Vilanova renuncia al TC perquè no es furgui en una hipotètica 'binacionalitat'

Vilanova renuncia al TC perquè no es furgui en una hipotètica \'binacionalitat\'
Vilanova renuncia al TC perquè no es furgui en una hipotètica \'binacionalitat\'

La tria del magistrat que falta -després de la jubilació del francès Pierre Subra- per al Tribunal Constitucional (TC) entra en una nova dimensió. Si no hi torna a haver un nou gir, el candidat inicialment promogut per Demòcrates per Andorra (DA) amb la intenció que rebés el suport de la resta de grups parlamentaris, Pere Vilanova, hauria declinat l’oferiment. Vilanova, catedràtic de dret polític i de l’administració, un dels pares de la Constitució andorrana i bregat amb mil batalles, inclosa la mediàtica -col·labora habitualment amb mitjans de comunicació-, i d’inqüestionable trajectòria professional i acadèmica no vol ser eix de polèmiques. O dit d’una altra manera: pretén evitar que es furgui en la seva presumpta ‘binacionalitat’. Retirada inicialment la seva candidatura, aquest doctor en filosofia contemporània espera que s’enterrin tots els interrogants. I s’obre una altra via quant a la recerca de jutge: França. I, probablement, el que s’obrirà és un debat sobre un dels trets característics del Principat: Andorra només permet un sol passaport per als seus nacionals.

Vilanova va ser el cap dels assessors de la delegació del Consell General que va elaborar la Constitució. I del 1993 al 2003 va ser magistrat del Tribunal Constitucional (TC) malgrat no ser jurista. Cap de les dues qüestions no plantejava ara problemes. Ni el fet d’haver estat ja component de l’Alt tribunal que ara el ‘reclamava’ ni el fet de no ser jurista de formació acadèmica no l’impedien ocupar la vacant de Subra. Però durant les discussions o millor dit, les converses amb els grups per validar la seva candidatura, es va posar un dubte sobre la taula. ¿Podria ser que Pere (Pedro, potser, en alguns documents) Vilanova Trias no fos només andorrà? La pròpia Carta Magna impedeix la doble nacionalitat. I seria ‘lleig’ per parlar suaument que un component del Constitucional andorrà incomplís la Constitució andorrana (més enllà que de constatar-se el fet, el Govern hauria d’instruir un expedient de retirada de la nacionalitat). Quedi clar que el debat el van posar sobre la taula els parlamentaris. I que, formalment, no s’ha volgut furgar en la qüestió per no haver de tenir un ensurt. La retirada voluntària -després d’una primera acceptació de la proposta- del candidat seria la sortida acordada. I de moment, la qüestió s’ha quedat aquí quant al debat vers el candidat Vilanova.

Ara, el primer dubte, la prioritat per dir-ho d’alguna manera, és trobar el recanvi per a Pierre Subra. El substitut del magistrat francès l’ha de designar el Consell General -dos dels quatre components del TC els tria el poder legislatiu i els altres dos magistrats són proposats pel Copríncep francès i per la Mitra. Per mantenir l’equilibri, ara els parlamentaris haurien iniciat la recerca entre el món jurídic francès. Si el relleu d Subra hagués estat andorrà, ja estava resolta la qüestió. Pere Vilanova és l’únic nacional que ha ocupat una cadira en l’Alt tribunal. Qui aquest cop tenia dipositades il·lusions i ganes per esdevenir-ne membre era Josep Casadevall, el fins fa encara no tres mesos era el jutge representant d’Andorra al Tribunal Europeu del Drets Humans. Casadevall encara té feina pendent -tancar dossiers de tràmit, per dir-ho així- a Estrasburg. Però ja hi ha el seu substitut (Pere Pastor) integrat a la dinàmica de la cort europea i, per tant, tenia disponibilitat.

Però la ‘via Casadevall’ va decaure relativament ràpid. Probablement tampoc no hauria comptat amb el suport unànime de l’oposició parlamentària -i per a l’elecció de magistrats (i d’altres càrrecs) el Consell mira de trobar el consens i la unanimitat-, però en aquesta ocasió no ha calgut saber el posicionament de liberals o socialdemòcrates. Dins mateix de Demòcrates per Andorra (DA) Casadevall no passava. I sí, s’han posat damunt la taula per justificar el suposat vet qüestions de forma ètica, per dir-ho d’alguna manera (que si el fins ara jutge a Estrasburg és germà del president del Consell Superior de la Justícia; que si és l’oncle del secretari general del Govern; que si el Raonador del ciutadà també hi té vincles). Però en el rerefons de tot plegat hi rau, segons les fonts, aquelles tibantors ‘políticopersonals' que només el microclima andorrà pot acabar de cultivar i, més encara, entendre.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.