Segons diverses fonts, al tomb d’Unió Laurediana (terceravia) hi ha força optimisme. El mandat comunal actual, liderat per la majoria kafkiana de Laurèdia en Comú, ha desencisat, creuen des de la formació conservadora, bona part de la població. Alhora, però, ha comportat una paràlisi a nivell parroquial en molts àmbits més enllà que se sospita que hi ha decisions o impactes dels quals no s’ha informat i que quan ‘es descobreixin’ poden ser més important del que inicialment es pot pensar. En qualsevol cas, hi ha un doble barem: s’està ben posicionat per poder afrontar amb garanties un procés electoral però, alhora, caldrà anar a gestionar, en cas de victòria, una institució ‘tocada’.
A tot això, un altre element que també s’analitza des d’Unió Laurediana, segons les fonts, és el fet que hi ha diverses sensibilitat polítiques de la parròquia que, entre altres coses, tenen com a objectiu aliar-se, justament, per poder oferir una alternativa prou sòlida a Unió Laurediana. És a dir, reeditar Laurèdia en Comú però sense ser Laurèdia en Comú i deixant al marge els dirigents o les persones que es consideri responsables de la suposada deriva cap a la gola del llop que hauria experimentat el comú de Sant Julià aquests darrers quatre anys.
El nom del conseller Josep Majoral és un dels que està sobre la taula com a eventual candidat, sempre amb el dubte de si és bo o no plegar d’un lloc per al qual t’han elegit
Amb aquest escenari, segons les fonts, UL es debat entre dues opcions. Aquells integrants que s’enroquen a tancar-se en la pròpia formació i basar el projecte i sobretot la futura candidatura en persones de l’entorn immediat, i un altre sector, que sense ser majoritari a l’inici cada cop aniria creixent que considera clau obrir-se i mirar d’integrar persones a la candidatura que serveixin per ampliar el suposat espectre ideològic d’UL. Integrar o, fins i tot, si cal i es pot, arribar a aliances amb moviments o col·lectius. En aquest sentit, per exemple, no es defugirien contactes amb Desperta Laurèdia.
Aquest col·lectiu que sobretot situa el seu epicentre d’interès -per bé i per mal- en la Rabassa, en Naturlandia i totes aquelles decisions que hi tenen a veure, es considera des del sector ‘obert’ d’UL que hi ha molts aspectes en què està molt allunyat però, en canvi, i sobre la gestió mateixa de Naturlandia, es creu que hi ha moltes maneres de pensar o analitzar, moltes visions, especialment expressades per Cerni Cairat, que cassen enormement amb el parer majoritari d’UL. A més, i tradicionalment, l’entorn familiar de Cairat seria més proper a UL que a cap altra formació amb implantació laurediana.
El sector favorable a l’obertura creu prioritari buscar aliances i establir estratègies abans de pensar en candidats. Reconeixen les fonts consultades, en aquest cas tant del cantó que voldria aliances amb altres grups sociopolítics de la parròquia, com de persones que creuen que UL ha de caminar en solitari com fins ara, que el nom de Majoral està damunt de la taula “com ni pot haver d’altres”. En el cas del parlamentari, però, hi ha un debat etern que a UL sempre ha estat molt profund. “Acaba de demanar el vot per a un càrrec i una institució, i ara que se li ha fet confiança, plegar per optar a un altre lloc no sempre està ben vist.” Aquest és un altre debat, asseguren les fonts, que s’haurà de tenir quan arribi el moment.
Comentaris