Adrià Ortún Activista social, vocal de Podem Andorra

"Es ven Andorra com el país de la il·lusió quan la nostra única il·lusió és poder arribar a final de mes"

Nascut fa 23 anys a Barcelona per necessitats de la seva mare, viu a Andorra “des que tinc ús de raó”. Cuiner en un petit restaurant d’Andorra la Vella, estudia mecànica a la Seu després de fer tota la seva formació bàsica al Principat. Viu amb parella i dos gats a Encamp. Es defineix com a activista social i el juny, quan va saber que es convocava una acampada per reclamar habitatge digne s’hi va apuntar. Allí va conèixer el portaveu de Podem Andorra, Joan Seguí. “Vaig veure que era un partit afí a la meva ideologia i als meus convenciments”. Avui és un dels vocals de la formació.

-
-

Suposo que ha dormit bé, aquesta nit.

Sí, molt bé, gràcies, tot i que a les 9 havia d’estar en marxa. Havia d’acompanyar la meva parella a la feina malgrat que jo tenia festa fins la tarda.

Després de la jornada reivindicativa, però, tot deu sentar una mica millor.

Un queda amb molt bon cos. Molt content que es comenci a diluir la visió, els dubtes, allò que Andorra està adormida, que ningú no es queixa per res. La gent té ganes de sortir al carrer. De mostrar el seu descontentament. I esperem que això sigui com una taca d’oli que es estenent. Ens hem d’unir com a poble. 

Té 23 anys, treballa i estudia.

Sí, sempre he tingut molt clar que s’ha de treballar. Que és a través del treball que es poden aconseguir coses, que és a través del sacrifici que es pot avançar.

No sempre es veu gent de la seva edat mobilitzada.

No trobes gent de la meva edat disposada a lluitar, és cert. Almenys, no gaire. Per desgràcia a Andorra trobar xavals amb ganes de fer coses és complicat. Hem d’aconseguir d’involucrar els joves, és important.

Escolti, com veu vostè Andorra?

Andorra se l’ha de veure, o això és el que se’ns vol fer creure, des del punt de vista del turista. Que si tenim els millors comerços, que si tenim les millors pistes d’esquí… A fora no veuen les nostres crisis internes, que hi són. Ens venem, o ens venen, com una mena d’utopia de superpaís. Hem de lluitar per ensenyar totes les vergonyes. Es ven Andorra com el país de la il·lusió, quan la nostra única il·lusió es poder arribar a final de mes.

Coneix gent amb problemes econòmics o socials reals, amb dificultats insalvables?

Conec gent, per exemple, que ha hagut de deixar d’estudiar perquè no podia assumir-ho tot si pretenia dur a terme una vida independent i digna. És que el tema del lloguer…

S’estan fent les coses malament, vaja.

S’estan fent les coses d’una forma molt precària. Sobretot el Govern. No es pot enganyar la població. Per exemple publicant estadístiques de coses que no són. Escolti, que no cal que acudim al departament d’Estadística perquè ens diguin que el lloguer és de 530 euros. És que no és veritat. Només cal mirar uns quants anuncis classificats per saber com està la cosa.

"Mentre les parades d’autobús estan plenes de gent que ha de pagar dos euros per poder anar a treballar, altres volten amb ‘Porsches’ i ‘Maseratis’ "

I la cosa està malament.

Es veu molt la diferència entre la classe mitjana baixa i la classe alta. Miri, mentre les parades d’autobús estan plenes de gent que ha de pagar dos euros per poder anar a treballar, altres volten amb ‘Porsches’ i ‘Maseratis’ només per passar l’estona. Aquest és el país amb el qual hem de viure.

S’ha plantejat marxar del país?

Jo, de moment, no. I recalco el ‘de moment’. Tinc família a Barcelona i la situació tampoc no és gaire bona. Però sóc jove i no tinc res a perdre. No tinc fills ni res que em lligui de forma ineludible amb Andorra. Però porto 23 anys aquí i em doldria molt haver de marxar. Però si el país t’escanya… 

Gent del meu entorn sí que s’ho està plantejant més fermament, de marxar. I els miro de convèncer perquè no ho facin. Perquè surtin al carrer, per intentar lluitar. No puc donar-los diners. Jo només tinc el meu salari. I és el que és. L’únic que puc fer és aportar esperança, perquè diners… ja és més fotut.

Vostè comença a sortir al carrer pel tema dels lloguers. El seu malestar es dispara llavors?

Sincerament, per a mi, això va ser un afegit. El ‘caldo de cultiu’ venia d’abans. Però per a molta gent aquesta qüestió ha estat la gota que ha fet vessar el vas. Fins ara, potser es podia anar tirant. Però ara ja no. I llavors les administracions, la patronal, es queixen que manca mà d’obra qualificada. Però què volen? Ve aquí gent, els fas pagar impostos però no els deixen votar. Els imposes un lloguer inassumible i els pagues un salari que no d’acord amb la seva formació. ¿Com vols que vingui gent qualificada si no hi ha unes condicions de vida dignes?

Què és el que caldria fer d’immediat per intentar resoldre la situació?

Equiparar el salari al nivell de vida que hi ha a Andorra. I taxar els preus dels lloguers en funció de la zona on es troben els pisos i els serveis que s’hi donen. Jo, per exemple, visc en una zona, en un barri, una mica allunyat d’Encamp. Si no tens cotxe, mala cosa. I al meu edifici he vist com s’hi cobren lloguers de 750 euros. És impensable. Mantenir-se en aquest país és molt car. I ja no és només un tema d’accés al treball, per exemple. També com s’hi accedeix. No hi ha tren, no hi ha metro… i segurament tampoc no hi cabrien. Hi ha molts factors que influeixen. ¿Vostè creu que és normal que hi hagi gent menjant dins el cotxe a l’aparcament del Fener aprofitant l’estona que tenen lliure a la feina? Doncs passa.

Vostè té fusta de líder o, almenys, de veure’l implicat més que fins ara en alguna iniciativa política. 

Sí que m’agradaria implicar-me més. Però el futur el desconec. Sóc vocal de Podem Andorra i em considera activista per als drets socials. El que és segur és que miraré de ser en properes manifestacions, com la que es preveu per al 17 de gener. I mirar de fer sentir la meva veu. Intentar fer conèixer les coses tal com són. A la gent se l’ha d’escoltar. Per tant, estic agraït que se m’escolti.

Per cert… i a la feina què li diuen?

L’únic que m’han demanat és que quan sigui al lloc de treball em centri amb la feina i no faci discursos polítics. És normal. Ho entenc. Per la resta, el meu cap em fa costat. Em dóna suport. No m’han posat cap trava, al contrari.

-

Relacionat

“Andorra som tots; els drets són nostres”

Comentaris (10)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.