Vint processats en el ‘cas BPA’ han fet el primer pas per demanar a la batlle instructora que s’anul·li tota la causa per haver-se iniciat a partir de dades falses o que s’haurien obtingut a partir d’amenaces i extorsions. Vuit dels advocats que participen en la causa i que defensen els interessos de la immensa majoria dels processats, entre els quals l’exconseller delegat del banc, Joan Pau Miquel, han tramès una petició a Canòlic Mingorance perquè deixi sense efecte la seva decisió d’investigar al marge de la instrucció general les coaccions a dirigents de l’entitat intervinguda. Els lletrats també recorden que hi ha una querella interposada contra un guàrdia civil que va reconèixer haver passat informació que no tocava al FinCEN. La instructora va decidir després d’escoltar Higini Cierco deixar en mans d’un altre jutge la investigació de les amenaces.
L’escrit presentat a la responsable judicial del ‘cas BPA’ especifica que les “defenses consideren que els fets són de gran rellevància i no es poden instruir en procés a part, tota vegada que de demostrar-se la realitat dels fets denunciats suposarien la nul·licitat del present procediment per haver-se creat presumptament proves falses per part de tercers, i amb coneixement o no del FinCEN, que hauria realitzat el ‘Notice of Findings’ que el nostre cap de Govern va facilitar al ministeri fiscal i és, tal i com consta, la ‘notitia criminis’ que dóna lloc al present procediment.” En altres paraules: Toni Martí ordena investigar a la Justícia arran d’una nota que pot ser interessada o pot tenir com a base falsedats o la comissió de delictes. I això podria fer que quedés en no-res tot el cas. I no es veu bé que Mingorance se’n vulgui rentar les mans, que no vulgui investigar els últims fets coneguts en el marc del conjunt global del cas.
La petició recorda a la batlle, per exemple, que hi havia autoritats espanyoles com el director de l’oficina antifrau catalana, Daniel de Alfonso, que de les converses que van transcendir i que hauria mantingut amb el ministre d’Interior de l’Estat veí, Jorge Fernández Díaz, s’intueix que estaven al corrent de la por que havien suscitat als accionistes majoritaris de BPA les suposades amenaces. I, justament per aquest temor, oferia De Alfonso a Fernández Díaz poder pressionar encara una mica més als Cierco, als quals, diu, coneix. També recorden les defenses de vint dels processats en el ‘cas BPA’ que el ‘Notice of Findings’ es converteix en “un míssil teledirigit contra BPA, obviant altres entitats bancario-financeres que han participat en les mateixes actuacions de què s’acusa BPA, i que no han estat objecte ni d’investigació judicial ni de l’actuació del FiNCEN”.
Els advocats defensors dels exdirectius i gestors que promouen l’acció davant Mingorance s’oposen a que aquesta ordeni investigar al marge de la denominada causa general del ‘cas BPA’ -i per tant que passi la pilota a un altre jutge- les amenaces i les coaccions als accionistes majoritaris del banc o la intervenció d’un guàrdia civil que va informar el FinCEN sense cap ordre judicial que l’emparés i amb proves suposadament manipulades. Consideren que de mantenir-se el que tècnicament s’anomena com a desglossament, aquesta decisió vulneraria diversos drets dels demandants. Es vulneraria el dret a “obtenir una decisió fonamentada en dret i afectació per extensió al dret a la defensa”, el dret a “la defensa per manca d’investigació de l’òrgan instructor de la present causa dels fets denunciats”, el dret a un “procés degut” i el dret a poder gaudir d’un “tribunal imparcial”.
Les vulneracions
Els advocats que signen l’escrit presentat el 6 de setembre i incorporat ja a la causa consideren que la batlle no va justificar degudament perquè cal investigar a part els nous fets apareguts. En aquest sentit, i en una decisió que podria vulnerar el dret a una decisió fonamentada, es lamenta que Mingorance no va aclarir quins eren els fets concrets que podrien suposar un delicte de coaccions i tampoc “no sabem per quin motiu es considera que no tenen connexió amb la present causa”.
L’escrit també recorda a la batlle que està obligada a investigar els fets que se li posen damunt de la taula abans de prendre segons quines decisions. I més encara quan “tenen una influència directa en l’eventual nul·litat del present procediment per la presumpta creació de proves falses tendents a obtenir les dades de polítics catalans suposadament per part del govern espanyol”. Recorden els advocats, que si es deixen les coaccions i les amenaces o la falsificació de proves al marge de la causa general, que afecta als processats, es pot acabar privant a aquests del dret de defensar-se ja que en no ser víctimes directes -però sí col·laterals- de tot l’entramat que hauria embolcallat l’inici del que avui es coneix com a ‘cas BPA’ no poden dir-hi la seva. No poden mostrar la seva posició.
Els representants legals dels vint processats també adverteixen que de separar-se els fets recentment denunciats de la causa general es pot incórrer en una vulneració del dret a un procés degut ja que no pot ser que s’investiguin, només, aquells fets que poden anar en contra dels afectats i, en canvi, no s’investiguin aquells que els poden anar a favor. L’escrit manté que “no se segueix allò que precisament prescriu el procés penal i que les parts sol·licitem: la pràctica de les diligències necessàries per aclarir i fer constar els fets i les circumstàncies que, a criteri d’aquestes defenses, són favorables per la defensa dels interessos dels nostres respectius defensats”.
I, justament, “la manca d’investigació dels fets favorables als interessos de les defenses suposa la manca d’equidistància de l’òrgan jurisdiccional instructor entre l’acusació pública, la particular i els actors civils, i els processats i responsables civils i, en conseqüència, es podria concloure que el mateix únicament instruiria en pro dels interessos de les acusacions, extrem que no només la nostra norma processal impedeix, sinó que la Constitució protegeix i garanteix en el seu article 10 mitjançant la proclamació del dret fonamental a un tribunal imparcial”.
Per tot plegat, els advocats de 20 dels 25 processats reclamen que es deixi sense efecte la decisió de Mingorance d’investigar les presumptes amenaces i falsificació de proves que haurien portat a l’elaboració del ‘Notice of Findings’ al marge de la causa general. I encara més, recorden a la batlle instructora que si la investigació que necessàriament s’ha de fer dels fets denunciats acaba concloent que realment les extorsions i falsedats van existir, allò més normal és que s’anul·li de principi a final la totalitat del que avui es coneix com a ‘cas BPA’. Si Mingorance refusa la pretensió dels processats, contra la desestimació de la instructora es pot presentar un recurs davant el Tribunal Constitucional.
Comentaris