Un jutge americà frena el FinCEN per vulnerar drets en un procés com el de BPA

Un jutge americà frena el FinCEN per vulnerar drets en un procés com el de BPA
Un jutge americà frena el FinCEN per vulnerar drets en un procés com el de BPA
Un jutge federal americà acaba d’ordenar la suspensió cautelar de les mesures dictades pel FinCEN contra un banc de Tanzània que operava majoritàriament a Xipre. El FinCEN va imposar la secció 311 de la ‘Patriot Act’ contra l’entitat anteriorment coneguda com a Banc Federal del Medi Orient i ara denominada per les sigles FBME en considerar que l’esmentat banc era una entitat de primer ordre en matèria de rentat de diner. Justament, la mateixa qualificació i l’aplicació de la mateixa normativa que es va comunicar el 10 de març contra Banca Privada d’Andorra (BPA). El jutge considera que el FinCEN no ha respectat el dret a la defensa d’FBME, que mai no l’ha escoltat i que va adoptar decisions que poden suposar la mort del banc sense que s’hagin tingut en compte alternatives menys lesives per als interessos empresarials, que el jutge protegeix. Es tracta d'una decisió històrica i és el primer cop que judicialment es qüestiona tan obertament la 'Patriot Act'. El FinCEN va emetre el juliol de l’any passat una proposta de sanció contra FBME -el mateix procediment que va dictar el març contra BPA- en què alertava el sistema financer americà (i a la pràctica l’impedia operar amb dòlars) perquè considerava que el banc tanzanès hauria blanquejat diners que servirien per finançar el terrorisme, o que procedirien del narcotràfic de drogues a gran escala, de voluminoses estafes piramidals, de la venda d’armament i del crim organitzat en general. Fins i tot acusava l’esmentat banc d’haver fet circular per alguns dels seus comptes més de set milions de dòlars de l’entorn del dictador guineà Teodoro Obiang. Tots els casos manifestament més greus que els que s’atribuïen eventualment a BPA. Però, en tot cas, la sanció aplicada era la mateixa. El juliol passat, el FinCEN va dictar la resolució final sobre el cas del FBME. La norma havia d’entrar en vigor el passat 28 d’agost. Però un dia abans, el jutge del districte de Columbia Christopher R. Cooper, va decidir suspendre l’aplicació d’aquella ‘final rule’ perquè no està disposat a que es destrueixi un banc sense tenir la certesa total de la veridicitat de les acusacions ni haver concedir a l'acusat totes les oportunitats per exposar allò que escaigués.

Vulnerar el dret a la defensa

El jutge accepta en gran mesura els arguments del banc de Tanzània. Considera l’FBME “arbitrària i capriciosa” la mesura final dictaminada. Però, i sobretot, i ho reconeix així el jutge, d’admet que l’agència depenent del departament del Tresor americà “no ha complert amb els requisits del procediment administratiu”. Això és, que ni abans d’emetre el comunicat inicial, de proposta de sanció futura però que, de fet, va suposar que les entitats americanes deixessin d’operar amb l’FBME, que al seu torn no podia fer negocis amb dòlars, ni tampoc després d’aquella notificació, cap representant del banc no va poder discutir oficialment la qüestió amb el FinCEN. Que el FinCEN no va donar mai audiència a FBME amb la qual cosa vulnerava el seu dret a la defensa. El jutge reforça aquesta vulneració del procés administratiu -seguint la legislació americana, és clar- al·legant, com mantenia el banc demandant, que el FinCEN mai no ha comunicat de forma clara i concreta de què parlava quan s’acusava FBME. En concret, el memoràndum del jutge americà ve a dir que el FinCEN mai no va aportar “la documentació concreta en què basava les seves acusacions” per tal que l’FBME les pogués rebatre degudament. També en el cas de BPA, el FinCEN parlava de forma genèrica de males pràctiques dutes a terme per quatre alts executius de l’entitat bancària andorrana. Però mai no ha identificat res més.

Manca de transparència

El jutge retreu al FinCEN el fet que s’escudi amb la Patriot Act per no aportar determinades informacions o no desclassificar-ne altres. I li recorda que això vulnera drets constitucionals i acusa l’agència americana de manca de transparència , un fet que sempre han denunciat els accionistes majoritaris de BPA. I no només respecte de la FinCEN. També en relació a les diferents autoritats andorranes que participen en la gestió de la crisi financera oberta al país, i que mai no han facilitat cap documentació que s’hagi sol·licitat. Ni tan sols, mig any després de l’esclat de l’afer, no hi ha un plec de càrrecs formal contra el destituït consell d’administració del banc. Christopher R. Cooper advoca perquè s’havia d’haver deixat operar el banc de Tanzània mentre no es feien les investigacions i els procediments administratius escaients. Per això, i mentre no s’aclareix el fons de la qüestió, en què no entra decididament, suspèn la implementació de les mesures dictades pel FinCEN, que considera abusives perquè tampoc no s’han analitzat altres alternatives que fossin menys lesives amb els interessos empresarials. FBME al·lega que altres organitzacions s’han agafat a la mesura final dictada pel FinCEN per instar la liquidació del banc. En el cas d’Andorra, l’AREB ha encetat tot un procés de resolució de BPA sense que ni tan sols hi hagi sobre la taula cap decisió definitiva del FinCEN tot i els gravíssims perjudicis que ja va causar la comunicació del 10 de març. En relació als danys causats, el jutge americà assegura que FBME els ha pogut acreditar i que el perjudici és evident. Cooper també imposa al FinCEN haver de reunir-se amb els responsables del banc de Tanzània per avaluar possibles solucions.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.