La justícia veneçolana acaba d’arxivar les acusacions de blanqueig que mantenia contra dos antics alts càrrecs del govern d’Hugo Chávez que tenien compte a Banca Privada d’Andorra (BPA) / Banco Madrid i que, en part, constituïen un dels nuclis durs de l’acusació feta pel FinCEN contra l’entitat andorrana. Arran que la fiscalia de Veneçuela demanés, l’abril del 2015, l’empresonament preventiu de Nervis Villalobos i Javier Alvarado, la batlle Canòlic Mingorance va reactivar un cas en relació al qual ja feia temps que s’havien desbloquejat els comptes.
Villalobos, exviceministre de Desenvolupament Elèctric, i Alvarado, expresident d’Electricidad de Caracas, eren dos dels integrants del grup de clients veneçolans sobre els quals es va dictar, els darrers dies del 2012, un embargament d’uns comptes que, en xifres globals, suposaven uns 200 milions de dòlars. La Batllia va anar fent les seves indagacions i davant la falta d’elements concloents, l’abril del 2014 va desbloquejar els comptes. La mesura va ser recorreguda per la fiscalia però el Tribunal de Corts, el juliol següent, la va confirmar. I els clients van poder endur-se la major part d’aquells diners.
Quan salta el ‘cas BPA’, l’afer dels veneçolans, que es vincula amb Petróleos de Venezuela (PDVSA), és un dels motius que porta el FinCEN a arremetre contra l’entitat bancària del Principat. El diari espanyol El Mundo publica un seguit d’informacions en què assegura que, entre altres, Villalobos i Alvarado són dos jerarques del ‘chavisme’ que blanquejaven diners del règim ‘chavista’ a través de BPA i Banco Madrid.
Un tribunal de Caracas en primera instància i, després i encara amb més força el ministeri públic veneçolà, acusen formalment com a mínim els dos antics alts càrrecs del govern Chávez d’un delicte de blanqueig i en demanen, fins i tot, l’empresonament provisional. Aquesta mesura no es va acabar de concretar perquè els dos acusats van defensar-se davant els tribunals. L’acusació de la fiscalia, però, es mantenia dempeus.
De fet, el juliol del 2015 dos fiscals veneçolans es van arribar a desplaçar al Principat i, entre altres, es van reunir amb la batlle instructora del ‘cas BPA’, Canòlic Mingorance -que sense ser encara batlle especialitzada ja havia investigat el cas dels veneçolans i n’havia alliberat els comptes- i el fiscal general de l’Estat, Alfons Alberca.
Producte d’aquella visita, Mingorance va tornar a bloquejar els dipòsits dels veneçolans que restaven al Principat (poc més de 20 milions d’euros) i va reactivar la causa contra alguns dels clients de BPA. Fins i tot va trametre comissions rogatòries internacionals (CRI) a Veneçuela perquè li confirmessin la investigació que s’estava duent a terme en aquell país i quins elements nous hi havia.
Fa dos mesos i mig, i com a resultat d’una demanda civil interposada per Javier Alvarado, ‘El Mundo’ va reconèixer que les informacions publicades després de la intervenció de BPA i Banco Madrid i que afectaven diversos antics alts càrrecs del govern de Veneçuela no havien estat contrastades degudament i no s’ajustaven a la realitat. Entre altres coses, els màxims responsables del rotatiu madrileny asseguraven que no era cert que en aquelles dates hi hagués cap investigació oberta a Espanya ni cap inspecció del Sepblac contra els suposats ‘jerarques del chavisme’.
Després de tot plegat, la fiscal en matèria d’anticorrupció que mantenia les acusacions contra els dos empresaris i, alhora i entre altres, en volia l’empresonament, ha acabat desistint de les seves intencions i renunciant a l’acusació pública en no haver-hi afectació en l’ordre públic veneçolà. La mesura es va comunicar divendres passat i finalment el Tribunal Suprem de Justícia de la República de Veneçuela ha arxivat definitivament l’acusació de blanqueig. Malgrat que hi ha algun vot particular en contra, la decisió és ferma i ja no es pot revisar.
Comentaris