Valora o un ‘forat’ de 22 milions d’euros que la Batllia no fa rescabalar a ningú

Valora o un ‘forat’ de 22 milions d’euros que la Batllia no fa rescabalar a ningú
Valora o un ‘forat’ de 22 milions d’euros que la Batllia no fa rescabalar a ningú

És clar que, pel cap baix, l’escàndol de la gestora de capitals Valora va generar unes pèrdues de pràcticament 22 milions d’euros. La financera tenia, en xifres rodones, uns quatre-cents clients. Ni de bon tros tots van patir-ne les conseqüències. Ben al contrari, n’hi va haver molts que van sortir indemnes. De fet, el sistema de repartiment dels dos terços dels dipòsits que van romandre al compte Òmnibus de Valora proposat pels liquidadors i avalat pels tribunals va suposar que alguns clients poguessin recuperar tota la inversió feta i, d’altres, ho perdessin tot. Pel mig, una immensa majoria va patir quitances més o menys importants. Però el que queda clar és que 22 milions van desaparèixer. I malgrat assenyalar com a únic responsable del fet l’exdirector de la financera, Xavier Felipó, la Batllia no s’ha molestat en mirar qui s’ha de fer càrrec de la restitució d’aquells diners que es van esfumar. 

L’aute de processament dictat el 6 de febrer i notificat a les parts tot just la setmana passada no indica cap responsable civil subsidiari. De fet, per això alguns dels afectats van intentar, amb fonaments i bases aparentment sòlides, estendre la responsabilitat dels fets a les dues entitats bancàries que tenien una relació tan estreta amb Valora que la seva operativa de vegades era, com a mínim, complementària. 

Però la Batllia s’ha rentat sempre les mans respecte a la possibilitat d’assenyalar o Fibanc o Andbank o tots dos bancs com a possibles parts responsables del cas. L’únic acusat per tot plegat és Felipó, i ho és pels delictes d’administració deslleial d’una empresa, estafa qualificada amb un perjudici per valor superior a 6.000 euros, fallida delictiva i falsejament de comptes socials. Però contra ell, que al seu dia es va declarar insolvent, no es dicta cap mesura per intentar assegurar, d’alguna manera, un mínim rescabalament del forat que hauria generat. 

La batlle instructora, Canòlic Mingorance, que afirma en l’aute de processament que “s’escau també decretar la llibertat provisional de l’encausat”, no trava ni cap bé ni cap dret del processat. Podia haver dictat alguna mesura, per exemple, tendent a embargar un eventual salari de Felipó. O podia haver decretat l’empresonament de Xavier Felipó eludible amb una fiança que hauria d’anar a rescabalar les pèrdues succeïdes.

Contra l’aute de processament no s’hi pot recórrer. “Llevat pel que fa a les mesures preventives de caràcter personal.” Fonts properes al cas han assegurat que no es pot descartar que hi hagi algun recurs en aquest sentit. O que en el marc del procediment que encara queda per fer abans no arribi el ‘cas Valora’ a judici es demani encara alguna nova diligència. En tot cas, després de deu anys d’història i avorriment. I amb molts dels inicialment querellants havent renunciat a les accions penals -no és en va que la instrucció s’hagi dilatat tant i tant, és la manera de ‘matar’ una ‘patata calenta’-, el marge de maniobra és més aviat poc.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.