Amb la seva sentència, el Tribunal de Corts deixa clar que no es creu la versió donada pel processat durant la vista oral. L’home va assegurar que la droga que se li va decomissar quan se’l va detenir -12,23 grams de cocaïna- la destinava a consum propi. “Jo tinc el que és meu i fumo allò meu. La resta que es busquin la vida”, va arribar a assegurar.
En contra de la seva versió, però, han jugat diferents elements que, a l’entendre dels magistrats evidencien que a més de fer ús de forma habitual de la droga -de fet, també se’l condemna per aquest motiu-, l’home s’hi dedicava també a subministrar a diferents persones. Entre ells, les declaracions d’altres persones detingudes en el seu dia i que van acceptar els fets via judici ràpid. També, el fet que part del material intervingut es trobava ja en embolcalls individuals. És a dir, preparat per a la seva distribució.
Al judici, el fiscal havia demanat tres anys de presó. De fet, posteriorment l’advocat de la defensa va demanar la posada en llibertat del seu client, que acumulava 19 mesos a la presó. La petició, malgrat l’oposició del ministeri públic, va ser acceptada pels magistrats. Des de mitjans de juliol, l’home estava en llibertat provisional, a l’espera de conèixer el veredicte. Caldrà veure ara si amb la pena imposada, 2 anys i sis mesos, caldrà que torni al centre penitenciari.
El tribunal tampoc ha acceptat una altra demanda de la fiscalia. L’acusació pública considerava que no hi havia prou arrelament al país, tot i que el processat hi resideix des del 2002, i, per tant, reclamava que, un cop acomplerta la condemna, se l’expulsés del país, demanada que ha estat refusada.
Comentaris