Tot a punt pel FesTac? Com ho encaren?
Ho encarem amb molta il·lusió, perquè és la segona edició. I aleshores ja sabem una mica què és fer un segon any. A més a més, jo no és el primer esdeveniment cultural que dirigeixo. I sí, està tot a punt. Només falta rebre les companyies i el públic, que és el que més ganes tenim.
Han doblat companyies i gairebé representacions. Com expliquen el creixement que hi ha hagut només en dues edicions?
Aquest creixement, sobretot, es deu a la voluntat que el públic pugui percebre que hi ha un segon any. I sobretot que per poder fer això, hem escollit espectacles que no necessitin tant de tècnica. És a dir, no hi ha molt espectacle nocturn amb il·luminació externa, espectacles en què el so moltes vegades no és necessari, o que la pròpia companyia s’ho porta. És a dir, el que hem fet és un esforç per poder programar més però amb menys requeriments tècnics. Aleshores, el que hem buscat és que hi hagi una varietat molt gran, i que tant et pugui venir una família amb criatures com una parells sense, o algú sol. És a dir, hi ha espectacles que no són purament infantils. Les acrobàcies, al final, tant ho pot veure un nen com un adult. Hi ha algun espectacle d’humor que clarament les famílies ho gaudeixen d’una manera i un adult d’una altra.
“Hem fet un esforç per programar més però amb menys requeriments tècnics”
S’han fixat algun objectiu de xifres d’assistència?
No, perquè és una segona edició i crec que no és tant posar-te un objectiu d’assistència, sinó un objectiu de qualitat. El que sí que ens agradaria, la nostra il·lusió és que tota la gent del país baixi a Sant Julià i que fins i tot la gent de les terrers de Lleida i el Pirineu pugi a Sant Julià a gaudir del festival.
No han amagat que teniu com a referent el festival de Tàrrega. Què els diferencia perquè la gent no trobi simplement una còpia?
No és una còpia perquè els festivals de teatre al carrer no només existeixen a Tàrrega, n’hi ha molts altres. En cap moment diem que volem ser un Tàrrega. Volem ser un festival de teatre al carrer al Pirineu. Aquesta és la base. Per què s’ha de venir? Perquè a més a més, nosaltres el que ensenyarem és artista andorrà, cosa que potser en altres festivals no podràs veure tantes propostes andorranes com al FesTac. Per a mi és una edició d’equilibris: equilibris econòmics, de gènere, territorials... És a dir, estem acostumats a què companyies estrangeres venen a Andorra, que també serà així, però hi haurà una aposta pel talent andorrà.
És important poder disposar d’una plataforma per donar a conèixer el talent del país?
Un esdeveniment a Andorra que no compta amb la participació andorrana no és un esdeveniment de país. Es veuran propostes que no s’han vist mai. Per exemple, Jo Dansa fa una proposta única pel festival, el Jaume Torra dirigeix un espectacle que barrejarà dansa i teatre que vol posar èmfasi en la cultura literària del país a través dels murs pintats. Per què no poder-ho exportar?
A vegades no som conscients del talent que tenim a casa.
Jo crec que cada vegada s’és més conscient del talent. Ara ja fa molts anys que treballo a Andorra, crec que farà prop d’uns 20 anys que he anat pujant i baixant i a Andorra cada vegada hi ha més talent, cada vegada hi ha més artistes. Treballen molt a baix, a Catalunya, a Espanya però és important que puguin tenir aquesta finestra.
“La nostra il·lusió és que tota la gent del país baixi a Sant Julià”
El festival permet omplir un buit?
Aquesta és una mica la idea de la Manoli Perpiñán. És el que li va passar i per això li van venir ganes de crear aquest festival. Ella deia que se n’anava a Tàrrega o a festivals així i pensava que a Andorra no hi havia res. Amb aquesta voluntat va néixer la primera edició.
Li comentava abans el cas de l’Andorra Crea, també s’ha engegat el Canillo Scenic Arts. Hi ha risc de repetir-se o són conceptes molt diferents?
Jo crec que el Crea és molt més obert. El de Canillo també pot tenir propostes molt obertes i el FesTac, si un dia pot ser un mercat de venda d’espectacles, és un objectiu que fins ara no s’ha perseguit. Jo crec que encara hi ha lloc per a tot. A més, una cosa és l’estiu, on estàs molt encarat al turista, i ara, a l’hivern, l’aposta no és tan crear un moment, sinó crear teatre i que el carrer sigui viu. Repetició? No, perquè al final quan et poses a programar mires què s’ha fet en un lloc i altre i les propostes que portes són diferents. Per exemple, portem diferents propostes itinerants i no són propostes que puguis veure a l’Andorra Crea o a Canillo.
En aquesta edició els tres pilars són humor, reflexió i bellesa. Per què aquestes temàtiques?
L’humor perquè estem en una època en què sembla que la Covid la tenim enrere, però no ho està tant. Ha deixat un buit, ha deixat una situació econòmica complicada i a vegades l’humor és la via de sortida de tot això. I per a mi és el sentit de viure i de poder tirar endavant. Hi havia d’estar present perquè és una part molt cohesionant i és el que, per a mi, pot atraure més públic.Després, parlem de reflexió perquè el teatre sense reflexió no té cap sentit. Aleshores, dins de tots els espectacles que es proposen, a part que siguin merament de distracció, cada un d’ells et fa reflexionar. És a dir, aquestes àvies que tenim que venen amb una cadira d’aquestes plegables de fusta, l’espectacle és diu ‘a la Fresca’ i reivindica aquesta cosa d’abans de poder sortir al carrer, parlar... Això t’obliga a reflexionar, al mateix temps que rius perquè són tres còmiques en potència. I al mateix temps, parla de bellesa, en ‘b’ alta, perquè tot el que s’ha programat he buscat que sigui atractiu. Que quan tu miris, et pugui generar pau interior. Per exemple, l’espectacle que obrirà el divendres, ‘Mira’t’, és un espectacle de gran format amb èxit a Fira Tàrrega i es diu ‘Mira’t’ que és una reflexió cap a l’interior. Però no és un espectacle que diguis: “ui, és que vaig a veure una cosa filosòfica”. Home, sí que és filosofia perquè és una reflexió cap endins, però és de gran bellesa. És un gran pèndol, són equilibris. Per això són aquests tres pilars, perquè si algun dels espectacles no té pròpiament humor, sí que té capacitat de reflexió i bellesa per atreure el públic.
“Un festival d’aquestes característiques si vol créixer necessita més aposta de país”
Hi haurà una representació femenina important.
Sí, absolutament. No ho fem per equilibri, perquè crec que no és un 50-50. Per exemple, a ‘L’Ou’, són tot dones,‘a la fresca’ són dones, L’‘On/off’ de Líquid Dansa són quasi tot dones. ‘Caterina’, que és un espectacle de titelles per adults, són dones. No és una cosa casual, és perquè ho sento així. Si no hi ha aquesta presència és impossible que els nostres fills, que són el futur, puguin valorar la cultura com una cosa equilibrada.
Per acabar, parlem de futur. Cap on ha d’anar el FesTac i quines perspectives tenen?
Jo aquí soc un contractat. A mi em tria la direcció del festival per dirigir la part artística. De moment ens han quedat moltes propostes fora que no hem pogut agafar i que podrien ser programes l’any que ve. Algunes és per qüestions econòmiques i altres perquè ja no ens hi cabien. I sí, arran d’haver-nos posat en contacte amb companyies de fora i suposo que ja venint d’una primera edició, ja estem rebent propostes. És a dir, ja partim de l’agenda amb coses a la cartera per poder programar l’any vinent. Però també ens agradaria que hi puguin haver estrenes. Per tant, futur? A mi si m’ho tornen a demanar, hi serem perquè he estat molt a gust treballant amb l’equip. I després, hi ha un altre tema que ja no depèn d’ells, que és el finançament. Un festival d’aquestes característiques, si vol créixer, necessita més aposta de país, més suport públic i també privat. Els patrocinadors són molt importants. També depèn molt d’això la continuïtat.
Fa falta que es demostri que s’hi creu posant els recursos.
Sí, perquè al final un festival d’aquest estil, a part de promoció cultural és promoció econòmica. No deixa d’incentivar el teixit comercial de la vila i en aquest sentit, Sant Julià durant tres dies sentirà repercutit en el comerç l’èxit o no del festival.
Comentaris (3)