europeu sense tenir la mateixa estirp. Per tant, el 99% de l’acord resol tots aquests problemes. Situa el nostre ciutadà al mateix nivell que un italià, un espanyol, un francès… Tot plegat és un pas endavant important. Sense l’acord, hauríem continuat tenint l’obligació d’estar connectats, en molts sentits, a la Unió Europea sense ser reconeguts.
La negociació de l’acord s’ha encallat en algun punt? Hi ha hagut algun aspecte controvertit?
Fa uns anys, durant el període de la pandèmia, o potser fins i tot una mica abans, el procés de negociació avançava molt lentament. Crec que vam entendre, en aquell moment, que Mònaco no estava molt interessat a pactar un acord i aquesta va ser una de les principals raons per les quals vam trigar més temps a arribar a tancar la negociació.
Creu que la implementació de l’acord implicarà una pèrdua de sobirania, com diuen algunes veus a Andorra?
Només puc parlar sobre San Marino i és cert que la qüestió de la sobirania sempre la tenim sobre la taula. La sobirania, però, sempre l’hem de considerar, de treballar, més enllà de l’acord. La sobirana, de fet, significa ser reconegut pels altres. No et pots donar sobirania a tu mateix.
Quin efecte preveu sobre el control migratori?
Formar part del mercat únic significa que caldrà donar alguns drets pactats als ciutadans de la Unió Europea que vinguin a San Marino. Això, però, no afecta els ciutadans de països d’Àsia o d’Àfrica, que hauran de complir el que nosaltres hàgim decidit, unes regles específiques. A banda, en el nostre cas, si parlem d’europeus, parlem sobretot d’italians, i amb Itàlia ja tenim establerts molts acords perquè els seus ciutadans vinguin a San Marino, que algunes empreses puguin instal·lar-se aquí… Pensa que estem totalment situats dins del territori italià. Liechtenstein, a més, va negociar un acord molt similar al nostre pel que fa a quotes i després de trenta anys estan satisfets amb el pacte.
Veu similituds entre l’acord d’Andorra i l’acord sanmarinès?
El 95% és pràcticament el mateix. Sé que Andorra ha negociat alguns criteris diferents quant a la quota migratòria perquè aquesta és una de les seves voluntats negociadores. Això, de fet, ho podem entendre com un senyal: la Unió Europea té certa flexibilitat sobre la negociació. Nosaltres vam demanar determinades coses. Vosaltres, unes altres.
Són dues realitats distintes, és clar.
Tenim diferents estratègies econòmiques, per exemple. La nostra economia és molt diferent. Tenim molta indústria. Vosaltres, en canvi, teniu molt més turisme que nosaltres. Hi ha diferències i hi ha similituds, però l’armadura de l’acord és la mateixa, molt centrada en el fet de formar part del mercat únic, de tenir les llibertats que implica estar integrat al mercat: llibertat de circulació de persones, de serveis, de capitals, de béns… Crec que estem en el mateix camí. No obstant això, tenim algunes diferències i una d’elles és la manera en com produïm el PIB.
“Sé que Andorra ha negociat alguns criteris diferents quant a la quota migratòria perquè aquesta és una de les seves voluntats negociadores. Això, de fet, ho podem entendre com un senyal: la Unió Europea té certa flexibilitat sobre la negociació. Nosaltres vam demanar determinades coses. Vosaltres, unes altres”
Quins aspectes negatius pot contenir l’acord?
No m’és fàcil dir-ho perquè no conec en profunditat l’acord andorrà. Sé, a més, que s’està a l’espera de convocar un referèndum. I, com deia, la vostra economia és diferent. Vull destacar, però, que San Marino i Andorra han dedicat molts anys i molts esforços a pactar un acord i, en aquest sentit, pensem que no hi ha una altra solució. No tenim pla B. Així que hem de permetre i aconseguir que aquest acord sigui efectiu i exitós per als nostres ciutadans i la nostra economia. El més important és centrar-se en el futur, no pas en el passat o en els assumptes problemàtics dels últims mesos. Cal aprofitar tots els aspectes inclosos en l’acord. Seria molt negatiu un fracàs del pacte o un resultat negatiu en el vostre referèndum. Respecto la decisió futura que prenguin els ciutadans andorrans, però vist des d’un punt de vista extern, penso que es pot entrar en un període de relacions problemàtiques amb la Unió Europea si el resultat és un ‘no’, si la major part del vot pren la carretera incorrecta.
A més a més, és una decisió transcendental perquè el tren de l’acord, tal com diuen els experts, no tornarà a passar.
Exacte. I precisament per això, San Marino necessita aplicar l’acord. I entenc que Andorra també, que tots desitgem una bona relació amb la Unió Europea, com la volem tenir amb qualsevol altre país. La negociació demostra, a més, que altres països també podrien assolir un acord. Recordem el cas de Malta, que forma part de la Unió Europea. Territorialment, Malta és un país més petit que Andorra i una mica més gran que San Marino; amb una població, això sí, més alta que els dos països. El cas de Malta demostra que l’embrancament comunitari pot ser exitós. Liechtenstein, un país més similar a nosaltres en termes de dimensió i de població, va acceptar entrar al mercat únic [va signar l’acord el 1995] i té una economia molt diferent de la nostra. Els seus resultats han estat molt bons. La seva experiència és satisfactòria. Aquest també podria ser el futur per Andorra.
Vostè va formar part de la taula de negociació?
No, no. La negociació la va dur a terme directament el govern. En moltes ocasions, però, al Consiglio, el nostre parlament, hem debatut sobre l’acord, sobre en quin punt es trobava la discussió. Fa tres anys, a més, vam crear una comissió especial per informar la indústria, els empresaris… Hem tingut moltes ocasions per intercanviar impressions sense formar part directa de la taula de negociació. Crec que això ha produït una bona atmosfera al voltant de l’acord, un bon clima. I en aquest sentit, tothom està preparat per assumir l’acord perquè s’entén que és una necessitat.
El vostre acord no serà votat per la població, però el 2013 van celebrar una consulta per demanar als ciutadans si volien integrar-se a la Unió Europea.
Sí, vam fer un referèndum i va guanyar el ‘sí’. El que va passar és que no es va assolir el quòrum de votants establert. Per tant, es va rebutjar la proposta. Ara bé, el resultat el vam entendre com un senyal clar: la nostra gent és favorable a tenir una relació de més unió i més proximitat amb la Unió Europea.
L’acord d’associació és defensat per tots els grups del Consiglio?
Sí, pràcticament tots els grups donen suport al text negociat. Per descomptat, els grups de la majoria, de la qual en formo jo part. I et diré que l’oposició també és favorable a l’acord. Almenys, dos dels trets partits opositors. Hi ha un partit que va més per lliure [Movimento Civico R. E. T. E.], però no se situa en contra de l’acord frontalment. Simplement, té queixes i dubtes sobre alguns temes específics i demana, també, que l’acord sigui votat. El fet que és que la llei no permet convocar un referèndum per ratificar o rebutjar un acord internacional. No crec, per tant, que es pugui celebrar.
Temen que la decisió sobre la naturalesa mixta o no mixta de l’acord pugui prolongar massa la implementació de l’acord?
Potser no és un fet positiu, però San Marino ja té experiència en la negociació i el tractament d’acords mixtos. Actualment, un dels nostres acords europeus vigents, el relatiu a la cooperació fronterera, va tancar-se el 1991, però va ser classificat com a mixt i vam haver d’esperar onze anys per tenir-lo ratificat. Ara bé, durant aquest període d’espera, les eines incloses en aquest acord les vam poder usar provisionalment, encara que no s’haguessin aprovat. Per tant, podrem treballar en el marc de l’armadura de l’acord d’associació durant la resolució del procediment. A més a més, no crec que triguem onze anys a poder-lo implementar oficialment. Seran dos o tres anys? No passa res. Podrem adequar-nos a l’esfera de l’acord.
Andorra va tancar la negociació de l’acord el desembre del 2023, però avui encara no se sap quan es podrà votar la seva aplicació. El tems passa i això potser podria desvirtuar alguns aspectes del pacte.
No ho crec, la veritat. El que s’ha negociat no caducarà, no té data d’expiració, com passa amb els productes. No crec que s’hagi d’entendre com un problema el temps d’espera. És una mica agosarat pensar que la durada del procediment, que reconec que és llarg i lent, pugui comportar danys al contingut del pacte.
Comentaris (18)