Rolando Edison Vásquez // Investigador

“El treball d’investigació és molt bonic, però no és productiu econòmicament”

Nascut al Perú, és llicenciat en Dret, però els seus interessos l’han portat a moltes altres branques. D’aquesta manera, ha guanyat concursos de narrativa, i ha entrat en la història, la literatura i l’antropologia. Actualment, es troba fent l’estada a la Residència Faber, ubicada a la Massana, per treballar en el seu projecte de tesi.

Rolando Edison Vásquez
Rolando Edison Vásquez

Faber Andorra ha acollit aquesta setmana el seu nou resident. Arriba des del Perú, i ho fa dos anys després del que deuria. La pandèmia es va posar al camí de Rolando Edison Vásquez, que fins ara no ha pogut visitar el Principat. L’investigador arriba al país per seguir treballant en la seva tesi, centrada en un dels moments més complicats i que més vides humanes es va cobrar al Perú, però que ha estat força oblidat a la història. Ho fa des d’una visió jurídica, posant en marxa dos de les disciplines que controla.

Com arriba fins a la residència Faber?

Jo ho conec abans de la pandèmia, la meva candidatura va ser cap al 2019 o 2020. La meva presència a Faber es va confirmar, però arran els problemes sorgits per la Covid-19 es va haver de retardar per primera vegada. La segona es deu al fet que al Perú encara no s’havien estès les vacunes, i m’era completament impossible viatjar, perquè era requisit indispensable. Però finalment s’ha pogut concretar tot i ja hi sóc a Andorra.

Com coneix aquest programa?

La meva germana major estudia el seu postgrau al Canadà, i ella sempre investiga molt en aquests àmbits i troba aquestes candidatures. Es va postular a la residència Faber Olot, no recordo bé l’any, i va passar unes setmanes allà. Em va contar la seva experiència, que va ser molt positiva, i em va avisar que ho havia d’intentar. Així que és gràcies a la meva germana que tinc aquesta oportunitat.

Aquí treballarà el seu projecte de tesi, en què se centrarà?

El tema que vaig proposar per a la meva residència va ser al voltant de les injustícies històriques en general i, en particular, un tema conflictiu sobre el passat violent al Perú, a inicis dels 1900 i finals dels 1800. Es tracta del ‘boom’ de l’extracció del cautxú natural a la selva peruana. El vaig exposar ara fa uns dies al Museu de l’Automòbil, precisament, perquè hi ha vehicles molt antics, i en aquestes èpoques el cautxú que s’usava era de fonts naturals, ara és sintètic, o en gran part. Una de les grans fonts d’aquest material era Sud-amèrica, especialment el Brasil. Però un altre mercat important d’exportació del cautxú cap a Europa i els Estats Units era el Perú.

“El triomf de l’enginy de l’ésser humà és la segona revolució industrial. Però al darrere hi ha una cadena d’explotació cap als pobles originaris peruans”

I què identifica específicament aquest període?

El que molta gent no sap és que el cautxú s’obtenia arran l’explotació, l’esclavitud altres atrocitats més perverses que es poden imaginar. El triomf de l’enginy de l’ésser humà és la segona revolució industrial. Però al darrere hi ha una cadena d’explotació cap als pobles originaris peruans.

Per quin motiu comença a treballar en aquesta tesi?

El meu interès sempre està envoltat d’altres disciplines, per les ciències socials, la història, la literatura. Buscant un tema amb el qual pogués fer un conglomerat de tots els meus interessos acadèmics me n’adono que aquest en particular, aquest període i episodi en concret, no era molt conegut al meu país. Es va soterrar amb un altre episodi violent que vam tenir en un passat més recent, que va ser el conflicte armat amb ‘Sendero Luminoso’ i altres grups terroristes. Tal vegada aquest esdeveniment va ser tan traumàtic, que no va haver-hi temps de reflexionar sobre l’anterior, que no va afectar tant a la capital. I a nivell jurídic no hi havia gaire informació al respecte, d’història i antropologia, sí.

Com s’analitza un episodi així des d’un punt de vista jurídic?

Hi ha algunes ferramentes teòriques. Per exemple, hi ha una que s’anomena de les injustícies històriques. és tot un tòpic que diu que des del dret i altres disciplines s’aboquen a analitzar com esdeveniments passats tenen les seves conseqüències i es poden rastrejar fins al dia d’avui. També la justícia transicional, que no necessàriament aplica per a aquest tipus de passat més llunyà, sinó en altres més recents, i que busca garanties de no repetició. El repte des del dret és com trobar la ferramenta adequada per poder abordar aquests temes i poder analitzar-los de forma correcta.

“Estic molt agraït que, malgrat que hagin passat dos anys de la meva postulació, s’hagi mantingut i pugui estar aquí ara”

Va haver de retardar la seva residència, això el va afectar amb el seu projecte d’alguna manera?

Sí, definitivament. No solament es va retardar l’estança a Faber, sinó que la pandèmia va afectar al temps que tenia programat per poder dedicar-me al desenvolupament de la investigació. A tothom el va afectar amb molts plans la Covid-19, i jo no sóc una excepció. No únicament es va posposar aquest viatge, sinó a nivell personal he tingut un temps conflictiu amb la mort del meu pare. També per la necessitat de tenir altres treballs que em permetin un ingrés una mica més immediat. Perquè el treball d’investigació és molt bonic, però no és productiu econòmicament. És gairebé un luxe dedicar-s’hi. Però estic molt agraït que, malgrat que hagin passat dos anys de la meva postulació, s’hagi mantingut i pugui estar aquí ara.

Com es compagina la investigació amb altres treballs? Com s’ho fa?

Això és tot un repte personal. De fet, he estat tractant de compaginar ambdues activitats, però els darrers mesos no ho he pogut equilibrar d’una forma adequada, com a mi m’hagués agradat. Amb el viatge imminent m’he pogut dedicar a tancar alguns temes que tenia pendents i donar-li més prioritat a la meva investigació.

Com espera que l’ajudi la seva residència a Faber?

Sobretot a tenir una dedicació exclusiva a la meva tasca d’investigació, que ja et dic que és tot un luxe. Després, sempre sortir del país és una experiència enriquidora. Els àrabs tenien un lema que diu que ‘Viatjar és vèncer’, i he pogut vèncer així algunes dificultats que se m’han presentat al camí i estar aquí, a un país tan curiós, amb gent tan valuosa que he pogut conèixer fins ara. Va més enllà del temps que em permetrà dedicar-li, perquè també em permet interactuar amb moltes persones, obrir els meus horitzons i estar centrat en la meva feina.

Ha pogut investigar una mica sobre el país? Alguna cosa que tingui especial interès a visitar?

He demanat una mica de referències, sí. Tinc una entrada per als museus que definitivament utilitzaré, però encara no he pogut sortir molt pel meu compte.  

Comentaris

Trending