Un empresari del Principat assegura, i està disposat a declarar-ho en seu judicial, que el cap de la Unitat d’Intel·ligència Financera (UIFAnd), Carles Fiñana, el va advertir, ja a la tardor del 2014, que Banca Privada d’Andorra “tindria problemes molt importants i cauria”. Una primera explicació, davant d’un notari del país, s’annexa en la darrera demanda administrativa que diversos societats pertanyents al que genèricament es coneix com a Grup Cierco han interposat a la Batllia.
El 26 de novembre es va presentar la demanda pels danys i perjudicis que la intervenció de l’administració hauria causat a diverses societats i persones físiques que integren el Grup Cierco o Indústries Montanya (IMSA) degut al bloqueig bancari que pateixen els seus comptes a BPA. La demanda, de 53 pàgines, la formalitzen totes les societats del grup i les persones que en són accionistes contra aquelles institucions que es considera que són les causants del bloqueig degut a la seva posició de lideratge de la gestió de la denominada crisi de BPA.
Això és: contra el Govern, l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) i l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB). La demanda és la culminació del rebuig dels recursos administratius formalitzats davant els tres organismes citats. Les persones físiques i jurídiques el que demanen és que se’ls reintegrin els importats derivats de la suma dels fons dineraris i el valor dels títols dipositats en cadascun dels comptes en la data de la intervenció del banc, el 10 de març del 2015.
La demanda ara presentada, segons que ha avançat el rotatiu BonDia, entronca amb la reclamació, primer via administrativa i ara ja en seu jurisdiccional, efectuada per la responsabilitat de l’administració en la causació del dany a BPA i, en conseqüència, als seus accionistes i, pel cas concret, a societats o persones físiques que no deixen de ser clients de l’esmentada entitat bancària i que han patit perjudicis en veure’s privats d’uns fons allí dipositats i travats.
Es repeteixen molts dels elements que ja s’esmenten en aquella demanda en relació als greuges o faltes de servei de l’administració que haurien perjudicat ja no només els ara reclamants, si no a tots els dipositants i accionistes. I també s’inclouen fets que s’han anat sabent amb posterioritat a la interposició d’aquella altra reclamació. Per exemple, el derivat de la declaració en seu judicial de l’accionista majoritari de BPA Higini Cierco o, també, la declaració notarial de l’empresari en qüestió.
En aquest sentit, la nova demanda explica que un ciutadà del país, que coneixia Fiñana per motius diversos, li va fer una consulta de tipus personal degut a una situació personal difícil que vivia. El cap de la UIFAnd hauria respost al seu interlocutor que l’entitat bancària “en els següents mesos tindria problemes molt importants i cauria i que, per tant, no havia de patir pel deute que tenia amb aquesta entitat (…) perquè els danys que tindria Banca Privada d’Andorra no tindrien remei”. Entre les proves que se sol·licita al Tribunal de Batlles que doni curs hi ha la presa de testimoni del ciutadà en concret perquè ratifiqui les explicacions fetes davant de notari.
La conferència de Bucarest
En la demanda també es fa referència a un altre fet que té Fiñana de protagonista. S’hi recorda que “el 24 d’abril del 2014, el mateix director de la UIFAND va assistir, en qualitat de ponent, a unes jornades sobre Organized Crime en el marc de la universitat de dret a Bucarest. També hi participà com a ponent el llavors fiscal espanyol anticorrupció senyor Fernando Bermejo. Uns mesos després, el 22 d’octubre de 2014, ambdós van novament coincidir, també a Bucarest, en una segona conferència sobre el mateix tema. Uns mesos més tard, el 15 d’abril del 2015, el sr. Bermejo fou nomenat nou fiscal pel ‘cas Pujol’ (‘operació Catalunya’)”.
En l’acció judicial administrativa es diu que es “dubta d’una simple casualitat” la coincidència de Fiñana i Bermejo a Bucarest i que “seria en el marc d’aquelles conferències que el cap de la UIFAND va poder tenir informació de la crisi que s’aproximava sobre BPA” i que llavors va exposar al ciutadà andorrà.
En un altre passatge de la demanda també es posa de manifest la contradicció existent entre el que Fiñana manté en la ‘Memòria d’Activitats de la UIFAND 2015’ , en què assegura que la UIFAND va començar a investigar BPA a mitjan any 2010 i durant dos anys i, en canvi, el mateix Fiñana signés sengles certificats, el 24 de gener del 2011 i el 17 de setembre del 2012, respectivament, en què afirma que l’entitat “compleix rigorosament amb els preceptes legals” i que BPA “no ha estat objecte en els darrers tres anys de cap acció correctora”.
Comentaris