David Vilanova // Director del nou Laboratori Epidemiològic Nacional

“Els biòlegs que treballem en aquests laboratoris som els primers que busquem la màxima seguretat”

Bioinformàtic. Impulsor de la firma Genomic Tales i, al seu dia, de l’associació de biotecnologia, ha centrat la seva activitat especialment en el camp de genòmica, treballant en àrees com ara els genomes bacterians i les respostes de l’amfitrió per a la indústria alimentària, però també en el camp del diagnòstic molecular. Fa poques setmanes va ser designat formalment cap de servei del Laboratori Epidemiològic Nacional, que s’ha d’encarregar de dissenyar.

 

David Vilanova treballant al laboratori.
David Vilanova treballant al laboratori.
SAAS

Clar i directe, bon comunicador, David Vilanova destaca com un dels aspectes més rellevants de la seva carrera la cofundació d’una startup sobre el descobriment de nous microARN per a malalties infeccioses i càncer, que més tard va ser adquirida per Cepheid, una de les empreses líders mundials de diagnòstic molecular. Més recentment estava involucrat en el camp del microbioma treballant en l'anàlisi en el camp clínic i cosmètic.

El Laboratori Epidemiològic Nacional, de fet, la seva concepció, és el seu darrer repte. De moment el contracte que té és de sis mesos. Per tant, fins a final d’any. Després caldrà veure què passa. Per ara, està totalment immers en aquest projecte després d’haver col·laborat en diferents aspectes relatius amb la pandèmia amb el ministeri de Salut i d’haver estat un dels participants actius en la confecció de l’estudi serològic que es va fer al país la primavera del 2020, quan la Covid era tota una amenaça.

Veient l’edicte al qual es va presentar, a vostè el contracten perquè dissenyi un Laboratori Nacional d’Epidemiologia.

Correcte.

“Si haguéssim tingut un laboratori com el que estem implementant i s’haguessin pogut fer PCR a partir del que la comunitat científica ràpidament va començar a saber, hauríem pogut encomanar material i fer-ho aquí. Però no hi havia el ‘set up’, no hi havia la preparació. I has d’acabar depenent d’un tercer”

L’administració ha decidit fer un laboratori epidemiològic. Li pot donar vostè forma? Aquest és l’encàrrec, oi?

Correcte, correcte. És l’encàrrec i per posar-lo en antecedents, d’això el ministre ja feia temps que en venia parlant. Des de l’inici de la pandèmia ja es veia la necessitat de tenir un laboratori per pal·liar o complementar les mancances del laboratori clínic actual. Ja es va veure durant la primera onada: no es podien fer PCRs fins que van arribar les TMAs… els antecedents vénen de lluny. Ara el ministeri va decidir treure aquest concurs públic i fer l’encàrrec -una cosa molt assenyada pel que és Andorra- de dotar de contingut el projecte abans de fer el laboratori, que no passi com a ‘The Cloud’.

Això vol dir que d’aquí sis mesos es pot arribar a decidir que no cal laboratori?

Sincerament, això dependrà dels polítics. Però recordi que ha sortit una plaça de tècnic del mateix laboratori. Jo crec que això està fet per donar-hi continuïtat des d’un inici. El problema serà què decidiran fer els polítics i quin dimensionament li donaran a aquest futur laboratori. Jo crec, entenc, que anirà més per aquí que no pas que em diguin: ‘escolta, tu vens aquí sis mesos, fas la feina, ens dius com ho hem de fer, i adéu.’ Jo encantat. Marxo i content. Però no crec que sigui aquest l’objectiu que es busca.

Llavors, no és que m’estigui dient que no continuarà però tampoc em confirma que no farà.

Si ens cenyim al que posa l’edicte, el meu contracte s’acaba el 31 de desembre.

Sí, sí, això és una de les poques coses clares i objectives que diu l’edicte.

Però si després agafes una mica de perspectiva dius, bé, val, però no crec que la idea sigui que això s’acabi aquí. Si llavors els polítics compren el projecte i el veuen viable, llavors s’haurà de fer un concurs públic o la forma que li vulguin donar a aquest laboratori.

Per anar encaixant peces i anar-ho entenent: algú es pot pensar, neòfit en la qüestió, si no hi ha cap altre laboratori a l’hospital. I no. A l’hospital hi ha un parell de laboratoris i al ministeri ja hi ha un departament d’epidemiologia. Poc o molt, de seguiment epidemiològic se’n feia.

Sí, de fet el ministeri té una epidemiòloga, la Mireia Garcia, que és el del ministeri de Salut. Ells s’ocupen de fer el seguiment de tot de malalties. Virus respiratoris, el VIH, la grip, càncers… ja fan seguiment des de fa molts anys. I tornant als laboratoris, efectivament hi ha dos laboratoris. I com s’encaixa això? Una epidemiòloga al ministeri, dos laboratoris a l’hospital, un de salut pública i un altre de central… ara un tercer laboratori… al final sembla que estem marejant la perdiu, amb tants laboratoris i tants experts. Jo crec que al final això s’ha d’encaixar. El laboratori central està totalment justificat. Tots entenem quin és el seu rol i el seu rol és purament assistencial. La clínica diària dels pacients que estan ingressats. El que passa és que ara els ha arribat una sobrecàrrega de treball amb la Covid. De fet, és una sobrecàrrega molt important i, a més, s’han trobat una mica limitat a l’hora de fer certs tipus d’anàlisis.

“No ens oblidem que hi ha una urgència Covid. Sembla que això ja s’hagi acabat i que podem anar de creuer aquest estiu i jo ho dic molt sovint: ‘Fins que no estigui el món vacunat, oblida-te’n’”

En relació amb la Covid, entenc.

Sí. I això ha posat una pregunta. Què necessitem per fer altres tipus d’anàlisis. Perquè si demà tenim una altra variant o un altre virus que no sigui la Covid, jo què sé, un norovirus o qualsevol altre virus, com ho gestionem. Per tant, la necessitat de tenir un laboratori diguem-ne I+D com tenen altres centres… Vas al Clínic, a Majadahonda, vas a grans hospitals i tens una part assistencial que dóna servei en el dia a dia, que està annexat sovint amb els mateixos investigadors que donen suport al disseny experimental, per exemple, de noves PCR de detecció de variants, de testos d’antígens, d’anticossos… D’allò que en qualsevol moment pot sorgir i pel qual ells no tenen la funció principal de provar coses sinó de donar servei del dia al dia. És un laboratori complementari que s’afegeix.

I a Andorra hauríem de ser tan ambiciosos com això que està dient? Que es puguin testar PCR pròpies?

Quan dic testar… fixi’s una cosa. Quan va esclatar la crisi sanitària a Andorra no es podien fer PCR. Per què? Doncs perquè no es tenien els ‘kits’. Els ‘kits’ no es tenien. Si haguéssim tingut un laboratori com el que estem implementant i s’haguessin pogut fer PCR a partir del que la comunitat científica ràpidament va començar a saber, hauríem pogut encomanar material i fer-ho aquí. Però no hi havia el ‘set up’, no hi havia la preparació. I has d’acabar depenent d’un tercer, que en aquest cas va ser la Vall d’Hebron que va dir: ‘Jo t’ho faig, però te’n faig cinquanta.’ Que és el que va passar fins que van arribar les TMA, que són ‘kits’ automatitzats i que una vegada van arribar ja no hi ha límit. Se’n poden fer cinc-centes, mil, dues mil, les que calgui. Però si tornés a passar això, amb les fronteres tancades, els reactius no t’arriben, els ‘kits’ tampoc… en fi, és una situació que s’hauria pogut gestionar diferentment si haguéssim tingut el laboratori.

La seva feina és d’analista de laboratori com l’hem vist fer o més de caràcter intel·lectual?

És més intel·lectual, més de disseny.

La resta és més de provatura? D’entreteniment?

Sap el que passa, és que ara mateix jo estic sol. I també tinc experiència analítica i he començat a fer petites coses eventualment. Però a la que hi hagi un tècnic, serà el tècnic qui s’hi passarà el dia. Jo podré formar i ensenyar-li coses, però a la llarga qui estarà allà serà el tècnic.

vilanova
El bioinformàtic treballa al laboratori en la detecció de noves variants de la Covid.

Aquests moments de posar-se vostè a la proveta, a la xeringa, no és doncs la seva missió, el que l’ha dut al laboratori.

No, no, no. Però no ens oblidem que hi ha una urgència Covid. Sembla que això ja s’hagi acabat i que podem anar de creuer aquest estiu i jo ho dic molt sovint: ‘Fins que no estigui el món vacunat, oblida-te’n.’ Aleshores, el que estic fent són petits passos a nivell de laboratori perquè quan implementes un laboratori d’aquest tipus has d’anar a mínims. Què necessitem perquè quan vingui el tècnic no perdi tres mesos a encomanar material. Aquest material s’ha d’encomanar, passar circuits administratius… He donat suport puntual a un projecte pel qual se m’ha requerit però el meu temps el dedico a preparar l’estratègia, parlar amb els diferents interlocutors, que és molt important.

Què vol dir?
Doncs mantenir contactes a nivell d’hospital, del ministeri, de tots els interlocutors que jo consideri que poden aportar o es poden beneficiar d’aquest laboratori. Al final és fer una cosa amb cara i ulls i posar-li el contingut. Jo puc tenir una idea i amb els diferents interlocutors anar-la alimentant. Al final te n’adones que quan estàs en aquest món les necessitats dels uns i dels altres solen necessitar dels mateixos procediments tècnics o equipaments tècnics. Intentem consensuar les necessitats per tenir un laboratori amb cara i ulls.

“Tinc clar el servei mínim que ha de prestar un laboratori com aquest. I aquí no es vol replicar un IRTA, un ISGlobal… L’objectiu no és replicar el que fan els altres sinó dotar el país de mínims. De vegades et diuen: ‘Vols dir que en un país tan petit cal?’ Doncs sí, cal un mínim. Tenir un mínim de coses que puguis fer”

I a principi de juliol ja sap què dirà l’informe o el que sia que vulgui que hagi de presentar a final d’any?

Jo crec que ho tinc força clar. Encara em queden pendents un parell de converses importants, però ho tinc força clar. Tinc clar el servei mínim que ha de prestar un laboratori com aquest. I aquí no es vol replicar un IRTA, un ISGlobal… L’objectiu no és replicar el que fan els altres sinó dotar el país de mínims. De vegades et diuen: ‘Vols dir que en un país tan petit cal?’ Doncs sí, cal un mínim. Tenir un mínim de coses que puguis fer.

I quins són aquests mínims? Els que es puguin dir…

Tu has de tenir capacitat de fer extraccions d’ADN, d’RNA… a partir de qualsevol tipus de teixit. Això són coses que has de poder fer per no haver de dependre sempre d’un ‘kit’. Del ‘kit’ de Grifols, del ‘kit’ d’Hologic’, del ‘kit’ de Roche… S’ha de poder ser una mica independent. Per tant, s’han de poder fer extraccions, PCRs…

Que això de les PCR no és un invent que ens hagi arribat amb la Covid, això és una tècnica que ja fa temps que s’usa…

Si té més de vint o vint-i-cinc anys! O més! La PCR és de la dècada del 1990. El que passa és que molt sovint, com en el cas de les anàlisis clíniques, aquests laboratoris usen màquines que ja ho fan tot. Fiquen el tub en una màquina i la màquina els ho fa tot. Això està molt bé si el que busques és una bioquímica de cada dia, o el colesterol… En fi, el que mires a diari. Però si surts d’aquest dibuix ja no pots. La idea d’aquest laboratori és dotar-lo de tot això, de tecnologies… a veure, que m’agradaria també dotar-lo de camps com el de la genòmica…

Aquesta és la seva especialitat!

Sí, és una mica la meva especialitat. I això va lligat a tot el que és computacional. És a dir, dotar el laboratori d’un servei de mínims, per analitzar una mostra de sang, un nasofaríngic, un esput… això ho pots fer. I d’altra banda fer la genòmica. I pensi que a la que fas genòmica comences a generar moltes dades. Llavors, una de les propostes que faré anirà en aquesta línia. Desenvolupar una branca de genòmica i computacional, que va tot lligat. Quan generes moltes dades necessites gent per analitzar tot això.

“Si tu pots donar servei al país de coses que fins ara es fan a fora és quan un laboratori com aquest pren tot el seu sentit. De vegades, el fet de no poder identificar l’origen d’una patologia et limita. Si ho envies fora, ho pots fer fora, és clar. Però quan vas fora, posa’t a la cua”

Seria aquesta genòmica el fet diferencial del Laboratori nacional d’epidemiologia d’Andorra?

No crec que sigui diferencial en el sentit de dir que aquí es faran coses que no es fan al Clínic, per exemple. No és ben bé això. És molt senzill: si tu avui en dia vols fer genòmica a Andorra és molt complicat. Te n’has d’anar a fora, a veure experts… en el moment que tu no aportes aquesta eina i no la fas disponible per als metges o pel que era Actua Tech, ara Andorra Recerca i Innovació, que està fent coses de biodiversitat… si tu pots donar servei al país de coses que fins ara es fan a fora és quan un laboratori com aquest pren tot el seu sentit. De vegades, el fet de no poder identificar l’origen d’una patologia et limita. Si ho envies fora, ho pots fer fora, és clar. Però quan vas fora, posa’t a la cua.

I això de la genòmica ha de servir per tenir més parametritzada la població?

A mi m’agradaria, sí. Potser parametritzar és un terme més matemàtic, però…

Ho dic per parar el cop d’aquells que diran si ens volen implantar un codi de barres a la pell…

Em sembla que ja el tenim tots, el codi de barres posat. Però és que jo crec que les dades són el futur. Aquest laboratori també ha de permetre ser un pol generador de dades genòmiques i d’anàlisi que apliqui genòmica, bioinformàtica i bioestadística. Jo crec que això és un punt fort. La part de laboratori d’extraccions, ADN, PCR i variants, potser immunologia… coses d’aquestes són tècniques bàsiques de laboratori que les hem de tenir perquè sinó anem coixos a nivell de recerca. I després cal tenir grans aliances. Ara mateix tenim un projecte amb Standford.

vilanova3
El contracte de Vilanova és, inicialment, fins a final d'any.

Expliqui’s.

El tenim des de la primera onada de la pandèmia. Vam recuperar 162 genomes o mostres de pacients que van morir, d’altres que va estar a l’UCI ingressats greus però se’n van sortir, i de pacients de planta. Això permet identificar amb la col·laboració amb Standford patrons genòmics de predisposició a passar una Covid severa. No sabem si el fet de tenir tal o tal gen et predisposa a passar una Covid severa. Llavors el fet d’afegir-nos a projectes internacionals com Standford amb els quals podem mirar aquestes coses va una mica en la línia del que a mi m’agradaria que fos el laboratori.

I què li agradaria? Hi torno, ho sé.

Un laboratori dimensionat pel que és el país però amb unes tecnologies bàsiques que calen i després fortes aliances amb interlocutors, ja sia el centre d’Standford, també pot ser amb la City Pasteur, amb ISGlobal com es va fer amb l’estudi del serocribratge… poder disposar de científics molt punters en diferents branques de la biologia que en un moment donat ens puguin donar suport en projectes nacionals.

“Amb això de Grifols no sé perquè hi ha rebombori perquè és una molt bona cosa per al país i no perquè sigui Grifols, perquè si hagués sigut Roche, o Nestlé, hagués estat molt bé. Aquesta gent es va fixar en la gestió de la pandèmia que es va fer a Andorra. Que és criticable o millorable? Segurament. Però tampoc no s’ha fet tan malament”

No sé si és per l’anunci de l’aterratge de Grifols o pel que sigui, però els nostres dirigents polítics sembla que ens ‘venen’ que a Andorra hi haurà un boom científic. Passarem del no-res a ves a saber tu.

El temps ho dirà. Jo crec… De fet amb això de Grifols no sé perquè hi ha rebombori perquè és una molt bona cosa per al país i no perquè sigui Grifols, perquè si hagués sigut Roche, o Nestlé, hagués estat molt bé. Aquesta gent es va fixar en la gestió de la pandèmia que es va fer a Andorra. Que és criticable o millorable? Segurament. Però tampoc no s’ha fet tan malament. I aquesta gent ha vist que aquí hi havia una oportunitat, un ecosistema. Potser el tema de la Covid ha suposat una sensibilització que ha fet que Grifols s’hagi fixat en Andorra. Jo crec que és una bona notícia i crec que hi ha altres empreses que s’estan fixant en Andorra per poder fer coses i aquest laboratori, com no pot ser d’una altra manera i com es fa en altres llocs del món, també pot buscar col·laboracions i aliances amb aquestes grans empreses.

Per muntar un projecte com el que vostè ha de dissenyar, que una firma com Grifols aterri al país és una bona cosa o tan li fa? Vaja, que és independent el disseny del Laboratori Nacional d’Epidemiologia pel fet que hi hagi un centre de recerca privat o no ho és?

Crec que és independent. Perquè ja hi ha una demanda a nivell hospitalari. Hi ha diversos metges, amb els que treballo, que fan recerca. Fins que no ha arribat la Covid potser no s’ha posat de relleu la capacitat d’un seguit de perfils potents. És un país petit, val, però hi ha gent que està fent coses molt interessants i potser fins ara vivien sota el radar i ara amb la Covid han sortit més a la llum. Com la Cristina Royo amb els serocribratges, el que està fent la doctora Eva Heras amb el seguiment dels centres sociosanitaris i la immunitat… Hi ha projectes que de vegades no apareixen enlloc i ara amb la Covid han aflorat. Hi havia una necessitat des de feia dies aquí a Andorra i el fet que vingui Grifols l’únic que farà serà reforçar amb algunes iniciatives. Si en lloc de ser un laboratori de mínims amb vocació de créixer sols, pot ser amb ‘partners’, molt millor. Podem veure línies de recerca que puguem desenvolupar de manera conjunta.

Escolti, Grifols és un perill? No li dic la marca sinó el projecte que vol desenvolupar al país.

De cap de les maneres. Aquest debat no sé d’on surt. Només a França, i suposo que és per la qüestió del P3, però només a França tens una vintena de laboratoris P3. A Barcelona en tens… és un fals debat. I pensin una cosa: els biòlegs que treballem en aquests laboratoris som els primers que busquem la màxima garantia. Tu no vols entrar en un laboratori P3 i sortir d’allí infectat perquè són microorganismes que poden generar de vegades patologies greus. Es prenen mesures.

“El fet que vingui Grifols l’únic que farà serà reforçar amb algunes iniciatives. Si en lloc de ser un laboratori de mínims amb vocació de créixer sols, pot ser amb ‘partners’, molt millor. Podem veure línies de recerca que puguem desenvolupar de manera conjunta”

Sembla evident.

També he sentit que Grifols faria aquí el que no pot fer a Europa. I això és completament mentida. I Grifols, i no he parlat encara amb ells, farà aquí el que es fa a Europa. La legislació andorrana, i n’hi ha vàries d’aprovades i una altra de biomedicina que s’està treballant ara, que van en la línia completament d’Europa. Les línies vermelles les marca Europa. Andorra només farà que usar el marc europeu.

Ha posat vostè sobre la taula el nomenclàtor P3. Que és el nivell de seguretat o de risc. P3 en un nivell màxim que arriba a 4. Tenim algun laboratori P3 a Andorra?

Jo, que conegui, a Andorra no hi ha cap laboratori P3. A Andorra, que jo sàpiga, no.

Val. Doncs llavors algú no va ser prou acurat quan va dir que hi havia un laboratori P3 a l’hospital.

Qui ho va dir, això?

Un ministre en una reunió de poble a Ordino.

Bé, doncs no ho sé.

Potser pensava en el Laboratori Nacional d’Epidemiologia que haurà de ser P3. No ho sé.

Potser el que tenen, dins el laboratori clínic, és una campana de nivell P3. De vegades quan parles de laboratori P3 pots anar des de la infraestructura mateixa del laboratori. I és un equipament P3 amb tot el flux d’aire controlat i etcètera. Fins al que seria una campana. Una campana seria allí on els tècnics posen les mans, una mena de taula de treball amb un vidre davant. D’aquestes campanes n’hi ha de nivell 3 i no sé si al laboratori de l’hospital en tenen una d’aquestes. Igual la confusió ve d’aquí.

vilanova2
El laboratori epidemiològic inicialment està inserit dins l'hospital, però n'hauria de sortir.

I el Laboratori d’Epidemiologia ha de tenir un nivell similar o ni de bon tros serà d’aquest nivell?

Com a molt, el que jo podria proposar, i li he estat donant tombs, seria un laboratori de nivell P2 amb flux d’aire controlat, és a dir, un P2 de veritat. I després tenir una campana, una taula de treball, de nivell 3. Recordi que quan va aparèixer la Covid, l’OMS, el primer que va dir, és que si tu volies treballar amb Covid, el que havies de tenir era un laboratori, però en realitat volia dir una campana, de nivell P3 per poder fer les anàlisis. Ràpidament ho va baixar a nivell 2. Però si ens trobéssim amb una altra situació d’aquestes, que poguéssim analitzar o almenys disposar d’una infraestructura d’aquestes que ens permetés manipular o fer extraccions de nivell 3.

“Jo, que conegui, a Andorra no hi ha cap laboratori P3. Potser el que tenen, dins el laboratori clínic de l’hospital, és una campana de nivell P3. Potser la confusió del ministre ve per aquí. El que jo proposaré, i li he estat donant tombs, seria un laboratori de nivell P2 amb flux d’aire controlat, és a dir, un P2 de veritat”

Parlem de termes sobre els quals a algú li pot semblar poc menys que la bomba atòmica i per a d’altres no és res. Hi deu haver un punt mig, vull entendre.

Correcte. I els primers interessats som els que treballem al laboratori. I després, i això potser la població no ho sap, el risc més important d’un laboratori P3 és quan fas cultiu cel·lular. És a dir, jo tinc un bacteri o un virus que és molt perillós i em dedico a cultivar-lo. A Tolosa tenen un laboratori d’aquestes característiques. A Purpan mateix, al departament d’immunologia tenen un laboratori P3 i allí fan cultius directament de Covid. Quan tu cultives i fas créixer aquell virus, el que estàs fent és multiplicar la població de virus en aquell entorn i és quan realment si hi ha un risc, és quan es s’usen aquest tipus de tecnologia. És un risc potencial, que no vol dir que sigui real. Perquè a Tolosa es fa, i es fa des de fa anys. I la nostra idea no és fer cultiu cel·lular a Andorra, no és fer créixer virus, no és fer proves… És més aviat recercar mètodes per diagnosticar els virus, detectar-los… i això no és un caldo de cultiu. Hi ha una petita diferència, en aquest aspecte.

Durant la primera onada de la pandèmia vostè va ser un dels científics que vostè mateix ha qualificat que estaven sota el radar i eren invisibles. Noms com la Cristina Royo, el Joel López, el Marc Pons, vostè o la Vanessa Arroyo… Van aparèixer… i després es van tornar a apagar. Com el va-i-ve de la pandèmia, els dents de serra de la crisi sanitària. Van estar a la cresta de l’onada i ara la majoria han tornat a la vall.

Ho ha definit força bé. En aquell moment ens vam ajuntar tots i vam tirar de la gent que teníem al país, alguns dels quals no ens coneixíem tampoc. Va ser l’ocasió de fer pinya i sembrar aquella llavor que es va posar i a poc a poc ha anat creixent. Jo ara estic aquí al Laboratori Nacional d’Epidemiologia i començo a descobrir molts perfils d’investigadors amb ganes de fer coses i espero que sigui la llavor d’alguna cosa que pugui ser més gran, que els polítics s’ho creguin i ho comprin.

Estructures com la que vostè està dissenyant són les que han de fer que la llavors no quedi en flor d’un dia? Ho dic perquè tinc la sensació que parlem d’estudis, i d’estudis serològics… però si no se li dóna un seguiment adequat, tenir una foto d’un moment pot no servir per a res.

Correcte. Però pensi que els recursos…

Els recursos són els que són, és clar.

Són els que són i hi ha vegades que no són les persones les que no tenen la iniciativa o les ganes sinó que has de prioritzar. El seguiment immunològic l’està fent la doctora Royo amb pacients amb càncer; la doctora Eva Heras està fent un seguiment molt molt acurat de tots els centres sociosanitaris a nivell immunològic i a nivell poblacional, de moment no s’està fent però, també, des d’un punt de vista científic pot semblar interessant, però si comences a prioritzar, què és el que primer m’interessa? Doncs el que primer m’interessa, si tinc pocs recursos, són els grups vulnerables. I quins són?

“Crear un laboratori pot semblar una cosa molt aïllada però en realitat estàs movent tot un ecosistema i a la llarga a mi m’encantaria que això fos la llavor d’un parc científic, seria allò ideal”

Digui.

Doncs solen ser els pacients de càncer, perquè els tractaments que reben poden no generar anticossos, i les persones d’edat molt avançada perquè tenen més dificultats. I quan has de prioritzar, doncs ho fas pels grups vulnerables, els immunodeprimits… són sectors que si has de triar, els acabes escollint. Però també hi ha estudis, per exemple, del seguiment immunològic dels pacients de l’UCI que també s’estan fent aquí a Andorra. S’estan fent molts projectes i alguns no tenen el finançament que necessitarien.

Ja ho té garantit, això, el Laboratori Nacional d’Epidemiologia?

El laboratori, a banda de ser la llavor, no només és el laboratori en sí. He de presentar els recursos tècnics, humans i econòmics. És tot un ecosistema. Necessites un marc legislatiu, necessites finançament… no és només un laboratori. Perquè funcioni han d’encaixar altres peces, com l’actualització a nivell legislatiu, com s’està preparant ara; el finançament i la subvenció a projectes; tot això s’ha de veure com encaixarà amb Europa, si es pot accedir a ajuts de la Unió Europea; el moviment dels doctorands, si podran venir doctorands a Andorra o no podran venir… Crear un laboratori pot semblar una cosa molt aïllada però en realitat estàs movent tot un ecosistema i a la llarga a mi m’encantaria que això fos la llavor d’un parc científic, seria allò ideal.

En allò que vostè hagi de presentar abans de final d’any, també hi haurà els recursos financers que han d’alimentar el projecte o simplement apuntarà possibles fonts de finançament?

Jo faré sobretot el disseny del que necessitem -una cafetera, la màquina de fer gel per les ‘caipirinhes’…- i conclouré quant ens costa. Com ho financem? Crec que ha de ser una aposta política, li ho deia des del principi. Si aquí has de posar dos o tres milions sobre la taula, que ja veurem quant serà al final, el que ha de passar és que el poder polític s’ho ha de creure. Evidentment intentarem buscar sinergies amb empreses privades a les quals els hi pot interessar subcontractar serveis o coses d’aquestes. Però bàsicament ha de ser una aposta de país com ho ha estat en molts d’altres indrets.

vilanova4
En breu, un tècnic hauria de donar suport a David Vilanova.

Entenc que quan diu de convertir-se en un parc científic, suposo que la llavor la posen a l’hospital però suposo que també que per dimensions de l’hospital, n’haurà de sortir un bon dia.

Correcte. Tota la raó. I en això estem alineats. De moment hem començat a fer coses amb un petit laboratori. I l’hospital ens va bé per poder començar. Venim de zero i anirem a mínims. De zero a mínims. Però ràpidament poder escalar. I si els polítics compren el projecte, malauradament l’hospital no està dimensionat per tenir un laboratori així. No hi ha espai. Ens hauria agradat, però a l’hospital físicament no hi ha espai i no podrà escalar el laboratori dins l’hospital. Difícilment.

“Si aquí has de posar dos o tres milions sobre la taula, que ja veurem quant serà al final, el que ha de passar és que el poder polític s’ho ha de creure. Evidentment intentarem buscar sinergies amb empreses privades a les quals els hi pot interessar subcontractar serveis o coses d’aquestes. Però bàsicament ha de ser una aposta de país com ho ha estat en molts d’altres indrets”

I la possibilitat que de vegades insinua el Govern o Actua Tech que l’aterratge de Grifols no sigui una cosa aïllada i arribin altres empreses d’aquesta tipologia… el laboratori nacional, amb aquesta vocació d’esdevenir llavor del parc científic, no podria ser un proveïdor de serveis d’aquests privats?

És una de les línies, sí.

I que una part del finançament arribi per aquestes col·laboracions?

Sí, sí. És el que comentava de les sinergies amb el sector privat. I aquestes col·laboracions evidentment no són gratuïtes. Tenen un cost. I això pot permetre finançar una part. El somni seria que aquest laboratori un dia el seu cost fos zero. No dic que faci beneficis, perquè de moment ho veig impossible. Però sí que amb els anys arribi a tenir un cost mínim per a l’Estat. Ara per ara la iniciativa ha de ser pública. A mi m’encantaria que a la llarga, si Grifols anés a Ordino, i allí hi hagués espai i s’hi pogués posar el Laboratori Nacional d’Epidemiologia, podria ser també la llavor d’un parc científic que incités a d’altres a instal·lar-s’hi.

A banda de pensar, de dissenyar, aquestes qüestions analítiques que està fent, responen a alguna cosa concreta? A alguna urgència?

Sí, ara és la detecció de variants.

La Delta ens farà gruar molt?

Em sembla que ja ho vaig dir en un tuit. És la història de ‘Pere i el llop’. Cada vegada que surt una nova variant és més letal i ens ha de matar i ha d’acabar amb la humanitat. I cada vegada és la mateixa història. I de vegades de la boca de científics molt sovint sense criteri. Crec que això continuarà canviant. Ara tenim la Delta i el problema el continuarem tenint amb aquelles persones que o bé no s’hagin vacunat o que per un tema sanitari estiguin immunodeprimits. Poblacions de risc. Això sí, anirem canviant. Tot apunta que el coronavirus acabarà sent una soca endèmica. No desapareixerà mai, la Covid, el virus. Conviurem amb ell però arribarà un moment, quan estiguem tots vacunats, que tindrem una protecció. De fet, si mira les dades d’Israel, han estat quatre mesos amb immunitat de grup. I ara mateix els estan pujant els casos a base de bé i tot està molt preocupats. Els pugen els casos amb la variant Delta però no els puja la incidència hospitalària. Crec que això és el que anirà passant.

“Tot apunta que el coronavirus acabarà sent una soca endèmica. No desapareixerà mai, la Covid, el virus. Conviurem amb ell però arribarà un moment, quan estiguem tots vacunats, que tindrem una protecció”

La variant Delta sembla que fa estralls.

El que és, és molt difícil de contenir. Tant que ja es comença a acceptar que no es contindrà. S’estendrà i no la podrem contenir. I la millor arma que tenim ara per ara és la vacuna.

La última. El laboratori epidemiològic de mínims, per a quan? El parc científic ja no li demano.

Els mínims… el que són PCR, a la que tingui el tècnic dins l’equip, i ja estem fent entrevistes i la incorporació serà com a molt trigar l’1 de setembre, crec que després amb un parell de mesos ja podrem començar a fer un seguiment epidemiològic de les variants que corren pel país.

Perquè per ara ens ho fan de fora?

Sí, de fet jo vaig muntar el canal perquè es pogués fer a Tolosa. Jo vaig donar suport al ministeri a Tolosa perquè es pogués seqüenciar el genoma, que això seria l’ideal. Ara de moment ho farem amb PCRs i més endavant, quan tinguem genòmica, ho farem amb genòmica.

Per entendre-ho: quina seria la diferència?
El genoma et dona la seqüència complerta del virus, veus totes les immutacions, fins i tot aquelles que no són interessants, mentre que amb la PCR veus aquelles mutacions diferenciadores. És com si miressis amb una lupa o amb el microscopi. Aquesta és la diferència.

Comentaris (1)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.