Jo a Andorra i els apunts a Espanya

Estudiants andorrans expliquen com van marxar d'Espanya i les dificultats que se'ls hi han presentat per afrontar les despeses i estudiar a distància

Van marxar pensant que en un parell de setmanes reprendrien la normalitat i les seves rutines. Dos mesos i mig després, encara no saben quan podran recollir les seves pertinences. El temps perquè finalitzin els contractes d'arrendament comença a esgotar-se i també el termini per presentar els treballs finals que no poden acabar per falta de material bibliogràfic.​

Quan el coronavirus va aparèixer a la Xina fa 5 mesos, ningú s'esperava la situació per la qual hem hagut de passar. Fins i tot quan el vam tindre als nassos no vam preveure que això ens afectaria més enllà de quinze dies. És el cas de molts estudiants andorrans que resideixen a Espanya i que, davant la situació que es va anar donant, van tornar a casa, on l’escenari encara no era tan dolent, pensant que podrien tornar a la normalitat en poc temps.

L'Arnau Calvet estudia a Barcelona. El 13 de març, un dia abans de la declaració de l'Estat d'alarma, va tornar al Principat. Volia deixar el pis i pujar les seves pertinences a Andorra, però amb les circumstàncies que es van donar, va haver de tornar amb l'imprescindible, així que encara està pagant un pis a Barcelona al que no viurà més. "He hagut d'estudiar des de l'ordinador, tots els meus apunts estan allà. L'aprenentatge durant aquest temps ha sigut molt limitat, el nivell dels exàmens ha baixat molt", argumenta.

El Rodrigo Basualto, estudiant d'INEF a la universitat de Vic, va tornar a Andorra el 22 de març. "La policia a Espanya era molt estricta. Sortia a comprar i sempre em demanaven documentació, pensava que la situació empitjoraria encara més i a Andorra el virus no havia arribat amb la mateixa força, així que vaig decidir marxar", explica, i afegeix "crec que durant el mes de juny podré recollir les meves pertinences. Si no hagués sigut per la beca andorrana, no hauria pogut afrontar la situació".

Tren buit
Tren Vic - Barcelona del 22 de març

El cas de la Jennifer Da Rosa és el més dramàtic. Va arribar des de Madrid el 25 de març, quan la seva mare va ser ingressada a l'UCI en estat molt greu a causa del coronavirus. Després de deu setmanes, va aconseguir esquivar la mort. A part d'aquesta difícil situació, es va trobar problemes per pagar el pis i sobretot per continuar els seus estudis: "Les pràctiques del màster són presencials i no he pogut acabar-les. A més, tota la documentació i els llibres que feia servir per realitzar el meu treball de fi de màster els vaig deixar a Madrid."

Llibres de dret
Els llibres de la Jennifer 

La situació de l'Àlex Martín i l'Ariadna Balsells és una mica diferent. Els dos estudien a Lleida i conviuen a una residència universitària, la qual els hi ha rebaixat la quota a mínims i han estat pendents en tot moment que les seves habitacions estiguessin bé. "Estic preocupat. De moment, no ens diuen res de quan podrem baixar a buscar les nostres coses i el contracte s'acaba a finals de juny", argumenta l'Àlex. En aquest sentit, l'Ariadna va ser la més espavilada: "Com que vaig marxar just dos dies abans que decretessin l'estat d'alarma a Espanya i veia que les coses anirien a pitjor, em vaig endur tot el que necessitava, tot i que tinc tota la roba d'estiu allà, no és necessària".

Encara no hi ha data fixada per poder viatjar a Espanya des del Principat, però s'espera una resposta de Madrid en els pròxims dies.

Etiquetes

Comentaris (1)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.