La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge afronta sense embuts molts dels temes espinosos que transcorren pels departaments que capitaneja i que sovint entren en contradicció entre ells
Podria estar hores i hores parlant. Però el rellotge mana. Són 35 minuts de cronòmetre que acaben arribant gairebé a l’hora. És la primera entrevista que concedeix a l’Altaveu un membre del nou gabinet governamental. I això que aquest mitjà va sol·licitar poder parlar amb tots els membres el mateix dia que van ser designats. Al Govern li costa, molt, massa, facilitar entrevistes a l’Altaveu, Mentre d’altres han anat desfilant -ni que sigui per explicar les vacances que feien quan eren petits- per d’altres tribunes, Marsol no tem incomoditats malgrat sol·licitar, a l’entrada, una treva estiuenca i demanar, al final, si s’ha enrotllat massa.
La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge afronta sense embuts molts dels temes espinosos que transcorren pels departaments que capitaneja i que sovint entren en contradicció entre ells. Queden molts aspectes encara al tinter després de la conversa. Amb el micro obert, sap que forma part d’un equip amb el qual ha de remar. Si s’apagués la màquina gravadora segurament alguns elements del discurs canviarien. No substancialment, però suficient com per endevinar que durant les reunions del consell de ministres, el consens en segons quins aspectes s’han de treballar molt si es vol tenir la ministra al costat.
Marsol no dona el braç a tòrcer fàcilment. Alhora, assumeix errors i pronostica, si cal i ho té clar, quan el camí que adopta no és el que caldria però sí aquell que el seu cor i el seu convenciment li dicten. Ja hi haurà més aviat o més tard qui la corregeixi, si escau. A un any d’acabar de pagar la hipoteca de casa seva, es vanagloria de no tenir el cul llogat a ningú. Això, assegura, a l’hora d’adoptar mesures relatives a l’habitatge l’ajuda i molt.
Què tal porta aquesta segona etapa a Govern?
Bé, bé, m'ha costat una miqueta, ho reconec, perquè fer el canvi del comú cap al Govern és difícil. És una manera de treballar i de funcionar difícil. El comú és molta acció-reacció, molts temes directes amb els ciutadans. Aquí és un treball de més organització, de més preparació, de preparar lleis, debatre-les, és una mica diferent. Però bé, cada vegada estic més contenta.
Però vostè ja tenia experiència, al Govern. Ha canviat molt de la primera etapa?
Home, han passat… no sols ha canviat el Govern. Jo també he canviat, no? Perquè han passat, no sé si 17 anys, 15 o 17 anys, de la primera vegada que vaig ser ministra. Aleshores era molt recent en política al país. Tot just va ser la primera vegada que havia estat elegida. Era l’any 2007. Vam ser elegits el 2005 i vam estar fins al 2009. I clar, jo també he canviat, i han canviat moltes coses, i el Govern també s’ha fet més gran, jo també he après més. Sí, sí, és diferent, és diferent. Per mi és diferent, almenys.
“El que nosaltres volem és que l’acord d’associació amb la UE sigui bo per a Andorra. Per tant, ha de sortir un ‘sí’. Però si al referèndum sortís un ‘no’, jo crec, encara que no m’ho he plantejat, que s’hauria d’anar segurament a eleccions”
Diu que vostè té més experiència. El que és clar és que avui, a diferència de fa tres lustres, vostè és realment la número 2 del Govern i una persona de pes polític al país.
Bé, jo soc una persona a qui agrada treballar pel meu país. Sempre ho he fet, i encara que la gent no s'ho cregui, a mi m'agrada el servei públic. I ara, bé, em toca estar aquí al Govern, i estic de número dos, sí, però a mi m'agrada treballar amb el que tinc assignat. I tinc molt clar que el Govern som tots els que estem a dintre aquella casa, i entre tots hem de tirar endavant tot el que el país necessita. Per tant, no em sento especialment la número 2 del Govern, tot i que sé la responsabilitat que pot tenir i que té, i l’assumeixo. Però jo crec que tots tenim les nostres responsabilitats, i és un equip, és un equip. I tots volem treballar pel país i ho estem fent.
Li faré una pregunta a partir d’una expressió molt planera: en algun moment la senyora Marsol pot ser o serà la mosca collonera del senyor Espot?
No, jo espero que no. Jo sempre he treballat molt a gust. Soc una persona que tinc molta cintura, que tinc capacitat de diàleg, encara que hi ha gent que potser no s'ho creu, però és cert, i m'agrada convèncer. I per tant, no, no. Jo crec que funcionarem sense cap problema.
Vist com s'ha configurat el Govern amb un cap de Govern que ha creat al seu entorn una mena de corona o cinturó de protecció, o un governet, i pensant en les negociacions amb la Unió Europea… fent una mica de política ficció, s’ha plantejat mai que si en un eventual referèndum, sortís un ‘no’ a l’acord d’associació o hi hauria d’haver dissolució o potser al cap de l’executiu li tocaria plegar i a vostè li tocaria agafar les regnes del Govern?
No, no m'ho he plantejat de cap manera. Jo espero que el dia que se sotmeti a referèndum l’acord d’associació, que no sabem quan serà, pot tardar molt, pot tardar menys, siguem capaços de convèncer la ciutadania, perquè el que nosaltres volem és que l'acord d'associació sigui bo per a Andorra. Per tant, ha de sortir un ‘sí’.
I si surt un ‘no’?
Bé, jo crec, no m’ho he plantejat, però jo crec que s'hauria d'anar segurament a eleccions. Segurament a eleccions, sí. Però bé, en política poden passar moltes coses, però sí. Crec que sí, que tocarien eleccions. Però no m’ho vull plantejar perquè jo crec que… que estem intentant trobar el millor acord per a Andorra.
El seu ministeri és molt transversal.
Sí.
Hi ha tot de qüestions que, per dir-ho d’una forma, tenen una component molt administrativa. Sobretot també per la seva formació, per la seva tasca política, ja està acostumada a aquestes qüestions. No sé fins a quin punt temes com els registres, l’Oficina de Marques… l’han estat ocupant gaire fins ara.
No, la veritat és que no m'han estat ocupant gaire, però he tingut reunions amb els responsables de cada departament i ja comencem a preparar de cara a l’any que ve alguns canvis i algunes modificacions, perquè, per exemple, a nivell de l’OMPA, s'han de fer, s'han de firmar convenis que ens ajudin, per exemple, a nivell de marques. I tot això, sí, hem començat a fer primeres reunions. Però és veritat que no m’ha ocupat tant temps com d’altres qüestions. Tot arribarà, perquè està funcionant, però s’han de fer petits ajustos per la manera que a mi m'agradaria que funcionés. Per tant, també tindran les seves modificacions, però és veritat que per ara no són els departaments que més temps m'han ocupat.
“La construcció, vulguem o no, funciona. Això comporta que molts autònoms, industrials, enginyers, arquitectes, fins i tot a vegades tot això fa funcionar un sector important. El comerç, ja ho sabem tots, fa anys que pateix una mica més, però tot i així el comerç està fent la seva funció. Per tant, jo crec que en general l’economia funciona”
Segurament més aviat o més tard hi haurà molts sectors econòmics del país, molts agents econòmics que vindran a tocar la seva porta. Penso, per exemple, que vostè té sota la seva jurisdicció administrativa el tema de vehicles i sembla que les vendes de vehicles no estan anant prou bé. Qualsevol dia se li presentarà a l’associació de venedors de vehicles a demanar-los ajudes.
Jo crec que no arribarem tan enllà per ara, perquè per allò que tinc entès, sí que ha baixat una mica, però ells mateixos ja manifesten que no estan preocupats. Tot el contrari. Potser ha baixat el nombre, però la qualitat potser ha millorat, que és tot el que volem en aquest país, també anar cap a la millor qualitat. Però és cert que tinc molts agents econòmics al meu entorn, i amb la majoria ja m’hi he reunit. Hi ha moltes associacions que depenen de mi, del meu ministeri. Des de la Cambra de Notaris fins a la Cambra de Comerç, l’AGIA… He parlat ja amb molts. He començat aquests primers dos mesos o dos mesos i mig fent reunions amb totes aquestes associacions i agrupacions que depenen de mi com a ministra, als efectes que em facin sentir què farien ells, com ho veuen, que m’expliquin, i a partir d'aquí jo començar a poder treballar ja partint de la base del seu coneixement, de la seva informació, i partint de la base que treballo per tots ells, perquè són ells els que han de fer el país, i jo ajudant. I en aquest sentit continuarem treballant així, amb ma estesa i anar fent reunions. I els he dit que ens anirem reunint sovint. I cada vegada que hi hagi d’haver alguna modificació legislativa, doncs la treballarem conjuntament.
Escolti, es parla molt que l'economia va bé. Però… va bé l'economia o hi ha alguns sectors de l’economia andorrana que van molt bé i altres que passen més problemes?
No, jo crec que en general va bé. És veritat que sempre hi ha alguns que van més bé que d’altres, però per les nostres dimensions això fa que l'economia funcioni. La construcció, vulguem o no, funciona. Això comporta que molts autònoms, industrials, enginyers, arquitectes, fins i tot a vegades tot això fa funcionar un sector important. El comerç, ja ho sabem tots, fa anys que pateix una mica més, però tot i així el comerç està fent la seva funció i parles amb els comerciants, i no estan descontents del funcionament que estem tenint aquest any després de la pandèmia. Per tant, jo crec que en general l’economia funciona, s'han apujat els salaris.
Per obligació.
L'altre dia tenia unes estadístiques, el salari medià ha pujat força, ha pujat un 6,4% en un any, que és el que cobra la majoria de la gent del país i, per tant, tot això repercuteix també en les economies familiars i en tots els aspectes. Jo crec que sí, que l'economia en aquests moments està funcionant.
Parla per exemple del comerç. El comerç actualment, pel que diuen les estadístiques, que també és un departament que depèn de vostè, el comerç factura més per l'efecte d'inflació, però ven menys.
Sí, pot ser sí, no dic que no, que vengui menys. És veritat que nosaltres ja fa temps que ens estem decantant cap a un país més atractiu i que abans, jo sempre ho dic, el comerç ha sigut el nostre motor, jo crec que encara ho és i que la gent venia aquí a comprar, ara potser ja no ve específicament per comprar, venen per d'altres coses que dona el país, per la seguretat, pel clima, per la bellesa mateixa d’Andorra, però compren, continuen comprant. I això és bo i per tant jo crec que el comerç també té el seu espai al país. I és un espai molt important i que hem de tindre la capacitat de definir-lo una mica i adaptar-lo a les noves modes i les noves necessitats dels turistes que ens venen. Cert que ara el comerç no depèn de mi del tot, depèn del ministeri de Turisme i jo porto la part administrativa, de les autoritzacions, però la promoció del comerç depèn del departament de Turisme.
Si li demanés a vostè per algun producte més enllà de l’alcohol, del tabac, en algun moments del carburant o la xocolata, que realment sigui atractiu… me’n sabria dir algun?
Home…! Perfumeria, rellotgeria… Hi ha sectors que funcionen. I no només això, jo crec que cada vegada més la gent que ve aquí està relaxat, tenim avingudes amples, còmodes, fins i tot el clima ens ajuda i moltes vegades compres encara que sigui una cosa que trobaràs potser al teu lloc de residència, però això també m’ajuda. Però tant hem de fer una experiència de compra que no es faci, molta gent em diu, gent que conec de fora, ‘és que a mi m'agrada anar a Andorra perquè amb un quilòmetre o menys tens moltes opcions, et passeges, vas tranquil, segons en quines grans de ciutats tens d’anar d’aquí i allà, agafar un taxi i tal’… Bé, aquest model de gran galeria que jo sempre he dit a l’aire lliure l’han de continuar potenciant i ha de ser un complement, un més del país.
“Hem d’aconseguir tindre un país amb una qualitat per viure que ens permeti a tots viure bé i en condicions i no podem continuar construint desmesuradament. Jo crec que som nosaltres mateixos que ens anirem limitant perquè ho hem de fer”
Abans també citava el tema de la construcció. Amb els contactes que ha tingut aquests mesos, algú li ha començat a verbalitzar o apuntar una possibilitat que com va passar fa uns anys, aquest creixement desmesurat i que des d’un punt de vista legislatiu el Govern ja hi està treballant, que acabi esclatant? Que la bombolla torni a punxar i i això repercuteixi en l’economia global?
No directament, però sí que és veritat que tothom pensa que això, molts anys molts anys, no pot durar, no sols per un tema econòmic, sinó perquè el país no pot continuar assumint tanta construcció. Això crec que tots ens som conscients i tots ho diem. Per això els comuns estan fent els seus estudis de càrrega, encomanats per la llei que va aprovar el Consell a finals de l'any passat i per tant aquí es veurà fins on es pot anar. I això pot portar una limitació sí, però ara per ara no. Al sector hi ha feina, es continuen aprovant projectes per part dels arquitectes, que són els primers que constaten si hi ha una baixada important… Jo crec que som nosaltres mateixos que ens anirem limitant perquè ho hem de fer. Hem d’aconseguir tindre un país amb una qualitat per viure que ens permeti a tots viure bé i en condicions i no podem continuar construint desmesuradament. Per tant hem de continuar aquesta línia d’aquests estudis de càrrega. És veritat que encara tenim moltes muntanyes. Jo sempre ho dic, tenim el 90%, el 89% del país, que no és edificable. I això és molt al nostre favor i encara queden zones importants per urbanitzar el país, però tots som conscients que a poc a poc això s’haurà d'anar limitant, però ara per ara no es veu que hi hagi una parada.
I en el cas que hi fos, això aniria a favor de baixar els preus, què és un dels problemes que també afecten l’habitatge?
Lamentablement aniria a favor, sí, aniria a favor que quedessin més habitatges. Això ja va passar l’any 2008, que van quedar molts habitatges a disposició perquè hi va haver molta gent que va marxar. Els meus ministeris per un costat han d’impulsar que l’economia funcioni però, cert, això es contradiu amb la necessitat d’habitatge. I si hi hagués (una punxada de la bombolla immobiliària) això sí que faria que hi hagués habitatge, que sortiria molta més oferta al mercat a uns altres preus, perquè l’any 2008 no sé si van marxar més de 10.000 o 12.000 persones del país.
Cal reduir el volum de població?
Jo crec que ara hem de continuar mantenint les xifres que tenim, no hem de pujar molt més, però hem de continuar mantenint. El que no podem tindre és una baixada. Però si es produís, sí que és veritat que obtindríem pisos, més pisos, seria més fàcil accedir els habitatges, però clar, llavors tampoc tindríem persones per accedir els habitatges. És que clar, no és evident.
Aquesta és una de les complexitats del seu ministeri, quan toca una tecla, potser n’espatlla una altra.
Exacte, sí, sí. És que és veritat, jo sempre ho dic, clar, si l'economia no funcionés tant, no vingués tanta gent a treballar al país, segur que tindríem més pisos a disposició dels residents amb uns pisos, amb uns preus menys importants. Però nosaltres el que volem és que l’economia funcioni i que tinguem pisos pels residents del país sense cap problema i que es puguin guanyar prou bé la vida com per pagar el preu del pis a un preu correcte i això és per allò que jo estic treballant i a allò que més m’he dedicat aquests pràcticament tres mesos o ja més.
Parla de tanta gent que ve a treballar i en canvi hi ha sectors que tenen problemes per trobar mà d’obra.
Sí. Hi ha sectors que tenen problemes. Per exemple l’hostaleria. L’hostaleria doncs és un dels principals sectors que té problemes perquè Espanya també té aquests problemes, és que no es troba aquest tipus de mà d'obra i aleshores els salaris d’Andorra s’han apujat però els d'Espanya també s’han apujat. Aleshores, clar, la gent abans de venir a Andorra valora l’accés que tindrà als pisos. I els pisos aquí estan amb un preu més alt que en algunes altres zones. Bé, tot això fa que costi trobar mà d'obra, és cert, però bé, hem de treballar perquè pugui arribar mà d'obra al país i que les empreses del país puguin treballar i donar el servei, que som un país de serveis.
“El català s’ha de defensar i s’ha d’aconseguir que la mà d’obra del país el parli, clar que sí, però hem de ser conscients que hi ha persones que els costarà més. Ara, una persona que porta dos, tres anys al país, clar que hem de fer l’esforç perquè tingui la formació per poder parlar el català”
Jo no sé si els membres del Govern ho constaten, jo crec que els ciutadans de peu sí que ho veiem: la mà d’obra que està arribant està canviant. Probablement la mà d’obra més propera ja no troba Andorra atractiva i ens ve d’altres llocs més llunyans, fet que fa, per múltiples raons, que la qualitat del servei minvi. De sentir parlar català, poca cosa, per exemple.
És molt més complicat avui que fa 15 anys trobar mà d’obra que parli el català, per exemple, amb facilitat. A veure, sempre ha sigut difícil. Jo me’n recordo que hem tingut períodes que la gent que ha arribat a Andorra li ha costat el català, sí que hi va haver potser una primera època que venien més de Catalunya, després van vindre més de Galícia, i ara és cert que venen de països més llunyans. Però bé, jo crec que els que es quedin al país un temps l’aprendran, el català, també per donar el servei i tots han de fer també aquest esforç. S’ha de fer la formació necessària per aprendre a parlar el català. I jo crec que s’aconseguirà. Però és clar, els que venen per sis mesos és més difícil. Jo també ho entenc, la persona que ve per sis mesos a treballar, ja sigui en una estació o on sigui, en sis mesos, difícilment aprendre el català. Per tant, el català s’ha de defensar i s’ha d’aconseguir que la mà d’obra del país el parli, clar que sí, però hem de ser conscients que hi ha persones que els costarà més. Ara una persona que porta dos, tres anys al país, clar que hem de fer l’esforç perquè tingui la formació per poder parlar el català.
Hi ha residents de llarga durada que amb problemes per mantenir un habitatge digne, per qüestions de poder adquisitiu, cada cop tenen més clar que Andorra ja no es atractiva. És el cas de molts portuguesos que durant temps han pogut fer estalvis, han adquirit béns a la seva terra, i ara que Portugal remunta econòmicament, Andorra deixa de ser un lloc per guanyar-s’hi la vida. Mà d’obra formada i integrada que marxa.
Alguns acaben decidint això, sí, però també hi ha molts portuguesos de segona i de tercera generació a Andorra i molts es queden encara perquè ja són d'Andorra i formen part d'aquest país. Molts es queden. Potser els que marxaran més són la gent ja més gran, que és veritat que s’ha pogut fer amb uns estalvis gràcies al que li ha donat aquest país. I s’ha pogut fer la casa al seu poble d’origen on tenia un terreny. Això passa. Però quan vaig tenir ocasió d’anar a Viana do Castelo vaig constatar que els portuguesos tenen aquesta voluntat, volen tornar al seu país, estiguin a Argentina, a Suïssa o a Andorra. I quan han fet una mica d'economia, els agrada tornar al seu país normalment per jubilar-se. Ja està bé que torni al seu país per jubilar-se. Mentrestant que treballin a Andorra, i que els doni una vida i un salari durant molt de temps. Ara, és veritat que molts ja no venen a Andorra perquè a Portugal hi troben feina. Està funcionant molt bé Portugal. Però n'hi ha molts que ja estan molt arrelats al país i aquesta gent han sigut els que han ajudat a fer créixer aquest país i l'han fet créixer amb tots nosaltres. I crec que els fills de tots aquests que són andorrans estan aquí i tenen assumit que es quedaran aquí. Jo vull creure que sí, que no marxaran. Marxaran els més grans, els que es jubilin. I sempre hi ha casos excepcionals. Però la majoria espero que... Jo crec que estan bé aquí a Andorra.
Abans també ho deia vostè: poder adquisitiu, puges salarials. La setmana passada, si no ho vaig entendre malament, parlava d’una previsió de l’IPC del 4%.
Sí, més o menys. Pensem que anirà per aquí.
I deia vostè que si aquesta fos la inflació del 2023, es podria arribar a traslladar directament al preu del lloguer dels pisos el 2024.
Sí, s’està treballant en aquesta línia, sí.
Però paral·lelament, el Govern ja ha dit que aquesta vegada no tocarà els salaris, o sigui que no imposarà cap increment de salaris. I que hauran de ser sindicats i patronal els que es posin d’acord. No es tot plegat això una dificultat més afegida? Puja el preu del pis però no el dels salaris. L’escletxa tornarà a ser més gran.
Com deia abans, els salaris s’han apujat perquè no hi ha mà d’obra i s'ha de pagar més perquè vingui la mà d’obra. Per tant, ja s’està apujant el salari perquè volem mà d’obra de més qualitat i se li ha de pagar més. Però, paral·lelament, nosaltres parlem que el que és pel salari que no sigui el salari mínim, patronal i sindicat s'han de posar d’acord. El Govern no pot continuar intervenint, a cap país de la nostra àrea es fa això. Ara, pel salari mínim, nosaltres sí que marcarem un salari mínim i la idea és marcar-lo una mica més alt de l’IPC, precisament per compensar aquesta diferència si finalment s'acaba acordant o decidint que l'IPC es podrà aplicar els contractes de lloguer. Per tant, sí que som conscients d’això i volem també que el salari mínim s'apugi una mica més. I això farà pujar el salari mitjà. La voluntat és aquesta, fer que les famílies tinguin poder adquisitiu per afrontar el lloguer i crec que s'estan prenent mesures que han beneficiat també aquest poder adquisitiu de les famílies com les mesures del transport públic gratuït. Això ha ajudat moltes famílies, ha fet un bon estalvi a nivell de carburant, a part de medi ambientalment però també és una mesura que ajudi a que puguin arribar amb més facilitat a poder pagar el lloguer.
“El Govern no pot continuar intervenint els sous; a cap país de la nostra àrea es fa això. Ara, pel salari mínim, nosaltres sí que en marcarem i la idea és marcar-lo una mica més alt que l’IPC, precisament per compensar aquesta diferència si finalment s’acaba acordant o decidint que l’IPC es podrà aplicar als contractes de lloguer”
El tema dels salaris és un dels que es tracten al Consell Econòmic i Social. I en aquest fòrum hi ha una patronal més o menys forta i malauradament un sector sindical que és molt dèbil, fins al punt que el màxim representant del sindicalisme andorrà és un funcionari prejubilat.
És veritat que la patronal s’ha estructurat més, està més definida o més organitzada, però precisament és cert, la llei nostra permet que les empreses nomenin els representants sindicals, hi hagi comitè d’empresa i ho vaig dir a l'últim Consell Econòmic, l’únic que he fet fins ara, que en farem un altre al setembre: hem d'aconseguir que a les empreses del país també hi hagi aquests comitès d’empresa. És veritat que la majoria de les empreses del país són molt petites, i llavors això ho dificulta, perquè les empreses petites funcionen com a famílies, però les empreses grans que tenim ja funcionen una mica, però és així, és el model de país que tenim i bé… Però això no treu que hi ha unes garanties, que en aquest país hi ha unes normes que es compleixen, que hi ha una llei a tots nivells de contractes laborals, que donem totes les garanties per als treballadors a Andorra.
Escolti, de por sempre n’hi ha.
Jo crec que no hi és, jo no el veig, jo no el veig. Sí, com a tot arreu sempre hi ha gent, però a tots els països del món sempre hi ha gent, que fa les coses malament, però jo crec que en aquest país molts empresaris fan les coses bé i molts treballadors també. I, per tant, crec que això és una de les coses bones que tenim en aquest país, i el fet que tenim la gran majoria d’empreses que és de menys de deu empleats també facilita que, com deia, que sigui un tracte molt més familiar i que s'arribi a acords amb més facilitat. Espero que puguem continuar amb aquesta línia i que tot funcioni com fins ara o millor. Esperem que tot es vegi estructurant millor.
Seguim amb el tema de treball i de treballadors. Si la mà d'obra cada cop ha de venir de més lluny i es dificulta el reagrupament, no és una trava més a l’hora de buscar personal?
El que hem d’aconseguir amb el reagrupament és que vinguin persones a treballar al país. Avui dia tu pots reagrupar si tens un salari important. En cas contrari no es pot vindre. Es limita. Però si els dos membres de la parella vénen a treballar, poden vindre sense cap problema. I pot vindre la família, els fills, sense problema tampoc. Ara, si només ve un a treballar i té un salari que no és suficient com per mantenir la família, doncs és normal que es fiqui algun problema en aquest sentit per al reagrupament, perquè si no això acaba convertint-se en ajudes i no és normal. No és normal que la gent que vingui aquí a treballar se l’hagi d’ajudar de seguida. Hem d'aconseguir que la gent que vingui a treballar aquí sigui de gent de més qualitat, que se'ls pagui millors salaris i que puguin fer el reagrupament amb aquestes condicions perquè puguin accedir als pisos sense cap problema. Sí que no és fàcil el tema de la mà d’obra, en soc plenament conscient, però hem d’intentar també la gent del país, joves, tenim molts joves en aquest país que s'estan formant, doncs hem d’aconseguir que tornin al país, es quedin i treballin a Andorra, i jo crec que també es va fent en aquest sentit.
És que més enllà dels famosos creadors de contingut que tenen suposats salaris o beneficis estratosfèrics i que s’envolten d’una corona de personal que fa estada al·legal molt sovint al Principat, quin treball de qualitat ofereix Andorra que d’entrada ja remuneri amb 3.500 o més euros?
És difícil, és difícil. És molt difícil. Però nosaltres estem apostant perquè les botigues cada vegada donin millor servei i més qualitat. La construcció és un sector que es paga bé, treballen molt intensament i en aquests moments s'està pagant bé. Hi ha persones del sector de la construcció que guanyen salaris importants, que és el que toca per l'esforç i per les hores que treballen. Jo ja entenc que no és fàcil que aquestes persones, si venen a cobrar 1.300 o 1.500 euros, que crec que ara és el salari perquè una persona vingui de fora aquí a treballar pugui també reagrupar. I això cada vegada ens posarà més dificultat. Hem de trobar la fórmula que les persones que venen aquí es quedin més temps, que es converteixin en residents, que se sentin el país seu i, aleshores, ja podran reagrupar la família i fer-se la seva família aquí, treballant el marit, o les dones, o els homes, o els companys, tots. I, per tant, nosaltres hem de treballar amb aquesta línia. Però a tot arreu passa una mica igual. Vas per aquí a la costa catalana, i aquests dies he tingut ocasió d’anar-hi a algun cap de setmana, i a tot arreu també hi ha rètols: ‘Es busca cambrers, es busca dependents’. Jo ja sé que ‘mal de muchos es consuelo de tontos’, però és veritat que estem en aquest moment que està costant trobar mà d’obra. Però aquestes persones que venen de més lluny també s'adaptaran a aquest país, també s'hi han adaptat d'altres vegades i crec que és un país que aporta molt i dona molt. Però entre tots ho hem de fer. I no, ja sé que la solució no la tinc. No la tinc ni la trobaré. No la trobarem.
Alguna proposta concreta?
Persones que venen en sectors puntuals. A treballar a les estacions d'esquí per una temporada o al servei de les constructores per un projecte concret. Això també és bo perquè, com dèiem abans, si després hi ha una crisi, aquestes persones ja estaran al seu país. Han vingut aquí per fer un projecte i sabent-ho i amb unes condicions. També és bo.
“No hem de ser un país on les societat tinguin només una bústia. El que volem és que siguin societats reals, que estiguin al país, que treballin al país. Hi ha moltes societats en aquest país que són inactives. I hem d’aconseguir que això desaparegui. Hem de tindre realment societats que estiguin al país, que estiguin implicades, que aportin”
Hi ha previsió de modificar a l’alça el salari mínim dels professionals que s’han d’anar a buscar a fora? Perquè si això fos així, també forçaria a haver d’incrementar els sous dels operaris, de la mà d’obra que ja resideix al país.
Bé, jo ara no sé si es treballa exactament en aquest punt. Això depèn de la ministra d’Immigració. Però se’n parlarà. I també en el Consell Econòmic i Social. Però no sé en quin punt es troben ara aquestes possibles modificacions. I no voldria aixafar temes d’altres ministeris.
Parli’m d’inversió estrangera, que també s’escau sota el paraigua del seu ministeri. També és d’aquelles tecles que depèn com les toqui, el que arregli per una banda ho espatllarà per l’altra.
Hi estem treballant intensament. Nosaltres volem posar la taxa finalista, volem modificar la llei d’inversió estrangera. M’he reunit amb els grups parlamentaris, una vegada o dues. N'hem parlat i en continuarem parlant. I creiem que és necessari que hi hagi una taxa finalista per destinar-la a construir o a buscar habitatge preu assequible, per fer infraestructures. No solament ha de ser per això. La inversió estrangera no la volem tancar. Però és veritat que la inversió estrangera amb immobles ha de permetre que, a part del que hi aporta el país, que treballi la gent del país, que treballin els autònoms i tal, però també l’Estat ha de poder aconseguir recaptar per poder revertir-ho als residents permanents del país. Per tant, nosaltres amb aquesta taxa hi estem treballant.
I més enllà de la inversió estrangera immobiliària?
També volem parlar de la inversió estrangera directa. És a dir, hem d'anar cap a una inversió estrangera d’alt valor, que ens aporti, que sigui complementària, que no sigui més del mateix. Hem de poder anar en aquesta línia i nosaltres estem treballant amb una modificació de la llei en aquest sentit.
Aquesta modificació impossibilitarà, per exemple, que un inversor estranger acabi col·locant un domicili social d’una societat en un pis de lloguer de 500 euros que treu del mercat un habitatge que podria ser per a una família?
Jo crec que hauríem de modificar també això. El que volem és que la societat estigui en un local i no acabi en un pis. Busquem una altra fórmula en aquest sentit. També hi estem treballant i poder alliberar per aquí pisos que ara estem utilitzant com oficines. No hem de ser un país on les societat tinguin només una bústia. El que volem és que siguin societats reals, que estiguin al país, que treballin al país. Hi ha moltes societats en aquest país que són inactives. I hem d'aconseguir això que desaparegui. Hem de tindre realment societats que estiguin al país, que estiguin implicades, que aportin. I això també pot alliberar alguns pisos que ara s’estan dedicant a oficines de societats que algunes són inactives i aquí també ens hi volem posar. Però acabem de començar.
Hem tornat a tocar la qüestió dels pisos. Acabem amb habitatge. El cap, cap de Govern, sempre diu que no hi ha una única solució. Suposo que vostè ja ho ha constatat.
Ja ho havia constatat al comú, que no hi ha una recepta única. N’hi ha moltes. Però cap de definitiva, segurament, tristament. Però hem d'aconseguir millorar. Hem d'aconseguir el que diem. Si no hi ha més de 300 pisos a preu assequible, no serà cap solució per al país. Hem de posar més pisos al mercat en general. Estem treballant amb els propietaris. És una pota molt important i fonamental. Hem d'aconseguir que els propietaris se sentin segurs, se sentin acompanyats i que vegin que poden posar els pisos a un preu més assequible i que, si volen canviar de llogater, ho puguin fer. Ara hi ha mesures que poden anar a la contra. Per tant, hem de treballar. Tenim la qüestió dels pisos buits. Ara ja tenim més informació. Ja podem parlar de 1.700 pisos que tenen consum zero.
“Som conscients que el registre de la propietat l’haurem de fer més tard o més d'hora i crec que aquesta legislatura és molt probable que s'hagi de fer. Crec que sí que ja estem madurs en aquest país per veure que el registre de la propietat no és un mal, pot ser una cosa bona. Hem de veure com el fem i de quina manera”
I què faran?
Ja tenim l’adreça exacta d’on estan aquests pisos. Nosaltres ara estem treballant aquí. A veure com podem motivar aquests propietaris perquè aquests pisos surtin a preu assequible, encara que sigui mitjançant el Govern. Que els cedeixin al Govern amb un arrendament baix i que el Govern els pugui gestionar. Hem d'anar en aquesta línia. Si poguéssim disposar d’aquests 1.700 pisos, que només són els que estan sota el control de FEDA, quan tinguem els de totes les mútues, crec que ens n'anirem a una mica més de 2.000. Si els poguéssim posar tots al mercat, aquesta seria una mesura molt important. Per tant, sí, hi ha diverses potes que poden permetre que millori el preu dels pisos a Andorra. Però bé, també que es construeixi per lloguer.
Està costant molt que es construeixi per lloguer.
Sí, els propietaris et diuen que no poden amortitzar, que és molt car d'amortitzar una construcció en aquest país perquè el terreny és car. Hem de trobar també fórmules per veure si podem donar algunes garanties als propietaris, més facilitats. Fins i tot alguna garantia de dir que ‘si vostè lloga el preu assequible que li dirà al Govern, a part d'incentius fiscals importants que solucionin, també li podem garantir els tres primers mesos, i si hi ha un impagament que alguna assegurança que pugui fer el Govern li pugui cobrir’. Hem de trobar fórmules per donar seguretat als propietaris, perquè és important que juguem tots junts. Entre tots, perquè els propietaris t'ho diuen: tenen llogaters amb els quals estan encantats de la vida i que volen continuar amb aquests llogaters. Però també, clar, si estan cinc, deu anys sense poder pujar al lloguer, tampoc és això. Per tant hem de trobar aquest equilibri. Jo treballo en aquesta línia i amb tothom, i hem d'anar a l'escenari d'aquests pisos buits. A veure si podem, mitjançant l’AGIA, aconseguir tindre informació.
Vol dir que no hi ha altres fórmules?
Estem intentant, amb l’Observatori que sortirà ara per tindre el resultat al desembre, fer unes enquestes ja molt més clares per saber realment els preus del lloguer. Perquè la gent ens digui: ‘miri, escolti, serà una enquesta, d'acord, però podem tindre ja un estimatiu. I la mitjana del lloguer és aquesta’. Mirarem de saber quants anys fa que aquestes persones viuen en aquest o aquell pis, perquè n’hi ha molts que viuen al mateix pis des de fa més de deu anys. Quan tinguem aquestes informacions, al desembre, amb aquestes enquestes podrem avançar. Nosaltres treballarem, jo ho vaig dir l’altre dia al Consell. Miracles no en farem, però almenys intentarem millorar, que puguem mirar que aflori pis més oferta i que això faci baixar els preus.
Quan em referia a fórmules per obtenir informació n’hi ha una de molt clara i que sempre s’ha negat: el registre de la propietat.
Ara per ara potser podríem trobar aquests pisos, perquè sabem l’adreça i tal, podríem arribar a trobar qui són. Però bé, amb els cadastres i tot ja podem trobar també informació. Ja en podem tenir. Som conscients que el registre de la propietat l’haurem de fer més tard o més d'hora i crec que aquesta legislatura és molt probable que s'hagi de fer... S’ha fet els cadastres, encara hi ha comuns que no els tenen acabats. Tot arribarà. I jo crec que sí que ja estem madurs en aquest país per veure que el registre a la propietat no és un mal, pot ser una cosa bona. Hem de veure com el fem i de quina manera, però jo crec que sí que s'afrontarà.
Els lloguers i la congelació. O millor dit, la descongelació. Com la pensen fer?
La farem progressivament, la paraula és aquesta, la farem progressivament, nosaltres ja estem compromesos i és el que deia, jo crec que en el fons encara pot anar bé, perquè sé de propietaris que diuen: ‘no, no, escolta, a mi quan em quedi un pis buit jo ja no llogo, perquè veient que després no sé si podré disposar-ne i tal…’ Pot ser una mesura que al contrari, faci aflorar més pisos, però el que tenim clar que ha de ser una mesura progressiva, molt quirúrgica, que és una paraula que utilitza molt el cap de Govern, i ho hem de fer amb cura, vigilant, però durant aquest mandat s'ha de fer i ens hem reunit amb els propietaris i ara ja hem de prendre decisions que ben aviat permetin veure unes primeres senyals. Hi ha pisos que fa molts anys que estan congelats i que hem de començar a obrir-ho, de fer el pas. El que hem de vigilar és de no fer-ho tot de cop, que sigui poc i això també ens permetrà observar, perquè si veiem que realment si es permet descongelar, jo què sé, el preu de 700 pisos, que es puguin canviar els contractes, perquè són contractes vençuts, està clar, que es puguin canviar aquests 700 i ja venen aquí 600 persones que resulta que els hi han apujat una barbaritat, doncs el Govern pot ser haurà de prendre una mesura immediata i ràpida.
“Haver d’anar a viure fora no és el model d’Andorra. Jo voldria que tothom qui vulgui viure a Andorra pugui viure a Andorra, però és cert que no és fàcil, perquè tenim les limitacions també que tenim”
Complicat, tot plegat
Jo crec que ho podem fer bé entre tots i s'ha de veure els dos costats i buscar l’equilibri. Als propietaris també els interessa tindre llogaters que saben que els paguen al final de mes, que compleixen, que els mantenen el pis, també els interessa, però també volen que, no ho sé, cada deu anys o cada x puguin apujar una mica, d'acord amb el cost de la vida, perquè els edificis també s'han de mantenir i també s'han de fer obres i s'han d’arreglar les taulades i tot compta. I s'han de pintar les escales i mantenir els ascensors. Però bé, jo espero que entre tots trobem la fórmula, però la descongelació, el que deia, serà progressiva i aquest any alguns pisos que ja fa temps que tenen el contracte vençut, els propietaris que ho considerin podran fer contractes nous, però potser es limitarà els preus d'aquests contractes nous. Hi estem treballant també.
O sia, la voluntat, si no hi ha cap disbauxa, és que al final d’aquesta legislatura s’hagin descongelat els preus de tots els lloguers.
Sí, i potser abans i tot. Sí, sí, sí. Sí, perquè és el normal. Ni a Espanya no hi és, aquesta congelació. L’altre dia vam tindre aquí uns experts francesos i es van quedar sorpresos d'aquesta mesura. Jo crec que és una mesura que el Govern va haver d’adoptar en un moment que era necessària, però és veritat que ara hem de tornar a la normalitat, com el que dèiem abans dels salaris. Han passat la Covid, hem anat evolucionant, la inflació sembla que s'està contenint i, per tant, a poc a poc hem de tornar a la normalitat. El que passa és que no ho hem de fer de patac perquè hem de vigilar.
Acabo. Sense cap pregunta. Li demano que ens expliqui allò del famós anar a viure a l’Alt Urgell per poder treballar a Andorra.
Jo ho vaig dir en el seu dia i ho continuo mantenint. Haver d’anar a viure fora no és el model d’Andorra. Jo voldria que tothom qui vulgui viure a Andorra pugui viure a Andorra, però és cert que no és fàcil, perquè tenim les limitacions també que tenim. I jo ho vaig dir, a tots els països, o a molts països, o a grans ciutats… a Barcelona, la gent se'n va viure a Manresa, se'n van a viure a Vic. I aquí, a Andorra, clar, si han de marxar del país… No volem que la gent marxi del país i, per tant, hem de trobar la fórmula i per això estem treballant intensament perquè tothom, sobretot la gent que resideix al país, pugui continuar vivint a Andorra. Hi haurà moments, hi ha hagut moments, que potser sí que hi haurà vegades que hi ha algunes persones que han marxat a la Seu. Hi ha gent que se n’ha anat a viure a la Seu perquè ha volgut, perquè els hi agrada més, o perquè han tingut més oportunitats. Però bé, jo crec que la Seu i Andorra hem de funcionar conjuntament i no hem de tindre cap problema, al contrari. Jo crec que s'ha parlat suficientment d'aquest tema. El que volem és que la gent pugui viure a Andorra, i ho hem d’aconseguir. Però tot i això no som cap excepció en el món mundial. Som una ciutat petita, però no deixa de ser un nucli urbà de país. Som diferents, no? Però bé, jo voldria que tothom pogués tindre la seva residència al país. I això és el que he mantingut sempre. Que la gent hagi de marxar a viure fora d’Andorra no és el model que jo busco.
Comentaris (48)