L’home, de nacionalitat portuguesa i 43 anys dels quals ben aviat la meitat de residència al Principat, on sempre s’ha dedicat a l’hostaleria i la restauració i que el seu darrer patró l’ha qualificat de molt bon treballador i ha assegurat que formalment encara el té en plantilla tot i portar dinou mesos empresonats i ha garantit que l’espera per continuar treballant, ha estat jutjat aquest migdia davant el Tribunal de Corts. A banda de consumidor, està acusat de traficar amb cocaïna i, especialment, amb haixix. El processat, que assegura que s’avergonyeix de la situació, ha mantingut en diverses ocasions que tot o gairebé era per a l’autoconsum.
L’empresonat no era l’únic acusat a la sala. Molts consumidors suposats clients del processat principal, per a qui la defensa demana que no se li imposi més presó de la que ja ha fet i, sobretot, que no se l’expulsi del país com pretén l’acusació pública, ja van acceptar al seu dia les petites penes que se’ls van imposar via judici ràpid. Multes i cap a casa. N’hi ha haver un parell, però, que es van mantenir ferms en què ells no havien consumit mai. I, certament, els elements del fiscal en alguns casos eren tan tan dèbils…
L’acusat reconeix algunes vendes, algunes cessions i, sobretot, compartir alguns ‘porros’; la seva defensa considera que els dinou mesos que porta empresonat ja “és prou temps”
De fet, en el cas d’un dels dos suposats consumidors jutjats, abans d’acabar-se la vista el fiscal ha anunciat que retirava l’acusació i el president del tribunal ha anunciat immediatament que quedava absolt. Aquest processat, també canillenc, ha trigat segons en abandonar la sala. Tan ràpid ha marxat que no hi ha hagut temps ni tan sols per entregar-li una documentació que se li havia de lliurar. En canvi, l’altra suposada consumidora -que havia treballat uns mesos amb l’acusat principal i de qui ningú n’ha sabut acreditar que mai hagués consumit res- s’ha indignat.
La seva advocada n’ha demanat l’absolució i ha estat contundent en els arguments. Però l’acusada no s’ha estat de mostrar-se “indignada” en l’ús de l’última paraula. “Fa dos anys que la ballo amb aquesta cançó i jo no he consumit mai aquesta merda”, ha deixat anar, que ha assegurat que tot plegat deriva d’un WhatsApp que el principal acusat li va enviar per error tot i com ell mateix va reconèixer en un missatge posterior. Però allà estava la dona, asseguda en la banqueta dels acusats. Molesta no, el següent.
Avergonyit, en canvi, ha reconegut estar el processat empresonat, per a qui el seu advocat ha demanat que se l’alliberés ja. La decisió haurà d’esperar. Entre les paperines que duia a la butxaca quan se’l va detenir i el que se li va trobar a casa, una dotzena de grams de cocaïna i una desena d’haixix. L’home ha reconegut que des dels 16 anys fuma. En canvi, en les anàlisis, va donar positiu a la cocaïna però negatiu a l’haixix. Podria tractar-se d’un fals negatiu, com ha reconegut la forense. Però no s’ha anat més enllà. L’home, tossut, ha reconegut, ha deixat de consumir sens fer tractament.
L’home, de 43 anys, en fa gairebé una vintena que viu al país i des dels setze que fuma més que tabac, però mai a la feina; és “un molt bon treballador”, ha assegurat el seu darrer patró
Voluntat dins d’un centre penitenciari en què és pres de confiança, una circumstància que ha remarcat la defensa per destacar el bon comportament del processat, que segueix tots els cursos i activitats que es fan a la presó. Si més n’hi hagués, més en faria, ha vingut a dir la treballadora social del centre de reclusió. El president del tribunal s’ha queixat de la moda dels darrers dies de fer declarar professionals de la presó perquè facin lloances del comportament dels interns. La línia de defensa, però, cadascú fa la seva. I la d’aquest home detingut en la denominada operació ‘Caloret’, que ningú a la sala hauria sabut que era si el patró del cambrer no ho hagués dit i que no cal explicar per no difondre el que l’home ha demanat al tribunal que no se sabés, passa per assegurar que els dinou mesos complerts “és temps més que suficient” per pagar el delicte que va fer.
Que l’home, però, ha deixat en la venda de cinc o sis, potser algunes més, paperines de cocaïna -especialment a qui havia estat companya seva- i, sobretot, cessions de droga. I els porros… doncs avui convides tu i demà jo. I anar fent. Sense més.Però la llista de relacions socials, amistats, suposats clients, coneguts i el que fos que ha anat deixant anar el fiscal arran de la intervenció del telèfon del detingut era bastant notable. Mig Canillo l’hauria de conèixer. Almenys de vista. Potser de nom. Una altra cosa és si el coneixien o no pel ‘negoci’. Ell, ha mantingut contra el parer del fiscal, comprava per a ell. I quan algú el contactava per demanar-li ‘pollitos’ o el que fos, moltes vegades deia que sí però per treure-se’ls de sobre. Després, segons sempre la versió de l’home, res de res. “La droga era per a mi, no pas per vendre.” És clar, però, que sempre s’acaba incorrent en alguna contradicció que ja sia el ministeri públic, ja sia el tribunal acaba aprofitant.
En el moment de ser detingut se li van enxampar sis de cocaïna i una altra d’encetada; en total se li van comissar una dotzena de grams de ‘coca’ i una desena d’haixix
L’acusat ha afirmat que cada quinze o vint dies feia una provisió de material per al seu consum. Alguns cops ha dit que invertia 500 euros, altres entre 300 i 400. Hi solia destinar les propines que feia a la feina. Però les propines no anaven més enllà dels 25 euros setmanals. Després ha reconegut que també hi posava altres diners. Quan el van detenir, en plenes festes de Nadal, feia molts dies que no comprava, segons la seva versió. En canvi, disposava de molt producte tenint en compte el seu consum habitual. La nit que ja va viure com a detingut pensava sortir de festa i per això anava carregat.
Ara carrega amb molts mesos de presó i una amenaça d’expulsió definitiva que mira d’evitar tant com pugui. “El seu centre d’interès, les seves amistats, la seva parella estan al Principat”, ha remarcat la defensa, que també ha sol·licitat que es rebaixi a només mil euros els tres mil que li demana la fiscalia. L’home s’ha mostrat penedit. Ep, i el que era seu, era seu, i la resta que es busquin la vida. Compartir cerveses i partits de futbol -com a espectadors a la tele- encara bo. Però amb allò de fumar, l’home ja era més gelós del que era seu. I ara, “gràcies a Déu”, ja no li cal.
Comentaris