És el cas, per exemple, de l’Arnau Calvet. Estudiant a Barcelona, va residir allà fins a l’octubre. Quan els contagis per coronavirus es van incrementar, la universitat va optar per l’aprenentatge en línia de seguida i es va trobar en la mateixa situació que feia uns mesos: pagava un pis a Barcelona, però passava la majoria del temps al Principat. Ara, a punt de finalitzar el que segurament serà el curs més estrany de la seva vida, ha aconseguit una feina a un hospital de la ciutat espanyola.
El Rodrigo Basualto estudia INEF a la Universitat de Vic i el fet que moltes assignatures requereixin activitat física ha estat un mal de cap per desenvolupar el pla d’estudis. De fet, es va modificar per poder impartir tota la teoria del curs al principi i poder fer-ho tot de manera telemàtica, ja que al juny van haver d’adaptar les avaluacions per la situació excepcional. “Estar tot el dia davant l’ordinador és molt estressant. Encara sort que aquest segon semestre practiquem esport tres dies a la setmana en grups reduïts”, ha destacat l’estudiant. A més, ha volgut subratllar que sense la beca del ministeri d’Educació no podria fer front a la situació.
“Amb les classes en línia, els professors se centren més a evitar que els alumnes copiïn que en donar-nos facilitats per aprendre. Tot és més difícil d’assimilar. L’únic punt positiu és la possibilitat d’estar més temps amb la família”, argumenta l’Alex Martín, estudiant d’ADE a Lleida. En la mateixa línia s’ha pronunciat la Jennifer da Rosa, advocada a punt d’acabar el seu màster a Madrid: “El nivell de concentració baixa molt. De vegades, pateixes estrès perquè ets conscient que no estàs aprenent de la mateixa manera que abans, les tutories són més difícils de concretar i els exàmens són igual d’exigents”. Només queden uns mesos per acabar el curs...la vacuna farà la resta.
Comentaris