De fet, al judici va donar la sensació que, sense aquesta objecció per part del magistrat de Corts, la professora tenia complicat escapar-se d’una condemna. De les declaracions tant de la mare de la menor, en el moment dels fets de tot just tres anys, i d’una col·laboradora de l’escola, dels sistema francès, on exercia la processada es va poder concloure que la seva forma de fer no era pas la més adequada per a nens d’aquesta edat.
Així, més concretament se l’acusava d’haver-li pegat amb la mà al cul. La mateixa acusada, però, va acabar admetent que sí que l’hauria donat un cop perquè anés més ràpid. En tot cas, per les explicacions de la mare es va indicar que la filla havia canviat de caràcter arran de l’arribada de la docent al centre.
En tot cas, en el moment del judici, el president del tribunal ja va apuntar un fet que acabaria sent decisiu en la sentència: entre que els presumptes fets van passar, l’octubre del 2019, i la denúncia, havien passat més de sis mesos -alguns dels quals ja sota la pandèmia-. I com que la infracció comesa seria una contravenció penal de maltractament, haurien prescrit. No s’aplicava, entenien els magistrats, la suspensió de terminis judicials que s’havia adoptat via Llei òmnibus. Aquesta, argumentaven, afectava només els àmbits administratiu i civil. No pas el penal. I, per tant, la resolució va acabar en absolució.
Aquesta opinió no era compartida per la fiscalia. Per això, el ministeri públic va decidir presentar un recurs d’apel·lació al Superior. I aquest li ha donat la raó. Calia tractar el cas com si fos civil o administratiu. I, per tant, els terminis s’havien de suspendre durant el confinament i els fets no haurien prescrit.
D’aquesta forma, la segona instància ha estimat el recurs i anul·la la sentència del Tribunal de Corts. Entén que la Llei òmnibus suspenia els terminis d “tota classe d’accions i de drets” i que només indicava una sèrie d’excepcions en certs casos: procediments d’habeas corpus, procediment surgents i preferents o actuacions amb persones detingudes o presos). Cap d’ells, però, afectava “les normes relatives a la prescripció de l’exercici de l’acció penal”. I, per tant, no pas al cas de la mestra denunciada. Així doncs, els fets no van prescriure.
Per tant, el Superior encomana a Corts que, ara, retrotregui les actuacions abans de dictar la resolució inicial i en dicti una de nova. En aquest cas, tenint en compte que els fets no han prescrit i, per tant, si es considera culpable la mestra, se l’haurà de condemnar. Per cert, en el seu dia fiscalia reclamava un mes d’arrest nocturn condicional. Per a la mare de la presumpta víctima, la clau seria un càstig més simbòlic: que quedi tot plegat a l’historial de la polèmica docent.
Comentaris (2)