Un ‘ambaixado’ al ‘vell mig’ d’una ‘acullida’ irònica

Les tres faltes ortogràfiques d’Àngel Ros en el seu escrit de salutació i agraïment al llibre honorífic de visites del comú d’Encamp esdevé objecta de mofa sana a les xarxes socials

L'ambaixador Àngel Ros estampant la seva firma al llibre de visites del comú d'Encamp entre els cònsols Esther París i Jordi Torres.
L'ambaixador Àngel Ros estampant la seva firma al llibre de visites del comú d'Encamp entre els cònsols Esther París i Jordi Torres.
L’ambaixador d’Espanya a Andorra està de pega. O, com a mínim, acaba sent protagonista per qüestions per les quals no ho hauria de ser. I més tractant-se, ara, d’un diplomàtic, una professió que demanda més discreció que moltes d’altres. L’últim episodi en què s’ha vist immers Àngel Ros, de forma simpàtica, irònica, són les tres faltes ortogràfiques notables que va deixar caure en l’escrit de salutació i agraïment que va fer aquest dijous al llibre honorífic de visites del comú d’Encamp.

Ros està duent a terme una roda de contactes amb tots els cònsols del país. No és res més que la seva presentació oficial als comuns, institucions històriques i de molt pes al país. Aquest dijous va tocar visita a la corporació encampadana. I Ros va estampar la seva firma amb un missatge d’unes quantes línies al llibre de visites comunal. Res que no sigui fora de lloc. De fet, no hauria anat a més si el comú no hagués penjat al seu compte de Twitter una imatge on es pot veure clarament el text escrit per l’ara diplomàtic.

Alguns dels altres perfils de l’esmentada xarxa social no han trigat gaire a fer mofa sana (i fins i tot a convidar el servei de Política Lingüística a fer algun tipus d’intervenció, sempre en el marc de la fina ironia, és clar) de les tres faltes ortogràfiques comeses per l’exalcalde de Lleida ara immers en tasques diplomàtiques. Ros parla de la màgia i l’encant d’Andorra i remarca que està situada “al vell mig del Pirineu” quan de ben segur que l’ambaixador pretenia dir que el Principat està al ‘bell’ mig de la serralada pirinenca. O, potser, que és un ‘vell’ país per l’antiguitat que tenen algunes de les seves institucions.

Ros agraeix també l’afectuosa “acullida” que li van dispensar els cònsols de la parròquia encampadana, Jordi Torres Arauz i Esther París. De ben segur que l’ara diplomàtic no va errat en considerar que l’acollida, amb o, va ser cordial i agradable. Potser, fins i tot, es pot arribar a pensar que l’home no va tancar prou la u per convertir-la en la o que volia estampar. Finalment, l’ambaixador, signa al llibre i deixa constància del càrrec que ostenta, que en el seu cas, o en el cas del text d’aquest dijous, és el d’“Ambaixado d’Espanya”. Sense r i sense accent, que malgrat que no seria correcte marcaria la síl·laba tònica del terme.

Sia com vulgui, ironia i mofa simpàtica per les paraules d’un ambaixador l’acollida del qual al bell mig del Pirineu està resultant, com a mínim, pintoresca, amb un nomenament polític, unes declaracions per rebatre les manifestacions fetes pel president de Socialdemocràcia i Progrés (SDP), Jaume Bartumeu, en relació amb el subsidi d’atur que demanda Europa i, ara, tres faltes ortogràfiques.

Comentaris (1)

Trending