Gutiérrez va assumir el càrrec després d’haver estat capitanejant urgències durant un dels moments més durs del servei. El canvi de responsabilitat li ha atorgat la feina de fer remuntar un SAAS que té molts i importants reptes al davant. Sobretot, amb una manca important de professionals, treballadors molt desgastats i una situació socioeconòmica global molt complicada.
Després de cinc mesos gairebé al càrrec, quin és el balanç que en fa?
Jo crec que en general el canvi bé, que és positiu en el sentit d’assumir una altra responsabilitat i és un altre abordatge de què venia fent fins ara. És complex, amb molta feina, però ja ho coneixia i jo crec que molt positiu.
Quin ha estat el principal repte que s’ha trobat?
El principal repte és que venim d’una època complicada a nivell sanitari després de dos anys de pandèmia, que ha sigut una aturada de tota la tasca que s’estava fent, de l’evolució normal del desenvolupament del SAAS. S’ha concentrat tot en la pandèmia i portem dos anys de retard. Han entrat noves necessitats assistencials i ara hem de recuperar l’activitat que es va deixar al 2020 i després d’aquest temps, que ha estat com un parèntesi, ens trobem en una nova etapa d’evolució de la medicina i de tot el sistema sanitari. Pel que fa al personal, a nivell d’implicació han estat dos anys molt durs, on s’ha fet un esforç molt important i hem de recuperar una mica aquesta implicació. Ara, amb aquestes noves necessitats han sorgit nous projectes que hem d’engegar i això comporta molt esforç.
“Cal implicar al pacient en el desenvolupament d’una línia assistencial molt més integral, en un model on participi molt més”
Quins són els projectes que han sorgit? Sigui arran de la Covid-19, o no.
Ha evolucionat tot cap a noves tecnologies i ha canviat el que és l’assistència. Hi ha un fort desenvolupament de tecnologia, sobretot a nivell de teleassistència. També ens enfrontem a un canvi de model sanitari, que fins ara hem funcionat amb un model centrista cap a l’hospital, i ara hi ha altres opcions o perspectives. D’una banda, pel que fa a l’assistència del pacient, i de l’altra, per la implicació dels actors, del personal sanitari. Crec que el que s’ha vist és que és molt important la integració del personal en els projectes de futur, no és un tema únicament de direcció. També cal implicar al pacient en el desenvolupament d’una línia assistencial molt més integral, en un model on participi molt més. Abans era un model més centrista, encaminat a les necessitats del personal i de la cadena assistencial i ara es vol tenir molt més en compte les opinions dels pacients.
Pel que fa a les noves tecnologies, està el SAAS preparat a nivell tècnic i de personal?
És un canvi constant que, com tot en la vida, s’ha d’adaptar i són nous canvis que s’hauran d’introduir, és una evolució natural i que ens haurem d’adaptar, tant a nivell pressupostari, de necessitats i de personal.
Per al 2023 en concret, quin és l’objectiu en concret del SAAS? Una fita que es vulgui aconseguir sí o sí aquest any.
Sobretot les línies d’actuació i el que és el registre de les dades, sobretot fer-ho de forma correcta, perquè és fonamental per poder estudiar i avaluar quina és realment l’activitat que es fa i amb quina qualitat es fa. Llavors, jo crec que una de les eines o peces fonamentals que és necessari és tenir una bona base de dades per poder fer aquesta anàlisi.
Es refereix a dades de pacients, de tipus de malaltia...
De tot en general. Quina és la situació clínica del pacient a nivell de país, quines són les necessitats, quina és l’activitat que estem fent i a partir d’aquí, desenvolupar quines línies cal desenvolupar i establir els processos. És molt important per a mi tenir una línia transversal, que requereix un procés no solament a nivell hospitalari, sinó a nivell de país, i la integració de l’atenció primària és molt important. Aquests processos van des de l’inici, que és l’atenció primària, fins que arriba a l’hospital i surt d’allà. No solament això, sinó que a la sortida tornem a tenir un altre nivell d’assistència avui dia. Aquesta integració és fonamental i és el que haurem d’afinar i desenvolupar tota la cadena o tota la línia assistencial envoltant el procés, que sigui una línia més transversal.
“A Andorra ens hem d’encarregar de ser atractius per als professionals i poder seguir captant-los”
I quina és la situació del personal del SAAS? Ha comentat que calia anar recuperant la implicació, hi ha molt desgast a les plantilles?
El principal problema que tenim ara, i que crec que anirà a més, és aconseguir professionals de tots els nivells, sobretot metges, però en general de caràcter sanitari. No és únicament el que es veu dins del país, sinó al nostre voltant el món sanitari té una competència professional molt important, i el problema que tenim a Andorra és que no tenim una font interna i ens hem de nodrir dels països veïns. Nosaltres encara tenim professionals, però en un futur això pot canviar i podem arribar a tenir més problemes. Però això també és una situació socioeconòmica, i a Andorra ens hem d’encarregar de ser atractius per als professionals i poder seguir captant-los. Hem de mirar de fer estratègies per continuar contractant.
S’han vist molts casos on s’ha intentat contractar algú i no s’ha pogut fer o no s’ha trobat?
Això ja ve de lluny, potser s’ha anat agreujant i sempre hi ha especialitats amb molta demanda perquè surten molt pocs professionals formats, i perquè arribin a Andorra es fa molt difícil perquè la competència és molt grans. Per exemple, una de les peces fonamentals és la neurologia, tenim la plaça vacant de neuròleg i fa un any que estem així. El problema serà que a aquesta tendència se sumaran altres especialitats.
Com s’està cobrint aquesta vacant a neurologia?
Tenim un neuròleg de consultes externes que fa la cobertura i, a nivell hospitalari, tenim un neuròleg a temps parcial que va resolent el més urgent.
D’altra banda, a nivell d’infraestructures, en quina situació està el SAAS? Hi ha alguna manca important o alguna projecció d’ampliació?
Tenim una infraestructura sanitària, fent referència a l’hospital, que crec que ha anat evolucionant molt a nivell de model sanitari, les necessitats i projectes que han anat sorgint. Això, però, ens trobem en un moment que xoca amb la infraestructura. Té molts anys, s’ha invertit molt en la renovació de l’estructura interna, però és evident que a nivell d’espais ens estem quedant molt limitats de cara al futur. És una necessitat que haurem d’estudiar, fer una proposta i implantar, i de cara al futur serà fonamental que aquesta infraestructura continuï renovant-se, però també valorant l’ampliació d’espais. Tot això està molt lligat als projectes que ens plantegen serveis com salut mental, urgències, farmàcia, diagnòstic, que s’han quedat molt estancats.
A nivell de salut mental, però, sempre s’ha assenyalat que és un problema possiblement de mala ubicació, però per a urgències, seria possiblement de manca d’espai? Són problemàtiques molt diferents.
Exacte, ho són. Si fem referència a salut mental, històricament és un sistema molt centralitzat en l’edifici de l’hospital i això s’ha de canviari s’ha d’evolucionar perquè el malalt no tingui l’hospital com a referència, s’ha d’intentar descentralitzar. Per exemple, l’hospital de dia és una estructura que per lògica hauria d’estar fora de la infraestructura hospitalària. Per accessibilitat, per comoditat, per la seguretat del pacient, hauria d’estar separat.
També la Unitat de Conductes Addictives entraria en aquest exemple?
Això mateix. Tot el que és l’assistència ambulatòria de consultes externes, encara que tenim un edifici a part, està molt lligat a l’hospital. Hi ha infraestructures i serveis que van evolucionant i això ha de fer canviar el nostre model que tenim històricament. Les necessitats són unes altres, com un nou hospital de dia, i la redistribució d’aquests serveis serà molt important i tindrà afectació a la infraestructura que necessitem. En el cas d’urgències no es tracta d’un augment, sinó d’una renovació d’espai. És un servei que té pràcticament 30 anys, per obligació es va haver de fer canvis a causa de la Covid-19. Però aquesta part vella no s’ha modificat i és el que s’hauria de plantejar fer, perquè els circuits assistencials no són els mateixos que fa 30 anys. Però no hem de considerar un augment d’espai com a solució única, sinó tenir una assistència correcta o que correspongui amb els nivells assistencials.
Comentaris (21)