Entre la notícia ‘fake’ i la confirmació del cas número 1 van passar dies al llarg dels quals, a poc a poc, la Covid-19 guanyava presència als mitjans. De ser una malaltia que afectava una ciutat, fins llavors, gairebé desconeguda de la Xina, Wuhan, s’anava convertint en una important preocupació pels governs europeus, inclòs el d’Andorra, sense que, però, se sospités el que acabaria provocant a mitjans de març.
El noi va romandre uns dies aïllat al centre hospitalari, amb símptomes lleus de la malaltia; en va poder sortir el 8 de març, poc abans que un segon positiu encengués totes les alarmes i desencadenés el confinament
Ja els darrers dies de febrer, i segons apareixien casos als països veïns i, sobretot, es complicava la situació al nord d’Itàlia, les autoritats sanitàries del Principat anaven prenent mesures. Així, es va recomanar especial vigilància per part de les persones que havien fet viatges a zones de risc i que, si es trobaven malament, avisessin ràpidament. Al mateix temps, es va anar preparant una àrea específica a l’hospital per si calia aïllar pacients.
Els darrers dies de febrer, aquest espai ja es va haver d’emprar per confinar persones que presentaven símptomes compatibles, a l’espera que es tinguessin els resultats de les proves diagnòstiques. Les alertes van saltar en dues ocasions, amb dues. El dia 29 a la tarda ingressava un jove de 20 anys. Es trobava malament i feia uns dies que havia viatjat a Milà.
En aquest cas, la prova va resultar positiva. El noi tenia coronavirus, com es va confirmar el dia 2 de març. Es convertia en el primer dels prop d’11.000 residents a Andorra que al llarg d’aquest any han estat diagnosticats amb la malaltia. Malauradament, 110 han acabat perdent la vida. En aquell moment, se’l va mantenir confinat al centre hospitalari, tot i que la simptomatologia era molt lleu. Actualment, passaria la malaltia al seu domicili.
Altaveu va poder parlar llavors amb aquest primer pacient, que es mostrava “tranquil” i exposava que les afectacions eren lleus. Tot just una mica de tos i, de fet, ni tan sols febre. “Perquè m’han dit que el tinc... si no ho pensaria pas”, explicava. En el seu cas, tot just va haver de prendre algun paracetamol. Els seus contactes estrets també es van haver de confinar a casa, en el pròleg del que arribaria dues setmanes després.
El 8 de març, des del centre sanitari s’anunciava que se li havia pogut donar l’alta. El jove havia superat amb resultat negatiu dues PCR en el termini de 48 hores. Semblava que l’alarma s’havia desactivat, però tot just era el contrari. En els dies següents apareixerien nous casos sospitosos, un dels quals va donar positiu i encenent la llum vermella d’alerta, en ser la mare d’una professora de l’escola andorrana de batxillerat, fet que va decidir al Govern a tancar les escoles, tal com ja havia fet Catalunya. L’ordre de confinament total no va trigar a arribar.
Comentaris (3)