I és que el cas té dos elements clarament diferenciats. Els fets estrictes i els terminis en què la família de la menor va presentar la denúncia. La fiscalia, que acusava i va acabar demanant una pena d’un mes d’arrest nocturn condicional, donava els fets clarament per provats, amb les declaracions de diversos testimonis, inclosa la mare de la nena. Més enllà del cop de mà al cul, de la cleca, alguns dels declarants també van explicar que les males formes de la mestra anaven més enllà. Crits, soroll… i càstigs poc adients per a nens de l’edat de l’agredida.
Si els fets haurien semblat clars, el que no estava gens clar i d’aquí ve l’absolució pràcticament anunciada pel magistrat president del Tribunal de Corts, Josep Maria Pijuan, és que la denúncia s’hagués presentat quan tocava. I és que els fets es van denunciar més de sis mesos després d’haver succeït. I per la naturalesa dels mateixos, perquè es tracta d’una infracció jurídicament llei al capdavall, tot plegat estava prescrit.
Però la fiscalia i la família de la menor entenen que com que pel mig hi va haver la pandèmia i es van suspendre terminis procedimentals, no hauria d’haver transcorregut el temps. Però el Tribunal de Corts arriba a la conclusió que una cosa són els terminis administratius o en matèria civil, que sí que van quedar suspesos, i, l’altra, la via penal, per a la qual, entén el tribunal, no operaria dita suspensió. En conseqüència, estima Corts que la qüestió ha prescrit i, per tant, absol la docent.
Ara caldrà veure si hi ha recurs contra la resolució i s’ha de pronunciar sobre la matèria la sala penal del Superior. Per la mestra, és clar, l’important és veure si la condemnen o no pel maltractament corporal lleu de la qual se l’acusa. A nivell jurisprudencial, la qüestió dels terminis té tant o més interès. Dues cares de la mateixa moneda: el cop al cul de la docent a una de les seves alumnes.
Comentaris (3)