Gimeno compleix la pena de 20 anys que se li va imposar per l’assassinat del seu marit, comés el 8 d’agost del 2010, al seu domicili d’Escaldes-Engordany. Segons es va provar al judici, el va estabornir a cops de manuella i, posteriorment, el va apunyalar amb un ganivet fins a 38 vegades. Va intentar desfer-se del cos demanant ajuda a dos pintors, que veient sang van avisar la policia.
En els darrers mesos, la defensa de Gimeno havia iniciat una ofensiva per mirar de reobrir el cas. Argumentava que hi havia noves proves que podrien ajudar a demostrar la seva innocència. Va demanar un judici de revisió al Tribunal de Corts, que ho va desestimar. Davant aquesta negativa, va presentar un recurs d’empara al Constitucional.
La sentència apunta que el que va fer la magistrada posada en qüestió per la defensa no era analitzar de nou el fons del cas sinó si existien nous elements que poguessin comportar la innocència de la processada
Al·legava tres motius de vulneració de drets. Dos d’ells (vulneració de drets a la presumpció d’innocència i a la defensa del dret al recurs en matèria penal) ja havien estat desestimats fa unes setmanes. El TC, de fet, ni tan sols va admetre a tràmit el recurs en aquests dos vessants i la decisió la refermaria setmanes després refusant també el recurs de súplica presentat per la representació legal de Gimeno. Quedava, però, un tercer motiu a analitzar: si s’havia respectat el dret a tenir un tribunal imparcial. Els magistrats sí que van acceptar que calia estudiar amb detall aquest punt.
En la sentència que s’ha fet pública ara, el TC refusa que s’hagi vulnerat el dret de Gimeno a un procés degut substanciat per un tribunal imparcial predeterminat per la llei. Fonamenta la decisió en resolucions anteriors que indicaven que només es produiria aquesta situació si el magistrat posat en qüestió “tingués una posició de preeminència jurídica en relació amb la resta”. Entenen, doncs, que “el fet que un dels magistrats que va dictar la sentència penal condemnatòria sigui el ponent de l’aute d’inadmissió del recurs de revisió no infringeix cap dret.
S’entén que aquest instrument “es configura com a un mitjà extraordinari d’impugnació contra resolucions fermes quan apareixen circumstàncies extrínseques i conegudes amb posterioritat” i que “es tracta de fer prevaler la justícia material per sobre de la cosa jutjada”. Per tant, no suposa “que el mateix Tribunal amb la mateixa composició analitzi de nou el fons d’un afer” sinó que el que es fa és examinar “si concorren els pressupòsits dels nous fets coneguts amb posterioritat que han de comportar la declaració d’innocència del condemnat i que justifiquen l’obertura del procés de revisió”. I, a més, remarquen, en el cas en qüestió només hi ha un dels magistrats que repeteixi.
Per això, es considera que no s’ha vulnerat el dret a un tribunal imparcial. Així, s’entén que cal desestimar el punt encara pendent del recurs d’empara, que queda refusat, ara sí, totalment. Per tant, Gimeno no gaudirà del judici de revisió i continuarà complint condemna a la Comella.
Comentaris