El conflicte per les irregularitats detectades al Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) s’enquista. La direcció mèdica de l’hospital liderada pel doctor Josep Maria Piqué ha entomat un ‘caixa o faixa’ vers el cap de Govern, Toni Martí: o s’acomiada d’una vegada el director econòmic i de recursos generals del SAAS, Quirze Font, o plega la direcció general del servei. I la decisió no pot trigar. Piqué, Joan Martínez Benazet i companyia han establert un termini que no va més enllà de gaires dies. Estan farts del comportament i les maneres de fer de Font i no volen que qualsevol anomalia que pugui protagonitzar l’home ‘dels números’ de l’hospital els pugui esquitxar.
Diverses fonts han confirmat l’ultimàtum imposat per la direcció mèdica del SAAS. Piqué no en té prou amb el fet que hagi transcendit que el consell directiu del SAAS ja té presa la decisió de prescindir de Font. Ja no li valen les paraules. Vol fets. Martí, Toni Martí, també seria conscient que davant el cúmul d’irregularitats lligades al director econòmic del SAAS no queda més remei que despatxar-lo. Però topa amb diverses contradiccions. La primera, que l’entorn ‘cinquista’, d’afins a Jordi Cinca, del qual forma part Quirze Font estaria pressionant tot el que pot perquè el gestor financer de l’hospital no caigui. De fet, Font és dels pocs ‘cinquistes’ que queden encara en llocs de poder de tots aquells que hi van accedir amb l’arribada de DA al Govern el 2011. La segona és com articular la sortida de Font sense que això esquitxi l’exdirector general del SAAS Lluís Burgués.
Tot plegat, com ja va explicar l’Altaveu, acaba derivant amb si cal fer fora Font amb una argumentació causal i, per tant, sense cap mena d’indemnització o, per contra, se l’indemnitza amb, pel cap baix, 80.000 euros i fora. A Josep Maria Piqué la fórmula que s’esculli li seria indiferent. Les explicacions les haurà de donar un altre. No pas ell. El que no vol de cap manera Piqué és haver de compartir espais i suposades decisions amb Font. No se’n refia i no vol sortir-ne malparat. De fet, l’acumulació d’irregularitats presumptes que hauria comès el director econòmic del SAAS són nombroses i notables. Podrien afectar, fins i tot, diversos components de la intervenció general del Govern. Com a mínim la intervenció delegada al SAAS.
Toni Martí ha reconegut anomalies administratives al SAAS. Però mai no ha anat més enllà tot i portar el dossier a la fiscalia perquè l’estudiï. Sobre aquesta qüestió, el grup parlamentari socialdemòcrata ha estat molt més bel·ligerant i, pel cap baix, té molts més indicis d’irregularitats que van més enllà de la via administrativa del que l’executiu vol admetre. De fet, Martí sap que si fa fora Font per motius causals li ha d’atribuir una falta greu o molt greu que, a la fi, seria pràcticament com reconèixer irregularitats que anirien més enllà de la simple qüestió administrativa.
I això, d’una banda, podria encendre Quirze Font i que aquest judicialitzés l’acomiadament, amb el risc que esclati alguna boma i esquitxi, per exemple, un Lluís Burgués que sempre ha estat de l’estricta confiança del cap de Govern. Un Toni Martí que fins i tot en seu parlamentària no es va estalviar de reconèixer que era amic de Burgués. Indemnitzar Font tampoc no convenç el màxim responsable de l’executiu pel dispendi que suposa i com costaria que s’entengués aquest fet en molts àmbits. I més quan Font hauria campat a l’ample al SAAS.
I d’aquesta parapública l’ara director econòmic, que ja ho va ser durant un trienni a finals de la dècada del 1990, ja en va sortir per la porta petita i, també, enmig de sospites de comportaments, actituds i accions que tocarien amb il·licituds suposades que mai no es van acabar de provar. L’oombra del dubte, però, sempre ha estat tan allargada com alt és el personatge del qual es dubta.
Comentaris