Judith Silvestre // Advocada

“El defensor de l’afiliat és una figura molt important per fer la CASS més accessible i entenedora”

Abans que advocada, deixa clar que és laurediana. Acaba de ser escollida defensora de l’afiliat de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS). Fins al 15 de juny no començarà a exercir. Abans, però, ja té clares algunes de les directius, de les empremtes que li agradaria deixar o almenys imprimir en el càrrec. Exerceix com a advocada al Principat des de l’any 2014, després d’acabar els estudis a la Universitat de Barcelona.

Judith Silvestre està fent ara un Grau en Criminologia.
Judith Silvestre està fent ara un Grau en Criminologia.
Toni Solanelles

Encara no arriba a la trentena. Després d’uns primers anys de treballar en un despatx col·lectiu com a assalariada, el 2020 va decidir muntar-se pel seu compte. “Enmig de la pandèmia, sóc així de malastruga, vaig decidir continuar la meva etapa professional obrint el meu propi despatx, JS Advocats”. Manté que com que considera “important continuar formant-me, no sols per la meva professió sinó també per motius personals, per això he realitzat diverses formacions relacionades amb el Dret i la mediació i actualment estic cursant el Grau en Criminologia”. 

Ella no ho explica. Però si busquen per les xarxes socials potser descobriran que Silvestre, Judith, és una amant del dolç. Una artista de la pastisseria. Però aquest no és l'objecte de la trobada amb la jove jurista. Justament, aquí es parla de Dret en un despatx que comença a aglutinar algunes velles màquines d'escriure que l'advocada de ben segur no ha usat mai. I més que de Dret, es tracta la seva designació com a defensora de l’afiliat de la CASS.

S’esperava ser l’escollida?

Diuen que l’últim que es perd és l’esperança i sempre et queda aquell dubte. Però no m’esperava ser escollida. Érem sis els candidats i hi havia molt nivell. Quan vaig escriure la carta de motivació i vaig realitzar l’entrevista el meu objectiu era fer-ho tan bé com fos possible i crear dubte, que els hi fos difícil escollir.

Què la va portar a presentar la seva candidatura? És només ‘una feina més’ o hi ha un interès especial en la matèria?

Vaig decidir estudiar Dret per vocació i aquest continua sent un dels motors del meu dia a dia. Tot i que pugui ser considerat utòpic, considero que aquesta professió brinda l’oportunitat d’ajudar a les persones a poder resoldre situacions que poden considerar injustes o no acaben d’entendre. I aquest va ser el motiu pel quin vaig decidir presentar-me al concurs.

Podria arribar a estar-se sis anys al càrrec… quin horitzó es fixa en aquest aspecte?

No m’ho he plantejat, la veritat. Per què no? Abans és necessari tenir un contacte més directe per poder fixar aquest horitzó. En tot cas, la meva voluntat és donar el millor de mi mateixa estigui el temps que estigui.

judith4
Silvestre es va graduar en Dret el 2014. Toni Solanelles

Deixi’m retrocedir lleugerament ara que hi penso: com definiria això del ‘defensor de l’afiliat’?

El defensor de l’afiliat és un òrgan consultiu i independent del consell d’administració. Analitza les queixes i reclamacions que rep per part dels afiliats o dels treballador de la CASS. Crec que és una figura molt important per poder apropar la CASS als afiliats i treballadors i poder fer-la més accessible i entenedora.

Abans o després de presentar la seva proposta va tenir o ha tingut algun contacte per parlar d’aquesta figura amb la única persona (Carme Moles) que fins ara l’ha desenvolupat?

Encara no he tingut l’oportunitat de reunir-me ni de parlar amb ella. La decisió és molt recent i tinc previst reunir-me amb la direcció de la CASS durant els pròxims 15 dies.

“Moltes de les consultes que arriben són en relació al reemborsament de les prestacions, el desacord amb les altes administratives o el desacord amb el grau d’invalidesa. Imagino que seguirà la mateixa línia”

Una vegada elegida, com afronta o afrontarà el repte? Quins trets personals o professional propis pensa imprimir en el càrrec?

Ara mateix sols puc dir que ho afronto amb moltes ganes i il·lusió. Em considero que sóc una persona empàtica i crec que és un tret important a l’hora de desenvolupar aquest càrrec. Crec que és necessari saber escoltar. I això és el que m’agradaria transmetre, que els afiliats i treballadors són escoltats.

Suposo que ha fet, més o menys, una mica d’anàlisi de quines són les demandes que més fan els afiliats o els motius pels quals més acudeixen al defensor. Què espera trobar-se?

Sí, he llegit els informes anuals anteriors. És curiós com la gran part de les consultes que van arribar a la Defensora de l’Afiliat es van poder resoldre en la mateixa entrevista. Crec que això el que mostra és que potser hi ha una manca d’informació o almenys, així ho creu l’afiliat. Moltes de les consultes que arriben són en relació al reemborsament de les prestacions, el desacord amb les altes administratives o el desacord amb el grau d’invalidesa. Imagino que seguirà la mateixa línia. Durant els tres anys que ha estat la meva companya Carme Moles al càrrec, el tipus de consulta no han variat gaire.

judith3
L'advocada es va plantar en solitari enmig de la pandèmia. Toni Solanelles

Com a afiliada que també és vostè, quina opinió li mereixia fins ara la CASS? Quines virtuts i quins defectes hi veu? Què creu que ineludiblement s’hauria de canviar? Per quin o quins motius hauria acudit vostè a la defensora de l’afiliat?

Crec que en els últims anys l’atenció a l’afiliat ha millorat, almenys des del meu punt de vista. L’atenció a través de correu electrònic és molt ràpida i molt àgil. Tot i que considero que per la majoria d’afiliats no és agradable haver de realitzar tràmits amb la CASS perquè en moltes ocasions els procediments i sol·licituds són diversos i feixucs. Tot i així, i com a opinió personal, crec que l’ús de la cita prèvia ha facilitat molt l’accés dels afiliats a la CASS. Recordo anys enrere que haver d’anar a l’atenció al públic es feia etern ja que s’acumulava molta gent en hores puntes i ara, els últims cops que he hagut d’acudir a la CASS, l’atenció ha estat ràpida i puntual.

“Per desgràcia crec que estem travessant una crisi social. Són temps de canvis. Quan va començar el confinament tot el país es va bolcar per poder sortir de la situació el millor possible. Era tot un orgull. Ara tinc la sensació que hem donat un pas enrere. Cada cop som més egoistes i sols ens mirem al melic. I és un error”

Fins a quin punt la pandèmia creu que modificarà les necessitats a resoldre per la CASS i marcarà fins i tot la seva tasca?

Potser a l’inici de la pandèmia quan tots estàvem confinats a casa va haver-hi molt enrenou al voltant de les cotitzacions. Però no crec que aquesta sigui una de les problemàtiques actuals. Uns pocs mesos abans d’esclatar la pandèmia sanitària s’implantava el sistema del metge referent però aquest sistema va haver d’aturar-se per la crisi sanitària que estàvem vivint. Igualment, ja es comença a sentir la necessitat d’augmentar les cotitzacions tot i que és un tema que s’ha de debatre hem de ser conscients que aquest augment s’haurà de realitzar a mitjà termini. Són temes que afecten a tota la societat i per tant també a la Seguretat Social. Ara bé, desconec fins a quin punt també pot marcar la meva tasca. Poden venir temps difícils i la meva voluntat és poder estar al costat dels afiliats.

Més enllà de la tasca futura de defensora dels afiliats, per aquells casos que li arriben al despatx, o pel termòmetre social que vostè pugui tenir ‘posat’, quins creus que són els principals problemes que afecten avui els ciutadans del país?

No sabria per on començar. Per desgràcia crec que estem travessant una crisi social. Són temps de canvis. Quan va començar el confinament i vaig veure com molts grups ciutadans s’organitzaven per poder ajudar aquells qui més ho necessitaven. Em sentia molt orgullosa de viure en un país com Andorra. Grups de joves organitzant-se per poder realitzar la compra a aquelles persones que no podien sortir de casa, per anar a la farmàcia, treure a passejar les mascotes... Molts voluntaris van realitzar formacions exprés gràcies a la Creu Roja i Govern per tal de poder ajudar allà on fes falta. Tot el país es va bolcar per poder sortir de la situació el millor possible. Era tot un orgull. Solidaritat màxima.

judith2
Fins el 15 de juny no s'estrenarà en el càrrec. Toni Solanelles

Però això ha canviat.

Ara tinc la sensació que hem donat un pas enrere. Cada cop som més egoistes i sols ens mirem al melic. I és un error. La situació sanitària ens ha afectat a molts nivells, no sols econòmicament. Psicològicament ha sigut un cop molt dur. I tot això també es veu reflectit en el dia a dia d’un despatx d’advocats. El nombre de consultes que he rebut després del confinament relacionades amb família (separacions, mesures paternofilials, etc) ha sigut molt elevat. I ja no parlem de l’augment de les reclamacions de quantitat. Tot i que vull creure que queda menys per superar la situació sanitària actual, no és la única crisi a la que ens haurem d’afrontar.

Alhora, quins creu que són els atractius que encara té o que ha descobert de nou o redescobert el Principat per continuar ‘apareixent en el mapa’?

Jo estic enamorada del meu país. No cal entrar a valorar l’escenari fiscal que existeix a Andorra i que pot ser un dels motius pels quins la gent decideixi residir al Principat. Andorra és molt més que això. Andorra és tranquil·litat, és natura. Crec que tota la situació sanitària que hem viscut ens ha fet redescobrir a molts ciutadans una faceta d’Andorra que teníem oblidada. Quan existia una guerra entre els ‘parells’ i els ‘imparells’ per poder sortir al carrer després del confinament total, vam començar a ser més conscients de la sort que tenim de viure en una vall envoltada de muntanyes i naturalesa. I no podem oblidar-nos de la seguretat: Andorra és un dels països més segurs que hi ha i això és increïble. Crec que Andorra és ideal per tenir la llar i viure en família.

Etiquetes

Comentaris (4)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.