Durant la conversa, Eybalin repassa l’estat de les relacions bilaterals i comenta les línies de cooperació entre els dos països veïns. Intentem, és clar, esgarrapar algun detall sobre la futura visita de Macron al Principat. “Durant els primers dies, la meva impressió va ser la d’estar a Espanya”, apunta, a l’inici de la conversa, el diplomàtic sobre el seu aterratge al Principat.
Abans de tot, voldria saber com arriba a l’Ambaixada de França a Andorra?
Fa uns mesos, em van proposar aquest càrrec. Soc diplomàtic de carrera, tot i que he fet altres activitats durant la meva trajectòria professional. He estat cònsol general a Stuttgart (Alemanya), conseller d’acció cultural a l’Ambaixada de França a Grècia i director de l’Institut Français a Atenes. Em van proposar, doncs, aquest lloc. I vaig acceptar. Se’m va requerir que assumís el càrrec relativament ràpid perquè Jean-Claude Tribolet arribava al límit d’edat. A París, al ministeri d’Afers Exteriors, no desitjaven que el càrrec estigués vacant molt de temps. Això demostra la importància d’aquesta ambaixada en la xarxa diplomàtica francesa.
Quin és el seu primer diagnòstic d’Andorra? Què s’ha trobat durant el seu aterratge?
He de dir, primer, que em trobo en una situació privilegiada. Visc en un lloc magnífic. Tinc un molt bon equip. La vida és fàcil aquí. El país és agradable. Els paisatges són magnífics. És cert que no estic acostumat a viure en un país de muntanya. Gairebé sempre he viscut en llocs plans, amb un horitzó il·limitat. Espero que arribi l’hivern per no patir tanta calor i poder veure la neu. Durant els primers dies, la meva impressió, que he compartit amb nombroses persones, va ser la d’estar a Espanya. Al carrer, a les botigues. Tothom parla castellà. Va ser una impressió immediata, però, que es va anar matisant durant les setmanes següents. De seguida, però, vaig descobrir que hi ha una vinculació forta amb la llengua catalana. I que algunes persones també parlen realment bé el francès. Penso que la relació d’Andorra amb els seus dos veïns és, des de fa un grapat d’anys, una mica desequilibrada, inclinada cap al costat espanyol. I entenc que les autoritats andorranes desitjarien que fos reequilibrada. Estic a favor, evidentment, d’assolir aquest objectiu, però és un objectiu que implica les dues parts. No només ha d’esforçar-se França. Els andorrans també han de posar de la seva part.
Amb quines autoritats s’ha reunit ja?
He fet les visites institucionals obligatòries. M’he reunit amb el cap de Govern i amb la ministra d’Afers Exteriors, a qui vaig entregar les meves còpies d’estil. També em vaig mantenir una trobada amb l’anterior Copríncep episcopal, el senyor Vives, a qui vaig lliurar les meves credencials. Em reuniré, aviat, aquest juliol, amb el nou Copríncep episcopal. També he pogut conèixer la ministra de Cultura, la ministra d’Economia, Treball i Habitatge i la ministra de Salut. Totes les converses se centren en la cooperació bilateral entre França i Andorra. La setmana vinent, a més, em trobaré amb el ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia. I també, lògicament, he conegut els cònsols majors i els cònsols menors de les set parròquies i els síndics.
“Penso que la relació d’Andorra amb els seus dos veïns és, des de fa un grapat d’anys, una mica desequilibrada, inclinada cap al costat espanyol. I entenc que les autoritats andorranes desitjarien que fos reequilibrada. Estic a favor, evidentment, d’assolir aquest objectiu, però és un objectiu que implica les dues parts”
Pel que fa a la comunitat francesa, què li han transmès els residents francesos? Alguna inquietud?
De moment, he pogut parlar amb la representant consular, Catherine Metayer, i no he rebut cap inquietud particular. És una comunitat que està en procés de creixement, que, a poc a poc, va augmentant. Una comunitat que no té dificultats particulars. La majoria dels residents francesos són jubilats que venen a gaudir de la vida en un país segur, tranquil, amb magnífics paisatges. No hi ha temes greus, irritants que concerneixin la comunitat francesa.
Una queixa que irromp de tant en tant és la de la impossibilitat de gaudir de la doble nacionalitat.
Aquest és un assumpte que concerneix Andorra. França accepta la doble la nacionalitat. No tenim cap problema en aquest sentit. Si un francès volgués esdevenir andorrà, podria conservar, per part de França, la seva nacionalitat. És una exigència d’Andorra, la de renunciar a la nacionalitat d’origen. Andorra, però, és sobirana i té el dret de decidir com s’ha d’adquirir la nacionalitat. No he escoltat aquesta queixa per part dels francesos i, si m’arriba, respondré que França no hi pot d’entrar.
Relleva Jean-Claude Tribolet. Quins consells li ha donat l’ambaixador sortint i quines carpetes li ha destacat?
Ja coneixia al senyor Tribolet d’abans, de fet, perquè vam ocupar càrrecs diplomàtics a Alemanya. I vam parlar, evidentment, abans que jo en prengués el relleu. No em va donar consells particulars. Sí que em va assenyalar algunes carpetes que cal continuar treballant. Hi haurà una continuïtat. I reprenc la feina amb un equip que coneix molt bé les carpetes. Aquest m’ha format molt ràpidament sobre el contingut dels dossiers.
Com bé sap, l’acord d’associació és una de les carpetes més calentes del Govern en aquests moments. Quina valoració en fa, del pacte amb la UE? Quina posició pren França davant d’aquest acord?
Efectivament, crec que és el principal tema de l’actualitat política andorrana i crec que ho serà també l’any vinent. És un assumpte que des de l’ambaixada se segueix de manera molt precisa. No és un secret per a ningú que França ha ajudat Andorra a tirar endavant les negociacions. Les va desbloquejar, de fet, a l’inici del 2022, durant la presidència francesa de la Unió Europea. I França, lògicament, veuria amb bons ulls que el pacte sigui signat i entri vigor. Sabem, però, que ha de ser sotmès a referèndum i està clar que seran els andorrans els qui decideixin si el volen adoptar o no. La posició de França serà, sens dubte, exposada pel Copríncep francès quan visiti Andorra d’aquí a uns mesos. Serà, això sí, una posició que respectarà els equilibris institucionals. Tothom coneix la implicació europea del president de la República Francesa i s’expressarà per dir fins a quin punt l’associació amb Europa és una bona solució per Andorra i pel conjunt dels països europeus.
Serà un acord mixt? Hi ha hagut una certa polèmica pel que fa a la preferència de França sobre la naturalesa jurídica del pacte.
França està absolutament compromesa amb la Unió Europea. De fet, França és un dels estats fundadors de la UE. Però com a país sobirà també estem molt vigilants amb la Comissió Europea. Estem atents per evitar que ultrapassi les seves competències. Cal verificar que a l’acord no hi hagi elements que envaeixin competències d’altres estats. Al mateix temps, però, som conscients que un acord mixt complicaria les coses. No es podria aplicar ràpidament i, potser, les implicacions de l’acord esdevindrien menys visibles pels andorrans. Intentarem trobar la solució per preservar la doctrina francesa sobre la naturalesa de l’acord i, al mateix temps, procurarem que la decisió final no sigui limitant per als ciutadans d’Andorra i de San Marino.
“Efectivament, penso que el Govern va començar la comunicació [sobre l’acord d’associació] massa ràpid, massa d’hora. Tinc la sensació que la gent es pensa que no hi ha res tancat. Posar el punt final a un acord pot implicar un procediment molt llarg”
I que no creï un precedent per a la Unió Europea amb l’acord del Mercosur.
El tractat del Mercosur és un tractat comercial. L’acord amb Andorra i San Marino és un tractat d’associació. No és el mateix. És sobre els tractats comercials, sobretot, que França és vigilant per preservar la seva doctrina. La posició francesa, la italiana i la d’altres països és que aquest acord amb el Mercosur és insuficient en allò que concerneix la preservació de la sostenibilitat i l’agricultura durable. La desforestació massiva a Amèrica del Sud és una preocupació que s’ha exposat dins de la Unió Europea.
Ha detectat algun punt controvertit del pacte amb la UE que pugui afectar la relació bilateral.
No conec ben bé l’acord, que té 5.000 pàgines. És molt llarg. L’acord és molt conegut per aquells que l’han negociat. I ben negociat. El que entenc és que Andorra ha pogut retenir un cert nombre d’elements específics com la fiscalitat i la moratòria de trenta anys del tabac. França és un dels països d’Europa que ha seguit de més a prop la negociació. No he sentit parlar de dificultats que ens hagi de dur aquest acord.
El fet d’haver tancat la negociació el desembre del 2023 i esperar tant de temps per convocar el referèndum no serà perjudicial per a la seva aprovació?
Penso que la gent es pregunta encara si la negociació s’ha acabat o no, si encara s’està pactant entre bambolines. Això, efectivament, contribueix a la confusió. És, per cert, un acord que es va començar a negociar en francès al principi i que pels temes financers es va passar a l’anglès. Ha calgut traduir algunes parts, doncs, del francès a l’anglès. Després, també ha calgut rellegir i assimilar algunes disposicions de l’acord per evitar contradiccions entre articles. I, òbviament, s’ha traduït a totes les llengües dels països de la UE. Una vintena de llengües. Tot això implica temps. Itàlia, a més, va demanar d’afegir un annex financer per San Marino. Efectivament, penso que el Govern va començar la comunicació massa ràpid, massa d’hora. Tinc la sensació que la gent pensa que no hi ha res tancat. Posar el punt final a un acord pot implicar un procediment molt llarg.
Quin termini considera que ha de passar per conèixer el veredicte final sobre la ‘mixitat’ de l’acord?
Hi ha dos estats, més enllà de França, que volen que l’acord sigui mixt, que són Luxemburg i Hongria. França, de fet, ha declarat que desitja trobar una solució que permeti que els estats puguin ratificar el text ràpidament. Crec que l’assumpte quedarà desencallat sota la presidència danesa de la UE, que, precisament, comença avui i finalitzarà al desembre. Potser tindrem notícies a la tardor. És una intuïció, però. No tinc cap informació particular. Crec que els diferents actors són molt conscients que cal anar de pressa. A partir de setembre, l’assumpte serà reprès amb celeritat.
“Podríem tenir habitatge disponible a l’Ospitalet. Són una sèrie de pisos de lloguer que cal renovar. Pisos que podrien destinar-se als temporers que treballin al Pas. Ho hem proposat a la ministra d’Economia, Treball i Habitatge. Cal reformar-los, però, perquè no estan ocupats. Són una vintena d’apartaments; pisos per a famílies i alguns estudis”
L’habitatge, l’alça dels preus, és una altra carpeta inflamada del Govern. França podria establir algun tipus de col·laboració amb Andorra per pal·liar la problemàtica?
És, certament, un problema greu. Un problema europeu, generalitzat. He viscut a Grècia i allà és una qüestió seriosa aquesta: l’explotació dels lloguers. El país va patir una crisi gravíssima. Els salaris i les pensions van disminuir molt. L’atur va créixer moltíssim. Ara, Grècia ja ha sortit d’aquesta crisi, però la gent té la sensació que continua sent pobra. Els lloguers han augmentat moltíssim, sobretot per culpa del turisme. Cal que tots els governs europeus, doncs, treballin per resoldre aquesta problemàtica. Alemanya, per exemple, és un país on els lloguers no han augmentat massa. França, Espanya, Itàlia, Portugal o el Regne Unit, en canvi, sí que coneixen aquesta crisi. Una crisi lligada al turisme, als pisos turístics. Els governs europeus han d’estar preparats per atendre aquesta insatisfacció profunda. Són països rics, però els ciutadans senten que empobreixen. Precisament, aquestes dificultats fan que, a Andorra, molts treballadors se’n vagin a viure a l’Alt Urgell. És una opció més econòmica, però que també implica algunes situacions d’il·legalitat. No tenim la sensació, però que passi del costat francès, a l’Arieja. I aquí voldria recordar que podríem tenir habitatge disponible a l’Ospitalet. Són una sèrie de pisos de lloguer que cal renovar. Pisos que podrien destinar-se als temporers que treballin al Pas. Ho hem proposat a la ministra d’Economia, Treball i Habitatge. Cal reformar-los, però, perquè no estan ocupats. Són una vintena d’apartaments; pisos per a famílies i alguns estudis.
És una proposta interessant si la R-N20 no queda tancada durant l’hivern.
Bé, l’hivern passat es va tancar dos dies només. Estem construint en col·laboració amb Andorra el paraallaus de l’Ospitalet i la feina conjunta funciona molt bé. Els treballs ens ha de permetre evitar despreniments que ens obliguin a tancar la ruta. Ja fa anys, de fet, que es s'ha treballat en aquest sentit. Quan es tanca el pas, sempre és per culpa de fenòmens meteorològics excepcionals que poden posar els usuaris en perill.
Un altre projecte de cooperació bilateral, tot i que encara es troba en una fase molt inicial, és la zona franca projectada a Merens.
És un projecte que, de moment, a Andorra, s’està liderant des de la CEA. Un projecte, però, que també compta amb el suport de la Cambra de Comerç de l’Arieja. Segueixo la qüestió amb interès, però cal precisar quin tipus d’avantatge fiscal es podrà obtenir. És Andorra qui ha de precisar què desitja exactament: si només es vol un dipòsit per a mercaderies o es busca disposar d’una zona de fàbriques per crear productes destinats a Andorra. Cal que sigui detallat. És una carpeta que ja he tractat amb el ‘prefecte’ de l’Arieja. Zona franca, a més, pot voler dir moltes coses. I si parlem de Merens és perquè ja s’ha detectat per encabir aquest projecte, tot i que altres ajuntaments també estan disposats a cedir sòl.
“Cal veure com evoluciona la posició de la Mitra [sobre la despenalització de l’avortament]. Sé que hi ha negociacions en curs amb el Vaticà. Segur que serà una qüestió que abordi pròximament durant la visita al Copríncep. Si hi ha una evolució del costat episcopal, aquesta serà benvinguda”
Continuem amb temes delicats: la despenalització de l’avortament. Creu que el relleu en el Coprincipat episcopal pot fer avançar la qüestió? La pot desencallar?
Aquesta és una pregunta que cal fer al nou Copríncep episcopal. La posició francesa és coneguda. El president de la República ja la va recordar quan va venir al Principat el 2019. Cal veure, doncs, com evoluciona la posició de la Mitra. Sé que hi ha negociacions en curs amb el Vaticà. Segur que serà una qüestió que abordi pròximament durant la visita amb el Copríncep. Si hi ha una evolució del costat episcopal, aquesta serà benvinguda. França va inscriure el dret de l’avortament a la Constitució a partir d’una iniciativa parlamentària de dos grups: La France Insoumise i Renaissance.
Més cooperació. S’està treballant per aconseguir que el cobrament de multes entre els dos països sigui una realitat. En quin punt es troba aquesta qüestió?
Hi ha negociacions en curs, efectivament. Negociacions que van començar fa uns anys ja. És com una partida de ping-pong, de fet. En aquest moment, l’informe del projecte acaba de ser entregat a Andorra. Un informe que, durant un temps llarg, va ser valorat a França, que ha donat les seves apreciacions. La part andorrana ens ha promès un retorn ràpid. Hi ha avenços, doncs. El cobrament és un element de dissuasió. La sanció és també una forma d’educar els conductors: els francesos i els andorrans. Les carreteres, vull afegir, estan en bon estat, però córrer de pressa afavoreix els accidents.
Tornem a un pla més general. Com valora la presència de la llengua i la cultura franceses a Andorra? Una de les tasques de l’ambaixada és mantenir aquesta vinculació cultural viva.
Hi ha un lligam institucional i som veïns. Per tant, hem de treballar conjuntament. La història ha fet que el president de la República Francesa sigui un dels caps d’estat d’Andorra i això implica una responsabilitat particular. Els Coprínceps francesos sempre s’han pres aquesta responsabilitat amb seriositat, que és la responsabilitat d’ajudar. I el coneixement de la llengua i la cultura franceses, d’altra banda, és el coneixement del veí. Són elements inseparables d’aquest element institucional i perquè aquest element sigui perdurable cal que es mantingui aquest lligam específic. Aquest sistema és un sistema sòlid. Una solidesa de més de 750 anys que, a més, té capacitat d’evolució. A Andorra, es té la sensació de mantenir relacions particulars amb França i amb Espanya. Jo, personalment, desitjo continuar desenvolupant la Saison Culturelle, que ja està molt consolidada. Vull ampliar-la i m’agradaria, de fet, que féssim anualment un festival de cinema francòfon. És una indústria molt variada que aborda diferents temàtiques. No podem reduir el cinema només als Estats Units.
Ja se sap que la tardor vinent tindrà lloc la segona visita de l’actual Copríncep francès a Andorra. De fet, s’ha comentat que Macron visitarà el Principat a l’octubre. Tenim data? Quins assumptes s’abordaran amb atenció durant la visita?
El Copríncep vindrà a l’octubre, sí. Circulen algunes dates, però no hi ha res confirmat. Només puc dir que serà cap a la meitat del mes d’octubre. Aquestes dates, però, poden ser modificades en funció de les urgències, de l’agenda del president de la República Francesa. Serà, segurament, una visita de dos dies, com va ocórrer fa sis anys. No serà una visita de dues hores. Macron es prendrà el seu temps. Serà difícil que el Copríncep no es pronunciï sobre l’acord d’associació, però no farà campanya. Mantindrà l’equilibri institucional. Exposarà des del seu punt de vista quins reptes contempla com a Copríncep i com a president la República Francesa. Ara bé, les conviccions europees de Macron són sobradament conegudes. Potser, a banda, visitarà les escoles franceses andorranes, que són un element molt important de la nostra cooperació en llengua. Estem molt lligats a aquest sistema d’ensenyament francès. I penso que les autoritats andorranes també ho estan. Dins del marc del manteniment de la identitat andorrana, dins d’un oceà hispanòfon, el vincle amb la cultura francesa és un element important per mantenir l’originalitat de la identitat andorrana. El sistema educatiu francès és un sistema important per a les autoritats andorranes.
Precisament, com veu el futur de l’ensenyament francès a Andorra?
El cas d’Andorra no és d’una línia de ‘lycée’ privat, com sí que és el cas de Barcelona o Atenes, on els pares paguen per l’educació dels fills. Estem convençuts que, pels anys vinents, cal continuar vinculats al sistema educatiu francès gratuït. Ja estem parlant amb les autoritats andorranes pel manteniment de les instal·lacions de totes les escoles franceses d’Andorra.
Comentaris (30)