Hélène Legrais// Escriptora

“Andorra té històries de novel·la”

Nascuda l'any 1961 al barri de Saint Jacques de Perpinyà de pare bretó i mare catalana, va treballar a les emissores France Inter  i Europe 1. L'any 2000 va deixar París i va tornar als Pirineus Orientals per dedicar-se més a l'escriptura. Va ser guardonada amb el Premi Mediterrani Rosselló, de l'any 2012, per 'Les Héros perdus de Gabrielle'

 

Hélène Legrais.
Hélène Legrais.
ARXIU

Comentaris

Escriptora prolífica, Hélène Legrais ha fet aquest mes de març, amb motiu del Dia Internacional de la Francofonia, una sèrie de xerrades a les escoles dels tres sistemes titulades 'À l'école des écrivains'. L'objectiu era promoure el coneixement i l’ús de la llengua francesa entre els estudiants.

Ha publicat més de 20 llibres i ha vingut en diverses ocasions a Andorra. El 2017 va presentar al Consell General els treballs de recerca sobre la mestra i infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz, que van culminar amb la publicació l'any 2007 de la novel·la 'Les enfants d'Elisabeth'. Eidenbenz va ser la impulsora i responsable de la Maternitat d'Elna, una institució que va aconseguir salvar uns 600 infants fills de republicans espanyols i perseguits del nazisme entre els anys 1939 i 1944

Està  llicenciada en periodisme, però hi ha un component històric als seus llibres. Li agrada la història?

M’ha encantat la història des de petita i vaig estudiar-la a la Universitat de Perpinyà abans d’incorporar-me a l’Escola Superior de Periodisme de Lille. Es tracta d’una continuació coherent: com entendre les notícies, què passa avui, si no sabem on hi ha les arrels, en quin context, en quina evolució situar-la? Quan vaig començar a escriure, l’elecció era evident ... La novel·la històrica és ideal per convertir els lectors en actors submergint-los en esdeveniments passats reconstruïts  amb els meus personatges: els viuen al mateix temps que ho fan, riuen, ploren, estimen, tremolen alhora que ho fan i, per tant, entenen aquesta història des de dins.

També és professora, participa en programes de ràdio, fa conferències, mare ... On troba temps per fer tot això?

No ho sé! (riu) M'apassiona i quan un projecte m'interessa, dic "sí" primer i només després em pregunto com ho ajustaré al meu horari. Renunciar a un repte o a una nova experiència em faria mal al cor. Afortunadament treballo ràpidament i de pressa ... perquè acabo sovint en l’últim moment. Hi ha vegades que no dormo gaire, però sempre hi arribo!

Escriure un llibre a l’any és tot un repte. Com s’organitza?

Cadascun dels meus llibres es compon de dos elements: un context, fets històrics poc coneguts que vull compartir amb els lectors i una trama universal que explora un component psicològic. Quan tinc aquests dos elements, començo la meva investigació i, mentre em submergeixo en el treball dels historiadors, llegeixo la premsa de l’època i  recullo els testimonis, els meus personatges viuen al meu cap, agafen relleu, cos i ànima. Només escric al final, els darrers quatre mesos. Però ja està tot a punt al meu cap

El seu estil d’escriptura és molt cinematogràfic. És escriptura directa, amb ‘flashbacks’, escenes...

Alguns directors de cinema m’ho han comentat... Jo faig servir la meva pluma com una càmera:  hi ha panoràmiques, seguiment, zooms, primes plan.. De fet, veig la pel·lícula al cap i m’asseguro, amb les meves paraules, de projectar-la en la dels lectors.

"El meu objectiu és treure a la llum esdeveniments poc coneguts i sobretot persones que han caigut injustament en l’oblit de la història"

Llegint seus  llibres dona la impressió que esta recollint fets històrics que potser no han tingut massa ressò després.

El meu objectiu és treure a la llum esdeveniments poc coneguts i sobretot persones que han caigut injustament en l’oblit de la història. I, per tant, miro d'abordar aquesta història amb elements nous, un punt de vista diferent. Per exemple, per a 'Le front dans l'azur'", publicat el 2019, no volia escriure un llibre més sobre la Guerra Civil espanyola. Ja n’hi ha tants, i alguns molt coneguts! D’altra banda, no s’havia analitzat el compromís dels esportistes antifeixistes que van participar en les Olimpíades Populars de Barcelona (1936) i el de les dones (polítiques, lluitadores, periodistes, cuidadores, voluntaris internacionals, etc.). Ja tenia el meu tema! Sovint em diuen que soc novel·lista feminista ... però no és culpa meva que a les historiadores i escriptores no els hagi interessat el que han aconseguit les dones fins ara. Diuen que la gent petita no té biògraf. Bé, la gent petita de la gent petita, són les dones. Fer-les sortir de les ombres les retorna el seu veritable lloc i reequilibra una mica la balança ... Crec que el que escric és important per a la nostra societat actual.

Els seus  llibres estan ambientats als Pirineus Orientals, excepte un a Bretanya, un a Ginebra i un a Espanya. Tindrem un llibre sobre Andorra?

Perquè no ? Em comença a passar pel cap. Andorra és com una illa, no entre les onades sinó entre les muntanyes. Aquesta situació excepcional l’ha convertit en un centre de contraban, xarxes d’espionatge ... per descomptat, el Principat no és només això, sinó que ja són elements molt novel·lesc.  Realment necessito estudiar la història d'Andorra més de prop, estic segura que hi ha alguns temes excel·lents. I qui ho sap d'aquí a dos o tres anys ...

Etiquetes

Comentaris

Trending